dilluns, 4 de març de 2013

Quiet zone



Hi han coses que no deixen de sorprendrem: dues companyies àeries han limitat l'accés de nens en diferents zones dels avions.

La primera va ser Air Malaysia quan al 2011 va prohibir els menors de dos anys a primera classe de l'Airbus 380 i més tard, al Boeing 747-400. La companyia va vedar la presència de nens degut a les nombroses queixes dels turistes que havien pagat la tarifa "First class" per estar tranquils i no per sentir els plors estridents d'una marrec. Així doncs, tots els passatgers que tenen nens i estaven acostumats a viatjar en "first" s'han vist discriminats i relegats a business o a classe turista.

I l'última discriminació envers als menors de 12 anys l'ha fet Air Asia X aquest mes de febrer. Aquesta companyia lowcost ha creat una Quiet zone, situada als 7 primers seients de la classe turista, on no hi tenen accés les famílies amb nens, que es troben relegats al darrera de l'avió, al costat dels lavabos.

Que jo sàpiga, no hi ha compartiments separats pels adults que alteren la pau amb els seus roncs, o amb el volum dels seus mp3 al màxim, o els que són un grup d'amics i no paren de fer xerinola i van una mica beguts, o els que estan sentats al costat de la finestra i no paren d'aixecar-se per agafar coses de la bossa i fan aixecar a tota la fila, o els que es treuen les sabates i sembla que en lloc de peus tinguin dos trossos de formatge...

Quan es viatge s'ha d'acceptar que no estem sols i en definitiva, el problema no són els nens sinó els pares d'aquests, que no els han educat com cal.

Abans de ser mare, quan pujava en un avió i veia que hi havien nens aprop sempre pensava: "Ohh, no, nens" i me n'adono que s'hauria de pensar: "A veure que tal els han educat els pares"
El plor d'un nadó no es pot evitar, és la seva única manera d'expressar-se però els cops al seient del davant d'un nen de 2 anys, són evitables!

La meva pregunta és: és pitjor un nen petit que un adult mal educat?


Hay cosas que no dejan de sorprenderme: dos compañías aéreas han limitado el acceso de niños en diferentes zonas de los aviones.

La primera fue Air Malaysia cuando en 2011 prohibió a los menores de dos años en primera clase del Airbus 380 y más tarde, en Boeing 747-400. La compañía veta la presencia de niños debido a las numerosas quejas de los turistas que habían pagado la tarifa "First class" para estar tranquilos y no para oír los llantos estridentes de un niño. Así pues, todos los pasajeros que tienen niños y estaban acostumbrados a viajar en "first", se han visto discriminados y relegados a business o clase turista.

Y la última discriminación hacia los menores de 12 años lo ha hecho Air Asia X este mes de febrero. Esta compañía lowcost ha creado una Quiet zone, situada en los 7 primeros asientos de la clase turista, donde no tienen acceso las familias con niños, que se encuentran relegados detrás del avión, junto a los lavabos.

Que yo sepa, no hay compartimentos separados para los adultos que alteran la paz con sus ronquidos, o con el volumen de sus mp3 al máximo, o los que son un grupo de amigos y no paran de hacer jolgorio y van algo bebidos, o los que están sentados al lado de la ventana y no paran de levantarse para coger cosas de la bolsa y hacen levantar a toda la fila, o los que se quitan los zapatos y parece que en lugar de pies tengan dos trozos de queso ...

Cuando se viaja se debe aceptar que no estamos solos y en definitiva, el problema no son los niños sino los padres de éstos, que no les han educado como es debido.

Antes de ser madre, cuando subía en un avión y veía que habían niños cerca siempre pensaba: "Ohh, no, niños" y me doy cuenta que uno debería pensar " A ver que tal les han educado los padres".
El llanto de un bebé no se puede evitar, es su única manera de expresarse, pero los golpes al asiento delantero de un niño de 2 años, son evitables! 

Mi pregunta es: ¿es peor un niño pequeño que un adulto mal educado?


Certaines choses ne cessent de m'étonner: deux compagnies aériennes ont limité l'accès des enfants dans différentes zones de l'avion.

La première était en 2011, lorsque Air Malaysia interdit les enfants de moins de deux ans en première classe de l'Airbus 380 et plus tard, dans le Boeing 747-400. La compagnie met son veto à la présence d'enfants en raison de nombreuses plaintes des touristes qui avaient payé la tarif de "Première classe" pour avoir du calme et ne devoir entendre les cris stridents d'un enfant. Ainsi, tous les passagers qui ont des enfants et étaient habitués à voyager en "première", ont été victimes de discrimination et relégués à "business" ou à la classe économique.

Et la dernière discrimination contre les enfants de moins de 12 ans la fait Air Asia X ce Février. Cette compagnie lowcost a créé une Quiet zone, situé dans les 7 premiers rangs de la classe économique, où n'ont pas accès les familles avec des enfants, qui sont relégués derrière l'avion, à côté des toilettes.

À ma connaissance, il n'existe pas de zones séparés pour les adultes qui troublent la paix avec ses ronflements, ou avec le volume du mp3 à fond, ou le groupe d'amis que n'arrêtent pas de faire la fête un peu ivres, ou le gent assis côté hublot et que n'arrêtent pas de se lever pour aller chercher son sac et ils font lever toute la file, ou ceux qui s'enlèvent leurs chaussures et au lieu de pieds ont deux morceaux de formage...

Lorsque on voyage, il faut accepter que nous ne sommes pas seuls et, finalement, le problème ne sont pas les enfants, sinon leurs parents qu'ils ne les ont pas élevé comme il faut.

Avant de devenir mère, quand j'allais en avion et je voyais des enfants à côté, je pensais: "Oh, non, des enfants", et maintenant je me rends comte quand doit se dire: "Bon, on va voir comme les parents les ont éduqué"
Un bébé qui pelure ne peut pas s'éviter, c'est la seule façon qu'ils ont pour s'exprimer, mais les coups sur le siège avant qui donne un enfant de 2 ans, sont évitables!


 Ma question est: C'est pire un jeune enfant que un adulte mal élevé?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada