dilluns, 18 de març de 2013

La Mola





En el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac es troba La Mola, entre les comarques del Vallès Occidental i del Bages.

Una bona excursió per un matí de diumenge quan els camins de La Mola es converteixen en les Rambles.

Hi podeu pujar per dos camins diferents: el camí dels Monjos o des de Can Robert. Tingueu la ruta ben preparada perquè tal i com diuen a la seva pàgina web, a la Mola no hi ha 3G i el GPS del mòvil no us servirà de gaire.

Una vegada a dalt podeu seguir fent més excursions tal i com us proposa la pàgina de La Mola o senzillament, gaudir de la vista fent un picnic, anar a veure les mules (Rufa, Tinet, Fàtima, Paco...) que porten el menjar, visitar el monestir que té mil anys d'història, o dinar al restaurant de La Mola.

L'última vegada que hi vaig anar va ser per celebrar el meu 25è aniversari, amb els amics, amb un sopar dalt de la Mola.
L'experiència va ser genial, el sopar del restaurant era molt bo, vam riure moltíssim i ens vam perdre. Si, si, quan ja tornàvem cap a casa, amb la panxa ben plena i amb força alcohol a la sang, vam començar a fer el ximple i ens vam passar el camí. Primer feia molta gràcia però la cosa es va començar a posar negre, i us haig de dir que jo vaig ser una de les que es va posar més nerviosa. Alguns de nosaltres deiem animalades com ara que viuríem "Viven"; d'altres, angoixats, demanaven d'apagar les llanternes no fos cas que ens quedéssim sense piles, i tots reiem, aquells riures de por i angúnia.
Al final vam acabar baixant a camp a través amb una història per explicar, una història que sempre que la recordo m'arrenca un somriure.

Disfruteu de l'excursió!


En el Parque Natural de Sant Llorenç del Munt y l'Obac se encuentra  La Mola, entre las comarcas del Vallès Occidental y del Bages.

Una buena excursión para una mañana de domingo cuando los caminos de La Mola se convierten en las Ramblas.

Podéis subir por dos caminos diferentes: el camino de los Monjes o desde Can Robert. Tened la ruta bien preparada porque tal y como dicen en su página web, en la Mola no hay 3G y el GPS del móvil no os servirá de mucho.

Una vez arriba se puede seguir haciendo más excursiones tal como propone la página de La Mola o sencillamente, disfrutar de la vista haciendo un picnic, ir a ver las mulas (Rufa, Tinet, Fátima, Paco ...) que suben la comida al restaurante, visitar el  monasterio que tiene mil años de historia, o comer en el restaurante de La Mola.

La última vez que fui fue para celebrar mi 25 aniversario, con los amigos, con una cena arriba de la Mola.
La experiencia fue genial, la cena del restaurante era muy buena, nos reímos muchísimo y nos perdimos. Si, si, cuando ya regresábamos a casa, con la barriga llena y con bastante alcohol en la sangre, empezamos a hacer el tonto y nos pasamos el camino. Primero hacía mucha gracia pero la cosa empezó a ponerse negra, y tengo que deciros que yo fui una de las que se puso más nerviosa. Algunos de nosotros decíamos animaladas como que viviríamos "Viven", otros angustiados, pedían de apagar las linternas no fuese que nos quedáramos sin pilas, y todos reíamos, aquellas risas de miedo y angustia.
Al final acabamos bajando a campo a través con una historia para contar, una historia que siempre que la recuerdo me arranca una sonrisa.

Disfrutad de la excursión!


Dans le parc naturel de Sant Llorenç del Munt et l'Obac il y a  La Mola, entre les comarques du Vallès Occidental et Bages.

Une bonne sortie pour un dimanche matin quand les chemins de La Mola deviennent Les Ramblas.

Vous pouvez monter par deux chemins différents: le chemin des Moines ou par Can Robert. Préparez bien votre itinéraire parce que comme ils disent dans leur site, à La Mola il n'y a pas du 3G et le GPS du mobile ne va pas vous aide.

Une fois au sommet, vous pouvez continuer à faire des excursions tels que les proposé par le site de La Mola ou tout simplement profiter de la vue en faisant un pique-nique, aller voir les mulets (Rufa, Tinet, Fatima, Paco ...) qu'ils amènent la nourriture jusqu'au restaurant, visiter le monastère qui a mille ans d'histoire, ou manger dans le restaurant de La Mola.

La dernière fois que j'y suis allée c'était pour fêter mon 25e anniversaire, avec des amis, et on a dîné à la Mola.
L'expérience était super, le dîner au restaurant était très bon, on a beaucoup ri et nous nous sommes perdu. Si, si, quand nous étions en train de descendre, avec le ventre plein et avec beaucoup d'alcool dans le sang, nous avons commencé à déconner et nous avons loupé le chemin. D'abord, c'était très drôle, mais on a commencé à voir les choses tout en noir; et je dois dire que j'ai été un de ceux qui étais plus nerveux. Certains d'entre nous ont disait des conneries comme qu'on allait vivre "Viven", d'autres en panique, demandaient d'éteindre les lanternes ou cas ou les batteries, et tout le monde riait, le rire de peur et d'angoisse.
Nous avons fini par descendre à travers les champs avec une histoire à raconter, une histoire qui me fait sourire chaque fois que je y pense.

Bonne promenade!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada