dimarts, 1 d’abril del 2014

Aniversaris


S'acosta el meu aniversari a passos de gegant, el decè que celebro fora de casa i potser perquè ja fa dèu anys que visc lluny, que l'estic vivint amb una nostàlgia que feia anys que no sentia.

Recordo que el primer va ser força dur, encara que van venir els meus pares per ajudar-me a bufar les espelmes, jo trobava a faltar les meves grans festes d'aniversari amb els meus amics; perquè l'última festa va ser ben sonada.

Fa 10 anys vam pujar a la Mola de nit, una muntanya que els de Sabadell tenim ben aprop. Em van preparar un seguit de proves que les vaig haver de passar mentre anàvem pujant, totes ben esbojarrades. Una vegada a dalt ens esperava un bon sopar i quan ja baixàvem, ben enriolats, un grup va arribar als cotxes i el meu, ens vam perdre. Quina angoixa, ara ric quan hi penso però em recordo dient que paréssim les llanternes perquè si se'ns acababen les piles.... Vam arribar tots sans i estalvis i guardo, com un tresor ben preuat, tots els sobres amb les diferents proves.

Potser perquè per mi sempre ha estat important celebrar l'aniversari i sobretot, bufar les espelmes que des del primer aniversari del Martí hem fet festa grossa. Però quan la família està lluny no és fàcil.

El primer any el pobre no sabia què passava al seu voltant. Vam decidir que ens quedaríem a casa i vam convidar als avis a venir; ells es van dedicar a recollir els regals de la resta de família que es va quedar a Sabadell, i fer-los arribar a l'homenatjat. Al despertar de la migdiada es va trobar la casa plena de globos i banderoles, i al cap de poc, van arribar els nostres amics amb fills. El menjador de casa es va convertir en un espai multicultural: hi havien suïssos, italians, espanyols, libanesos, iranís, francesos, anglesos i alemanys, hi havia un garbuix de llengües i al final costava saber quin idioma utilitzar amb cadascú. La primera espelma la va bufar mentre li cantàvem "Joyeux Anniversaire" doncs era la única llengua que ens unia a tots els que estàvem en aquella sala.

Però el segon i el tercer aniversari, vam decidir que com que encara no tenia amics propis, sinó els fills dels que són els nostres amics, vam passar-los a Sabadell i vam fer la festa al menjador de casa dels meus pares amb la família més propera.

Aquest any, ja era conscient que el protagonista del dia era ell i com que en alguns llibres diuen que és tan important el 3r aniversari, el pastís el vaig fer jo. Però ens vam adonar que el que necessitava eren nens, que bufar les espelmes amb els avis i els tiets està molt bé però poder jugar amb nens de la seva edat encara és millor.

El setembre comença al cole i tot canviarà, començarà a fer-se un grupet i ser que haurem de canviar el plantajament de les festes d'aniversari. Alguns pares en fan dues, una aquí i l'altre al seu país amb la seva família. Encara no sé com ens organitzarem però el que està clar és que quan ets petit el que vols és celebrar-ho amb els amics, jo en sóc la prova. Una ganàpia mare de família que encara enyora les grans festes amb els amics tot i que sentir com el Martí em cantarà "Moltes felicitats", no ho canvio per res del món!


Se acerca mi cumpleaños a pasos de gigante, el décimo que celebro fuera de casa y tal vez porque ya hace diez años que vivo lejos, que lo estoy viviendo con una nostalgia que hacía años que no sentía.

Recuerdo que el primero fue bastante duro  aunque vinieron mis padres para ayudarme a soplar las velas, yo echaba de menos mis grandes fiestas de cumpleaños con mis amigos, porque la última fiesta fue un bombazo.

Hace 10 años subimos a la Mola de noche, una montaña que los de Sabadell tenemos cerca. Me prepararon una serie de pruebas que las tuve que pasar mientras íbamos subiendo, todas muy locas. Una vez arriba nos esperaba una buena cena y cuando ya bajábamos, bien alborozado, un grupo alcanzó los coches y el mío, nos perdimos. Qué angustia, ahora me rió cuando lo pienso pero me acuerdo diciendo que teníamos que parar las linternas porque si se nos acababan las pilas.... Llegamos todos sanos y salvos y guardo como un tesoro bien preciado, todos los sobres con las diferentes pruebas.

Quizás porque para mí siempre ha sido importante celebrar el cumpleaños y sobre todo, soplar las velas que desde el primer aniversario de Martí le hemos hecho una fiesta. Pero cuando la familia está lejos no es fácil.

El primer año el pobre no sabía qué pasaba a su alrededor. Decidimos que nos quedaríamos en casa e invitamos a los abuelos a venir; ellos se dedicaron a recoger los regalos del resto de familia que se quedó en Sabadell, y hacerlos llegar al homenajeado. Al despertar de la siesta se encontró la casa llena de globos y banderolas, y al poco, llegaron nuestros amigos con hijos. El comedor de casa se ​​convirtió en un espacio multicultural: había suizos, italianos, españoles, libaneses, iraníes, franceses, ingleses y alemanes, había una maraña de lenguas que al final costaba saber qué idioma utilizar con cada uno. La primera vela la sopló mientras le cantábamos "Joyeux Anniversaire" pues era la única lengua que nos unía a todos los que estábamos en esa sala.

Pero el segundo y el tercer aniversario, decidimos que como todavía no tenía amigos propios, sino los hijos de los que son nuestros amigos, ir a Sabadell y hacer la fiesta en el comedor de casa de mis padres con la familia más cercana.

Este año, ya era consciente de que el protagonista del día era él y como en algunos libros dicen que es tan importante el 3º aniversario, el pastel lo hice yo. Pero nos dimos cuenta de que lo que necesitaba eran niños, que soplar las velas con los abuelos y los tíos está muy bien pero poder jugar con niños de su edad es todavía mejor.

En septiembre empieza el cole y todo cambiará, comenzará a hacerse un grupito y tendremos que cambiar el planteamiento de las fiestas de cumpleaños. Algunos padres hacen dos, una aquí y la otra en su país con su familia. Todavía no sé cómo nos organizaremos pero lo que está claro es que cuando eres pequeño lo que quieres es celebrarlo con los amigos, yo soy la prueba. Una grandullona madre de familia aún añora las grandes fiestas con los amigos aunque sentir como Martí me cantará "Moltes felicitats", no lo cambio por nada en el mundo!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada