divendres, 27 de setembre de 2013

Parc des oiseaux


A poc més d'una hora i mitja de Ginebra trobem el Parc des Oiseaux, és una de les primeres vegades que us proposo una activitat a França, i aquest parc es troba direcció Lyon.

Com molt bé diu el seu nom, els únics animals que hi trobareu seran les aus, algunes d'elles molt conegudes i d'altres sorprenents. L'indret és fabulós i hi trobem una de les col.leccions d'ocells més riques d'Europa, amb més de 3000 ocells originaris de tots els continents. Però el que més sorprèn és la forma en la que podem descobrir aquestes aus, ja que s'intenta recrear els paisatges on acostumen a viure.

Nosaltres hi vam anar just fa un any, hi vam anar amb uns amics que són originaris de la regió que tenen dues nens més grans que el Martí. I aquí és a on vam veure que anar-hi amb nens d'un any i mig, o de 3 anys o de 5 canvia completament. Qui va disfrutar més va ser la nena de 5 anys, el Martí era massa petit i només corria agafant les plumes, per ell era més interessant un animal gran com un elefant que no pas un lloro. L'únic que el va deixar bocabadat va ser l'espectacle de vol, cada vegada que sentia que li passava un au per sobre del cap s'ajupia, sense adonar-se que abans de tocar-lo a ell tocarien el cap del seu pare o el meu.
Estem acostumats a veure espectacles de rapaç però no tan amb pelicans, grues, ibis.... totes amb vols molt diferents i majestuosos.

Podreu veure volar aquestes aus cada dia a les 16h durant 30min, en cas de mal temps les representacions poden ser anul.lades; però en el nostre cas feia un sol de mil dimonis i havíem agafat jerseis per si feia fresqueta però no gorres pel sol.


Per acabar el dia vam anar a veure els pingüíns, però aquí els dos més petits ja s'havien adormit en el cotxet rebentats de córrer amunt i avall.

El parc disposa de dos restaurants i dos bars a on s'hi poden trobar entrepans, a més a més, també té àrea de picnic. També trobareu àreas de joc per totes les edats, a on també s'hi passegen els ànecs. I si voleu, per 3,50€, podeu agafar un tren que us donarà la volta a les instal.lacions.



Horari

Març, abril, octubre i fins l’11 de novembre
De dilluns a diumenge de 10h a 16h30
Maig, juny i setembre
De dilluns a diumenge de 9h30 a 17h
Juliol i agost
De dilluns a diumenge de 9h30 a 17h30
Preus
Adults
15€
Nens 3-12 anys
12€
Menors de 3 anys
Gratuït
Adreça
RD1083, 01330 Villars-les-Dombes

dimecres, 25 de setembre de 2013

Verger de St-Loup


Després d'emportar-nos una gran decepció amb la visita al Parc de Challandes vam decidir de probar sort a la Festa de la Poma que tenia lloc al Verger de St-Loup, i el dia va millorar considerablement.

El verger es troba a les afores de Versoix i als anys cinquanta els terrenys estaven ocupats per blat i colza, però als seixanta hi va haver una reconversió plantant el primer verger de pomes Golden i Starkrimson. L'evolució va continuar i avui tenen més de 20000 pomers i perers, amb una quinzena de varietats.

Hi havia una degustació de pomes i peres, que com és d'imaginar el meu fill va saquejar, i també de sucs de poma, pera i cidre. Vam arribar a l'hora de dinar i el menú era deliciós, es notava que els ingredients utilitzats eren de granja perquè eren d'alló més gustosos.

Amb la panxa ben plena vam fer una visita als cultius, la vista se'ns perdia entremig de centenars de rengleres de pomers, tots ells plens de pomes. La feina va ser nostre perquè el nen no es dediqués a fer la seva pròpia collita i malgrat que les explicacions del propietari eren d'alló més interessants, vam haver de marxar abans de que el Martí en fes una de les seves. Això si, abans de marxar vam comprar pomes de la classe Diwa que mai havia vist ni provat, i el millor suc de poma que he begut mai, i venint de mi que no m'agrada aquest suc, és tot un compliment.

Però no només escric aquesta entrada per fer-vos la babarota, sinó per dir-vos que a partir de mitjans de septembre el verger disposa d'una botiga per anar-hi a comprar directament les pomes, que són les mateixes que després trobarem a la Coop o la Migros.
Tothom coneix les varietats Golden, Royal Gala i Granny Smith, però havieu sentit a parlar mai de les varietats Idared, Jonagold, Topaz, Fuji, Diwa.... Totes elles amb sabors diferents, algunes ideals per fer coques o compotes, i d'altres per menjar-les a mossegades.

La botiga obre de dimarts a divendres de 15h a 18h, i els dissabtes de 9h a 17h. A més a més, hi trobareu sucs de poma frescos, sucs de poma pasteuritzats, sucs de pera pasteuritzats, cidre i peres del tipus Conference i Harrow.

Si sou pomers val la pena d'anar-hi, sobretot per donar vida als productors locals i trobar varietats que mai arriben als grans supermercats.


dimarts, 24 de setembre de 2013

Parc Challandes


Aquest cap de setmana no volíem anar massa lluny i vam estar de sort perquè hi havien activitats a tocar de casa. Però de tant en tant, les coses no surten com ens agradaria, i malgrat que us proposo activitats a la pàgina del facebook, de vegades aquestes ens deceben. Això és el que ens va passar el diumenge quan vam anar a les portes obertes del Parc Challandes.

L'any passat vaig veure que hi havia un parc amb animals a Bellevue, a només 15 minuts de casa, i de seguida me'n vaig informar. Resulta que només el pots visitar una vegada i després t'has de fer membre de l'associació.  No sé per què no hi vam arribar anar mai però aprofitant les portes obertes vam decidir deixar-nos-hi caure.

El parc acull animals perduts, abandonats, o massa joves per rependre la llibertat. Alguns d'ells poden tornar a la natura i d'altres, es queden al parc. El parc alberga linx, panteres, servals, alguns micos, llops, ossos rentadors, diferents aus....

Evidentment, a primer cop d'ull la tasca que fan em sembla brillant però quan veus les instal.lacions... Vaig sortir d'allà empipada, sense entendre com l'Estat de Ginebra permet que els animals visquin d'aquella manera, sense comprendre per què no els traslladen en un indret més òptim.

Només entrar tens la sensació d'estar anxovat i una ferum t'omple les narius. Resulta obvi que el parc no està preparat per acullir visitants; els camins estan fets amb rajoles desaparellades i són estrets, impossible d'anar-hi amb un cotxet i de difícil circulació quan els visitants es paren per observar els animals, ja que el camí queda bloquejat. Algunes de les feres s'han convertit en animals de companyia, com el lleopard de les neus, anomenat Papillon, que quan el crides s'acosta de seguida.

En una casa, hi tenen milers de gàbies unes sobre les altres, amb ocells, ratolins, tortugues... i el tuf aquí és insuportable.

Només vam necessitar 30 minuts per fer el recorregut, està clar que tampoc ens hi vam encantar. A més a més, per més inri, al nen se li va tancar una d'aquelles portes de ferro amb contrapès contra els morros. Estava oberta, ningú la va tocar i de sobte, pum!!! El nen va caure assentat a terra amb un bon nyanyo acompanyat de plors.

A nosaltres no ens hi tornaran a veure però si hi voleu anar, només obren els matins de 9h30 a 12h i la primera visita és gratuïta.

dijous, 19 de setembre de 2013

La Désalpe


L'estiu ja s'ha acabat o estar apunt d'acabar-se, i cada any entre finals de setembre i principis d'octubre, després de que les vaques hagin passat l'estiu a la pastura, és l'hora de que tornin als estables per passar-hi l'hivern, i aquesta "baixada" se'n diu "désalpe".
Es decoren els ramats i aquesta tornada festiva a la vall és l'ocasió per celebrar la fi de l'estiu; les vaques van decorades amb corones de flors i grans esquelles per allunyar els mals esperits, el pastor porta el bredzon, la roba típica de l'armilli (pastor) dels Alpes Suïssos, tot acompanyat per música i menjar típic. Avui en dia aquesta tradició ha acabat sent una atracció turística però manté la seva essència.
Després de 9 anys encara no havíem vist mai aquesta festa, i el passat dissabte vam anar a La Tour-de-Pielz, a una petita granja, per rebre el ramat. Es respirava un ambient festiu, tots els de la granja anaven amb vestits tradicionals, hi havia una petita orquestra i no hi podien faltar el Cor des Alpes, les típiques llargues trompetes de 3,60 metres d'alçada. Vam disfrutar d'un bon àpat, amb una escudella que no tenia res a envejar a la típica catalana, i a les 13h20 ens van avisar que el ramat arribava i tots, ens vam precipitar a rebre'l. Era impressionant el soroll que feia, semblava que estigués apunt d'arribar una desbandada d'un centenar de vaques i només n'eren una vintena! Al ser una granja petita la festa va ser molt familiar, no hi havia aglomeracions ni s'havia de demanar permís per fer fotografies.
Una vegada les vaques van entrar al seu prat la festa va continuar. El Cor des Alpes va seguir tocant i després va ser el torn dels "sonneurs de cloches" que es podria traduir com els que toquen les campanes. Podrieu pensar que són aquelles minis campanes amb les quals alguns experts poden tocar melodies, però aquestes són enormes, són igual d'altes que el Martí, uns 91cm i pesen quasi com ell, tot un espectacle i el repicar de les campanes és estrèpit. 
Per cert, per primera vegada des de que faig el blog i que aquest té una pàgina al facebook, ens vam trobar uns amics que havien vist la meva publicació i van decidir, igual que nosaltres, d'anar-hi. La veritat és que em va fer molta il.lusió, vaig veure que el meu blog és útil!

Encara teniu temps de veure altres "désalpes", aquí us deixo una llista dels més importants que tindran lloc els pròxims caps de setmana. Si podeu aneu-hi, tots ells són coneguts i hi haureu d'anar amb temps. 

Cantó de Fribourg:
Désalpe a Schwarzsee el dissabte 21 de setembre
Désalpe a Charmey el dissabte 28 de setembre 
Désalpe a Albeuve el dissabte 5 d'octubre
Désalpe a Semsales el dissabte 5 d'octubre
Cantó de Vaud:
Désalpe a Lignières el dissabte 21 de setembre
Désalpe a St-Cergue el dissabte 28 de setembre
Désalpe a Étivaz el dissabte 28 de setembre
Fête du Vacherin a Charbonnières el dissabte 21 de setembre 

A França:
Retour des Alpages a Annecy el dissabte 12 d'octubre

Si en voleu un de petit, aquest dissabte serà el torn de Blonay.

I fins la segona Pàsqua les vaques es quedaran a la granja, i quan serà l'hora d'anar a les pastures de les muntanyes es celebrarà la "poya".

dimarts, 17 de setembre de 2013

Services secrets: Château de Morges


 L'activitat que us proposo no és per nens petits sinó per nens una mica més grandets que somiaven o somien en ser l'agent britànic amb llicència per matar, conegut pels seus martinis barrejats però no agitats.

Fins el 30 de novembre al Château de Morges hi trobem una exposició única a Europa, Services Secrets, amb més de 500 peces que expliquen la història dels serveis secrets des del 1940 fins al 1990, la fi de la Guerra Freda.

Per uns moments us podeu creure que esteu a la cova d'en Q amb centenars d'andromines, totes elles ben curioses i sorprenents. Hi trobareu objectes ben estranys com per exemple un kit d'evasió rectal utilitzat per la CIA, cigars foradats per amagar-hi documents, caques de micos amb captors sísmics que utilitzaven els americans a la guerra del Vietnam, càpsules de cianur, anells que es transformen en serretes, alguns codis secrets utilitzats durant la segona Guerra Mundial... 
Radio de la KGB amagada al 1966 en un bosc de Fribourg
Càmara Minox

Mil i un utensilis que farien l'enveja d'en 007, i ens fan veure que alguns dels objectes que aquest utilitza, no són tan descabellats com ens pensàvem. Però també descobrirem que aquest espia que mai es despentina, agafa la mini-càmara Minox al revés a la pel.lícula "Al servicio secreto de su Majestad".


Però apart d'aquesta exposició també hi trobareu 4 museus dins del castell amb vistes al Mont Blanc.
- El museu militar vaudois amb importants col.leccions d'armes antigues i uniformes.
- El museu de l'artilleria, el que més li va agradar al nen, amb tancs, projectils... de diferents èpoques.
- El museu de figures amb 10.000 miniatures que representen guerres que van des de l'egipte dels faraons fins al segle XX.
- El museu de la "gendarmerie vaudoise"

Per cert, no us deixaran entrar amb el cotxet del nen i la veritat és que seria impossible fer la visita degut al miler d'escales, enormes graons i escales de cargol. Per tant, si voleu visitar-lo us hareu de carregar de paciència o preveure un altre mètode de transport. Us asseguro que no va ser gens fàcil, era la tarda, no havia dormit i corria amunt i avall per les sales, intentant aixecar els projectils dels canons... Va ser exhaust però ens va encantar veure l'exposició dels espies, encara que fos cridant cada dos per tres el nom del nen perquè parés de tocar el que no podia tocar, o perquè deixés d'amagar-se.

Fitxa tècnica

Horari

1 de març fins al 30 de novembre
De dimarts a divendres de 10h a 12h i de 13h30 a 17h
1 de març fins al 30 de novembre
Dissabtes i diumenges de 13h30 a 17h
Juliol i agost
Tots els dies de 10h a 17h
Preus
Adults
10CHF
Nens a partir de 6 anys
3CHF
Menors de 6 anys
Gratuït
Adreça
Au château, 1110 Morges

divendres, 13 de setembre de 2013

La Fraisière



Us tinc abandonats, les hores passen volant i a més a més, el mateix dia que vaig publicar l'entrada dels hospitals hi vam acabar; el Martí va caure però per sort només va ser un ensurt.

Aquest dissabte vam descobrir un indret genial i a més a més, aprop de casa. Es tracta de la granja la Feuillasse a Meyrin, potser més coneguda com la La Fraisière. És una granja amb més de 80 anys d'història i des del 1926 la famíla Stalder s'encarrega de l'explotació.

El que té d'especial aquesta granja és que vosaltres mateixos podreu collir les fruites i verdures. El funcionament és ben senzill, heu d'anar equipats amb un cistell i una caixa rígida (pot ser una carmanyola), aparqueu el cotxe a l'entrada o al voral de la carretera, i us dirigiu cap als camps passant entremig de la granja.
Segons l'època podreu collir gerds, maduixes, mores, mongetes, groselles, tomàquets, carbassons, patates, melons, carbasses, cols i síndries. A més a més, la granja proposa un petit mercat amb altres productes de la terra arribats del cantó del valais.
Una vegada hagueu omplert el cistell aneu fins el petit mercat i pagueu la vostra collita a un preu bastant econòmic.

Al ser la primera vegada anàvem com uns passerells seguint a les altres famílies, i vam preguntar a una parella com anava el tema. A l'entrada hi vam trobar un panell amb les fruites i verdures que hi podíem collir. És època de gerds però no n'hi va haver cap que caigués dins del cistell, tots anaven a parar a la boca del Martí. Al principi no sabia que només s'agafaven els vermells però al cap de pocs segons es va convertir en un expert. I mentre saludava als avions que s'enlairaven (l'aeroport és al costat) s'omplia la boca amb aquest fruit vermell.

Llavors vam anar a buscar els tomàquets. Passejar entremig de les tomaqueres era fantàstic tot i que de vegades, el nen no s'atrevia a passar entre elles. L'olor era embriagadora i fins i tot, cada vegada que el nen agafava un tomàquet ens el posava al nas i ens deia "olora, ummm, que bo". Després de 9 anys fora de casa per fi he trobat tomàquets que fan olor, i us puc dir que estan boníssims. 
Nosaltres li deiem quins podia agafar i ell amb una força bruta els arrencava.

Per acabar d'omplir el cabàs vam anar a buscar pebrots, i aquí al pobre nen li vam crear una contradicció. Fins aleshores li havíem dit que s'havia de collir quan eren vermells, i ara li dèiem que havia d'agafar els verds. Ens vam limitar a indicar-li quins havia de collir i ell, ben eixerit, els arrencava i cap a la bossa. Si hagués sigut pel Martí, haguéssim deixat els camps pelats.

En el mercat vam comprar prèssecs, i Déu meu quins prèssecs, sucosos i deliciosos; i també mores que van desaparèixer en menys de 12h. També hi havien els mateixos tomàquets que acabàvem de collir, però si no volies fer la feina bruta, evidentment eren més cars.
Segons l'època de l'any i el clima, les collites canvien així com també els dies que obren, però per norma general obren els dilluns, dimecres i dissabtes de 8 a 18h de juny a novembre.
No us ho deixeu perdre sobretot si voleu recuperar el gust de les fruites i verdures, perquè res madura dins de les neveres.

Com que el dissabte passat el dia estava una mica "tonto", després de fer de pagesos vam anar a l'Aèro-bistro a fer un café i a admirar els grans avions. Un matí divertit, econòmic, diferent i aprop de casa! I sobretot, És una bona manera de que els nens sapiguen d'on surten les verdures, que prenguin conciència del que és treballar la terra, de menjar sa i bo.

dimarts, 10 de setembre de 2013

Fent turisme als hospitals/ Haciendo tursimo en los hospitales/ Tourisme aux hôpitaux


A casa nostre els hospitals formen part del edificis turístics a visitar quan estem fora de casa. Tots tres hem acabat al metge durant les nostres vacances i podem dir que als tres països on hem "tastat" la sanitat, aquesta és correctíssima.

El primer en instaurar la visita a les urgències va ser el meu home en el nostre viatge de nuvis. Si, si, es va obrir el cap amb l'aixeta de la dutxa quan es va ajupir a recollir el sabó. El més al.lucinant de tot és que quan vam trucar a la recepció de l'hotel per demanar una ambulància, l'home ens va dir que hi anéssim caminant! D'acord que l'hospital estava al cantó però ja ens podeu imaginar caminant en la negre nit amb el meu home aguantant-se una tovallola al cap. Vam haver-nos d'esperar més de 3h i quan per fi ens van atendre, vaig estar apunt de caure en rodó a causa de les preguntes del meu home, les explicacions del metge sudanès, la panxa buida i els vomits dels altres pacients. Ara resulta graciòs però en aquells moments.... Els punts els hi vaig acabar treient jo una vegada arribats a casa i li ha quedat un bon record de la nostra lluna de mel.

Després em va tocar a mi. Quan ets petit no paren de repetir-te que no es corre per les escales però quan en tens 27, vas amb amics i vols agafar el metro que sents arribar, oblides els savis consells dels teus progenitors. Em vaig torçar el tormell i el resultat va ser un esquinç. No us podeu ni imaginar com se'm va posar el peu, semblava un botifarró. Evidentment no vam agafar el metro que m'havia fet córrer tot rient, i ens vam parar a la plaça principal de la ciutat per trucar al 112. Al principi tot eren bromes però quan vaig veure les sirenes i els turistes que ens envoltaven, la cara em va canviar de cop. Vaig fer el meu primer viatge en ambulància. Degut als meus trets creien que era una autòctona i tothom es dirigia en l'idioma del país. Vaig sortir de l'hospital amb crosses i amb el peu ben envenat. Encara ens quedaven 2 dies de visita i fer turisme amb crosses resulta diferent. Per cert, no et deixen pujar a l'avió amb elles, les has de deixar a la guixeta d'equipatge especial, juntament amb les bicis, esquis i altres. Em van proposar una cadira de rodes per arribar a la porta d'embarcament però tampoc no era plan, així que hi vaig arribar agafada del bracet del meu home.

Per acabar, aquest estiu li va tocar al Martí. No feia ni 48h que les vacances havien començat i el senyor va decidir saltar un esglaó, una cosa ben banal, tots els nens ho fan, però no sé com s'ho va fer per acabar coix. Si, si, caminava coix i ens deia que no podia caminar. De seguida el vam mirar, buscant alguna inflamació o cop, però no hi havia res aparent i vam pensar que ens prenia el pèl. Però quan vam arribar al tobogan i ell volia córrer a pujar-hi i no podia, llavors ens vam espantar. Quan tens un nen molt mogut i de sobte està quiet, vol dir que alguna cosa li passa. Així que l'endemà ja ens veus anant cap al CAP. Hi havia una cua monstruosa però per sort ens van posar entre les visites de pediatria i va ser una pediatra la que el va veure. A la sala d'espera els veies tan tranquil, xerraire com sempre mentre la resta de nens anaven amb el xumet i feien cara de malaltons. La pediatre el va fer estirar a la camilla i li va anar preguntant si li feia mal allà a on li tocava. Però t'has de creure el que et diu un nen de 2 anys i mig? Entén la pregunta i és conscient del dolor? Doncs resulta que si, perquè li va posar el dit al nas i ell va dir un no amb un to de quina ximpleria em preguntes. El diagnòstic va ser una fascitis i el tractament una setmana de dalcy. L'hauríeu d'haver vist desprès de dues dosis d'ibuprofè, el meu belluguet havia tornat!

Per cert, una visita a les urgències del CAP sense probes externes són 65€, i ni tan sols el va pesar per saber la dosis d'ibuprofè o auscultar, i ni va gastar tinta del boli però es paga el que sigui per posar un nom a la coixera inexplicable del teu fill.

Us aconsello que quan viatgeu per Europa demaneu la targeta sanitaria europea, a Espanya només és vàlida un any i es pot fer per internet a través d'aquest link https://sede.seg-social.gob.es/Sede_1/Lanzadera/index.htm?URL=98
Si teniu la "Carte Vitale" francesa també es pot fer tramit per internet http://www.ameli.fr/assures/droits-et-demarches/a-l-etranger/vous-partez-en-vacances-a-l-etranger/vous-partez-en-vacances-en-europe.php

dimecres, 4 de setembre de 2013

Lausanne <--> Evian


Aquest diumenge vam passar el dia a Lausanne; alguns de vosaltes sabreu el motiu de la visita a la capital del cantó de Vaud.
Hi hem anat un centenar de vegades, sobretot a Ouchy, el barri que queda a la vora del llac amb el seu castell, el passeig i el Museu Olímpic. Però diumenge al matí vam fer una cosa que encara no havíem fet mai: agafar un vaixell per creuar el llac i arribar a Evian.

Evidentment, ens hagués sortir més a compte anar directament amb cotxe fins a Evian però no hagués sigut tan divertit i a més a més, hi vam anar amb uns amics que viuen a Vevey.

A les 10h40 del matí hi havia una munió de gent fent cua per comprar bitllets pels diferents recorreguts que proposa la CGN (Compagnie Générale de Navigation), una gran sorpresa veient els preus pels diferents trajectes. El més curiós de tot és que els dos nens de 2 anys, que van ocupar un seient, no van pagar res però si que ho va fer el gos; la meitat del bitllet, és a dir, 17CHF (13€). Així és Suïssa, els gossos poden anar en qualsevol transport públic però han de comprar un bitllet!

En fi, Evian està just davant de Lausanne i els separen 13,5km que es recorren en 35minuts amb al vaixell. Pels nens va ser el millor del dia, i no feia ni cinc minuts que havíem arribat, que el Martí ja ens demanava tornar-hi a pujar. Per sort es va interessar en el gos i no parava de dir que el volia portar, tot i que a la mínima estrebada ell deixava anar la corretja. No vam visitar quasi bé res, vam passejar vora al llac i vam pujar fins al carrer peatonal. Però tranquils que si que vam veure el Casino, el teatre i el Palais des Lumières. Queda pendent tornar-hi anar per anar a la fàbrica d'aigua Evian i potser algún dia, fer una escapada a les termes. Es pot dir que només vam creuar el llac per anar a dinar, però els nens van disfrutar i això és el més important.
En teoria la tornada l'havíem de fer amb un vaixell d'època, el "Simplon" però unes hores abans, un
veler va col.lisionar amb la gran embarcació malgrat que aquesta no parava d'avisar amb la seva botzina. Però no us preocupeu que només va ser un bon ensurt.

Vam arribar a Lausanne a temps per fer un gelat i perquè els nens puguéssin pujar als cavallets. 
Recórrer qualsevol llac a Suïssa és una ruïna però de vegades et permet fer una sortida diferent i potser t'estalvies temps; com és el cas per nosaltres d'anar a Yvoire amb el vaixell que surt de Nyon. Doneu-hi un cop d'ull a la pàgina de CGN, t'ofereix un gran ventall de recorreguts només en el llac Léman.

dilluns, 2 de setembre de 2013

Tradicions


Quan vius fora de Catalunya i tens un fill costa seguir les tradicions de la teva terra. Té el mateix passaport que el teu però ha nascut en un altre país. És com si tot d'una t'importés més St. Jordi, St. Joan, les festes Majors, els Reis, els castellers, la diada....
Vols que d'una manera o d'un altre s'arreli a la cultura de casa, a les vivències i experiències que vau viure vosaltres quan éreu petits.

Per aquest motiu hem reprès el conctacta amb el Centre Català de Lausanne, perquè vegi que el català no només es parla a casa i perquè visqui les nostres tradicions encara que sigui a 800km de distància.

Abans d'anar de vacances a Calella de Palafrugell, vam pensar que no sabia què eren els gegants, ni els trabucaires, ni els diables... Així que vam mirar billets d'avió per baixar a la Festa Major de Sabadell. Al final, no sé per què, vam desistir. Però quan un dia, tornant de Roses, vam passar per la Bisbal de l'Empordà i vam veure que començaven les festes, de seguida vaig buscar el programa per internet. Si hi havia una cercavila, el Martí havia d'estar a primera fila!
Una alegria boja em va invadir quan vaig veure que hi havia plantada de gegants i cercavila; i ja ens veus un dimecres del mes d'agost, a les cinc de la tarda anant cap a un poble de l'interior amb un sol intens.
Estava més excitada i nerviosa jo que el nen, perquè ja li podíem dir que veuria els gegants que ell no sabia de què li parlàvem ni què li esperava
En arribar, hi havia una cadena humana entre els carrerons de la vila i els gegants també hi formaven part. Vès per on, també viuria el catalanisme d'un poble i el pobre, no deia res, amb els ulls com dues taronges mirava estranyat i encuriosit tot el que l'envoltava.

Una vegada la cadena humana acabada, tots els gegants del poble i rodalies es van congregar a la Plaça Major. Sense cap mena de por ell s'hi va apropar i més tard, fins i tot els hi aixecava les faldilles per posar-s'hi a sota. Anava boig al mig d'aquella plaça plena de gom a gom amb gegants, dracs, timbalers i gentada. Vam veure el pregó i el trencament del càntir que indica l'inici de les festes. Aquelles eren millors que les de Sabadell, des del més menut fins al més gran participava en les diferents comparses, tot el poble hi estava volcat.
La cercavila va començar i vam sortir de la plaça. Els que encapçalaven la comitiva eren els dracs i això no li va fer massa gràcia. Anava a les espatlles del seu pare i s'agafava al cap dient que treien fum i "no agrada". Amb els gegants, timbals i gralles la cosa va millorar. No vam parar de ballar i saltar al ritme de la música tot i que de tan en tan, ens preguntava a on eren els dracs.
Es va quedar parat quan va veure que la gent, des dels balcons, tirava confeti i ell deia que estava plovent. En unes hores el seu cap era un garbuix de noves experiències, de coses totalment desconegudes fins aquell moment.
La tarda la vam acabar a la fira, però sempre controlant a on eren els dracs no fos cas que tot d'una sortissin i ell no estigués preparat.
Els següents dies no parava de parlar-nos dels gegants i que els volia tornar a veure. Així que hi vam tornar el dia que hi havia el ball de gegants a la Plaça Major. El millor va ser quan ens van deixar ballar amb els nens a les espatlles juntament amb els gegants. Vaig acabat esllomada però va ser genial. Després, a la plaça del costat hi havien els mini-diables amb els seus timbalers. No sabia el què li esperava quan corria per la plaça buida fent-se el valent. Però quan va veure la primera guspira va fugir als braços del seu pare i aquest, no deixava de dir-li que eren diables bons.
Ara, quan li preguntes què fan els gegants es posa a ballar i a saltar; i quan li demanes què fa el drac et diu que treu foc pels queixals. La veritat és que no sé qui dels tres s'ho va passar millor però a nosaltres ens va encantar fer-li descobrir aquesta bonica tradició i que veiés que les festes majors no només són les fires.
Potser amb aquest afany de que conegui la cultura de la nostra terra acaba ballant sardanes, cosa que nosaltres no sabem fer.

Sé d'entrada que serà impossible que senti el mateix que nosaltres, per ell serà difícil trobar les seves arrels però intentarem que visqui al màxim les tradicions i costums tant d'aquí com d'allà.