dijous, 29 d’agost de 2013

Gruyères: Fromagerie d'alpage




Aquest estiu hem tingut uns amics de visita i entre les dues parelles sumàvem tres nens entre 2 anys i mig i 1 any. De seguida vaig recórrer al meu propi blog per enviar propostes de possibles sortides als amics de Sabadell.

Vam fer turisme d'una manera totalment diferent, basada en la diversió dels nens i per això vam anar a La Gavotte, al Bois de la Bâtie, a la fira de les festes de Ginebra, a la Maison Cailler, a tirar pedres al riu de darrera casa, a la piscina...

Es pot dir que l'únic que vam fer en plan guiri va ser anar a Gruyères, perquè senyors, venir a Suïssa i no anar a Gruyères és com anar a París i no pujar a la Torre Eiffel.
El poble és ideal per nens perquè és totalment peatonal, l'únic risc és que es vegin temptats d'escalar per tocar l'agua de la font central (com va ser el nostre cas) o que vagin directe als expositors que tenen les botigues de records a peu de carrer, per tocar els esquellots o altres objectes igual de seductors (i també va ser el nostre cas).
Fer qualsevol cosa amb tres nens tan petits és una odissea i no hi han gaires moments de relax, perquè sempre n'hi ha un que plora, que s'escapa corrents, que fa una malifeta..., només pots respirar quan dormen.

Després de donar la volta al castell i passejar pel carrer principal vam anar a dinar en un lloc ideal pels nens. Gruyères proposa molts restaurants, tots molt típics i a on es pot menjar la fondue, raclette, la merenga a la doble crema de Gruyères...., però tots els restaurants del poble no són massa adaptats quan vas amb tres nens que saps que només estaran assentats 5 segons i llavors voldran juerga. Per tant, us recomano que aneu als peus del Moléson (la muntanya que es veu en la foto superior), que només està a 10 minuts en cotxe.

El cotxe s'ha de deixar al parking que hi ha just a l'arribar; mirant la muntanya, a la vostra esquerra es troba el telecabines per pujar fins al Moléson, al centre hi ha l'àrea de jocs i a la dreta la Fromagerie d'alpage. No només és un restaurant sinó que és una formatgeria on es fa el formatge com abans. De maig a setembre fan demostracions i degustacions a les 10h (s'ha de reservar), però amb els nens era impossible que arribéssim a les 10h i que poguéssim fer la visita.
Així doncs, només hi vam anar a menjar i quin tiberi!
Les taules són a l'exterior amb bancs, és l'únic punt negatiu pels nens però fan menú infantil, tenen un sorral, un trenet de fusta, cabres, gallines, conills, porcs i evidentment, vaques! És ideal per allargar la sobretaula mentre els nens es diverteixen i el millor és que no cal patir pels cotxes! Tenen una carta molt variada i evidentment, amb un munt d'especialitats on el protagonista és el formatge gruyère.  Quan els dies grisos arriben, juntament amb la neu i el fred també tenen un menjador a l'interior i una botiga per si voleu caure en la temptació del formatge o algún souvenir.

Els tres nens s'ho van passar pipa, sobretot jugant a ser maquinistes al trenet de fusta o dins del sorral. La pica del lavabo es va convertir en una mini-banyera perquè el Martí va acabar de sorra fins al capdamunt.

Una altre recomenació és que deixeu el cotxet al cotxe si és que no és un cotxet 4x4; per arribar al restaurant hi ha una pujada plena de pedres i ja us dic que va ser una bona manera d'agafar gana!

Després vam anar a la Maison Cailler, la fàbrica de xocolata, però com que estàvem tipíssims vam voler guanyar una mica de temps deixant que els nens es cansessin una mica més pujant i baixant al tobogan.
Va ser un dia rodó encara que no massa per la línea.

A partir d'ara quan vinguin família o amics i ens toqui anar a Gruyères, ja sé a on acabarem dinant!

dimecres, 28 d’agost de 2013

Aéro-Bistro


De vegades resulta difícil trobar activitats que estiguin aprop de casa i que no signifiquin passar el dia fora. La setmana passada en vam trobar una que pot tenir els nens bocabadats durant una horeta i tu, mentrestant, et pots prendre una Coca-Cola tranquil.lament.

A Meyrin, aprop de l'escola d'aviació hi trobem l'Aéro-Bistro. És un bar-restaurant, regentat per thailandesos, que queda a peu de pista de l'aeroport de Ginebra.

D'acord, de vegades el soroll és estrèpit i depèn de com bufa el vent et ve una flaire de querosè però resulta fascinant veure el tràfic aeri, perquè és un no parar.

Com que l'escola està just al costat, veureu com treuen d'un hangar una avioneta arrosegant-la i es prepara per enlairar-se. La veritat és que quan veus els moviments de les ales d'un costat a l'altre penses que és impossible que aquella andròmina sigui capaç d'enlairar-se, no té tanta estabilitat com els grans avions comercials i fa que tinguis sensació d'inseguretat.

Segons de les condicions metereològiques els avions aterren o s'enlairen cap un sentit o un altre. Em pensava que s'anaven tornant aterrar i enlairar però resulta que va per tandes. És impressionant veure com van aixecant el morro i en un obrir i tancar d'ulls, perds l'avió de vista.

El Martí no era l'únic nen que els admirava, n'hi havia un de 4 anys que es sabia tots els logos de les companyies aèries i fins i tot una vegada, em va corregir.
Els comentaris dels nens sempre fan gràcia, tenen una lògica ben curiosa i cridava dient adéu als avions esperant que els passatgers també el saludessin. A més a més, per ell tots els avions van i venen de Sabadell, fes-li entendre que hi han altres destinacions.

Si no teniu ganes de prendre res però voleu veure aquests enormes aparells, just al costat del bar hi ha un banc on us hi podreu seure tranquils sense que tingui cap impacte en la vostra butxaca.

No hi hem anat mai a menjar però tant es pot menjar cuina local com thai. Si hi aneu ja em direu què tal és. Per cert, hi ha una part de la terrassa on serveixen a les taules però la part que queda més aprop de les pistes és self-service.



dilluns, 26 d’agost de 2013

Musée du Léman


Com han anat les vacances? Després d'unes setmanes de silenci vinc carregada d'idees noves per acabar de disfrutar els últims dies d'estiu, encara que precisament aquest cap de setmana s'hagi instal.lat la pluja.

Què podem fer un dissabte plujós? La resposta més senzilla és anar algún lloc cobert, i us proposo el Musée du Léman
Hi havíem passat un miler de vegades i des de fora es veu petit i antic; no hi vèiem cap interés en visitar un museu de barques i fotografies de peixos. Però resulta queen és ideal per anar-hi amb nens, gens avorrit, divertit i didàctic.

La planta baixa farà les delícies dels més petits: hi ha un petit aquari amb els peixos que trobem al llac, podran ser el timoner d'una embarcació de salvament, jugar amb el simulador del Planetsolar...
Sembla fàcil portar una embarcació però resulta que el que és senzill és acabar donant voltes sobre si mateix.

També podrem veure tres sales on el rei és l'emblemàtic vaixell de vapor que navega pel llac Léman. Per gran sorpresa nostra, el que més li va agradar al nen va ser veure la sala de màquines d'un vaixell de vapor i intentar que el gran timó de fusta donés voltes.

A la primera planta hi trobem una exposició temporal (fins el 5 de gener 2014) sobre la navegació al llac léman entre el 1841 i el 1941. A més a més, hi descobrirem amb qui es va basar Hergé per crear el personatge del professor Tornasol, el físic suís Auguste Piccard. No se'ns parla del pare del Tintín però si de tots els descobriments i récords de la família Piccard, i sempre d'una manera amena i podent experimentar.

A l'última planta hi ha el "WaterGames" on se'ns parla dels micropoluants, residus i la biodiversitat del llac, tot de manera interactiva, amb jocs i puzzles per totes les edats. Fins i tot podreu pujar en una taula de surf!


Apart de ser un museu molt ben fet i que no avoreix, el millor és el seu preu! Perquè amb l'entrada tens un any per visitar els dos altres museus de Nyon (el castell i el museu romà)

Aviat arribaran els dies de mal temps on no sabem què fer amb els nens, preneu nota d'aquest museu perquè val molt la pena!

Per cert, podeu anar-hi amb el cotxet perquè hi ha ascensor!

Fitxa tècnica

Horari

Abril a octubre
10h-17h
Novembre a Març
14h-17h
Preus
Adults
8CHF
Fins a 16 anys
Gratuït
Adreça
Quai Louis-Bonnard 8, CH-1260 Nyon


divendres, 2 d’agost de 2013

Aplicació per fer maletes


Fa uns mesos escrivia una entrada per saber com organitzar-nos quan viatgem amb nens, fent llistes per no deixar-nos res.
Però gràcies als smartphones aviat ja no ens caldrà ni paper ni boli. Ha sortit una aplicació que es diu Visual Travel Checklist https://itunes.apple.com/es/app/visual-travel-checklist/id425870850?mt=8
Com molt bé diu el nom, és molt visual, es tracta de crear una llista d'icones per un viatge en concret, és a dir, veurem un passaport, o un estoig de manicura, o bolquers,... i a mesura que ho anem col.locant a la maleta ho podem marcar com fet. A més a més, també es poden personalitzar icones.

Me l'he descarregat i la faré servir per preparar el pròxim viatge però ara que és època de fer maletes a veure si us animeu i m'expliqueu com ha anat l'experiència.

Per cert, de moment només existeix en anglés!

BONES VACANCES!

dijous, 1 d’agost de 2013

Juraparc





Aquest cap de setmana ha sigut de canícula total, hem arribat a temperatures de 36°C i per tal de defugir la calor, vam pujar al Jura buscant la fresca.
Teníem els sogres a casa i s'havia de fer alguna activitat interessant per petits i grans i a la fresca.

Després d'una hora i quart de cotxe vam arribar al Juraparc, al bell mig de les muntanyes. Mentre ens hi dirigíem, anàvem veient com la temperatura anava baixant, i en sortir del cotxe ens esperaven uns agradables 25°C acompanyats d'un airet fresquet.

La visita es fa per sobre d'unes passarel.les de fusta a 3m d'alçada des d'on es poden observar els animals en un habitat natural, ja que qualsevol pedra o arbre no ha sigut afegit per l'home. El problema d'aquest tipus de "zoo" és que un es torna boig intentant veure darrera de quina pedra s'amaguen els animals, i pels més petit és quasi impossible veure'ls. Sort que quan veus un grup de gent senyelant entre les fulls saps que allà si amaga alguna bestiola, i pots intuir una orella o una cua.

El Martí va veure una gran tifa en forma d'ensaïmada i ens va preguntar "c'est quoi ça?", i li vam dir que era caca de bisó, i durant tota la visita ell només volia veure els excrements d'aquest animal. Tan li va fer que veièssim dues cries d'ós d'un any de vida, o com s'espentaven els llops quan l'òs s'aixecava i passava aprop seu... Per ell, el més interessant de la visita van ser les caques i córrer amunt i avall de les passarel.les de fusta.
Apart d'aquest tres animals, que tots buscaven l'ombra, també hi ha lynx tot i que per molt que ens hi vam esforçar, no els vam saber veure. I un tipus de cavall anomenat Prezwalski, típic de Mongolia i que està en vies de desaparició. És un cavall que mai s'ha pogut domesticar, té el cap gran amb els ulls en alçada i no als laterals, unes orelles llargues i és petit en comparació la resta de cavalls, 1,20m. 
Amb menys d'una hora ja havien recorregut les instal.lacions, i veient l'interés del Martí vam anar a veure les cabretes que hi ha just davant del Juraparc i a on no s'ha de pagar cap entrada. Com era d'esperar, aquí s'ho va passar la mar de bé, cridant-les perquè s'acostessin a ell i alimentant-les.
Vam decidir anar a Vallorbe a dinar, el Juraparc també té restaurant però no vam trobar els preus massa raonables. A més a més, recordàvem que l'última vegada que havíem anat en aquest poble havíem menjat molt bé al Restaurant de la Placette. Malauradament estava tancat, però l'opció B, el Casino, ens va sorprendra gratament.
Tot i que ja havíem visitat les Grottes de Vallorbe, vam tornar-hi anar per passar una mica de fred. Aquest coves sempre estan a 10°C i quan hi vam anar al mes de març, ens vam desvestir de la calor que feia dins però aquesta vegada ens vam haver de vestir. Vam canviar les sandàlies per bambes i vam agafar el jersei.
El camí per arribar-hi semblaven les rambles; com canvia tot quan la calor s'instal.la i la neu ens abandona. Hi havien un munt de famílies fent picnics a la vora del riu Orbe i és que aquest bosc és màgic, només hi falten les fades. No cal ser gaire bon fotògraf per fer instantànies de concurs, perquè aquest bosc és molt fotogènic.
Només calia posar un peu dins la cova perquè la calor desapareixés, i evidentment, va costar sortir-ne. Encara que feia pocs mesos que hi havíem anat, em va encantar tornar-hi, són unes coves que no et deixen indiferent.

Abans de tornar cap a casa, vam fer una parada al Llac de Joux al poble Le Pont. Ens vam quedar petrificats en veure aquell paisatge que mesos abans havíem vist nevat i amb el llac gelat, un llac pel qual hi vam caminar i ara la gent s'hi banyava.

Fitxa tècnica Juraparc

Horari


Obert cada dia de 9h fins la posta de sol
D’abril a octubre
Dilluns, dimarts i dimecres tanquen a les 18h
De novembre a març
Dilluns, dimarts, dimecres, dijous i diumenges tanquen a les 18h
Preus
Adults
6CHF
Nens 6-16 anys
4,5CHF
Menors de 6 anys
Gratuït
Adreça
Rte de la Vallée 3, 1342 Le Pont/Vallorbe