dimarts, 1 d’octubre de 2013

Drôle de physique


Aquest cap de setmana no li hem vist el pèl al meu home, eren les portes obertes del CERN i ha treballat més hores que un rellotge. Però malgrat que el Martí és petit i que el temps no ens acompanyava, es pot dir que nosaltres també hem passat bona part del cap de setmana al CERN.

Evidentment, no hem pogut baixar a l'accelarador (LHC) perquè les entrades van volar  i a més a més, l'accés era per majors de 12 anys, però no ens calia baixar sota terra per descobrir la màgia de la física, o per viure experiències úniques.

La veritat és que pensava que no hi hauria res d'interessant per un nen de 2 anys i mig però va resultar ser fals. Va disfrutar com un boig apagant el foc amb un extintor; va al.lucinar amb el nitrògen líquid, sobretot amb el fum que desprèn i veient com flotaven els imants sobre d'un superconductor; va menjar-se un gelat congelat gràcies al nitrògen; va "pescar aneguets" amb un braç elèctric i va tocar el cel pujat d'alt d'una plataforma elevadora, ell solet i mirant com n'era de petita la mama des de les altures; li van pintar la cara amb un electró o gluó o quark, no recordo quin era...

Però després d'haver fet de mini-bomber el que més el va fascinar va ser levitar sobre d'un patinet, tot gràcies a la màgia dels superconductors, els imants i el nitrògen. Va ser d'allò més curiós desplaçar-se "volant" amb l'ajuda d'una petita empenta, és com si estiguéssim dalt d'una catifa màgica però a només 2cm de terra. El viatge el vam realizar dues vegades i després vam poder experimentar nosaltres mateixos posant un imant refredat amb nitrògen sobre d'una pastilla superconductora, vam quedar fascinats com l'imant flotava impertèrrit. L'odiosa física de BUP es va convertir en màgia.

No us explico tot això per fer-vos la babarota, perquè els Open Days ja s'han acabat, i malgrat que l'any que ve sigui el 60 aniversari del CERN qui ens diu que organitzaran alguna cosa semblant; sinó perquè cada dissabte a les 15h de la tarda, en el Miscrocosmos s'organiza un taller pels menors de 14 anys anomenat Drôle de Physique. La durada és d'una hora, us explicaran les particularitats del nitrògen i com la física ens acompanya cada dia. No cal reservar però s'ha de demanar confirmació de que es fagi l'activitat el dia abans trucant al +41 22 7677676.
Us haig de ser sincera i dir-vos que no hi he anat però el dia de les portes obertes vaig veure, amb el Martí, la versió reduïda i als dos ens va encantar. Ara que els dies plujosos i boirosos han arribat és una bona manera d'ocupar el dissabte a la tarda, i així mai t'allitaràs sense saber una cosa més! (traducció una mica cutre de "Nunca te acostarás sin saber una cosa más")

Este fin de semana no le hemos visto el pelo a mi marido, eran las puertas abiertas del CERN y ha trabajado más horas que un reloj. Pero a pesar de que Martí es pequeño y que el tiempo no nos acompañaba, se puede decir que nosotros también hemos pasado buena parte del fin de semana en el CERN.

Evidentemente, no hemos podido bajar al acelerador (LHC) porque las entradas volaron y además, el acceso era para mayores de 12 años, pero no hacía falta bajar bajo tierra para descubrir la magia de la física, o para vivir experiencias únicas.

La verdad es que pensaba que no habría nada interesante para un niño de 2 años y medio pero resultó ser falso. Disfrutó como un loco apagando el fuego con un extintor; alucinó con el nitrógeno líquido, sobre todo con el humo que desprende y viendo cómo flotaban los imanes sobre un superconductor; comió un helado congelado gracias al nitrógeno; "pescó patitos" con un brazo eléctrico y tocó el cielo subido a lo alto de una plataforma elevadora, él solito y mirando como era de pequeña mamá desde las alturas; le pintaron la cara con un electrón o gluón o quark, no recuerdo cuál era...

Pero después de haber hecho de mini-bombero lo que más le fascinó fue levitar sobre un patinete, todo gracias a la magia de los superconductores, los imanes y el nitrógeno. Fue de lo más curioso desplazarse "volando" con la ayuda de un pequeño empujón, es como si estuviéramos encima de una alfombra mágica pero a sólo 2cm del suelo. El viaje lo hicimos dos veces y luego pudimos experimentar nosotros mismos poniendo un imán enfriado con nitrógeno sobre una pastilla superconductora, quedamos fascinados como el imán flotaba impertérrito. La odiosa física de BUP se convirtió en magia.

No os cuento todo esto para daros envidia porque los Open Days ya se han acabado, y a pesar de que el año que viene es el 60 aniversario del CERN quién nos dice que organizarán algo parecido; sino porque cada sábado las 15h de la tarde, en el Miscrocosmos se organiza un taller para los menores de 14 años llamado Drôle de Physique. La duración es de una hora, os explicarán las particularidades del nitrógeno y como la física nos acompaña en nuestra vida. No hace falta reservar pero se debe pedir confirmación de que se haga la actividad el día antes llamando al +41 22 7677676.
Tengo que ser sincera y deciros que no he ido pero el día de las puertas abiertas vi, con el Martí, la versión reducida y a los dos nos encantó. Ahora que los días lluviosos y brumosos han llegado es una buena manera de ocupar el sábado por la tarde, y así nunca te acostarás sin saber una cosa más!


Ce week-end nous n'avons pas vu mon mari, c'étaient les portes ouvertes du CERN et il a travaillé comme un fou. Mais malgré que Martí est petit et que le temps ne nous accompagnait pas, nous pouvons dire aussi que nous avons passé une grande partie du week-end au CERN.

Évidemment, nous n'avons pas pu descendre à l'accélérateur (LHC) parce que les billets ont volé et en plus, l'accès était seulement pour les majeurs de 12 ans, mais il n'a pas fallu descendre sous terre pour découvrir la magie de la physique, ou des expériences uniques.

La vérité, c'est que je pensais qu'il n'y aurait rien d'intéressant pour un enfant de deux ans et demi, mais c'était faux. Il a aimé comme un fou d'éteindre le feu avec un extincteur; il a halluciné avec l'azote, surtout avec la fumée et de voir comment les aimants flottaient sur un supraconducteur; il a mangé une glacée congelée grâce à l'azote; il a "péché des canards" avec un bras électrique; il toucha le ciel grâce à une nacelle, il était seul là-haut et j'avais plus peur que lui; il lui ont peint le visage avec un électron ou quark ou gluons, je ne me souviens plus ce que c'était ...

Mais après avoir fait de mini-pompier, il a été fasciné par la trottinette à lévitation, tout cela grâce à la magie des supraconducteurs, des aimants et de l'azote. C'était très curieux "voler" avec l'aide d'un petit coup de pouce, c'était comme si nous étions sur un tapis magique, mais seulement à 2cm du sol. Nous avons pu expérimenter la lévitation d'un aimant, refroidis avec l'azote, au-dessus d'une pastille supraconductrice. L'odieuse physique de l'école est devenu magique.

Je ne vous dit pas tout ça pour vous donner envie, parce que les journées des portes ouvertes sont enfin terminés, et même si l'année prochaine est le 60e anniversaire du CERN qui nous dit que vont préparer quelque chose, sinon parce que tous les samedis à 15h,  au Miscrocosm il y un atelier pour les moins de 14 ans appelé Drôle de Physique. La durée est d'une heure, ils vous expliqueront les particularités de l'azote et comme la physique fait parti de notre vie. Ce n'est pas nécessaire de réserver, mais vous devez demander confirmation la veille par téléphone au +41 22 7677676 .
Je dois être honnête et vous dire que je n'ai pas été, mais le jour des es portes ouvertes j'ai vu, avec Marti, la version courte et tous les deux nous l'avons adoré. Maintenant que les jours pluvieux et brumeux arrivent c'est un bon moyen d'occuper le samedi, et comme ça vous vous coucherez moins bêtes!


1 comentari:

  1. Bé, doncs aquí tens un adepte. Trobo que el teu blog és molt interessant i no dubtis que per la meva banda li donaré màxima difusió.

    ResponElimina