dimecres, 23 d’octubre de 2013

La Fraisière a la tardor



Com us vaig dir ahir, aquest cap de setmana els sogres ens han vingut a veure i com que tenen un hort, vam decidir portar-los a la Fraisière. És sorprenent com amb poques setmanes canvia tot, i la terra deixa de donar-nos tomàquets i pebrots, i totes les verdures d'estiu queden substituïdes per les carbasses o per unes menys gustoses, com les cols.

Quan vaig arribar a la regió franco-helvètica em vaig apendre el nom en francès de la carbassa, courge però llavors quan deia courge la gent em corretgia i em deia: "no, això és un potiron, o no és una citrouille o un potimarron". El francès ens demostra la seva riquesa de vocabulari o les ganes de tocar la moral, perquè tan en català com en castellà totes aquestes formes reben el mateix nom: CARBASSA!
Així doncs, en aquesta foto hi han potirrons que són els grans de color taronja; els potimarrons que són els petits de color taronja que tenen gust de castanya; i les courge butternut que són aquestes allargades que els antics banyistes feien servir de cantimplora. I les carbasses que fan servir els americans per Halloween es diuen citrouilles.

En fi, després d'aquest petit incís, que sempre m'ha portat de corcó, anem al que anàvem. A la Fraisière encara hi trobem gerds, vaig preguntar a la mestressa fins quan es pot venir a collir i em va dir fins la primera gelada. Per tant, és qüestió de setmanes! Després, ens haurem d'esperar fins al mes de maig quan arribaran les maduixes, això si l'any que ve tenim primavera!
Malgrat que l'època de collita està apunt d'acabar-se, el mercat segueix obert els dilluns, dimecres i dissabtes de 8h a 18h però amb menys verdures i fruites per triar, perquè arriba l'època avorrida.

Ens vam endinsar cap el cultiu de gerds i gràcies a la poca afluència no cal caminar metres i metres per trobar aquest deliciós fruit vermell. Això si, vam acabar amb els peus ben mullats, per tant aneu-hi preparats! Com ja és costum, tots els gerds van acabar a la boca del Martí, que anava com boig arrencant-los i posant-se'ls a la boca de tres en tres, i al vespre vaig haver de treure un munt de taques! Però és igual, si hem d'acabar de fang fins els genolls i ben tacats, s'hi acaba, perquè el nen va disfrutar com un boig. Sobretot quan el seu avi el va posar dins d'un enorme carretó i el va passejar per la granja, i ell tot cofoi anava dient adéu mentre a la iaia i als seus pares, la vergonya els invadia.

Per més informació aquí teniu la seva pàgina web http://www.lafraisiere.ch/33/Marché.html

Como os dije ayer, este fin de semana los suegros han venido a visitarnos y como tienen un huerto, decidimos llevarlos a la Fraisière. Es sorprendente como en pocas semanas cambia todo, y la tierra deja de darnos tomates y pimientos, y todas las verduras de verano quedan sustituidas por las calabazas o por unas menos sabrosas, como las coles.

Cuando llegué a la región franco-helvética me aprendí el nombre en francés de la calabaza, courge pero entonces cuando decía courge la gente me corregía y me decía: "no , esto es un potiron, o no es una citrouille o un potimarron". El francés nos demuestra su riqueza de vocabulario o las ganas de tocar la narices, porque tanto en catalán como en castellano todas estas formas reciben el mismo nombre: CALABAZA!
Así pues, en esta foto hay potirrons que son los grandes de color naranja, los potimarrons que son los pequeños de color naranja que tienen gusto de castaña, y las courge butternut que son estas alargadas que los antiguos bañistas usaban de cantimplora. Y las calabazas que utilizan los americanos para Halloween se llaman citrouilles.

En fin, después de este pequeño inciso, que siempre me ha comido la cabeza, vamos a lo que íbamos. En la Fraisière aún encontramos frambuesas, pregunté a la dueña hasta cuando se puede venir a recoger y me dijo hasta la primera helada. Por lo tanto, es cuestión de semanas! Después, habrá que esperar hasta mayo cuando llegarán las fresas, eso si el año que viene tenemos primavera!
Aunque la época de cosecha está a punto de acabarse, el mercado sigue abierto los lunes, miércoles y sábados de 8h a 18h pero con menos verduras y frutas para elegir, porque llega la época aburrida.

Nos adentramos hacia el cultivo de frambuesas y gracias a la poca afluencia no hay que andar metros y metros para encontrar este delicioso fruto rojo. Eso si, acabamos con los pies bien mojados, por tanto id preparados! Como ya es costumbre, todas las frambuesas terminaron en la boca de Martí, que iba como loco arrancándolas y poniéndoselas len la boca de tres en tres, y por la noche tuve que quitar un montón de manchas! Pero es igual, si tenemos que acabar de barro hasta las rodillas y bien manchados, se termina, porque el niño disfrutó como un loco. Sobre todo cuando su abuelo lo puso dentro de un enorme carro y lo paseó por la granja, y él, contento iba diciendo adiós mientras a la abuela y a sus padres, la vergüenza los invadía.

Para más información aquí tenéis su página web http://www.lafraisiere.ch/33/Marché.html

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada