dilluns, 28 d’octubre del 2013

La Castanyada i Tots Sants



Com ja he dit en més d'una ocasió, les tradicions catalanes es viuen d'una altra manera quan estàs lluny de casa. Pel Martí aquesta serà la primera castanyada que celebrarem com cal, fins ara era massa petit per menjar castanyes i panellets, i entendre el costum.
Però ja estem preparats, els avis li han comprat un llibre de la "Castanyera" que ja li hem llegit una decena de vegades, les castanyes li encanten i la seva mare, ha fet per primera vegada panellets. Així doncs, només falta que a Ginebra instal.lin les paradetes de castanyes à la rue de la Confederation i ja ho tindrem tot llest. D'acord que no són les típiques parades de nanos que guanyen diners pel viatge de fi de curs, ni a cada dos metres i et venen a demanar si vols castanyes, però aquestes sempre estan totes cuites i són bones.
Segur que alguns de vosaltres vau vendre castanyes i fins i tot panellets, que us feien les mares. Jo ho vaig fer dues vegades, una quan tenia 13 anys pel viatge de fi de curs d'EGB i l'altre, quan en tenia 16 pel viatge de BUP. A mi mai m'han agradat les castanyes i dubto que aquelles fossin comestibles.

Fins aquest any, mai m'havia plantejat d'on venia aquesta tradició; quan era més petita era el dia que estrenava l'abric i la roba dels diumenges, ens reuníem la família i fèiem un bon tiberi. Però ara que el Martí comença amb el miler de "per quès" un ha d'estar informat i apunt per qualsevol pregunta.
Es veu que el costum de menjar castanyes, panellets, moniatos i fruita confitada, tot altament energètic, prové del fet que durant la nit de Tots Sants es tocava a morts sense parar, amics i parents ajudaven als campaners, i aquets aliments els ajudaven a no defallir.
Però com sempre passa amb les tradicions, no hi ha una sola versió de la història i n'hi ha un altre que diu que la castanyada deriva dels antics àpats funeraris on només es menjaven castanyes i panellets, mentre es resaven les tres parts del rosari pels difunts.

Com sempre passa, totes les festes s'acaben pervertint i no sé per quin motiu les tradicions americanes ens acaben invaint. Visc en un poblet petitíssim, on totes les cases es concentren al voltant de la carretera principal, on no hi ha cap colmado ni cap forn de pa, i l'any passat, el 31 al vespre, uns nens van picar a la porta. El Maurici i jo ens vam mirar quan vam sentir els cops, sorpresos de que a les 20h algú vingués a casa (en horari europeu és molt tard), i quan vaig mirar per l'espiell i vaig veure un grup de marrecs disfressats vaig caure que, segons els anglosaxons, era Halloween. No cal dir que no tenia ni carmels, ni xocolatines i que això de "Truco o trato" no va amb mi, i per tant, vaig decidir de no obrir la porta. Senyors, això no és Amèrica i a França també és el dia dels difunts!

I d'on ve això de Halloween? Doncs era una celebració d'origen celta i el dia 31 d'octubre es celebrava la festivitat de Samhain, el déu dels morts, que coincidia amb l'últim dia de l'any segons els antics calendaris celtes. Es creia que les ànimes dels morts visitaven les cases per robar un cos a on habitar, i anaven acompanyades de bruixes i esperits. Per això la gent es vestia de bruixes o dimonis per foragitar les ànimes. Quan va arribar el cristianisme amb el dia de Tots Sants, el 31 d'octubre es va convertir en All Hallows Eve (vigília de Tots Sants).
Els immigrants irlandesos van importar aquesta tradició als Estats Units i s'ha convertit amb un dels dies més importants del seu calendari festiu.

En fi, que no em deixaré manipular i mentre pugui, a casa meva ningú es disfressarà sinó que menjarem castanyes i panellets!

EDIT 29 Novembre 2014:  Ha passat un any des de que vaig escriure aquesta entrada, em negava a celebrar Halloween i creia que no ho faria mai, però una cosa ha canviat: el nen va al col.legi. Aquest divendres la seva escola i l'esplai organitzen una festa de Halloween i hem decidit anar-hi per relacionar-nos una mica.
Em pensava que el Martí es voldria disfressar de "spiguesguesman" (Spiderman) però va i em diu que vol anar de ratpenat! No sé d'on ha tret aquesta idea i jo, que sóc nul.la amb el fil i l'agulla, ja estava angoixada. Per sort, resulta que aquesta disfressa és més comuna del què em pensava i fins i tot al "H&M" venen màscares.
Aprofitant la ben entesa, i que si els adults van disfressats l'entrada surt més barata (sóc una bona catalana), jo aniré de bruixa. Tenia ganes de guarnir-me en un personatge maquiavèlic però sense enlletgir-me massa, res de cares verdes o nassos prominents, no m'agradaria que el Martí tingués por al veure'm.
Ja ho tenim tot apunt per celebrar el primer Halloween, però també per la castanyada, perquè aquest any tornarem a menjar panellets, castanyes i moniatos.



Como ya he dicho en más de una ocasión, las tradiciones catalanas se viven de otra manera cuando estás lejos de casa. Para Martí esta será la primera castañada que celebraremos como es debido, hasta ahora era demasiado pequeño para comer castañas y panellets, y entender la costumbre .
Pero ya estamos preparados, los abuelos le han comprado un libro de la "Castañera" que ya le hemos leído una decena de veces, las castañas le encantan y su madre, ha hecho por primera vez panellets. Así pues, sólo falta que en Ginebra instalen los puestos de castañas à la rue de la Confederation y ya lo tendremos todo listo. De acuerdo que no son las típicas paradas de chicos que ganan dinero para el viaje de fin de curso, ni a cada dos metros te vienen a pedir si quieres castañas pero éstas siempre están todas cocidas y son buenas.
Seguro que algunos de vosotros habéis vendido castañas e incluso panellets, que os hacían las mamas. Yo lo hice dos veces, una cuando tenía 13 años para el viaje de fin de curso de EGB y la otra, cuando tenía 16 para el viaje de BUP. A mí nunca me han gustado las castañas y dudo que aquellas fueran comestibles.

Hasta este año, nunca me había planteado de dónde venía esta tradición; cuando era más pequeña era el día que estrenaba el abrigo y la ropa de los domingos, nos reuníamos la familia y hacíamos una buena comida. Pero ahora que Martí comienza con el millar de "porqués" uno debe estar informado y listo para cualquier pregunta.
Se ve que la costumbre de comer castañas, panellets, boniatos y fruta confitada, todo altamente energético, proviene del hecho de que durante la noche de Todos los Santos se tocaba a muertos sin parar, amigos y parientes ayudaban a los campaneros, y estos alimentos les ayudaban a no desfallecer.
Pero como siempre ocurre con las tradiciones, no hay una sola versión de la historia y hay otra que dice que la castañada deriva de las antiguos comidas funerarias donde sólo se comían castañas y panellets, mientras se rezaban las tres partes del rosario a los difuntos.

Como siempre ocurre, todas las fiestas terminan pervirtiendose y no sé por qué motivo las tradiciones americanas acaban invadiendonos. Vivo en un pueblo pequeñísimo, donde todas las casas se concentran alrededor de la carretera principal, donde no hay ningún colmado ni panadería, y el año pasado, el 31 por la noche, unos niños llamaron a la puerta. Maurici y yo nos miramos cuando oímos los golpes, sorprendidos de que a las 20h alguien viniera a casa (en horario europeo es muy tarde), y al mirar por la mirilla vi un grupo de chiquillos disfrazados y caí en la cuenta que, según los anglosajones, era Halloween. No hace falta decir que no tenía ni caramelos , ni chocolatinas y que eso de " Truco o trato " no va conmigo, y por tanto, decidí no abrir la puerta. Señores, esto no es América y en Francia también es el día de los difuntos!

Y de dónde viene eso de Halloween? Pues era una celebración de origen celta y el día 31 de octubre se celebraba la festividad de Samhain, el dios de los muertos, que coincidía con el último día del año según los antiguos calendarios celtas. Se creía que las almas de los muertos visitaban las casas para robar un cuerpo donde habitar, e iban acompañadas de brujas y espíritus. Por eso la gente se vestía de brujas o demonios para ahuyentar las almas. Cuando llegó el cristianismo con el día de Todos los Santos, el 31 de octubre se convirtió en All Hallows Eve (víspera de Todos los Santos).
Los inmigrantes irlandeses importaron esta tradición en Estados Unidos y se ha convertido en uno de los días más importantes de su calendario festivo.

En fin, que no me dejaré manipular y mientras pueda, en mi casa nadie se disfrazará sino que comeremos castañas y panellets !

EDIT 29 Noviembre 2014: Ha pasado un año desde que escribí esta entrada, me negaba a celebrar Halloween y creía que no lo haría nunca, pero algo ha cambiado: el niño va al colegio. Este viernes  su escuela organiza una fiesta de Halloween y hemos decidido ir para relacionarnos un poco. 
Pensaba que Martí se querría disfrazar de "spiguesguesman" (Spiderman) pero va y me dice que quiere ir de murciélago! No sé de dónde ha sacado esa idea y yo, que soy nula con el hilo y la aguja, ya estaba angustiada. Por suerte, resulta que este disfraz es más común de lo que pensaba e incluso en el "H&M" venden máscaras. 
Aprovechando la ocasión, y que si los adultos van disfrazados la entrada sale más barata (soy una buena catalana), yo iré de bruja. Tenía ganas de ir de un personaje maquiavélico pero sin afearme demasiado, nada de caras verdes o narices prominentes, no me gustaría que Martí se asustara al verme. 
Ya lo tenemos todo listo para celebrar el primer Halloween, pero también para la castañada, porque este año volveremos a comer panellets, castañas y boniatos.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada