dijous, 6 de juny de 2013

Expedició a la platja


Comencen els dies de sol i esperem tenir un estiu com cal, perquè la primavera està clar que no ens ha acompanyat.

Així doncs, és el moment de recuperar de dalt de l'armari el banyador, les cremes protectores, la mini-piscina inflable, el para-sol, el matalàs inflable, la cistella de picnic.... i tots els estris absolutament necessaris per passar un dia a la platja. Perquè anar a la platja és com fer una expedició de varios dies, sembla que estiguem fent un trasllat.

Abans de ser pares, quan anàvem a la platja amb els amics només necessitàvem la tovallola, el banyador, uns entrepans i algú portava una pilota. Però quan la família creix els trastos també ho fan, i no ens limitem a agafar el just i necessari sinó que es torna a imposar el "per si de cas", i com diuen en castellà "nos llevamos la casa a cuestas".

Quan arribem a la platja hem de buidar tot el cotxe, i el pitjor és que només hi han 4 braços pel miler de coses: cotxet, nevera, para-sol, cadira, la bossa de les tovalloles, la bossa de les joguines, la mini-piscina inflable,.... i el nen que ha decidit que vol caminar lliure per la sorra trepitjant totes les tovalloles que té a la vista!

S'han de tenir moltes ganes i molta energia per anar a la platja perquè s'ha acabat estirar-se llegint un llibre o fent sudokus, s'ha de treballar de valent i pot resultar més esgotador que una tarda al gimnàs.

Qui no ha vist  o no s'ha entossudit mai, a arrossegar un cotxet per la sorra?!? Pels qui no ho hagin fet mai és missió impossible, les rodes queden travades i un s'ha de limitar a tirar-lo al revés amb només 2 rodes tocant a terra.
I ens l'emportem pensant que el nen farà la migdiada però ells ens tenen preparat un dia intensiu on anar a dormir és una pèrdua de temps, així doncs ens limitem a passejar el cotxet per la platja tot i que ens ajuda a transportar altres estris totalment "necessaris", com la nevera.

Després del complexa de mula de càrrega i de que mitja platja sàpiga com es diu el vostre fill, trobeu un lloc prou proper del mar i suficientment ample per fer la gran escampada. És l'hora d'untar el vostre fill amb la crema portectora, com si es tractés d'una torrada i no hagués de quedar cap racó sense mantega, i el pobre queda recovert d'una pàtina blanca ideal per quedar ben arrebossat amb la sorra. I el pitjor de tot és que quan l'intenteu agafar us llisca de les mans i per ell és ideal per fugir corrents a fer alguna malifeta.

Quan són més petits i tot va a la boca, l'objectiu del dia és que cap gra de sorra arribi a la boca del vostre nadó. I per aconseguir-ho poseu tovalloles al seu voltant i els seus juguets ben aprop, perquè no s'hagi de moure gaire. Però no sé com s'ho fan, sempre acaben trobant una escapatòria i arriben en aquell racó que nosaltres no havíem previst protegir, i proben per primera vegada un grapat de sorra.

Arriba el moment de posar-los dins l'aigua, si és que ja no van mullats de cap a peus abans que li hagis pogut treure les xancles i la samarreta. Per les mares, l'aigua sempre està massa freda i tendim a protegir-los amb els "manguitos" i a més a més, amb un flotador o la "burbujita". Els pobres no es poden ni moure i es dediquen a surar dins l'aigua, com si fossin un tap de suro guiat per les onades. També hi han els nens que quan veuen que l'onada s'acosta comencen a xisclar esparverits. De cap de les maneres volen posar-hi ni un sol dit en aquella aigua que es mou i que, a més a més, té un gust estrany; però els pares s'han entossudit que el nen s'ha de banyar perquè fa massa calor o perquè té el cap calent, i aquells crits quasi et foraden els timpans.

Diuen que caminar per la sorra va molt bé per la circulació però no acabar plena de sorra. Perquè tu i tot el que portaves acaba ple d'aquesta maleïda arena fina; en trobes dins la nevera, dins l'ampolla d'aigua, al cotxet, en els teus cabells... i és tan molesta!

Però malgrat tot, anar a la platja és divertit, potser no és un moment de pau com abans sinó que surts amb els nervis de punta, però arriba la calor i és el que toca!

Comienzan los días de sol y esperemos tener un verano cómo Dios manda, porque la primavera no nos ha acompañado.

Así pues, es el momento de recuperar de arriba del armario el bañador, las cremas protectoras, la mini-piscina hinchable, la sombrilla, el colchón hinchable, la cesta de picnic .... y todos los cachivaches absolutamente necesarios para pasar un día en la playa. Porque ir a la playa es como hacer una expedición de varios días, parece que estemos haciendo una mudanza.

Antes de ser padres, cuando íbamos a la playa con los amigos sólo necesitábamos la toalla, el bañador, unos bocadillos y alguien llevaba una pelota. Pero cuando la familia crece los trastos también lo hacen, y no nos limitamos a coger lo justo y necesario sino que se vuelve a imponer el "por si acaso", y nos llevamos la casa a cuestas.

Cuando llegamos a la playa debemos vaciar todo el coche, y lo peor es que sólo hay 4 brazos para el centenar de cosas: carro, nevera, sombrilla, silla, la bolsa de las toallas, la bolsa de los juguetes, la mini-piscina hinchable, .... y el niño que ha decidido que quiere caminar libre por la arena pisando todas las toallas que encuentra!

Se deben tener muchas ganas y mucha energía para ir a la playa porque uno ya no puede tumbarse a leer un libro o hacer sudokus, se debe trabajar duro y puede resultar más agotador que una tarde en el gimnasio.

¿Quién no ha visto o no se ha empeñado nunca, a tirar un carro por la arena? Para los que no lo habéis hecho nunca es misión imposible, las ruedas quedan trabadas y uno debe limitarse a tirarlo al revés con sólo 2 ruedas tocando el suelo.
Y nos lo llevamos pensando que el niño hará la siesta pero ellos nos tienen preparado un día intensivo donde ir a dormir es una pérdida de tiempo, así pues nos limitamos a pasear el carro por la playa y nos ayuda a transportar otros trastos totalmente "necesarios", como la nevera.

Después del complejo de mula de carga y de que media playa sepa cómo se llama tú hijo, encontráis un lugar suficientemente cercano al mar y suficientemente ancho para hacer la gran esparcida. Es la hora de untar a tú hijo con la crema portectora, como si se tratara de una tostada y no debiera quedar ningún rincón sin mantequilla, y el pobre queda recubierto de una pátina blanca ideal para quedar bien rebozado con la arena . Y lo peor de todo es que cuando lo intentas coger se te desliza de las manos y para él es ideal para huir corriendo a hacer alguna travesura.

Cuando son más pequeños y todo va a la boca, el objetivo del día es que ningún grano de arena llegue a la boca de su churumbel. Y para ello colocas toallas a su alrededor y sus juguetes cerca, para que no tenga que moverse mucho. Pero no sé cómo lo hacen, que siempre acaban encontrando una escapatoria y llegan en aquel rincón que nosotros no habíamos previsto de proteger, y prueban por primera vez un puñado de arena.

Llega el momento de ponerlos en el agua, si es que ya no van mojados de pies a cabeza antes de que les hayas podido sacar las chanclas y la camiseta. Para las madres, el agua siempre está demasiado fría y tendemos a protegerlos con los "manguitos" y además, con un flotador o la "burbujita". Los pobres no pueden ni moverse y se dedican a flotar en el agua, como si fueran un corcho guiado por las olas. También están los niños que cuando ven que la ola se acerca empiezan a chillar aterrorizados. De ninguna de las maneras quieren poner ni un solo dedo en esa agua que se mueve y que, además, tiene un sabor extraño; pero los padres han obstinado en que el niño debe bañarse porque hace demasiado calor o porque tiene la cabeza caliente, y aquellos gritos casi te agujerean los tímpanos.

Dicen que caminar por la arena va muy bien para la circulación pero no terminar llena de arena. Porque tú y todo lo que llevabas acaba lleno de esta maldita arena fina; la encuentras dentro de la nevera, dentro de la botella de agua, en el carro, en tus cabellos ... y es tan molesta!

Pero a pesar de todo, ir a la playa es divertido, quizás no es un momento de paz como antes sino que sales con los nervios de punta, pero llega el calor y es lo que toca!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada