dimecres, 8 de maig del 2013

Fête de la Tulipe a Morges


Cada any, a partir de l'abril i fins a mitjans de maig, a Morges hi fan el Festival de la Tulipa.
Depèn de si la primavera és tardana o no, aquest bulbs floreixen a principis d'abril o més tard, al mes de maig. I aquest any com que l'hivern ha sigut etern, tot just ara fan acte de presència aquestes boniques flors.
Tot el Parc de l'Indépendance està cobert de diferents tipus i colors de tulipes, i quan el dia es assolellat, com el d'aquest diumenge, tothom surt de casa amb la càmara de fotos com si fossim reporters del National Geographic.

Quan hi vas amb nens, el més difícil de tot és que no arrenquin les flors, hi ho vam aconseguir perquè al arribar-hi, el vam "lligar" al tricicle. Així vam poder estar tranquils, passejant i admirant les tulipes. Però com tots sabeu, no els podem mantenir quiets durant molta estona i quan estàvem passejant vora el llac, va voler alliberar-se. 
I aquí és quan el diumenge tranquil s'acaba, quan tothom s'assabenta del nom del teu fill, quan comencen les pors i veus més perills dels inimaginables. 
Fins fa uns mesos, no em preocupava que entre el llac i la vorera no hi hagués cap barana però ara ho trobo a faltar; i no entenc com no hi ha cap barrera que freni als nens a llençar-se a l'aigua. Perquè jo, ja em veig un dia tirant-me al llac o atrapant al nen pels peus; per tant, a la que alliberes els nens del cotxet o del tricicle, o de qualsevol cosa en la que vagin lligats, comença l'angoixa. 
Així que vam decidir deixar el poble i el seu castell per tornar al parc, on no hi havia ni el perill del llac ni el de la carretera.


Es va acostar a les tulipes de forma prudent, mentre no li paràvem de repetir que no s'arrencaven sinó que s'oloraven. Durant uns minuts, anava de flor en flor, agafant-les per la tija per acostar-hi el nas, semblava que havia entès el principi però aviat la dolça delicadessa va donar pas a un nen barroer i nerviós. I es va incrementar la nostra por de que comences arrencar pètals sota l'atenta mirada d'un centenar de persones que només eren allà per jutjar com n'erem de mals pares. El nostre temor es va convertir en realitat, i una pobra tulipa blanva va quedar desplumada entre les petites mans del meu fill. 
Ni molt menys era conscient de que havia fet un disbarat, però quan el vam castigar sense anar al tobogan que hi ha al costat del parc, crec que va entendre que les flors no s'arrenquen. Haurem de repetir l'experiència per veure si li va quedar clar, tot i que no sé si els nostres cors aguantaran tanta angoixa.

En fi, val la pena que hi aneu i si no és aquest any, l'any que ve, i si no hi han tulipes, tant és; ja que és un poblet ideal amb espais verds, camps de futbol i àrees de jocs pels nens.
Cada año, a partir de abril y hasta mediados de mayo, en Morges hacen el Festival del Tulipán.
Depende de si la primavera es tardía o no, estos bulbos florecen a principios de abril o más tarde, en el mes de mayo. Y este año como el invierno ha sido eterno, justo ahora hacen acto de presencia estas hermosas flores.
Todo el Parc de l'Indépendance está cubierto de diferentes tipos y colores de tulipanes, y cuando el día es soleado, como el de este domingo, todo el mundo sale de casa con la cámara de fotos como si fuéramos reporteros del National Geographic.

Cuando vas con niños, lo más difícil de todo es que no arranquen las flores, y lo conseguimos porque al llegar, lo "atamos"en el triciclo. Así pudimos estar tranquilos, paseando y admirando los tulipanes. Pero como todos sabéis, no los podemos mantener quietos durante mucho rato y cuando estábamos paseando junto al lago, quiso liberarse.
Y aquí es cuando el domingo tranquilo se acaba, cuando todo el mundo se entera del nombre de tu hijo, cuando empiezan los miedos y ves más peligros de los inimaginables.
Hasta hace unos meses, no me preocupaba que entre el lago y la acera no hubiera ninguna barandilla pero ahora la echo de menos, y no entiendo como no hay ninguna barrera que frene a los niños a tirarse al agua. Porque yo, ya me veo un día tirándome al lago o atrapando al niño por los pies; por lo tanto, a la que liberas los niños del cochecito o del triciclo, o de cualquier cosa en la que vayan atados, comienza la ansiedad.
Así que decidimos dejar el pueblo y su castillo para volver al parque, donde no había ni el peligro del lago ni el de la carretera.

Se acercó a los tulipanes de forma prudente, mientras no le parábamos de repetir que no se arrancaban sino que olían. Durante unos minutos, iba de flor en flor, cogiéndolas por el tallo para acercar la nariz, parecía que había entendido el principio pero pronto la dulce delicadeza dio paso a un niño torpe y nervioso. Y se incrementó nuestro miedo de que empezara arrancar pétalos bajo la atenta mirada de un centenar de personas que sólo estaban allí para juzgar como éramos unos malos padres. Nuestro temor se convirtió en realidad, y un pobre tulipán azul quedó desplumado entre las pequeñas manos de mi hijo.
Ni mucho menos era consciente de que había hecho un disparate, pero cuando lo castigamos sin ir al tobogán que hay al lado del parque, creo que entendió que las flores no se arrancan. Tendremos que repetir la experiencia para ver si le quedó claro, aunque no sé si nuestros corazones aguantarán tanta preocupación.

En fin, vale la pena ir y si no es este año, el año que viene, y si no hay tulipanes, tanto da; ya que es un pueblo ideal con espacios verdes, campos de fútbol y áreas de juego para los niños.

Chaque année, entre Avril et mi-mai, à Morges il y a la Fête de la tulipe.
Cela dépend si le printemps est tardif ou non, ces bulbes fleurissent en début d'Avril ou plus tard, en Mai. Et cette année, l'hiver a été très long, ces belles fleures apparaissent aujourd'hui.
Tout le Parc de l'Indépendance est recouvert de différents types et couleurs de tulipes, et lorsque la journée est ensoleillée, comme le dimanche, tout le monde quitte la maison avec la caméra comme si nous étions des journalistes de National Geographic.

Quand vous avez des enfants, la partie la plus difficile c'est qu'ils ne touchent pas les fleurs, et nous avons réussi car quand nous sommes arrivés, on l'a "attaché" au le tricycle. Donc, on était tranquilles, on pouvait se promener et admirer les tulipes. Mais comme vous le savez tous, nous ne pouvons pas avoir un enfant sans bouger pendant une longue période de temps et lorsque nous nous promenions au bord du lac, il a voulu sortir.
Et c'est à ce moment là, que le dimanche tranquille termine, où tout le monde apprend le nom de votre fils, quand les craintes commencent et on voit des dangers inimaginables.
Jusqu'à il y a quelques mois, je ne m'inquiétait quand entre le lac et le trottoir il n'y avait aucune barrière, mais maintenant il me manque, et je ne comprends pas comment il n'y a pas de barrière qui empêche les enfants de sauter dans le lac. Parce que moi, un jour je vais devoir sauter dans le lac ou attraper mon fils par les pieds; par conséquent, de que les enfants se libèrent de la poussette ou tricycle, ou toute chose, où ils sont attachés, l'anxiété commence.
Nous avons donc décidé de quitter le village et son château pour revenir au parc, où il n'y avait pas le danger du le lac et de la route.

Il s'approchait prudemment aux tulipes, pendant qu'on n'arrêtait pas de lui répéter qu'il ne fallait pas les arracher, qu'on devait le sentir. Pendant quelques minutes, passant de fleur en fleur, les prenait par la tige pour amener au nez, il avait l'air d'avoir compris le principe, mais la délicatesse rapidement se transformé en un enfant maladroit et nerveux. Et notre crainte de qu'il commence arracher les pétales  sous l'œil vigilant d'une centaine de personnes qui étaient seulement là pour juger que nous étions des mauvais parents, avait augmenté. Notre crainte est devenue une réalité, et une pauvre tulipe bleue a succombé dans les petites mains de mon fils.
Il n'était pas conscient de ça qu'il venait de faire, mais lorsque nous le punissons sans pouvoir aller au toboggan du côté du parc, je crois qu'il a compris que les fleurs ne s'arrachent pas. Nous devrons répéter l'expérience pour voir si c'est clair pour lui, mais je ne sais pas si nos cœurs pourront supporter l'inquiétude.

Enfin, il est intéressant d'y aller, et si ce n'est pas cette année, l'année prochaine, et si il n'y a pas des tulipes, tant pis, c'est une village idéal avec plein d'espace vertes, des terrains de foot et des terrains de jeux pour les enfants.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada