dijous, 30 de maig del 2013

Berne et le Musée d'Histoire de Berne


Ara feia dies que no escribia res, i no és per falta d'idees sinó perquè es necessita inspiració, i aquests dies la tenia ben remullada per culpa de la pluja.

Fa 15 dies vam pujar fins a Berna per anar a veure l'exposició temporal dels guerrers de terracota. No és una activitat gaire adecuada per fer amb nens, sobretot quan només tenen 2 anys, però jo hi volia anar, si o si; perquè les probabilitats de que vagi a Xina a veure'ls, són força minses i les despeses no són les mateixes. Tot i que s'han de tenir ganes de veure l'exposició perquè s'ho fan pagar, i a més a més, no tens dret a visitar la resta del museu amb l'entrada als Guerrers de Qin.

Berna és una ciutat preciosa que forma part del Patrimoni de l'Humanitat, i a més a més, té els óssos. Així que amb l'excusa dels guerrers, vam portar al nen a veure aquests animals. Fins fa cosa de 3 anys vivien en unes fosses (Bärengraben), com en el zoo de Barcelona, però ara tenen tot un camp vert (Bärenpark) per córrer just al costat de la llera del riu Aar. Tot i que nosaltres no els vam veure córrer massa, estaven enfeinats en altres tasques, augmentant la família.

Els jardins de la catedral són idonis per gaudir de les vistes de l'Aar i perquè els nens puguin jugar.
A cada punta del mirador hi han dues pergòles, una és un bar-restaurant i a l'altre hi tenen a lliure disposició llibres i jocs pels nens, com ara tricicles, cotxets per les nines, bicis,.... La feina va ser nostre per marxar, perquè evidentment ell volia jugar.
A més a més, a la Münster Platform cada primer dissabte de mes s'hi organitza un mercat artesanal.

No era la primera vegada que el Martí anava en un museu, però sí en un museu d'aquells que no estan fets per nens. Per començar, no sé per quin motiu, no ens van deixar entrar amb el cotxet, potser tenien por de que l'encastéssim contra una vitrina, així que vam haver de passar-nos la visita perseguint-lo, portant-lo a coll o arrossegant-lo. Ideal per gaudir de l'exposició!
Només el vam tenir quiet uns minuts quan vam arribar a les escultures dels guerrers, caballs i ànecs, la resta van ser corredisses amunt i avall, crits i jocs. I ja us dic jo que els suissos són molt quadrats, i no ens paraven de mirar.
Però el pitjor de tot, és que ens haguéssim pogut estalviar tota aquesta angoixa si ens haguessin deixat entrar el cotxet! Així que la culpa era del Museu i per tant, que la resta de visitants es deixessin d'històries i mirades furtives.
Malgrat tot, vam aprofitar la visita, cada un d'una manera diferent i fins i tot el nen va retenir alguna cosa, perquè cada vegada que veu l'imàn de la nevera que vam comprar ens diu que és un guerrer.

No podíem marxar de Berna sense passar per la torre del rellotge (Zytgloggeturm), on quatre minuts abans de l'hora es figures es posen en moviment. La primera vegada que vam anar a Berna va ser una decepció, nosaltres allà esperant amb les càmares apunt, emocionats, i uns segons més tard ens preguntàvem :"-ja està?!?" Per tant, només hi vam passar per sota per dirigir-nos al Parc Kleine Schanze, des d'on hi ha un funicular que et baixa al barri de Marzili a la vora del riu. A més a més, en aquest parc hi ha un bar-restaurant que té la millor terrassa del món: davant de la gespa a on poden jugar als nens, amb tombones i cadires de vímet. Us admeto que hi vam passar una hora llarga i va ser la millor manera per acabar el dia.

El problema va ser arribar al pàrking! Cada any, pel maig, fan una carrera de 17km entre els carrers antics de la ciutat, i ja us dic jo que creuar amb un cotxet entremig de corredors envalentits és tota una odissea.

Com sempre, si voleu saber més coses de Berna no dubteu en demanar-m'ho!


Ahora hacía tiempo que no escribía nada, y no es por falta de ideas sino porque se necesita inspiración, y estos días la tenía bien remojada por culpa de la lluvia.

Hace 15 días subimos hasta Berna para ir a ver la exposición temporal de los guerreros de terracota. No es una actividad muy adecuada para hacer con niños, sobre todo cuando sólo tienen 2 años, pero yo quería ir, si o si; porque las probabilidades de que vaya a China par verlos, son bastante escasas y los gastos no son los mismos. Aunque hay que tener ganas de ver la exposición porque se lo hacen pagar, y además, no tienes derecho a visitar el resto del museo con la entrada a los Guerreros de Qin.

Berna es una ciudad preciosa que forma parte del Patrimonio de la Humanidad, y además, tiene los osos. Así que con la excusa de los guerreros, llevamos al niño a ver estos animales. Hasta hace cosa de 3 años vivían en unas fosas (Bärengraben), como las del zoo de Barcelona, ​​pero ahora tienen todo un campo verde (Bärenpark) para correr justo al lado del cauce del río Aar. Aunque nosotros no los vimos correr demasiado, estaban ocupados en otras tareas, aumentando la familia.

Los jardines de la catedral son idóneos para disfrutar de las vistas del Aar y para que los niños puedan jugar.
En cada punta del mirador hay dos pérgolas, una es un bar-restaurante y en la otra tienen a libre disposición libros y juegos para los niños, como triciclos, carros para las muñecas, bicis, .... Lo difícil fue irse, porque evidentemente él quería jugar.
Además, en la Münster Platform cada primer sábado de mes se organiza un mercado artesanal.

No era la primera vez que Martí iba en un museo, pero sí en un museo que no están hechos para niños. Para empezar, y no sé por qué motivo, no nos dejaron entrar con el carro, quizás tenían miedo de que lo empotráramos contra una vitrina, así que tuvimos que pasarnos la visita persiguiéndole, llevándolo a cuestas o arrastrandole. Ideal para disfrutar de la exposición!
Sólo lo tuvimos quieto unos minutos cuando llegamos a las esculturas de los guerreros, caballos y patos, el resto fueron carreras arriba y abajo, gritos y juegos. Y ya os digo yo que los suizos son muy cuadrados, y no nos paraban de mirar.
Pero lo peor de todo, es que nos hubiéramos podido ahorrar toda esta angustia si nos hubieran dejado entrar el carro! Así que la culpa era del Museo y por tanto, que el resto de visitantes se dejaran de historias y de miradas furtivas.
A pesar de todo, aprovechamos la visita, cada uno de una manera diferente e incluso el niño retuvo algo, porque cada vez que ve el imán de la nevera que compramos nos dice que es un guerrero.

No podíamos marcharnos de Berna sin pasar por la torre del reloj (Zytgloggeturm), donde cuatro minutos antes de la hora se figuras se ponen en movimiento. La primera vez que fuimos a Berna fue una decepción, nosotros esperando con las cámaras apunto, emocionados, y unos segundos más tarde nos preguntábamos: "-ya está?!?" Por tanto, sólo pasamos por debajo para dirigirnos al Parque Kleine Schanze, desde donde hay un funicular que te baja el barrio de Marzili a orillas del río. Además, en este parque hay un bar-restaurante que tiene la mejor terraza del mundo: delante del césped donde pueden jugar los niños, con hamacas y sillas de mimbre. Os admito que pasamos una hora larga allí sentados, y fue la mejor manera para terminar el día.

El problema fue llegar al parking! Cada año, en mayo, hacen una carrera de 17km entre las calles antiguas de la ciudad, y ya os digo que cruzar con un carro en medio de corredores envalentonados es toda una odisea.

Como siempre, si queréis saber más cosas sobre Berna, no dudéis en pedírmelo!


Maintenant ça faisait longtemps que je n'écrivais rien, et non pas par manque d'idées mais parce qu'on a besoin d'inspiration.

Il y a 15 jours, nous sommes allés jusqu'à Berne pour visiter l'exposition temporaire des guerriers en terre cuite. Il ne s'agit pas d'une activité très approprié pour faire avec des enfants, surtout quand ils ont à peine deux ans, mais je voulais y aller, si ou si, parce que la probabilité que j'aille en Chine est très faible et les coûts ne sont pas les mêmes. Mais il faut bien vouloir y aller, parce que ce n'est pas donné et en plus, avec l'entrée des Guerriers de Qin on n'a pas le droit de visiter le reste du musée.

Berne est une ville magnifique qui fait partie du patrimoine de l'humanité, et possède également les ours. Donc, avec l'excuse de voir les guerriers, on a amène notre fils à voir ces animaux. Ça fait trois ans ils vivaient dans une fossé (Bärengraben), comme dans le zoo de Barcelone, mais ils ont maintenant un champ vert (Bärenpark) pour courir à côté du lit de la rivière Aar. Même si nous ne les avons pas vu courir, ils étaient occupés à d'autres tâches, augmentant famille.

Les jardins de la Cathédrale sont idéales pour profiter de la vue sur l'Aar et pour que les enfants jouent.
A chaque extrémité de la véranda il y a deux pergolas, une est un bar-restaurant et l'autre il a des livres disponibles gratuitement et des jeux pour les enfants, tels que les tricycles, poussettes, vélos, .... Le plus difficile a été de partir, car il voulait jouer.
En outre, dans la plate-forme Münster, chaque premier samedi du mois il y a un marché d'artisanat.

Ce n'était pas la première fois que Martí allait dans un musée, mais pas un musée qui ne sont pas fait pour les enfants. Pour commencer, et je ne sais pas pourquoi, ils nous ont fait laisser la poussette , peut-être qu'ils avaient peur qu'on l'encastre contre une vitrine; donc nous avons dû passer la visite courant après lui ou dans les bras. Idéal pour profiter de l'exposition!
Le seulement de paix on l'avait eu quand nous sommes arrivés aux sculptures de guerriers, chevaux, canards, le reste il courait, criait et jouait. Et je doit vous dire que les Suisses sont très carrées, et ils n'ont pas arrêté de nous regarder.
Mais le pire de tout, c'est que nous aurions pu éviter tous ces ennuis si on aurait pu amener la poussette! Donc, c'était la faute du musée, et le reste de visiteurs devaient arrêter ses histoires et les regards furtifs.
Néanmoins, nous avons pu profiter de la visite, chacun d'une manière différente et même notre fils a retenu quelque chose, parce que chaque fois qu'il voit le magnet du réfrigérateur que nous avons acheté, il nous dit que c'est un guerrier. 

On ne pouvait pas partir de Berne sans passer par la tour de l'horloge (Zytgloggeturm), où quatre minutes avant l'heure des figurines sont mises en mouvement. La première fois que nous sommes allés à Berne a été une déception, nous attendions avec les caméras, excités, et quelques secondes plus tard, nous nous sommes demandé: "-C'est tout?!?" Par conséquent, nous y sommes passé en-dessous pour aller au parc Kleine Schanze, où un funiculaire vous amène au quartier Marzili. En plus, ce parc a un bar-restaurant qui a la meilleure terrasse du monde: en face de la pelouse où les enfants peuvent jouer, avec des hamacs et des chaises en osier. J'avoue y avoir passé un long moment et c'était la meilleure façon de terminer la journée.

Le problème était arriver au parking! Chaque année, en mai, font une course de 17km entre la vielle ville de Berne, et je vous dis que traverser entre les coureurs enhardis avec une poussette est une véritable épreuve.

Comme toujours, si vous voulez en savoir plus sur Berne, n'hésitez pas à me demander!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada