diumenge, 24 de febrer del 2013

THE END: primer vol amb un nadó, primer vuelo con un bebé, premier vol avec un bébé


Quan per fi et comences a recuperar del periple, una treballadora de la companyia amb la que viatges se t'acosta i et pregunta: " el cotxet és d'una sola peça o vàries?" Ara si que no entens res, a què es deu aquesta pregunta. I en veure la teva cara t'explica que és per posar-li una etiqueta i necessita saber si es plega en una sola peça o en dues. Ahhhhhh!!! I et dóna un resguard per després recuperar el cotxet amb totes les seves parts.

Per megafonia anuncien que el teu vol està llest per embarcar. Per fi això de viatjar amb nens té un aventatge, ja que diuen que les persones de mobilitat reduïda i les famílies amb nens tenen prioritat en l'embarcament! Yupi, per una vegada t'estalvies l'estona dreta esperant entrar a l'avió.
Però allò que et pensaves que seria bufar i fer ampolles, resulta que no és així, doncs encara estan sortint els passatgers que acaben d'arribar i et fan esperar a l'entrada del finger. I et preguntes a on és la prioritat si ara estàs dreta, juntament amb l'altre gent que no tenen ni nens ni mobilitat reduïda.

Finalment us deixen passar i sembla una estampida, donen algún premi al primer que entra a l'avió?
Just a la porta de l'aparell, una hostessa et diu que has de plegar el cotxet i deixar-lo en un lateral que algú ja el vindrà a buscar. No te'n refies però quin remei, així que tornes agafar al teu nen amb els mínims moviments possibles per no despertar-lo i la teva parella, carregada com una mula (bossa del nen, càmara fotogràfica i de filmar), intenta plegar el cotxet.

Amb aquestes, ja s'ha format una cua de mil dimonis, doncs els altres passatgers abans de seure guarden les seves pertinències en els compartiments, i et tornes a preguntar a on és la prioritat per les famílies amb nens?
Arribes a les butaques atribuides i t'has d'encabir al seient, amb un nen en braços que dorm i no vols despertar. Ho aconsegueixes però evidentment, tens la jaqueta posada, t'has assentat damunt del cinturó i el teu bolso ha quedat bloquejat entra el seient i el reposa braços. Quan la teva parella ja està aposentada intenteu passar-vos el nen sense que es desperti i sembla que la prova està superada. Una hostessa s'us acosta i us pregunta si sabeu com va el cinturó pel nen, evidentment la mireu dient, tenim cara de ser uns experts en viatjar amb nens?! Us explica que heu de passar el vostre cinturó de seguretat per aquest que us dóna, tancar el vostre i lligar el nen.

La cosa es complica, tots aquests moviments s'han de realitzar amb molta cura però el nen es comença a moure, obra un ull i li dius: "shhtt, continua dormint", massa tard, aquella fabulosa migdiada, aquell vol tranquil s'ha acabat. Per sort, no plora però notes les mirades de por dels altres passatgers i fins i tot sents un:"oh, no, estem al costat d'un nen" (tota aquesta gent hauria de pensar que ells també han sigut nens i que sense aquests nadons s'acabaria l'espècie).

Agafes aire i intentes aplicar el que et va dir el pediatre, que per evitar el mal a les orelles en els canvis de pressió, és a dir, tant a l'enlairar-se l'avió com a l'aterrar, han de beure aigua, tenir el xumet o mamar. Així doncs, decideixes posar-te'l al pit però la mateixa hostessa que t'ha donat el cinturó ve corrents, i et diu que no ho pots fer mentre l'avió s'enlairi o aterri. Comparen l'acte de donar de mamar amb tots els aparells electrònics que has de tenir apagats, és que també crea interferències?!? Ni jo mateixa entenc el motiu però hi han companyies que ho prohibeixen com és el cas d'easyjet.
No t'hi vols fer mala sang i li dones el xumet, el viatge passa com si res i quasi sense adonar-te'n ja heu arribat al destí. Una mica de calma s'agraeix.

Tens "prioritat" per entrar dins l'avió però no per sortir, i encara no s'ha parat però sents el centenar de "clecs" que fan els cinturons a l'obrir-se. Tothom és dret, nerviós per sortir el més ràpid possible encara que després s'hagin d'esperar per recollir la maleta.
Ningú té cap mena de mirament, és la llei del més fort i quan finalment surts, encara t'has d'esperar 10 minuts perquè algú et porti el cotxet, i no oblidem totes les andròminies que portes.

El periple ha acabat, només us queda recuperar l'equipatge i gaudir de les vacances.

Heu passat la prova del primer vol amb un nadó, el segon anirà rodat i potser, si llegiu aquest blog, us pot ajudar a tenir un primer vol plàcid.

Ja sou uns experts!


                                                                                                  


Cuando por fin te empiezas a recuperar del periplo, una trabajadora de la compañía con la que viajas, se te acerca y te pregunta: "el cochecito es de una sola pieza o varias?" Ahora si que no entiendes nada, a qué se debe esta pregunta. Y al ver tu cara te explica que es para ponerle una etiqueta y necesita saber si se pliega en una sola pieza o con dos. Ahhhhhh! Y te da un resguardo para luego recuperar el cochecito con todas sus partes.

Por megafonía anuncian que tu vuelo está listo para embarcar. Por fin esto de viajar con niños tiene una ventaja, ya que dicen que las personas de movilidad reducida y las familias con niños tienen prioridad en el embarque! Yupi, por una vez te ahorras el tiempo de pie esperando entrar en el avión.
Pero lo que pensabas que sería pan comido, resulta que no es así, pues aún están saliendo los pasajeros recién llegados y te hacen esperar a la entrada del finger. Y te preguntas dónde está la prioridad, si ahora estás de pie junto con la otra gente que no tienen ni niños ni movilidad reducida.

Finalmente os dejan pasar y parece una estampida, dan algún premio al primero que entra en el avión?
Justo en la puerta del aparato, una azafata te dice que tienes que plegar el cochecito y dejarlo en un lateral que ya lo vendrán a buscar. No te fías pero qué remedio, así que vuelves a coger a tu niño con los mínimos movimientos posibles para no despertarlo y tu pareja, cargada como una mula (bolsa del niño, cámara fotográfica y de filmar), intenta plegar el cochecito.

Con estas, ya se ha formado una cola de mil demonios, pues los otros pasajeros antes de sentarse guardan sus pertinencias en los compartimentos, y te vuelves a preguntar dónde está la prioridad para las familias con niños?
Llegas a las butacas atribuidas y debes meterte en el asiento, con un niño en brazos que duerme y no quieres despertar. Lo consigues pero evidentemente, tienes la chaqueta puesta, te has sentado encima del cinturón y tu bolso ha quedado bloqueado entra el asiento y el reposabrazos. Cuando tu pareja ya está aposentada os pasáis el niño sin que se despierte y parece que la prueba está superada. Una azafata se acerca y te pregunta si sabes cómo se utiliza el cinturón para bebés, evidentemente la miras diciendo, tenemos cara de ser unos expertos viajando con niños?! Os explica que debes pasar tu cinturón de seguridad por este, cerrar el tuyo y luego colocar el del bebé.

La cosa es complica, todos estos movimientos  deben realizarse con mucho cuidado pero el niño empieza a moverse, abre un ojo y le dices: "shhtt, continúa durmiendo", demasiado tarde, aquella fabulosa siesta, aquel vuelo tranquilo se ha terminado. Por suerte, no llora pero notas las miradas de miedo de los demás pasajeros e incluso oyes un: "oh, no, estamos sentados al lado de un niño" (toda esta gente debería pensar que ellos también han sido niños y que sin estos bebés se acabaría la especie).

Coges aire e intentas aplicar lo que te dijo el pediatra, que para evitar el daño en los oídos debidos a los cambios de presión, es decir, tanto al despegar el avión como al aterrizar, deben beber agua, tener el chupete o mamar. Así pues, decides ponértelo al pecho pero la misma azafata que te ha dado el cinturón viene corriendo, y te dice que no puedes hacerlo mientras el avión despegue o aterrice. Comparan el acto de dar de mamar con todos los aparatos electrónicos que debes tener apagados, es que también crea interferencias?!? Ni yo misma entiendo el motivo pero hay compañías que lo prohíben como es el caso de easyJet.
No te quieres hacer mala sangre y le das el chupete, el viaje pasa como si nada y casi sin darte cuenta ya has llegado al destino. Un poco de calma se agradece.

Tienes "prioridad" para entrar en el avión pero no para salir, y aún no se ha parado el avión pero oyes el centenar de "clec" que hacen los cinturones al abrirse. Todo el mundo está de pie, nervioso para salir lo más rápido posible aunque luego se hayan de esperar para recoger la maleta.
Nadie tiene ningún tipo de miramiento, es la ley del más fuerte y cuando finalmente sales, aún tienes que esperar 10 minutos para que alguien te traiga el cochecito, y no olvidemos todas las trasto que llevas.

El periplo ha terminado, sólo os queda recuperar el equipaje y disfrutar de las vacaciones.

Habéis pasado la prueba del primer vuelo con un bebé, el segundo irá rodado y quizás, si leéis este blog, os puede ayudar a tener un primer vuelo plácido.

Ya sois unos expertos!



Quand finalement on se récupère du périple, une employée de la compagnie avec laquelle vous voyagez, s'approche vers vous et demande: «la poussette est une seule pièce ou plusieurs?" Maintenant, si que vous ne comprenez plus rien, pourquoi cette question. Et en voyant ton visage elle t'explique que c'est pour mettre une étiquette et elle veut savoir si quand elle se plie, elle le fait en une ou en deux pièces. Ahhhhhh! Elle vous donne un reçu afin de pouvoir récupérer la poussette à l'atterrissage. 

Par les hauts-parleus annoncent que votre vol est prêt pour l'embarquement. On a un avantage pour voyager avec des enfants, car ils disent que les personnes handicapées et les familles avec  des enfants ont la priorité pour embarquer! Génial, pour une fois vous ne devez rester debout attendant pour monter dans l'avion. 
Mais ce n'est pas aussi simple que ça, les passagers que viennent d'arriver sont encore en train de sortir et ils vous font attendre à l'entrée du finger.  Et vous vous posez la question: où est la priorité, si vous êtes maintenant debout à côté d'autres personnes qui n'ont pas d'enfants ou ne sont pas des personnes handicapées.

Finalement, ils nous laissent passer et le gens se précipite, est-ce qu'ils donnent un prix à la première personne à rentrer dans l'avion? 

Situé sur l'entrée de l'appareil, une hôtesse de bord vous indique que vous devez plier la poussette et la laisser sur le côté, quelqu'un viendra la chercher. Vous n'êtes pas trop sur mais vous décider de lui faire confiance. Pendant que vous prenez le bébé avec douceur pour qu'il ne se réveille pas, votre copain, chargé comme un mulet (le sac du bébé, l'appareil photo, le camescope), essaye de plier la poussette. 

Pendant ce temps, il y a une énorme file d'attente, car les autres passagers avant de prendre place gardent leurs affaires dans les compartiments. Et à nouveau vous vous posez la question, où il y a la priorité pour les familles avec enfants? 

On arrive aux sièges attribués et on doit s'asseoir avec un enfant endormi dans ses bras et qu'on ne veux pas se réveiller. C'est difficile mais pas impossible, on s'assoit mais, on a la veste, on est assis au-dessus de la ceinture et le sac est coincer entre le siège et les accoudoirs. Lorsque votre copain a pris place, vous lui donnez l'enfant en essayant de pas le réveiller. Une hôtesse de l'air s'approche et vous demande si vous savez comment utiliser la ceinture pour les bébés, il suffit de nous regarder pour se rendre compte que nous ne sommes pas des experts. Elle nous explique qu'on doit passer notre ceinture de sécurité dans la ceinture du bébé, la fermer et entourer le bébé avec sa ceinture.

Ça devient très compliqué et presque impossible de faire sans réveiller le bébé, mais il commence à bouger, il ouvre un œil et on lui dit: "shhtt, dort",  trop tard, c'est la fin de la sieste. Par l'instant, il ne pleure pas, mais on sente la peur des autres passagers et même on entend quelqu'un qui dit "Oh, non, nous sommes assis à côté d'un bébé".

On respire pour essayer de garder la calme, et on fait ça que le pédiatre nous a dit pour éviter les douleurs aux oreilles du aux changements de pression. C'est à dire, quand l'avion décolle ou à l'atterrissage, il faut lui donner à boire, ou la sucette ou qu'il tète. Alors, vous décidez de le mettre sur le sein, mais la même hôtesse de l'air même qui vous a donné la ceinture vient en courant, elle vous dites que vous ne pouvez pas le faire pendant décollage ou l'atterrissage. Ils comparent l'allaitement avec tous les appareils électroniques que doivent rester éteints, allaiter crée aussi des interférences?!? Même moi, je ne comprends pas la raison, mais certains compagnies l'interdisent comme easyJet.
Vous ne voulez pas vous embêter et vous lui donnez la sucette, le voyage se passe comme à merveille et presque sans se rendre compte, vous avez atteint la destination. C'est bien avoir un peu de paix.

Ont a la «priorité» pour entrer dans l'avion, mais pas pour sortir. L'avion ne s'est pas arrêté mais on entend les centaines de ceintures faisant "klec"quand elles s'ouvrent. Tout le monde est presser pour sortir, même si après on doit attendre la valise.
Personne t'aide, c'est la loi de la jungle et quand finalement on sort, on doit encore attendre 10 minutes pour que quelqu'un vous apporte la poussette, sans oublier qu'on est chargés avec tous les sacs.

Le périple est terminée, il vous suffit seulement de récupérer les bagages et profiter des vacances.

Vous avez réussi le premier vol avec un bébé, le deuxième se déroulera comme si rien et peut-être, si vous lisez ce blog, votre premier vol sera placide.

Vous êtes des experts!




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada