divendres, 22 de febrer del 2013

2n part: Primer vol amb un nadó / Primer vuelo con un bébé

La nit abans de marxar la passes en blanc; tens el presentiment que has oblidat alguna cosa però no saps què, tens por que no soni el despertador i per això també has posat el despertador del mòbil però tot i així no les tens totes... Penses en totes les desgràcies que poden passar mentre veus passar els minuts.

Marxes de casa tres hores abans i evidentment, arribes a l'aeroport tal i com t'havies imaginat el dia anterior, i amb molt temps per perdre. Et dius que quan hagis embarcat les maletes tot anirà millor però tampoc t'ho acabes de creure, i maleeixes el dia que vau decidir comprar els billets d'avió.

Llavors arriba el millor de tot, passar el control de seguretat! Un autèntic malson!
El nen s'ha adormit i quan arribes al detector de metalls, un poli amb cara de pocs amics et diu que l'has de treure del cotxet, plegar-lo i passar amb el nen en braços. Te'l quedes mirant amb cara de "què?!?, però si està dormint" i ell et contesta amb una mirada de "a mi que m'expliques, mira quina cua esteu creant".
Així que sense fer cap moviment brusc agafes el teu príncep o princessa, sembla que segueixi dormint. Mentrestant la teva parella, es baralla per plegar el cotxet perquè ha de passar per la cinta de raigs X, però no passa i el poli li diu li tregui les rodes. La seva cara d'incredulitat és de pel.lícula però el poli no vacil.la. Apreta tots els botons i fa força però les rodes es resisteixen i la paciència del nostre estimat policia arriba al límit, així que agafa el cotxet i se'n va per passar-lo per un lloc especial per estris grans. No haguerem pogut començar per aquí?!?

En fi, mentre veus a la teva parella vermella de ràbia tu has passat pel detector i, com era d'esperar, sona. Et quedes parada i no saps què fer, un company del teu amic policia et diu que li donguis el nen al seu pare quan ell hagi passat el control. És desesperant! Amb els mínims moviments possibles fas el canvi de mans, i un plor estrident et glaça la sang. El nen s'ha despertat!!
Però el poli ni s'immuta i et fa tornar a passar pel detector i sorpresa, no sona! Què porta el nen que hagi  activat el detector? Però sembla que aquest petit detall només et preocupi a tu, perquè ningú s'inquieta. Ara, això si, et fan provar el biberon d'aigua no fos cas que fos nitroglicerina!

Amb els pantalons que et cauen, perquè no t'ha donat temps de posar-te el cinturó que t'han fet treure al control de seguretat, vas cap a la sala especial que tenen per donar el pit (com és el cas de l'aeroport de Ginebra però no el de Barcelona), i així ho podràs fer tranquil.la, sense les mirades d'alguns pervertits o dels "ohhhhh, que bonic".

El nen es torna a dormir i vas cap a la porta d'embarcament. Quan finalment trobes un seient lliure, respires profundament, acabes d'arribar al final de la gimcana!

Continuarà....


La noche antes de irse la pasas en vela; tienes el presentimiento que has olvidado algo pero no sabes qué, tienes miedo de que no suene el despertador y por eso también has puesto el despertador del móvil pero aún así no las tienes todas... Piensas en todas las desgracias que pueden llegar mientras ves pasar los minutos.

Sales de casa tres horas antes y evidentemente, llegas al aeropuerto tal como habías imaginado el día anterior, y con mucho tiempo para perder. Te dices que cuando hayas embarcado las maletas todo irá mejor pero tampoco te lo acabas de creer, y maldices el día que decidisteis comprar los billetes de avión.

Entonces llega lo mejor de todo, pasar el control de seguridad! Una auténtica pesadilla!
El niño se ha dormido y cuando llegas al detector de metales, un poli con cara de pocos amigos te dice que tienes que sacarlo del cochecito, plegarlo y pasar con el niño en brazos. Te lo quedas mirando con cara de "qué??, pero si está durmiendo" y él te contesta con una mirada de "a mí qué me cuentas, mira qué cola está creando".
Así que sin hacer ningún movimiento brusco coges a tu príncipe o princesa, parece que sigue durmiendo. Mientras tanto tu pareja, se pelea para plegar el cochecito porque tiene que pasar por la cinta de rayos X, pero no cabe y el poli le dice le quite las ruedas. Su cara de incredulidad es de película pero el poli no vacila. Pulsa todos los botones y hace fuerza pero las ruedas se resisten y la paciencia de nuestro querido policía llega al límite, así que coge el cochecito y se va para pasarlo por un lugar especial para utensilios grandes. No hubiéramos podido empezar por ahí?!?

En fin, mientras ves a tu pareja roja de rabia has pasado por el detector y, como era de esperar, suena. Te quedas parada y no sabes qué hacer, un compañero de tu amigo policía te dice que le des el niño a su padre cuando él haya pasado el control. Es desesperante! Con los mínimos movimientos posibles haces el cambio de manos, y un llanto estridente te hiela la sangre. El niño se ha despertado!
Pero el poli ni se inmuta y te hace volver a pasar por el detector y sorpresa, no suena! Que lleva el niño que haya activado el detector? Pero parece que este pequeño detalle sólo te preocupe a ti, porque nadie se inquieta. Ahora, eso si, te hacen probar el biebron de agua no sea que fuese nitroglicerina!

Con los pantalones que se te caen, porque no te ha dado tiempo de ponerte el cinturón que te han hecho quitar en el control de seguridad, vas hacia la sala especial que tienen para dar el pecho (como es el caso del aeropuerto de Ginebra pero no el de Barcelona), y así lo podrás hacer tranquila, sin las miradas de algunos pervertidos o los "ohhhhh, que bonito".

El niño se vuelve a dormir y vas hacia la puerta de embarque. Cuando finalmente encuentras un asiento libre, respiras profundamente, acabas de llegar al final de la gincana!

Continuará ....


La nuit avant de partir c'est une nuit blanche, on a le sentiment qu'on a oublié quelque chose mais on ne sais pas quoi, on a peur d'une possible panne de réveille et c'est aussi pour ça qu'on a mis le réveille du portable, mais on n'est pas rassuré ... On n'arrête pas de penser à tous les malheurs qui peuvent nous arriver pendant que les minutes passent.

On sort de la maison trois heures avant et évidemment, tous vous prémonitions c'est font réalité. On se  dit que quand on aura fait les check-in tout va bien se passer mais on n'y crois pas; maudit le jour qu'on a décidé d'acheter les billets d'avion!


Puis vient la meilleure partie, passer le contrôle de sécurité! Un vrai cauchemar!

L'enfant s'est endormi et quand vous arrivez au détecteur de métal, un flic avec un visage renfrogné vous dit que vous devez sortir le bébé de la poussette, la plier et passer le détecteur avec l'enfant dans ses bras. On le regarde en disant "Quoi?!?!, mais il dort" et il vous répond avec un air de "je n'ai rien à foutre."
Donc, sans faire de mouvements brusques on prend notre prince ou princesse, on dirait qu'il ne s'est pas réveillé. 
Pendant ce temps votre copain, se bat pour plier la poussette car elle doit passer par le tapis de rayons X, mais elle est trop grande et le flic lui demande d'enlever les roues. Ton copain le regarde avec incrédulité, mais le flic n'hésite pas. Il appuie sur tous les boutons et force les roues, mais ils se résistent et la patience de notre notre chère flic atteint la limite; alors il prend la poussette et il va la passer pour un autre endroit spécial pour les articles volumineux. On n'aurais pas pu commencer par là?!?

Bref, tout en voyant votre copain rouge de rage tu as déjà passé par le détecteur et surprise, le détecteur sonne. On ne sais plus quoi faire, un collègue de notre ami flic vous dit de donner le bébé à son père quand il aura passé le contrôle. Impitoyable! Avec des doux mouvements le papa prend le bébé et là, et un pleur strident vous glace le coeur. Il s'est réveillé!

Mais le flic ne se laisse pas impressionner et vous fait passer par le détecteur, il ne sonne plus! C'est le bébé qui la déclenché? Mais personne semble s'inquiéter pour ce petit détail. Par contre, ils vous font goûter le biberon d'eau ou cas ou c'était du nitroglycérine!   

En vous tenant le pantalon, car on n'a pas eu le temps de mettre la ceinture qu'ils vous ont fait enlever au contrôle de de sécurité, on se dirige vers la salle prévu pour allaiter (comme à l'aéroport de Genève, mais pas celui de Barcelone), et de cette façon on pourra nourrir notre bébé avec un peu de calme, sans les regards pervers ou les commentaires "ohhhhh, c'est beau."


Le bébé se rendort et on va vers la porte d'embarquement. Quand finalement on un siège libre, on reprend le souffle, on a réussi finir le parcours du combattant .


A suivre ....






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada