Mine de sel à Bex

Un altre cap de setmana sota la pluja! El problema és què fer quan plou.
Doncs podeu anar al aquaparc, a les coves de Vallorbe, a la maison Cailler, al Museu d'Història Natural de Ginebra, al Papiliorama... o a les Mines de Sal de Bex.

I aquí és a on vam anar fa dos caps de setmana, ja que sembla que tots els astres s'hagin posat d'acord perqué fagi mal temps el cap de setmana.

No s'hi pot anar així com així, s'ha de fer la reserva per internet de dia i hora, perquè les places són limitades. La visita té una durada de dues hores, penseu-hi perquè nosaltres ens vam trobar que quan era l'hora de menjar del nen encara erem dins de la mina!

La mina es segueix explotant i només una petita part es pot visitar acompanyats per un guia. En el nostre cas, va ser la Nathalie la que ens va explicar les curiositat de la mina i va conduir el trenet, que és el que més li va agradar al nen.

Potser us penseu que no és una visita massa adaptada per nens, però vaig quedar gratament sorpresa perquè les explicacions de la Nathalie eren planeres i feia participar als nens, amb preguntes senzilles com ara quins animals viuen a la mina. I evidentment, els adults ens feien gràcia algunes de les seves respostes, doncs un dels nens va respondre a aquesta pregunta dient que hi vivien ogres.
Després d'endinsar-se a la cova, amb la guia es visiten galeries i ens explica la història de la mina, de com la llegenda diu que va ser un ramat de cabres les que van descobrir la sal, ja que preferien l'aigua d'un rierol que era salada.

Per acabar, els nens podran fer de miners i picar la pedra amb un martell, transportar les pedres en motxilles, moure vagonetes i fins i tot provar la sal.

Prepareu-vos a sortir bruts com els miners d'antany, els meus pantalons negres es van transformar en blancs. A la mateixa pàgina de la mina ja us aconsellen d'anar-hi amb bambes i us adverteixen que la temperatura de la mina és sempre de 17°C, així que si hi aneu a l'estiu, penseu en agafar un jersei! Tingeu en compte que no us deixeran entrar amb el cotxet, així que agafeu el portanadons, el foulard o la motxilla.

Si hi aneu abans de dinar o quan acabeu la visita us ha entrat la gana, a pocs metres hi ha un restaurant, L'Auberge du Bouillet.

Disfruteu!

Fitxa tècnica

Horari	Abril a octubre	De dimarts a diumenge (reservar horari per internet)
	Juliol i agost	De dilluns a diumenge (reservar horari per internet)
Preus	Adults	20CHF
	Nens 5-15 anys	12CHF
	Menors de 5 anys	Gratuït
Adreça		Musée de la Mine de Sel de Bex, 1880 Bex

Agrupació Astronòmica de Sabadell

A l'Agrupació Astronòmica de Sabadell una vegada al més organitzen tallers per nens d'entre 5 i 12 anys. Els que són fills o néts de socis gaudeixen d'un preu avantatjós de 13€, per la resta són 19€.
Com és d'esperar, les places són limitades i s'han de fer les reserves per telèfon 93 725 53 73 ó 685 74 30 81, o per correu electrònic: secretaria@astrosabadell.org 

I aquest diumenge, 19 de maig, a les 11h fan un taller de coets, on els nens poden aprendre per què volen, quin animal va ser el primer en viatjar en una nau, i fins i tot en construiran un que després llançaran!

Potser alguns de vosaltres no sabeu a on para l'observatori de Sabadell, es troba al cap damunt del Parc Catalunya, i pels que em conegueu, sabreu que és un lloc especial per mi.


Pels que no siguin tant petits i es passin els dies a la lluna  o a les estrelles, l'observatori proposa visites guiades amb l'observació l'astre que s'hagi triat. En vaig fer una on es podia veure Júpiter i va ser impressionant, sobretot descobrir l'enorme telescopi! Aquest dissabte podeu anar-hi a admirar la lluna i la setmana que ve, Saturn.
El preu és de 9,50€ i 4€ pels menor de 14 anys, s'ha de fer la reserva prèviament trucant al 93 725 53 73 i realitzant al pagament al compte 0081 0900 85 0001023206 (Banc de Sabadell)

Us aconsello que hi aneu si el tema us interessa, no deixa de ser curiós!

Festa Major de la Creu Alta

Vinc d'una llarga família de tallarets, els meus pares ho són, els meus 4 avis ho eren, 4 dels meus besavis també i fins i tot, el meu marit ho és!
S'anomena tallaret als habitants de la Creu Alta; ara només és un barri més de Sabadell però havia sigut un petit poble dominat per una creu i a on la majoria dels seus habitants eren pagesos que cultivaven els camps que envoltaven Sabadell

Des del 1896 la Creu Alta celebra la seva festa major el cap de setmana de la segona Pàsqua, per tant, aquest  cap de setmana.
És una festa major més íntima que la de Sabadell, potser és amor de tallareta, però m'agrada més.

No hi falten ni els correfocs ni els gegants, i fins i tot té un gegant propi, el Vicentó! Al costat dels altres gegants, és tot escanyolit però medeix 2 metres.

El meu avi formava part de la Comissió de Festes quan al 1959 el Vicentó va viure la seva primera Festa Major; i per casa dels meus avis voltava una fotografia d'aquest dia, tot i que més que una foto semblava un segell de colors sèpies, amb el Vicentó acompanyat de quatre homes vestits de diumenge.

Encara recordo quan le fira es muntava pels carrerons de darrera de l'Església Sant Vicenç i els focs artificials es feien a la Plaça de la Creu Alta, i us puc assegurar que els trons resonaven de mala manera enmig de les cases.

Cada any, ma germana i jo lluíem la samarreta de la festa major, i gaudíem dels correfocs que passaven pels carrers més estrets de darrera la plaça, l'epicentre de la festa.

Així doncs, els del centre de Sabadell ja poden pujar cap a la Creu Alta, per veure la cercavila del diumenge, el correfoc infantil del dissabte, disfrutar d'una xocolatada, riure amb la cursa de carretons, ballar sardanes...

Aquí teniu el link amb el programa

Aplec de la Salut

El segon dilluns de maig és festiu a Sabadell, és l'aplec de la Mare de Déu de la Salut. 

Recordo que quan era petita hi anava amb els meus avis, de vegades caminant des de Sabadell, altres, amb el 124, un cotxe prehistòric equipat amb un seient de boles de fusta pel conductor. Llavors era un autèntic infern trobar lloc per aparcar i  una vegada a la Salut, era obligada la visita a la Mare de Déu i llavors tocava ballar sardanes o anar a buscar aigua a la font. Tot i que això de ballar sardanes és un gran dir, ja que ens dedicàvem a fer saltets intentant imitar als grans.

Pel què sembla, aquest aplec ha canviat molt en 20 anys i ara no només hi ha misses i sardanes. A més a més, aquest any s'ha unit el 316è aplec amb la Sabadell Festa i Tradició. Així doncs les activitats començaran aquest divendres fins dilluns, i es realitzaran entre Sabadell i la Salut.

Prepareu-vos pel correfoc de dissabte, els trabucaires el diumenge, els gegants, les visites guiades a la Torre de l'Aigua, sardanes, castellers.... i evidentment, les misses. En aquest link hi trobareu el programa d'activitats http://www.sabadell.cat/es/fitxa-agenda/21302-agenda-1062604

Imagino que serà una mini-festa major però sense fira, ho potser també hi hauran autoxocs?!?!

Disfruteu!

Fête de la Tulipe a Morges

Cada any, a partir de l'abril i fins a mitjans de maig, a Morges hi fan el Festival de la Tulipa.

Depèn de si la primavera és tardana o no, aquest bulbs floreixen a principis d'abril o més tard, al mes de maig. I aquest any com que l'hivern ha sigut etern, tot just ara fan acte de presència aquestes boniques flors.

Tot el Parc de l'Indépendance està cobert de diferents tipus i colors de tulipes, i quan el dia es assolellat, com el d'aquest diumenge, tothom surt de casa amb la càmara de fotos com si fossim reporters del National Geographic.

Quan hi vas amb nens, el més difícil de tot és que no arrenquin les flors, hi ho vam aconseguir perquè al arribar-hi, el vam "lligar" al tricicle. Així vam poder estar tranquils, passejant i admirant les tulipes. Però com tots sabeu, no els podem mantenir quiets durant molta estona i quan estàvem passejant vora el llac, va voler alliberar-se. 

I aquí és quan el diumenge tranquil s'acaba, quan tothom s'assabenta del nom del teu fill, quan comencen les pors i veus més perills dels inimaginables. 

Fins fa uns mesos, no em preocupava que entre el llac i la vorera no hi hagués cap barana però ara ho trobo a faltar; i no entenc com no hi ha cap barrera que freni als nens a llençar-se a l'aigua. Perquè jo, ja em veig un dia tirant-me al llac o atrapant al nen pels peus; per tant, a la que alliberes els nens del cotxet o del tricicle, o de qualsevol cosa en la que vagin lligats, comença l'angoixa. 

Així que vam decidir deixar el poble i el seu castell per tornar al parc, on no hi havia ni el perill del llac ni el de la carretera.

Es va acostar a les tulipes de forma prudent, mentre no li paràvem de repetir que no s'arrencaven sinó que s'oloraven. Durant uns minuts, anava de flor en flor, agafant-les per la tija per acostar-hi el nas, semblava que havia entès el principi però aviat la dolça delicadessa va donar pas a un nen barroer i nerviós. I es va incrementar la nostra por de que comences arrencar pètals sota l'atenta mirada d'un centenar de persones que només eren allà per jutjar com n'erem de mals pares. El nostre temor es va convertir en realitat, i una pobra tulipa blanva va quedar desplumada entre les petites mans del meu fill. 

Ni molt menys era conscient de que havia fet un disbarat, però quan el vam castigar sense anar al tobogan que hi ha al costat del parc, crec que va entendre que les flors no s'arrenquen. Haurem de repetir l'experiència per veure si li va quedar clar, tot i que no sé si els nostres cors aguantaran tanta angoixa.

En fi, val la pena que hi aneu i si no és aquest any, l'any que ve, i si no hi han tulipes, tant és; ja que és un poblet ideal amb espais verds, camps de futbol i àrees de jocs pels nens.

Musée et chiens de Saint Bernard

Fer 140km anar i tornar per anar a veure 3 cadells de Santbernat té delicte, però nosaltres som així, anem allà on hi hagin activitats i coses curioses, malgrat que la gasolina va cara.

Per tant, després d'haver visitat les Mines de Sal de Bex, vam anar cap a Martigny, al Musée et Chiens de Saint Bernard, i el pitjor de tot és que quan hi vam arribar, el nen dormia, i no tenia cap interés en despertar-se.
Vam decidir que visitaríem el museu mentre ell dormia, i deixaríem el millor de la visita pel final.

Quan pensem amb aquest gos, tothom se l'imagina amb el barril ple de rom penjat del coll, i era així a mitjans del s. XIX. Deu el seu nom a sant Bernat d'Aosta, un canonge que fundà un hospici als Alps (Col du Grand Saint Bernard) per a viatgers i pelegrins, a càrrec d'una congregació de canonges. La seva fama en l'auxili de persones extraviades en els alts Alps és molt real i bé merescuda. Hi ha cròniques sobre les nombroses vides que van ser salvades per aquests gossos de la "mort blanca" i relats de soldats que van creuar el pas de muntanya amb Napoleó Bonaparte cap a l'any 1800, que van estendre la fama del gos de Sant Bernat per tota Europa.
Barry és el nom més famós d'aquesta raça de gossos, la llegenda diu que va salvar a 40 persones perdudes pels Alps, i en aquest rescat va quedar malferit. El seu cos dissecat es troba a l'entrada del Museu d'Història Natural de Berna.

A la primera planta d'aquest museu veurem la història d'aquest gran gos i també les publicitats en les quals ha sigut protagonista, com també numeroses pel.lícules, com ara la peli de Disney Beethoven. Aquesta és la part més avorrida per tots els nens, ells només volen anar a veure els gossos que es troben a l'entrada.

Fins el 15 de maig hi podeu veure tres cadells que van néixer al març i que fan les delícies de petits i grans. A més a més, durant tot l'any hi ha 8 adults santbernats i per només 2CHF, els nens fins a 8 anys poden donar una volta amb carretó tirats per un Santbernat.

Quan erem al jardí disfrutant de les moixaines de la mare als cadellets, vam decidir que era hora de despertar al nen, i no va ser gens fàcil però quan va veure els gossets es va treure la son de sobre.
I quan vam veure que treien un Santbernat i el col.locaven en el carretó, de seguida vam anar a preguntar, i vam córrer a treure un tiquet tot i que jo també hi hagués pujat.
El gos que va portar de passeig en Martí era l'Helios, un Santbernat de 8 anys de més de 70cm d'alçada, que al costat del nen semblava més aviat un cavall i no un gos. Però no va tenir cap mena de por per apropar-s'hi i dedicar-li unes carícies. Va ser, sense cap mena de dubte, el millor de la visita.

No vam poder marxar sense un record de la visita, i com que a casa ja tenim un Santbernat de peluix de quan jo vaig anar al Col de Saint Bernard, vam comprar-li una samarreta, que llueix tot cofoi dient que el gos que hi ha estampat és l'Helios.

Just al costat del museu hi trobareu un amfiteatre, els romans també van arribar fins a Suïssa!

Per cert, al Col du Grand Saint Bernard, a l'hospici, només hi trobareu els gossos a l'estiu, a partir de juny fins el setembre. Però durant tot l'any els trobareu al Museu o a la Fondation Barry a Martigny.

Fitxa tècnica

Horari	Tot l’any	De 10h a 18h
Preus	Adults	12CHF
	Nens de 8 anys	7CHF
	Menors de 8 anys	Gratuït
Adreça		Rue du Levant 34, 1920 Martigny

Nens Bilingües

Tots els catalans som bilingües, diguin el què diguin. Alguns tenim més accent que d'altres, segons si una de les nostres llengües predomina damunt de l'altre.
Som bilingües català i castellà, i la majòria de vegades no en som conscients o no li donem importància.
No sabem com les vam aprendre, ni si ens va costar, ni si les barrejàvem quan érem petits... Comencem adonar-nos de la dificultat i del que representa quan els nostres fills comencen a parlar.

A casa parlem català i aquesta és la llengua materna del nostre fill. Però no és l'única llengua que sent, doncs al viure en una regió francòfona i a l'anar a la guarderia, el francès és molt present en el seu dia a dia.

Fins fa quatre dies, no havíem sentit mai una paraula francesa sortint de la boca del nen; fins i tot vaig arribar a preguntar a la guarderia si els entenia o si deia alguna cosa en aquesta llengua, per nosaltres estrangera. I resulta que no hi havia cap problema, el nen feia la diferència entre el que es parla a casa i el que es parla a fora.

Però des de fa un mes, el seu cap és un poti-poti, i veiem que la llengua que domina és el francès. A la família de Catalunya els hi fa molta gràcia sentir-lo a parlar amb aquest idioma, i fins i tot l'encoratgen a seguir, perquè clar imagineu-vos a un nyap buf dient: "attends" o "assis côté Martí" o "donne la main, debout". La veritat és que al.lucines de la facilitat i del bon accent que té.
Però passada la gràcia del moment, comença a fer ràbia que es dirigeixi a nosaltres en aquest idioma i no en el de casa.
Així que, seguint els consells d'altres mares, on la llengua de casa és diferent a la de fora, i els de la pediatra, cada vegada que es dirigeix en francès intentem traduir allò que ens demana en català perquè ho repeteixi. Però és dificilíssim, perquè nosaltres l'entem ens parli en l'idioma que ens parli, però ens hem de mantenir ferms.

I el més curiós de tot, és que ell no és conscient de que parla dos idiomes totalment diferents, i és massa petit per dir-li que a casa es parla català, perquè no enten això del "català"

El passat cap de setmana vam anar al Casal Català de Lausanne ja que feien activitats infantils per celebrar St. Jordi. Vam pensar que era una bona manera de mantenir-lo unit a les tradicions de casa nostra i a la nostra llengua, però tot i que tothom parlava en català, ell es dirigia en francès! I no enteníem perquè, teníem un sentiment de frustració enorme perquè erem allà per ell, perquè sentís parlar català a altres persones que a nosaltres o a la família.
Erem a Suïssa però aquella sala era una Catalunya en miniatura, i ell duro que duro amb el francès.

I llavors, soprèn quan es dirigeix a gent castellana o anglesa en francès, com si fos la llengua que tothom parla.

Com era d'esperar, també ens hem trobat en situacions incòmodes i molestes, com quan gent castellana ens ha "renyat" perquè el nen no parla la llengua del país del seu passaport; però aquest és un altre tema. Evidentment que volem que aprengui el castellà, però haurà d'esperar.

I la nostra situació encara és senzilla, perquè pare i mare parlem la mateixa llengua, doncs coneixem a bastants pares on cadascú parla un idioma diferent. Fa no gaire, ens va sorprendre una família on ella és grega, el pare holandès, entre ells parlen anglès i viuen en un país francòfon, així que la nena està en contacte en 4 idiomes i només té 18 mesos!

L'únic que us puc dir és que quantes més llengües aprenguin de petits millor, doncs per ells no seran llengües estrangeres. Això si, tal i com diuen els pediatres, sempre us heu de dirigir als vostres fills en una llengua, i sapigueu que faran frases més tard que els que només tenen una única llengua per aprendre.

Us adjunto un link d'un blog que he trobat molt interessant per educar a nens bilingües i fins i tot, de vegades, trilingües: http://blogs.elpais.com/mamas-papas/2011/03/criando-ninios-bilingues.html