dimecres, 19 de març del 2014

El dia del pare


En els païssos catòlics es celebra el dia del pare el 19 de març, el dia de St. Josep pare de Jesús. A Suïssa es celebra el primer diumenge de juny i a França el tercer diumenge. Només al cantó del Tessin (de parla italiana) celebra el dia del pare el mateix dia que nosaltres.

Però a la República independent de casa meva (com diria el famós anunci de mobles suecs) per St. Josep el Martí té preparada una manualitat.
Com que encara no va al cole i no sé si aquí els nens els hi fan alguna cosa als pares, sóc jo la que una setmana abans em començo a trencar el cap. Ni ell ni jo som bons amb les manualitats, ell perquè és petit i jo perquè no sóc gens creativa.
El primer any li vaig enganxar un full a terra, li vaig donar un llapis i li vaig dir "express yourself", va acabar pintant el terra perquè era més divertit.
L'any passat li vam fer les mans en pintura, i quina feina que vaig tenir perquè posés la mà plana i no tanqués el puny.
I aquest any hem fet boletes amb paper de seda i hem omplert unes lletres. Tinc un mal record d'aquest tipus de manualitat, si tanco els ulls em veig assentada en una d'aquelles mini-cadires dels Escolapis intentant omplir una rosa fent boletes vermelles; quin drama, la meitat es quedaven enganxades als dits i el pitjor de tot és quan agafaves el dibuix i veies com la majoria de les boletes queien i decoraven el terra.

Li vaig dir al nen que era una sorpresa i un secret, que ho començàvem a fer però que no li podríem donar fins dimecres. De seguida va entendre el funcionament i jo vaig tenir controlada la cola en tot moment, tot i ser cola blanca per nens de 3 anys, ja ens veia enganxats a la taula. A part de ser una manualitat diferent també va aprendre alguna cosa, les lletres. Això si, encara no havia enganxat 15 boletes que ja estava cansat i volia passar a una altra cosa. Sort que jo també n'enganxava, sinó ens hagués sigut impossible tenir el regal apunt.
El pitjor de tot és que no té la noció del temps i tot hi haver-li dit que encara no li podíem donar al papa, es va posar com una mona perquè ell volia donar-li la cartolina inacabada i jo no el deixava. Ha semblat l'obra de la Seu, però enganxant 10 boletes per dia encara hem tingut sort que estigués acabat per St. Josep.


En los países católicos se celebra el día del padre el 19 de marzo, el día de San José padre de Jesús. En Suiza se celebra el primer domingo de junio y en Francia el tercer domingo. Sólo en el cantón del Tessin (de habla italiana) celebra el día del padre el mismo día que nosotros.

Pero en la República independiente de mi casa (como diría el famoso anuncio de muebles suecos) por San José, Martí tiene preparada una manualidad.
Como todavía no va al cole y no sé si aquí los niños les hacen algo a los padres, soy yo la que una semana antes empiezo a romperme la cabeza. Ni él ni yo somos buenos con las manualidades, él porque es pequeño y yo porque no soy nada creativa.
El primer año le pegué una hoja en el suelo, le di un lápiz y le dije "express yourself", terminó pintando el suelo porque era más divertido.
El año pasado le hicimos las manos en pintura, y qué trabajo tuve para que pusiera la mano plana y no cerrara el puño.
Y este año hemos hecho bolitas con papel de seda y hemos rellenado una las letras. Tengo un mal recuerdo de este tipo de manualidad, si cierro los ojos me veo sentada en una de esas mini-sillas de los Escolapios intentando llenar una rosa haciendo bolitas rojas, qué drama, la mitad se quedaban pegadas en los dedos y lo peor de todo es cuando cogías el dibujo y veías como la mayoría de las bolitas caían y decoraban el suelo.

Le dije al niño que era una sorpresa y un secreto, que lo empezábamos a hacerlo pero que no se lo podríamos dar hasta el miércoles. Enseguida entendió el funcionamiento y yo tenía controlad el pegamento en todo momento, a pesar de ser pegamento blanco para niños de 3 años, ya nos veía pegados a la mesa. Aparte de ser una manualidad diferente también aprendió algo, las letras. Eso si, aún no había pegado 15 bolitas que ya estaba cansado y quería pasar a otra cosa. Suerte que yo también pegué algunas, sino nos hubiera sido imposible tener el regalo apunto.
Lo peor de todo es que no tiene la noción del tiempo y aunque le había dicho que todavía no le podíamos dar a papa, se puso como una mona porque él quería darle la cartulina inacabada y yo no lo dejaba. 
Ha parecido "la obra de la seu", pero pegando 10 bolitas por día aún hemos tenido suerte de que estuviera terminado por San José.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada