Festival de Ballons

Fa un any encara no havia començat a escriure el blog però ja érem inquiets, cada cap de setmana buscàvem llocs nous, descobríem paisatges i gaudíem de festivals.

Així doncs, fa un any, quan vam sortir de la piscina vam anar a la Maison Cailler per esmorzar i com que uns amics ens havien parlat del festival de globus de Château-d'Oex, vam decidir anar-hi ja que no l'havíem vist mai. I us parlo d'aquest festival perquè comença el 25 de gener fins el 2 de febrer 2014, cada any el fan a finals de gener.

Tant estiu com hivern, després de deixar Montreux endarrea i endinsar-se entre les muntanyes, el paisatge canvia brutalment i et sents dins del conte de Johanna Spyri, Heidi. Però quan les muntanyes estan ben blanques es respira quietud i pau, i potser encara s'incrementa més el sentiment d'estar "dépayser" (he intentat buscar la traducció, però en català no trobo el significat exacte, ho tradueixen per "canvi d'ambient", però és més que això). 

A mesura que t'acostes a Château-d'Oex s'incrementa la sensació de petitesa i encara més, quan arribes a la vall i et trobes decenes de globos amb formes originals.

Una qualitat dels suïssos que no deixa de meravellar-me, és com n'estan de ben organitzats quan fan festes i s'espera una gran afluència. És difícil trobar-se enmig d'un tap de cotxes i sempre trobareu lloc per aparcar, encara que sigui al mig de la neu. I això és el que va passar, van dirigir-nos cap a un improvisat parking enmig d'un camp de flocs blancs i la nostra angoixa va incrementar de manera exponencial. El motiu és perquè encara que el cotxe vagi equipat amb rodes de neu, no és el millor model per circular en aquest medi, i a la mínima cueteja o es queda travat.

Heu probat mai de portar un cotxet per la neu? No sé si és més difícil que fer-ho per la platja. En definitiva, no anàvem amb cap mètode de trasnport adecuat.

Per acostar-se a l'espai dels globos s'ha de pagar (15CHF), encara que ho feu entremig de la neu, sempre trobareu algú que vigila i ven els tíquets, no teniu escapatòria.

Just quan vam baixar del cotxe, uns quants globus de formes estranyes començaven el seu vol. Algunes només s'inflaven i es quedaven a terra, i d'altres s'enfilaven. El nen deia adèu amb la mà tot i que el que més l'interessava era tirar-se a la neu. Apart de veure globus, també es realitzen shows aeris i vols amb passatgers (programa). La idea de pujar en una cistella era molt temptadora però aviat se'ns van passar les ganes quan vam veure el preu. Per 45 minuts de vol has de pagar 350CHF per persona, si realment teniu ganes de viure aquesta experiència, feu-ho a Catalunya, us sortirà més econòmic tot i que el paisatge no serà el mateix.

Evidentment en qualsevol festival que es faci a Suïssa mai hi poden faltar els "cor des alpes" i els "sonneurs de cloches", i aquests últims, quan els veus amb la camisa arremangada passes fred per ells i les noies, només porten una rebequeta que els hi cobreix les espatlles. Potser és perquè ja estan curtits però en aquesta vall a les 16h el sol ja no brilla i encara que el dia fos de cel blau, anàvem ben abrigats perquè el termòmetre no va passar d'1°C.

L'únic punt negatiu és a on menjar, el poble és petit i a tots als restaurants t'esperen amb els braços ben oberts, fan l'agost. Potser nosaltres no vam estar de sort amb l'elecció que vam fer, us recomano que exploreu les possibilitats.

I quan vam dirigir-nos cap el cotxe se'ns va fer un nus a l'estòmac, ja ens veiem tibant-lo per poder sortir, demanant ajuda i en el pitjor dels casos, trucant a la grúa. Per sort, la gravetat va estar a favor nostre i quan vam arribar a la carretera esfaltada, vam respirar tranquils.



Hace un año aún no había empezado a escribir el blog pero ya éramos inquietos, cada fin de semana buscábamos lugares nuevos, descubríamos paisajes y disfrutábamos de festivales.
Así pues, hace un año, al salir de la piscina fuimos a la Maison Cailler para desayunar y como unos amigos nos habían hablado del festival de globos de Château-d'Oex,  decidimos ir ya que no la habíamos visto nunca. Y os hablo de este festival porque comienza el 25 de enero hasta el 2 de febrero 2014, cada año lo hacen a finales de enero.

Tanto en verano como en invierno, después de dejar Montreux atrás y adentrarse entre las montañas, el paisaje cambia brutalmente y te sientes dentro del cuento de Johanna Spyri, Heidi. Pero cuando las montañas están blancas se respira quietud y paz, y quizás todavía se incrementa más el sentimiento de estar "dépayser" (he intentado buscar la traducción, pero en castellano no encuentro el significado exacto, lo traducen por "cambio de ambiente", pero es más que eso).
A medida que te acercas a Château-d'Oex incrementa la sensación de pequeñez y aún más cuando llegas al valle y te encuentras decenas de globos con formas originales.
Una calidad de los suizos que no deja de maravillarme es lo bien organizados que están cuando hacen fiestas y se espera una gran afluencia. Es difícil encontrarse en medio de un tapón de coches y siempre encontraréis sitio para aparcar, aunque sea en medio de la nieve. Y eso es lo que pasó, nos dirigieron hacia un improvisado parking en medio de un campo de copos blancos y nuestra angustia incrementó de manera exponencial. El motivo es porque aunque el coche vaya equipado con ruedas de nieve, no es el mejor modelo para circular en este medio, y a la mínima culea o se queda trabado.
Habéis probado nunca llevar un carro en la nieve? No sé si es más difícil que hacerlo por la playa. En definitiva, no íbamos con ningún método de trasnporte adecuado.
Para acercarse al espacio de los globos se debe pagar (15CHF) , aunque lo hagáis en medio de la nieve, siempre encontraréis a alguien que vigila y vende los tickets, no tenéis escapatoria.
Justo cuando bajamos del coche, varios globos de formas extrañas comenzaban su vuelo. Algunos sólo se hinchaban y se quedaban en tierra, y otros volaban.  Martí decía adiós con la mano aunque lo que más le interesaba era tirarse en la nieve. Aparte de ver globos, también se realizan shows aéreos y vuelos con pasajeros (programa). La idea de subir en una cesta era muy tentadora pero pronto se nos pasaron las ganas cuando vimos el precio. Por 45 minutos de vuelo tienes que pagar 350CHF por persona, si realmente tenéis ganas de vivir esta experiencia, hacedlo en España, os saldrá más económico aunque el paisaje no será el mismo.
Evidentemente en cualquier festival que se haga en Suiza nunca pueden faltar los "cor des alpes" y los "sonneurs de cloches", y estos últimos , cuando los ves con la camisa arremangada pasas frío por ellos y las chicas, sólo llevan una rebequita que les cubre las espaldas. Quizás es porque ya están curtidos pero en este valle a las 16h el sol ya no brilla y aunque el día fuera azul, íbamos bien abrigados porque el termómetro no pasó de 1°C.

El único punto negativo es dónde comer, el pueblo es pequeño y todos los restaurantes te esperan con los brazos abiertos, hacen su agosto. Quizás nosotros no estuvimos de suerte con la elección que hicimos, os recomiendo que exploréis las posibilidades.

Y cuando nos dirigíamos hacia el coche se nos hizo un nudo en el estómago, ya nos veíamos tirando el coche para poder salir, pidiendo ayuda y en el peor de los casos, llamando a la grúa. Por suerte, la gravedad estuvo a nuestro favor y cuando llegamos a la carretera asfaltada, respiramos tranquilos.