dimecres, 2 de juliol del 2014

El Circ Zavatta i Raluy


El circ és l'alegria del nens, quan veuen que la carpa vermella s'instal.la, ja comencen a donar la tabarra perquè els hi portis.

Els meus avis van ser els que m'hi van portar la primera i única vegada; en aquella època encara hi havien animals i la carpa es posava al cap damunt de la carretera de Prats.

El Martí ja hi ha anat dues vegades, una a Sabadell i l'altre, va ser aquest diumenge a St. Genis (França). La diferència entre una ciutat i l'altre és important, en una està prohibida la presència dels animals i s'han hagut de trencar les banyes perquè el circ segueixi sent interessant; en l'altre, tot està centrat en un espectacle amb animals. No negaré que és espectacular veure el domador davant de tigres i lleons, però no hi trobo l'interès en veure un parell de dromedaris donant voltes a la pista deixant un tuf darrera seu.

Segurament, no hi hagués anat si les dues vegades no m'ho haguessin proposat, i quan ho van fer, vaig pensar que era una bona manera de passar una tarda de diumenge.

Al circ Zavatta que es va instal.lar a St. Genis el passat cap de setmana, dubto molt que hi torni anar-hi. Em vaig quedar de pasta de moniato quan em van dir el que costaven les entrades, vam agafar les de cadira perquè anant-hi amb una embarassada a només una setmana de parir hagués sigut mortal aguantar 2h als bancs de fusta sense ni tan sols respatller. Però veient el preu vaig dubtar, és que anàvem a veure el cirque du Soleil? Només entrar ja em vaig anar a queixar, era immoral que ens fessin pagar aquella bajanada per estar assentats a 6è fila en unes fredes cadires de plàstic. Pels que em coneixeu, sabreu que sóc directe però a la meva interlocutora no li va fer ni fred ni calor que li digués que era l'última vegada que hi anava; amb uns aires de grandesa amb va respondre que era el meu problema. Però ja ho diuen, que qui no plora no mama, i al final vam estar a primera i segona fila en cadires tapissades.
L'espectacle va començar 40 minuts més tard de l'hora prevista, van tenir més èxit del que esperaven i es van dedicar a aixecar la carpa per montar més grades. Surrealista.

A mesura que les actuacions s'anaven succeint, ens vam adonar que la senyora que venia cotó de sucre era la mateixa que feia l'espectacle de trapeci, que el que feia de pallasso també tocava la bateria, que la nena que ens havia instal.lat domava ponys i feia contorsionisme.... Eren 4 i tots feien de tot. No va ser un espectacle cuidat al detall, no hi havien acrobàcies que et deixessin amb la boca oberta, sense les bestioles no haguessin pogut fer un show de 2 hores.
Per l'únic motiu que va valer la pena pagar el que vam pagar va ser perquè el nen va al.lucinar amb els tigres i les lleones, però havent vist el circ Raluy amb un goset com a únic animal, prefereixo mil vegades aquest últim, i a més a més, més barat!




El circo es la alegría de los niños, cuando ven que la carpa roja se instala, ya empiezan a dar la lata para que los lleves. 

Mis abuelos fueron los que me llevaron la primera y única vez ; en aquella época todavía había animales y la carpa se ponía al final de la carretera de Prats. 

Martí ya ha ido dos veces al circo, una en Sabadell y la otra, fue este domingo en St. Genis (Francia). La diferencia entre una ciudad y la otra es importante, en una está prohibida la presencia de los animales y se han tenido que romper los cuernos para que el circo siga siendo interesante; en la otra, todo está centrado en un espectáculo con animales. No negaré que es espectacular ver el domador delante de los tigres y los leones, pero no encuentro el interés en ver un par de dromedario s dando vueltas a la pista dejando un tufo asqueroso. 

Seguramente, no hubiera ido si las dos veces no me lo hubieran propuesto, y cuando lo hicieron, pensé que era una buena manera de pasar una tarde de domingo. 

En el circo Zavatta que se instaló en St. Genis el pasado fin de semana, dudo mucho que vuelva a ir. Me quedé petrificada cuando me dijeron lo que costaban las entradas, tomamos las de silla porque yendo con una embarazada a sólo una semana de parir hubiera sido mortal aguantar 2h en los bancos de madera sin ni siquiera respaldo. Pero viendo el precio dudé, es que íbamos a ver el cirque du Soleil? Sólo entrar ya fui a quejarme, era inmoral que nos hicieran pagar aquella barbaridad por estar asentados en la 6 º fila en unas frías sillas de plástico. Para los que me conocéis, sabréis que soy directa pero a mi interlocutora tanto le dio que le dijera que era la última vez que iba; con unos aires de grandeza me respondió que era mi problema. Pero ya lo dicen, que quién no llora no mama, y al final estuvimos en primera y segunda fila en sillas tapizadas. 
El espectáculo comenzó 40 minutos más tarde de la hora prevista, tuvieron más éxito del que esperaban y se dedicaron a levantar la carpa para montar más grades. Surrealista. 

A medida que las actuaciones se iban sucediendo, nos dimos cuenta de que la señora que vendía algodón de azúcar era la misma que hacía el espectáculo de trapecio, que el que hacía de payaso también tocaba la batería, que la niña que nos había acompañado a nuestros asientos también domaba ponys y hacía contorsionismo .... Eran 4 y todos hacían de todo. No fue un espectáculo cuidado al detalle, no habían acrobacias que te dejaran con la boca abierta, sin los bichos no hubieran podido hacer un show de 2 horas. 
Por el único motivo que valió la pena pagar lo que pagamos fue porque el niño alucinó con los tigres y las leonas, pero habiendo visto el circo Raluy con un perrito como único animal, prefiero mil veces este último y además, más barato!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada