dijous, 20 de febrer del 2014

1r Aniversari


Avui fa 1 un any vaig deixar endarrera les meves pors i em vaig llençar en l'aventura d'escriure un blog.
Feia temps que un bon amic m'animava però no m'atrevia i no creia que el que jo pugués escriure interessés. Però aquell dimecres vaig deixar endarrera la meva desconfiança i em vaig tirar a la piscina. No sabia com anava blogger, no sabia ni per on començar però sabia de què volia escriure, i un centenar d'idees bullien dins del meu cap.
Per fi m'oblidava del "què diran" i de les meves pròpies crítiques, i començava a fer una cosa que sempre m'ha agradat, escriure!
Així doncs, mica en mica vaig començar a perfilar les idees fins arribar en el que s'ha convertit avui: un blog on explico les experiències viscudes per la meva petita família en les sortides i les activitats que fem.

Potser no ha tingut la repercussió que m'hagués agradat, al principi em preocupava i només volia tenir més i més seguidors; però quan algú em felicita em sento orgullosa.

Sóc conscient que hi ha molt per fer i molt per millorar, però estic satisfeta del seu primer any de vida i confio que hagi sigut útil d'alguna manera o altre.

Només espero que els lectors assidus segueixin seguint-me i que d'altres, decideixin unir-se!

Gràcies a tots!


Hoy hace 1 año dejé atrás mis miedos y me lancé en la aventura de escribir un blog.
Hacía tiempo que un buen amigo me animaba pero no me atrevía y no creía que lo que yo pudiera escribir fuera interesante. Pero ese miércoles dejé atrás mi desconfianza y me tiré a la piscina. No sabía cómo iba blogger, no sabía ni por dónde empezar pero sabía de qué quería escribir, y un centenar de ideas hervían en mi cabeza.
Por fin me olvidaba del "qué dirán" y de mis propias críticas, y empezaba a hacer algo que siempre me ha gustado, escribir!
Así pues, poco a poco empecé a perfilar las ideas hasta llegar en lo que se ha convertido hoy: un blog donde explico las experiencias vividas por mi pequeña familia en las salidas y las actividades que hacemos.

Quizá no ha tenido la repercusión que me hubiera gustado, al principio me preocupaba y sólo quería tener más y más seguidores, pero cuando alguien me felicita me siento orgullosa.

Soy consciente de que hay mucho por hacer y mucho por mejorar, pero estoy satisfecha de su primer año de vida y confío en que haya sido útil de alguna manera u otra.

Sólo espero que los lectores asiduos sigan siguiéndome y que otros, decidan unirse!

Gracias a todos!

2 comentaris: