dimecres, 11 de desembre del 2013

Fête de l'Escalade


Aquest cap de setmana es celebra a Ginebra la Fête de l'Escalade, una festa que m'encanta i que intento anar-hi cada any. La Vieille Ville es transforma, els carrers s'omplen de gent vestida d'època, de cavalls, de timbalers, trabucaires, llances... Costa trobar tant ambient en els mesos d'hivern i malgrat el fred, els carrers s'omplen.

Aquesta celebració es basa en un fet històric que va tenir lloc a Ginebra la nit de l'11 al 12 de desembre del 1602. Aquella nit, la nit més llarga de l'any, les forces del duc de Savoia van llançar un atac contra la ciutat de Ginebra. Poc després de mitjanit, un exèrcit de més de dos mil homes es trobava a Plainpalais, i un grup es va dirigir cap als peus de la muralla per preparar-hi les escales. El grup és descobert i les campanes de la Catedral comencen a repicar per despertar el poble que dormia. Els ginebrins van impedir que escalessin la muralla, d'aquí ve el nom "l'escalade", impedint l'invasió de la ciutat.

Segons la llegenda va ser una mare de 14 fills, "Mère Royaume", que es va apoderar d'un gran calder (marmite) de sopa calenta i el va vessar sobre dels atacants; l'enrenou que això va causar va fer que la gent del poble es despertés per defensar la ciutat.
Segurament hagueu vist a les xocolateries i als grans supermercats, marmites (calders) de xocolata plens de massapans representant verdures, i caramels amb els colors de Ginebra (vermell i groc), és típic d'aquestes dates, ja que representen el calder que la Mère Royaume es diu que va tirar als atacants. La tradició diu que el més vell i més jove de la casa, han d'aixafar la marmita tot dient "ainsi périssent les ennnemis de la République!" (així perriran els enemics de la República). Aquest any encara no he comprat la marmita de xocolata, però des de que vam descobrir la tradició que ens divertim esclafant-la en mil bocins i recitant la celebre frase.

Des del 1926 la Compagnie de 1602, organitza cada any aquestes festes durant tres dies, recreant l'ambient que devia regnar a la ciutat a finals del s. XVI als voltants de la catedral. La festa acaba el diumenge amb la desfilada de la comitiva històrica, amb 800 persones vestides d'època, a peu o a cavall, que fan que sigui la desfilada històrica més gran d'Europa.

Però apart de la desfilada, que realment és impressionant de veure però s'hi ha d'anar amb tres parells de mitjons, tot el cap de setmana fan activitats. El divendres fan un homenatge a les 18 víctimes que van morir en l'atac i el dissabte a la tarda comença l'ambient més festiu a diferents punts de la Vieille Ville, i fins i tot a la Plaça de la Catedral hi han jocs i animacions pels nens o es poden veure demostracions de com es montaven les escales, es tallava la pedra, es fabricaven les torxes... Tot acompanyat d'un bon vi calent i de menjar tradicional.
No us podeu perdre el passatge de Monetier que només s'hi pot accedir en aquestes festes i evidentment, sense cotxet, perquè és un carreró estret als peus de l'antiga muralla que comença a la rue du Perron,  molt medieval on l'últim tram només fa 50cm d'amplada. L'any passat reiem perquè l'únic que hi podia passar sense problemes era el nen, tots nosaltres ens vam haver de posar de costat. Al final del recorregut us espera un stand amb vi calent ;-)

També heu d'anar a Treille on hi ha un mercat de pagesos i venen porc senglar, a més a més, cada 20 minuts fan una demostració de tirs de canons i baralles amb espases.
Passejant pels carrers de l'antiga ciutat us veureu transportats en una altra època, a cada racó hi decobrireu alguna cosa i de ben segur, que aquesta festa no us deixa indiferents.

Recordaré sempre la primera vegada que hi vaig anar ara fa 9 anys, els meus pares eren de visita, i una companya de feina me n'havia parlat. La temperatura oscilal.lava entre els -2°C i 0°C i a les 15h de la tarda estàvem plantats com porros (traducció d'una expressió francesa) al mig de la Place Bourg-de-Four per veure la desfilada que començava a les 17h30. Us juro que vam quedar garratibats però impressionants per l'espectacle, era la primera vegada que els meus pares venien per aquelles èpoques i el seu comentari va ser: "t'estimem molt, però no vindrem mai més a l'hivern". Com han canviat les coses des de que tenen un nét, perquè l'any passat vam anar-hi junts a la festa tot i que no vam veure la desfilada.

Aquí teniu el programa, si hi aneu potser ens veurem!


Este fin de semana se celebra en Ginebra la Fête de l'Escalade, una fiesta que me encanta y que intento ir cada año. La Vieille Ville se transforma, las calles se llenan de gente vestida de época, de caballos, de tambores, trabucos, lanzas ... Cuesta encontrar tanto ambiente en los meses de invierno y pese al frío, las calles se llenan.

Esta celebración se basa en un hecho histórico que tuvo lugar en Ginebra la noche del 11 al 12 de diciembre de 1602. Esa noche, la noche más larga del año, las fuerzas del duque de Saboya lanzaron un ataque contra la ciudad de Ginebra. Poco después de medianoche, un ejército de más de dos mil hombres se encontraba en Plainpalais, y un grupo se dirigió hacia los pies de la muralla para preparar las escaleras. El grupo fue descubierto y las campanas de la Catedral empezaron a repicar para despertar el pueblo que dormía. Los ginebrinos impidieron que escalasen la muralla, de ahí el nombre " escalade", impidiendo la invasión de la ciudad.

Según la leyenda fue una madre de 14 hijos, "Mere Royaume" , que se apoderó de un gran caldero (marmite) de sopa caliente y lo derramó sobre los atacantes; del revuelo que esto causó la gente del pueblo se despertó para defender la ciudad.
Seguramente habéis visto en las chocolaterías y los grandes supermercados, marmitas (calderos) de chocolate llenos de mazapanes representando verduras, y caramelos con los colores de Ginebra (rojo y amarillo), es típico de estas fechas, ya que representan el caldero que la Mère Royaume se dice que echó a los atacantes. La tradición dice que el más viejo y más joven de la casa, deben aplastar la marmita diciendo "ainsi périssent las ennnemis de la République" ! (así perezcan los enemigos de la República). Este año aún no he comprado la marmita de chocolate, pero desde que descubrimos la tradición que nos divertimos aplastandola en mil pedazos y recitando la celebre frase.

Desde 1926 la Compagnie de 1602, organiza cada año estas fiestas durante tres días, recreando el ambiente que debía reinar en la ciudad a finales del s. XVI en los alrededores de la catedral. La fiesta termina el domingo con el desfile de la comitiva histórica, con 800 personas vestidas de época, a pie o a caballo, que hacen que sea el desfile histórico más grande de Europa.

Pero aparte del desfile, que realmente es impresionante de ver pero hay que ir con tres pares de calcetines, todo el fin de semana hay actividades. El viernes hacen un homenaje a las 18 víctimas que murieron en el ataque y el sábado por la tarde comienza el ambiente más festivo en diferentes puntos de la Vieille Ville, e incluso en la Plaza de la Catedral hay juegos y animaciones para los niños o se pueden ver demostraciones de cómo se montaban las escaleras, se cortaba la piedra, se fabricaban las antorchas... Todo acompañado de un buen vino caliente y de comida tradicional.
No os podéis perder el pasaje de Monetier que sólo se puede acceder en estas fiestas y evidentemente, sin carro, porque es un callejón estrecho a los pies de la antigua muralla que comienza en la rue du Perron, muy medieval donde el último tramo sólo hace 50cm de ancho. El año pasado nos reíamos porque el único que podía pasar sin problemas era el niño, todos nosotros nos tuvimos que poner de lado. Al final del recorrido os espera un stand con vino caliente ;-)

También debéis ir a Treille donde hay un mercado de agricultores y venden jabalí,  además cada 20 minutos hacen una demostración de tiros de cañones y peleas con espadas.
Paseando por las calles de la antigua ciudad os veréis transportados a otra época , en cada rincón descubriréis algo y seguro, que esta fiesta no os deja indiferentes.

Recordaré siempre la primera vez que fui hace 9 años, mis padres estaban de visita, y una compañera de trabajo me había hablado de la fiesta. La temperatura oscilaba entre los -2 ° C y 0 ° C y a las 15h de la tarde estábamos plantados como puerros (traducción de una expresión francesa) en medio de la Place Bourg-de-Four para ver el desfile que empezaba a las 17h30. Os juro que nos quedamos patitiesos e impresionados por el espectáculo, era la primera vez que mis padres venían por aquellas épocas y su comentario fue: "te queremos mucho, pero no vendremos nunca más en invierno". Cómo han cambiado las cosas desde que tienen un nieto, porque el año pasado fuimos juntos a la fiesta aunque no vimos el desfile.

Aquí tenéis el programa, si vais quizás nos veremos!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada