divendres, 29 de novembre de 2013

Matí de trineu


Hem estat fora uns dies i quan vam tornar a casa, vam veure que la neu ja havia fet la seva primera aparició. Tot i tenir l'experiència de que l'hivern serà molt llarg i tindrem moltes oportunitats de veure la neu, potser masses, no vam poder resisitir la temptació de pujar al Jura amb el trineu i fer les primeres baixades.

Tot i que no és la primera vegada que el nen veu la neu o puja al trineu, sembla que ho sigui perquè aquest any es dóna compte del què passa al seu voltant i és més conscient de tot. És per això que teníem tantes ganes de portar-lo a la neu, per veure aquella cara d'admiració i sorpresa.

Evidentment, per fer trineu no cal anar gaire lluny, l'any passat vam aprofitar la baixada del parking per lliscar sobre la neu; però el passat dissabte vam haver de pujar a la muntanya i en només 15 minuts el paisatge es va transformar. El dia no acompanyava massa i com quasi sempre ens passa, l'únic que anava preparat pel fred era el Martí; però aquí no et pots esperar que el dia radiant per sortir de casa.

A només 25 minuts de casa hi trobem les pistes d'esquí del Col de la Faucille, no és com a Catalunya que a la que poden obren les pistes, aquí tot està molt planificat i per tant, tot estava tancat fins i tot el "Tea Room" i em sembla que haguessin fet l'agost, perquè no érem els únics pares que havíem pujat amb els nens per fer baixades en trineu i feia un fred de mil dimonis.

El lloc és ideal perquè tenen una pista totalment dedicada als trineus, un espai on no podreu xocar amb cap esquiador despistat i a més a més, fa baixada. El pitjor de tot és pujar la pista tirant del trineu amb el nen a dins, us asseguro que és un bon esport i ben ràpid entrereu en calor.
Em pensava que com el nen és més gran, deixaria de menjar-se la neu però resulta que continua sent la seva predilecció. A la mínima es deixava caure i te'l trobaves de morros llepant la neu; per sort era verge i podem dir que vam ser els primeres en trepitjar-la, però tot i així no entenc què hi troba en posar-se boles de neu dins de la boca.

Quan va ser l'hora de marxar van començar els plors, ell s'ho estava passant la mar de bé mentre els seus pares tenien els ossos gelats! Quin va ser el nostre error?!? Doncs que com que només anàvem a fer trineu no ens vam posar ni els pantalons d'esquí ni les botes! Però el nen portava tots els complements! Recomenació: equipeu-vos de la mateixa manera que el vostre fill!

Potser demà haurem de sortir de casa amb els esquís els peus, ha començat a nevar i em sembla que no pararà,


Hemos estado fuera unos días y cuando volvimos a casa, vimos que la nieve ya había hecho su primera aparición. A pesar de tener la experiencia de que el invierno será muy largo y tendremos muchas oportunidades de ver la nieve, quizás demasiadas, no pudimos resisitir la tentación de subir al Jura con el trineo y hacer las primeras bajadas.

Aunque no es la primera vez que el niño ve la nieve o sube en el trineo, parece que lo sea porque este año se da cuenta de lo que pasa a su alrededor y es más consciente de todo. Es por eso que teníamos tantas ganas de llevarlo a la nieve  para ver esa cara de admiración y sorpresa.

Evidentemente, para hacer trineo no hay que ir muy lejos, el año pasado aprovechamos la bajada del parking para deslizarnos sobre la nieve, pero el pasado sábado tuvimos que subir a la montaña y en sólo 15 minutos el paisaje se transformó. El día no acompañaba demasiado y como casi siempre nos pasa, el único que iba preparado para el frío era Martí, pero aquí no te puedes esperar que el día radiante para salir de casa.

A tan sólo 25 minutos de casa encontramos las pistas de esquí del Col de la Faucille, no es como en Cataluña que a la que pueden abren las pistas, aquí todo está muy planificado y por lo tanto, todo estaba cerrado incluso el "Tea Room" y me parece que hubieran hecho el agosto, porque no éramos los únicos padres que habíamos subido con los niños para hacer bajadas en trineo y hacía un frío de mil demonios.

El lugar es ideal porque tienen una pista totalmente dedicada a los trineos, un espacio donde no podéis chocar con ningún esquiador despistado y además, hace bajada. Lo peor de todo es subir la pista tirando del trineo con el niño subido, os aseguro que es un buen deporte y se entra en calor de forma instantánea.
Pensaba que como el niño es mayor, dejaría de comerse la nieve pero resulta que sigue siendo su predilección. A la mínima se dejaba caer y te lo encontrabas de morros lamiendo la nieve, por suerte era virgen y podemos decir que fuimos los primeros en pisarla, pero aún así no entiendo porqué le gusta tanto, no sabe a nada.

Cuando fue la hora de irse comenzaron los llantos, él se lo estaba pasando en grande mientras sus padres tenían los huesos helados! ¿Cuál fue nuestro error ? Pues que como sólo íbamos a hacer trineo no nos pusimos ni los pantalones de esquí ni las botas! Pero el niño llevaba todos los complementos! Recomendación: equiparos de la misma manera que vuestro hijo!

Quizás mañana tendremos que salir de casa con los esquís en los pies, ha empezado a nevar y me parece que no parará .

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada