Canvi d'etapa

Avui el Martí tanca un capítol de la seva vida, tot i que el continuo veient com el meu bebè, se'ns ha fet gran i una nova etapa està apunt de començar.

Des de fa 3 anys i mig que anem passant pàgines, petites històries s'acaben i en comencen d'altres que fan que a poc a poc es faci més gran.

Primer va començar a gatejar, després a caminar i a dir alguns mots en idiomes que desconeixíem, més tard les seves paraules van ser més coherents fins a convertir-se en el xerrameca que és ara. Llavors, ell que sap el què vol, va decidir que era l'hora de dir adèu als bolquers i el mateix va fer amb el xumet. Amb l'arribada del llit gran, va tenir clar que aquella tetina de silicona no tenia cabuda entre els llençols de bombers. I aquesta tarda, una etapa acaba per deixar lloc aquest dimarts, al primer dia d'escola.

Avui haurà de dir adèu a la persona que l'ha vist crèixer durant tres anys, a la senyora que li ha ensenyat una llengua diferent a la de casa, a la dona que ens ha ajudat a educar-lo, a un membre que tot i no ser de la família, ha sigut clau en aquesta primera etapa de la seva curta vida.

El pobre no entèn quan nosaltres li diem que avui és l'últim dia a casa de l'Angelika, la "nounou". Ens pregunta a on anirà desprès, si l'anirem a buscar, què farà... El seu cap és un garbuix i encara ho serà més el 2 de setembre, el dia de "la rentrée" (tornada a l'escola).
Però no és ell qui té un nus a l'estòmac, qui està més nerviós o compte els dies que falten. Perquè per sort, en aquestes edats encara no són prou conscients del què representa aquest canvi, el pas de la guarderia al cole, o en el seu cas, de la "nounou" al cole.

El meu nen es fa gran i només espero poder retenir les llàgrimes al veure'l amb la motxilla apunt per encetar un nou capítol d'aquest gran llibre que és la vida.



Hoy Martí termina un capítulo de su vida, aunque lo sigo viendo como mi bebé, se nos ha hecho mayor y una nueva etapa está a punto de empezar. 

Desde hace 3 años y medio que vamos pasando páginas, pequeñas historias acaban y comienzan otras que hacen que poco a poco se haga más mayor. 

Primero comenzó a gatear, luego a caminar y a decir algunas palabras en idiomas que desconocíamos, más tarde sus palabras fueron más coherentes hasta convertirse en el niño charlatán que es ahora. Entonces, él que sabe lo que quiere, decidió que era la hora de decir adiós a los pañales y lo mismo hizo con el chupete. Con la llegada de la cama grande, tuvo claro que aquella tetina de silicona no tenía cabida entre las sábanas de bomberos. Y esta tarde, una etapa termina para dejar lugar este martes, al primer día de escuela. 

Hoy tendrá que decir adiós a la persona que lo ha visto crecer durante tres años, a la señora que le ha enseñado una lengua diferente a la de casa, a la mujer que nos ha ayudado a educarlo, a un miembro que aunque no es de la familia, ha sido clave en esta primera etapa de su corta vida. 

El pobre no entiende cuando nosotros le decimos que hoy es el último día en casa de Angelika, la "nounou". Nos pregunta dónde irá después, si le vamos a ir a buscar, qué hará... Su cabeza es un lío y lo será más el 2 de septiembre, el día de "la rentrée" (vuelta al cole). 
Pero no es él quien tiene un nudo en el estómago, quien está más nervioso o cuenta los días que faltan. Porque por suerte, en estas edades todavía no son conscientes de lo que representa este cambio, el paso de la guardería al cole, o en su caso, de la "nounou" al cole. 

Mi niño se hace mayor y sólo espero poder retener las lágrimas cuando lo vea con la mochila listo para empezar un nuevo capítulo de este gran libro que es la vida.