Festival de Ballons

Fa un any encara no havia començat a escriure el blog però ja érem inquiets, cada cap de setmana buscàvem llocs nous, descobríem paisatges i gaudíem de festivals.

Així doncs, fa un any, quan vam sortir de la piscina vam anar a la Maison Cailler per esmorzar i com que uns amics ens havien parlat del festival de globus de Château-d'Oex, vam decidir anar-hi ja que no l'havíem vist mai. I us parlo d'aquest festival perquè comença el 25 de gener fins el 2 de febrer 2014, cada any el fan a finals de gener.

Tant estiu com hivern, després de deixar Montreux endarrea i endinsar-se entre les muntanyes, el paisatge canvia brutalment i et sents dins del conte de Johanna Spyri, Heidi. Però quan les muntanyes estan ben blanques es respira quietud i pau, i potser encara s'incrementa més el sentiment d'estar "dépayser" (he intentat buscar la traducció, però en català no trobo el significat exacte, ho tradueixen per "canvi d'ambient", però és més que això). 

A mesura que t'acostes a Château-d'Oex s'incrementa la sensació de petitesa i encara més, quan arribes a la vall i et trobes decenes de globos amb formes originals.

Una qualitat dels suïssos que no deixa de meravellar-me, és com n'estan de ben organitzats quan fan festes i s'espera una gran afluència. És difícil trobar-se enmig d'un tap de cotxes i sempre trobareu lloc per aparcar, encara que sigui al mig de la neu. I això és el que va passar, van dirigir-nos cap a un improvisat parking enmig d'un camp de flocs blancs i la nostra angoixa va incrementar de manera exponencial. El motiu és perquè encara que el cotxe vagi equipat amb rodes de neu, no és el millor model per circular en aquest medi, i a la mínima cueteja o es queda travat.

Heu probat mai de portar un cotxet per la neu? No sé si és més difícil que fer-ho per la platja. En definitiva, no anàvem amb cap mètode de trasnport adecuat.

Per acostar-se a l'espai dels globos s'ha de pagar (15CHF), encara que ho feu entremig de la neu, sempre trobareu algú que vigila i ven els tíquets, no teniu escapatòria.

Just quan vam baixar del cotxe, uns quants globus de formes estranyes començaven el seu vol. Algunes només s'inflaven i es quedaven a terra, i d'altres s'enfilaven. El nen deia adèu amb la mà tot i que el que més l'interessava era tirar-se a la neu. Apart de veure globus, també es realitzen shows aeris i vols amb passatgers (programa). La idea de pujar en una cistella era molt temptadora però aviat se'ns van passar les ganes quan vam veure el preu. Per 45 minuts de vol has de pagar 350CHF per persona, si realment teniu ganes de viure aquesta experiència, feu-ho a Catalunya, us sortirà més econòmic tot i que el paisatge no serà el mateix.

Evidentment en qualsevol festival que es faci a Suïssa mai hi poden faltar els "cor des alpes" i els "sonneurs de cloches", i aquests últims, quan els veus amb la camisa arremangada passes fred per ells i les noies, només porten una rebequeta que els hi cobreix les espatlles. Potser és perquè ja estan curtits però en aquesta vall a les 16h el sol ja no brilla i encara que el dia fos de cel blau, anàvem ben abrigats perquè el termòmetre no va passar d'1°C.

L'únic punt negatiu és a on menjar, el poble és petit i a tots als restaurants t'esperen amb els braços ben oberts, fan l'agost. Potser nosaltres no vam estar de sort amb l'elecció que vam fer, us recomano que exploreu les possibilitats.

I quan vam dirigir-nos cap el cotxe se'ns va fer un nus a l'estòmac, ja ens veiem tibant-lo per poder sortir, demanant ajuda i en el pitjor dels casos, trucant a la grúa. Per sort, la gravetat va estar a favor nostre i quan vam arribar a la carretera esfaltada, vam respirar tranquils.

Musée Olympique de Lausanne

Aquest dissabte quan vam sortir de la piscina vam anar cap al Museu Olímpic de Lausanne, com a bons catalans, havíem de profitar que fins el 24 de gener l'entrada és gratuïta.

Durant dos anys el museu ha estat tancat per obres i va tornar a obrir les seves portes el passat desembre. A l'antic museu em sembla que hi havia anat un parell de vegades i què voleu que us digui, no el trobava gens interessant i per una "gran esportista" com sóc jo, el trobava fins i tot avorrit. A on si que hi havia anat forces vegades era a la cafeteria i al restaurant, doncs es trobava al terrat del museu i oferia unes vistes espectaculars.

Per sort, el nou museu no té res a veure amb l'antic, i ens va deixar embadalits a tots tres! Per començar la visita s'ha de pujar la rampa i en aquell pis hi trobarem: Le monde olympique. En una gran pantalla hi trobarem Zeus i la respresentació de l'antiga Olímpia. Només veient la reacció que va tenir el Martí en veure aquella sala, vaig saber que li agradaria el museu! Va agafar i es va assentar a primera línia per no perdres cap de les imatges. En aquesta sala i en la següent, se'ns explica que els primers jocs olímpics van tenir lloc al 776 a. C. i estaven dedicats als deus grecs. Aquests jocs van perdurar fins el 393d.C quan l'emperador Theodor els va abolir dient que incitaven al paganisme.

I mentre passem de sala a sala, anem descobrint com evolucionen els jocs, i com Pierre de Coubertin crea els jocs moderns al 1896; també hi veurem la primera bandera olímpica creada per un sastre parisí al 1914.

I llavors entrem en moments històrics que fan posar la pell de gallina per tots aquells que recordem i vam viure el JO de Barcelona.
A l'última sala d'aquest pis hi trobem una pantalla enorme amb cascs repartits per escoltar fragments de diferents cerimònies d'inaguració. El Martí de seguida es va posar el casc, i anava canviant de model per veure si es sentia alguna cosa diferent. La pel.lícula no crec que duri més de 5 minuts i és fantàstica. Sobretot el final, on el centre de la pantalla es veu el Rebollo apunt per encendre el pebeter, i la sala s'il.lumina amb la llum del foc olímpic, com deia aquell famós entrenador del Barça: "la gallina de piel". I quan veus un peluix del Cobi, sense saber com, et poses a rebuscar en la memòria la cançó dels dibuixos d'aquella mascota olímpica. Evidentment, el nen no entenia que
els seus pares estiguessin tan emocionats per veure l'antorxa de Barcelona, aquell gos cubista, les medalles del 92.... Només teníem 13 i 14 anys, però són records que han quedat grabats en la nostra memòria. Qui no recorda el ja desaparegut Constantino Romero demanant als atletes que baixessin de l'escenari? O parts de l'espectacle de la fura dels braus?

En el següent pis hi descobrirem material que ha estat utilitzat alguna vegada per algun esportista, es veuen autèntiques relíquies. Però el que no us podeu perdre és un altre video de només 6 minuts, a on amb imatges ràpides es veu la preparació dels esportistes, els nervis, la competició, la decepció, el podi... senzillament fantàstic!
Finalment, arribem a la planta baixa, i aquí és a on els nens s'ho passaran de conya. És un espai didàctic, on es pot viure el dia a dia dels atletes i a on tot es pot tocar, on tot és un joc, fins i tot podreu fer tir al blanc. La passió del nen va ser pujar i saltar al podi i també agafar una especie de telèfon que hi havia en algunes de les vitrines, que t'explica alguna cosa relacionada, i parlar en francès. Així que tot d'una el veies embrancat en una conversa imaginària plena de "bonjour, d'accord, oui,...." i com és d'imaginar, la gent se'l mirava encuriosits.
Que estiguéssim una hora i mitja en un museu i que a tots ens agradés és un èxit!
Per acabar vam anar a fer un cafè al nou restaurant i els preus són prohibitius, per dos cafès i un suc ens van clavar 18CHF, que és el preu d'una entrada. Però tot s'ha de dir, els plats tenien molt bona pinta.
Només vam trobar a faltar una cosa, el m²  d'acera de Barcelona! En els jardins del museu, just abans d'arribar a l'entrada, hi trobàvem un tros de carrer de la ciutat comtal i feia
gràcia veure una petita part de casa tan lluny.

Fitxa tècnica

Horari	1 de maig fins 19 octubre	Tots els dies de 9h a 18h
	20 octubre al 30 d’abril	De dimarts a diumenge de 10h a 18h
Preus	Famílies 2 adults i els fills de 6-16 anys	40CHF
	Adults	18CHF
	Nens 6-16 anys	10CHF
	Menors de 6 anys	Gratuït
Adreça		1, quai d’Ouchy 1006 Lausanne

Le Château de Nyon-Musée Historique et des porcelaines

En descobrir que l'entrada als museus, aquell segon dia de l'any, era gratuïta i que a més a més, només havíem estat mitja hora al Musée Romain, vam decidir que també visitaríem el Château de Nyon.

Tot sigui dit, no sabíem que hi havia un museu dins del castell i mira que hi havíem anat vegades. Nyon és la nostra ciutat preferida, potser perquè va ser el primer poblet que vam descobrir junts quan vaig venir a passar un estiu ja fa 11 anys. Té una màgia especial, amb el seu parc que domiana el llac Léman i coronat pel seu castell i les columnes romanes. Al castell s'hi pot entrar sense accedir al museu i disposa d'una terrassa amb unes vistes infinites. Assentat en els bancs de fusta et sents petitíssim per la magnitud del llac i els alps; fins i tot, es pot veure el jet d'eau, el castell d'Yvoire que està a l'atra bora del llac, o el Mont Blanc si el dia ho permet.

Per mi és una visita obligada pujar al castell cada vegada que anem a Nyon, i seure un moment i gaudir de l'immensitat de les vistes.

Després del poc èxit que va tenir la visita al museu romà, no sabíem si el castell captivaria l'atenció del nen, sobretot en llegir que dins del castell hi havia porcellana. Perquè no sé a vosaltres, però a mi veure plats i gots no em genera una gran motivació. Però quan la noia de la recepció ens va dir que hi havia una presó i que fa les delícies dels nens, de seguida vam agafar l'ascensor i vam deixar la porcellana pels que hi estiguessin més interessats.

Ara toca una mica d'història. El castell sembla que va ser construït al s. XII per les dinasties de Cossonay-Prangins. Al 1536, a l'època bernesa, va agafar la forma que té actualment, una silueta militar. Després de la revolució del cantó de vaud al 1798, la ciutat de Nyon compra el castell i al 1804 hi instal.la la sala del Consell Comunal i els tribunals (en activitat fins al 1999) i les presons (utilitzades fins al 1979). Des del 1999 fins el 2006 el castell és restaurat i esdevé accessible al públic.

El pis on hi ha la presó fa basarda, potser el dia també acompanyava a que tot fos més tètric, però veure aquelles instal.lacions, que fins fa quatre dies estaven en ús, feia posar la pell de gallina. La part del castell que dóna a la plaça és a on vivia el carceller amb la seva família, que també s'havia de tenir estòmac per veure-hi, encara que hi tinguessin totes les comoditats. I a la part que dóna al llac hi trobem les cel.les dels presoners. Podrieu pensar que tenien unes vistes magnífiques des de les petites finestres, però a l'època en que estava en ús, estaven mig tapades i l'únic que podien veure era el cel. El Martí corria per allà sense adonar-se del què era, fins i tot hi podeu trobar un llibre amb les entrades dels presoners i el motiu pel qual eren empresonats. Hi va haver un moment que va agafar la porta i ens va tancar al seu pare i a mi, dins d'una d'aquelles fredes garjoles. No us podeu ni imaginar la cara que se'm va posar quan vaig realitzar que no hi havia cap pom a la part de dins de la porta.

Després d'uns petits segons d'angoixa i de sentir-lo riure, vam decidir que era moment d'anar a veure plats i gots. El castell també diposa d'una sala on hi celebren casaments, i en aquell mateix pis hi tenen alguns jocs que han arribat fins als nostres dies, com el joc de l'oca o una taula que té un taulell d'escàcs. Vam intentar jugar a l'oca però com sempre passa, ell només volia tirar els daus i moure les fitxes a la seva manera.

Mentre un comença a fer una partida d'escàcs, els personatges de les parets t'observen amb uns ulls que fan por. Tot són fotografies d'antics habitants del poble i la veritat és que n'hi ha cada una...

Fins al 16 de febrer hi ha exposició temporal de Gozenbach, es tracte de busts d'antics ciutadans de Nyon amb reflexes metàl.lics, una cosa d'allò ben estranya i per mi, sense cap mena d'interès.

En el subsòl hi ha una bodega on s'hi poden fer degustacions de vins, però malauradement aquell dia estava tancada.

La veritat és que la visita ens va aportar uns coneixements que desconeixíem, de la mateixa manera que ho va fer el museu romà. Una tarda cultural, diferent, per un dia gris i fred.

Fitxa tècnica

Horari	Hivern (novembre-març)	De dimarts a diumenge de 14h a 17h
	Estiu (abril-octubre)	De dimarts a diumenge de 10h a 17h
Preus	Adults	8CHF
	Menors de 16 anys	Gratuït
Adreça		Place du Château, 1260 Nyon

Gratuït el primer diumenge de cada mes

Musée Romain

Primer de tot, desitjar a tots els lectors i seguidors del blog un feliç 2014!

Aquestes últimes setmanes no hem parat quiets, és el que passa quan els nens són a casa i els hem d'ocupar. A l'hivern no és gens fàcil tenir idees i trobar llocs nous, i el més còmode és acabar als grans centres comercials. La veritat és que et treuen un maldecap però un s'acaba arruinant per culpa del miler de viatges dalt dels cavallets.

L'altre problema és l'horari d'hivern d'alguns museus; en principi haurien d'obrir més hores perquè fa mal temps, fred i la gent prefereix resguardar-se, però és tot el contrari, obren un parell d'horetes per la tarda i cap a casa. Però heu de recordar que la tarda vostra no és la d'aquí, per vosaltres comença a les 18h però aquí és quan les gallines tornen al corral. Per tant, els museus a l'hivern fan el fantàstic horari de 14h a 17h.

En fi, no sé si recordareu que a l'agost vam anar al Musée du Léman i amb l'entrada teníem accés  gratuït als altres dos museus de Nyon, així que veient que el segon dia de l'any no acompanyava massa per fer passejades, vam decidir que després de dinar, sense fer la migdiada, aniríem al Musée Romain de Nyon.

No sé quantes vegades havíem passat per davant i havíem vist l'estàtua de Juli Cèsar, sabíem que els romans havien arribat fins a Suïssa tot i que quan vam veure per primera vegada les columnes romanes dalt del parc que domina el llac Léman, ens pensàvem que eren còpies ja que desconeixíem que l'Imperi Romà hagués arribat fins a terres helvètiques.

El més curiós del museu és que no està a peu de carrer, sinó al subsól, en els fonaments de la basílica del forum de Noviodunum, Nyon pels romans. Aquest edifici va ser construït al s. I d.C i no fou descobert fins el 1974, i adaptat per acullir-hi el museu. És petit però curiós, ja que vam apendre algunes coses, com ara que les columnes de les quals parlàvem abans, no van ser trobades a on estan, sinó al centre del poble i formaven part del forum. També vam descobrir que Nyon té un amfiteatre, i malgrat l'interés que pugui despertar la visita d'un edifici com aquest, està tancat al públic perquè les seves obres resulten massa cares.

En aquests moments hi ha una exposició temporal sobre el blat i va ser curiós trobar motlles de pastissos, i més originals dels que podem trobar avui en dia. La visita no va ser gens fàcil, va ser impossible llegir cada explicació amb un nen que no havia dormit i que ho volia tocar tot, per sort es va quedar bocabadat amb les maquetes o amb algunes de les eines exposades. Potser no seria el museu millor adaptat per anar-hi amb nens de menys de 5 anys, però alguna cosa va apendre ja que aquest matí em parlava dels romans.

Fitxa tècnica

Horari	Hivern (novembre-març)	De dimarts a diumenge de 14h a 17h
	Estiu (abril-octubre)	De dimarts a diumenge de 10h a 17h
Preus	Adults	8CHF
	Menors de 16 anys	Gratuït
Adreça		Rue Maupertuis 9, 1260 Nyon