Gruyères: Fromagerie d'alpage

Aquest estiu hem tingut uns amics de visita i entre les dues parelles sumàvem tres nens entre 2 anys i mig i 1 any. De seguida vaig recórrer al meu propi blog per enviar propostes de possibles sortides als amics de Sabadell.

Vam fer turisme d'una manera totalment diferent, basada en la diversió dels nens i per això vam anar a La Gavotte, al Bois de la Bâtie, a la fira de les festes de Ginebra, a la Maison Cailler, a tirar pedres al riu de darrera casa, a la piscina...

Es pot dir que l'únic que vam fer en plan guiri va ser anar a Gruyères, perquè senyors, venir a Suïssa i no anar a Gruyères és com anar a París i no pujar a la Torre Eiffel.

El poble és ideal per nens perquè és totalment peatonal, l'únic risc és que es vegin temptats d'escalar per tocar l'agua de la font central (com va ser el nostre cas) o que vagin directe als expositors que tenen les botigues de records a peu de carrer, per tocar els esquellots o altres objectes igual de seductors (i també va ser el nostre cas).
Fer qualsevol cosa amb tres nens tan petits és una odissea i no hi han gaires moments de relax, perquè sempre n'hi ha un que plora, que s'escapa corrents, que fa una malifeta..., només pots respirar quan dormen.

Després de donar la volta al castell i passejar pel carrer principal vam anar a dinar en un lloc ideal pels nens. Gruyères proposa molts restaurants, tots molt típics i a on es pot menjar la fondue, raclette, la merenga a la doble crema de Gruyères...., però tots els restaurants del poble no són massa adaptats quan vas amb tres nens que saps que només estaran assentats 5 segons i llavors voldran juerga. Per tant, us recomano que aneu als peus del Moléson (la muntanya que es veu en la foto superior), que només està a 10 minuts en cotxe.

El cotxe s'ha de deixar al parking que hi ha just a l'arribar; mirant la muntanya, a la vostra esquerra es troba el telecabines per pujar fins al Moléson, al centre hi ha l'àrea de jocs i a la dreta la Fromagerie d'alpage. No només és un restaurant sinó que és una formatgeria on es fa el formatge com abans. De maig a setembre fan demostracions i degustacions a les 10h (s'ha de reservar), però amb els nens era impossible que arribéssim a les 10h i que poguéssim fer la visita.
Així doncs, només hi vam anar a menjar i quin tiberi!
Les taules són a l'exterior amb bancs, és l'únic punt negatiu pels nens però fan menú infantil, tenen un sorral, un trenet de fusta, cabres, gallines, conills, porcs i evidentment, vaques! És ideal per allargar la sobretaula mentre els nens es diverteixen i el millor és que no cal patir pels cotxes! Tenen una carta molt variada i evidentment, amb un munt d'especialitats on el protagonista és el formatge gruyère.  Quan els dies grisos arriben, juntament amb la neu i el fred també tenen un menjador a l'interior i una botiga per si voleu caure en la temptació del formatge o algún souvenir.

Els tres nens s'ho van passar pipa, sobretot jugant a ser maquinistes al trenet de fusta o dins del sorral. La pica del lavabo es va convertir en una mini-banyera perquè el Martí va acabar de sorra fins al capdamunt.

Una altre recomenació és que deixeu el cotxet al cotxe si és que no és un cotxet 4x4; per arribar al restaurant hi ha una pujada plena de pedres i ja us dic que va ser una bona manera d'agafar gana!

Després vam anar a la Maison Cailler, la fàbrica de xocolata, però com que estàvem tipíssims vam voler guanyar una mica de temps deixant que els nens es cansessin una mica més pujant i baixant al tobogan.
Va ser un dia rodó encara que no massa per la línea.

A partir d'ara quan vinguin família o amics i ens toqui anar a Gruyères, ja sé a on acabarem dinant!

Aéro-Bistro

De vegades resulta difícil trobar activitats que estiguin aprop de casa i que no signifiquin passar el dia fora. La setmana passada en vam trobar una que pot tenir els nens bocabadats durant una horeta i tu, mentrestant, et pots prendre una Coca-Cola tranquil.lament.

A Meyrin, aprop de l'escola d'aviació hi trobem l'Aéro-Bistro. És un bar-restaurant, regentat per thailandesos, que queda a peu de pista de l'aeroport de Ginebra.

D'acord, de vegades el soroll és estrèpit i depèn de com bufa el vent et ve una flaire de querosè però resulta fascinant veure el tràfic aeri, perquè és un no parar.

Com que l'escola està just al costat, veureu com treuen d'un hangar una avioneta arrosegant-la i es prepara per enlairar-se. La veritat és que quan veus els moviments de les ales d'un costat a l'altre penses que és impossible que aquella andròmina sigui capaç d'enlairar-se, no té tanta estabilitat com els grans avions comercials i fa que tinguis sensació d'inseguretat.

Segons de les condicions metereològiques els avions aterren o s'enlairen cap un sentit o un altre. Em pensava que s'anaven tornant aterrar i enlairar però resulta que va per tandes. És impressionant veure com van aixecant el morro i en un obrir i tancar d'ulls, perds l'avió de vista.

El Martí no era l'únic nen que els admirava, n'hi havia un de 4 anys que es sabia tots els logos de les companyies aèries i fins i tot una vegada, em va corregir.
Els comentaris dels nens sempre fan gràcia, tenen una lògica ben curiosa i cridava dient adéu als avions esperant que els passatgers també el saludessin. A més a més, per ell tots els avions van i venen de Sabadell, fes-li entendre que hi han altres destinacions.

Si no teniu ganes de prendre res però voleu veure aquests enormes aparells, just al costat del bar hi ha un banc on us hi podreu seure tranquils sense que tingui cap impacte en la vostra butxaca.

No hi hem anat mai a menjar però tant es pot menjar cuina local com thai. Si hi aneu ja em direu què tal és. Per cert, hi ha una part de la terrassa on serveixen a les taules però la part que queda més aprop de les pistes és self-service.

Anem al restaurant amb un nen? Buf!

Quan només em quedaven 15 dies per tenir el meu nen, vam anar a fer una fondue amb una parella que el seu fill tenia 2 mesos: Déu meu senyor, el què ens esperava!

Els nens tenen el do de l'oportunitat, recordo que el primer dia que vam anar al restaurant, el Martí tenia 2 mesos i mig i dormia plàcidement; però va ser seure i que el camarer ens portés les cartes que el senyor va obrir els ulls com dues taronges. Com que la majoria de mares, ens transfomem en biberons gegants i amb cames, de seguida hem d'aprendre a menjar amb una sola mà mentre el nostre estimat fill ens xucla fins les entranyes. Per tant, futures mares, el bístec us l'haurà de tallar la vostra parella, no us compliqueu la vida, demaneu coses fàcils de menjar perquè no us veig pelant gambes amb una sola mà. Jo sóc la reina dels tàrtars quan vaig als restaurants, amb una sola mà pots menjar-los i no hi ha risc de que es refredi!

Però no és moment de desanimar-se perquè la cosa es complica a mesura que es van fent grans, és una equació exponencial: més anys = més problemes.

Però com a pares moderns tenim ganes de seguir aprofitant de les sortides i continuar anant als restaurants; a més a més, de moment encara no hi prohibeixen els nens, però em sembla que tot arribarà.

S'ha de pensar una mica amb el cap quan decideixes menjar fora amb un nen; no es pot anar en un restaurant tipus "El Bulli" perquè és evidentment que cap infant aguantarà 3 hores assentat en una cadira, encara que hagis previst mil llibres i juguets. S'ha de ser pràctics i optar per llocs on el silenci no regni a la sala, on tinguin menú infantil, que siguin ràpids a l'hora de servir... el que diuen en anglès "baby or kid friendly". És molt americà però si exportessin la idea tothom estaria més tranquil; tant els pares amb nens, com les parelles o amics que volen disfrutar d'un àpat fora de casa sense suportar plors i crits. Perquè un reportage de la BBC demostra que cada vegada més els nens són menys acceptats als bars i restaurants (http://www.bbc.co.uk/news/magazine-12440906)

Entenc que quan has organitzat un sopar romàntic amb la teva parella per celebrar alguna cosa, trobar-te amb una família amb un nen histèric al restaurant no és l'ambient que havíeu pensat. Però tampoc cal limitar-se a les cadenes de menjar ràpid o deixar-los a casa fins que siguin majors d'edat, perquè també han d'apendre a comportar-se i la majoria de vegades, ells no tenen la culpa sinó que són la conseqüència de la falta d'educació que els hi han donat els seus pares. A Washington hi ha restaurants on et fan descompte si els teus fills s'han portat bé; potser no estaria malament exportar la idea i seria un bon incentiu per alguns pares...

A mesura que van anar passant els mesos, el Martí va deixar de dormir-se al cotxet mentre nosaltres menjàvem plàcidament; va començar a seure en una trona i per tenir-lo ocupat li donàvem un troç de pa; però al cap de res el pa va deixar-li d'interessar i el seu joc favorit era tirar tots els jocs i llibres i que nosaltres li tornéssim a donar; i ara que ja li hem de demanar el menú infantil (en alguns llocs caríssim però això serà un altre article), quan ell ja ha acabat de menjar però nosaltres encara anem pel segon plat, treiem el millor invent dels nostres dies, l'iPad, i sabem que tenim més o menys 30 minuts de pau.

Però el pitjor que us pot passar quan aneu al restaurant no és que el nen no mengi o cridi o plori, sinó que no tinguin trona!

Bon profit!

Restaurants

Una cosa que em va sorprendre moltíssim quan vaig arribar a Suïssa, és que els gossos paguen un billet per pujar als transports públics i tenen accés als restaurants.

Però encara sorprèn més que deixin entrar un gos que sembla un cavall al restaurant i els hi agafi un infart quan et veuen entrar amb un cotxet.

Quan es truca per reservar en un restaurant, s'ha de deixar ben clar que hi vas amb un cotxet. Però tot i així, quan et veuen arribar amb aquella enorme andromina, perquè cada vegada els fan més grans i voluminosos, se't queden mirant com si haguessin vist un E.T.

Recordo una vegada que vam anar al restaurant amb una altra parella i un nen, així doncs erem 4 adults i 2 cotxets. Havíem reservat i quan vam arribar la primera cosa que ens va preguntar la dona era si havíem trucat per avisar que anàvem amb dos cotxets! No parava de repetir: "dos cotxets, dos cotxets!" Com si fos la fi del món.
Amb aquesta mateixa parella, però en un altre restaurant, també ens va passar que van intentar com fos que possèssim els nens en trones i pleguèssim els cotxets, però el problema és que els nens eren massa petits per sentar-los en una trona completament rígida.

Si ja resulta complicat sortir amb nens només falta que encara t'ho compliquin més!

Però no cal desesperar, si us miren malament és el seu problema, no el vostre, perquè de totes maneres al final de l'àpat pagareu el compte com qualsevol altre.

A Suïssa han creat una pàgina web dedicada als Petits Gourmands, una llista de restaurants on els nens són els reis, on no s'avorriran si la sobretaula s'allarga.

A casa nostre la cosa encara està per explotar però he trobat algunes adreces, sobretot per anar-hi amb altres parelles amb fills

• La Rectoria amb tallers, manualitats, maquillatge, titelles i molt més. Tot això ho trobaràs a "LA CABANA DE LA RECTORIA". Els dissabtes, diumenges i festius de 14.00 hores fins a les 17 hores. Servei gratuït pels clients.
• L'era restaurant  amb un galliner i una ludoteca, amb la possibilitat de contractar un monitor.
• Sal Cafe restaurant a la platja amb jocs per a nens.
• Can Farrell és una masia restaurant que ofereix un espai on els nens es poden entretenir amb la supervisió d'un monitor. 
• La Gran Olla consta d'una zona interior amb jocs, material per dibuixar i disfressar-se, ... i un parc infantil per poder córrer i saltar a l'aire lliure.

Si en coneixeu algún tan sigui a França, Suïssa, Catalunya o Espanya, ens ho feu saber!

Bon Appétit!