Han passat quasi quince dies des de l'última entrada i no tinc una bona excusa. La veritat és que els últims dos caps de setmana no hem fet res d'especial, el temps no acompanyava, teníem mandra i falta de idees noves. Perquè sí, jo també em quedo sense idees, potser és per culpa d'aquest dies humits que em remullen les neurones.Aquest diumenge vam fer com els cargols; quan va parar de ploure vam anar a saltar bassals. Els adults ho veiem com una rucada però a ells els hi encanta; nosaltres mai ens posaríem dins d'un toll d'aigua però ells s'hi senten atrets com les mosques a la mel.
Com que havíem deixat els sogres a l'aeroport, vam decidir parar al Jardin Alpin perquè el nen s'esbargís una mica i arribés ben cansat a casa.
Pels qui no hi hagueu estat mai, és un petit parc però que fa el fet per passar-hi una estoneta, una tarda trista de diumenge. Com sempre, el més difícil serà aparcar el cotxe sobretot el cap de setmana; no perquè el parc estigui ple de gent sinó perquè al voltant està ple de pisos.
Era la primera vegada que hi anava a la tardor, i mentre el nen corria entre els immensos arbres, nosaltres vam gaudir dels canvis de colors dels arbres, els parterres de fulles i els minsos ratjos de sol del capvespre.
Tot i ser petit, el parc té uns quants animals que segur que faran les delícies dels nens. Aquesta vegada, no hi havien cérvols, o estaven amagats però si que hi havien un munt de cabres eixuplugades i unes oques gegants que trencaven el silenci amb els seus crits. A la que veien que algú s'acostava a la reixa, elles també s'apropaven per veure si els hi donaven un tros de pa, i us puc ben dir que no paraven de reclamar. Ben aprop de les gallines, ànecs, oques i altres aus hi ha una àrea de jocs pels més petits. I aquí va ser on el Martí va quedar xop!
Per primera vegada va pujar amb un gronxador de nen gran, aquí no hi ha aquells on els nens queden completament agafats. La vam explicar el sistema i feia anar les seves petites cames amunt i avall per agafar embranzida. Sempre m'ha encantat volar pels aires, així que com que no hi havia més nens em vaig posar al gronxador que quedava lliure, i mare i fill anàvem amunt i avall al mateix ritme.Us he dit que va acabar mullat com un poll, i la culpa la va tenir el tobogan. Li vam ensenyar que estava ple d'aigua però a ell tan li feia, així que es va dedicar a eixugar-lo amb el cul.
Aquest és el problema d'anar a un parc amb jocs després de que hagi plogut; o et lies la "manta al cap" i et dius que tan és que acabi xop o no pares de dir-li que no pot jugar i acabeu tots amb males cares. També hi ha una tercera opció, comprar a l'H&M o C&A una mena de "peto" de plàstic com els que porten els pescadors de riu. Què no inventaran!
















+09.28.21.png)









+08.14.28.png)
+18.51.38.png)
+18.51.52.png)
+19.42.19.png)
+18.52.03.png)