Lucerne: 2n Dia

Els nostres amics ja havien marxat cap a un altre país, els hi tocava Itàlia i la primera parada era Venècia.
Nosaltres volíem aprofitar els 260km que havíem fet per fer una mica de turisme. Com sempre, la prioritat és que el nen disfruti i vam decidir anar al Mont Rigi agafant primer un vaixell, després un telefèric i finalment, un cremallera.

Tant transport va fer que la broma ens surtís per un ull de la cara! Només el vaixell i el telefèric eren 84CHF/persona, almenys el nen no va pagar res, però resulta caríssim això d'inovar.

Decidits, vam pujar al primer pis per poder gaudir millor de les vistes i tot i ser les 9h del matí el sol començava a apretar. No erem els únics que havíem tingut aquesta idea, i aviat tots els bancs van acabar plens. Però quan el revisor va començar a demanar els billets, molts turistes van començar a desaparèixer, i nosaltres vam ser un d'ells. El billet que teníem era de segona classe i estàvem a primera; si volíem podíem pagar 9CHF més per persona i ens quedàvem a primera, però aquell vaixell tampoc era el Titanic i vam decidir baixar a segona, amb la resta de mortals. Quan ho vam fer, al bell mig ens vam trobar amb les màquines i el Martí es va quedar fascinat amb el seu moviment. A ell tan li feia que les vistes des de fora fossin precioses, només tenia ulls per la sala de màquines.

Per agafar el telefèric vam baixar a Weggis, un poblet encantador i el problema era que ningú ens havia dit que havíem de caminar 15 minuts poble amunt tibant d'un cotxet. Vam arribar extenuats i a més a més, per acabar-ho d'adobar, els últims metres ens esperàvem unes escalinates.
Una vegada a dins de "l'ou", el nen va voler sortir del cotxet i de puntetes, mirava per la finestra; tenia més por jo que ell, sobretot cada vegada que sentia com aquella endromina ens gronxava a centenars de metres del terra.
El telefèric et deixa a Rigi Katbad, a 1453m, i si es vol seguir l'ascensió es pot fer o bé caminant, o bé amb el cremallera. Com que la motxilla del nen s'havia quedat al cotxe, vam decidir que continuaríem pel mètode més còmode però també el més car. Perquè malgrat que nosaltres pensàvem que amb els 84CHF que havíem pagat teníem accés a tots els transports, resulta que no en teníem prou per fer el cim. Així que vam tornar a treure la cartera per pagar 24CHF més per persona.

L'últim tram del trajecte no va durar ni 20 minuts però des de Lucerna fins al Rigi Kulm (1800m), vam necessitar quasi 2 hores. Si el dia és clar, es disfruta d'una meravellosa panoràmica de 360°. Diuen que arribes a veure Alemanya o França, la veritat és que em sembla que has d'anar ben equipat amb uns prismàtics i posar-hi molt de la teva part.
Des de l'estació del cremallera pots arribar a l'antena per dos camins; un és més curt però també més empinat i l'altre, una mica més llarg però ideal si l'has de pujar arrossegant cotxet i nen per separat.
Es poden fer un munt d'excursions si vas preparat per l'ocasió, però no érem els únics que anàvem de domingueros; com a mínim anàvem ben calçats.
No té preu seure en algún dels bancs o directament a terra per gaudir de les vistes. Miris allà a on miris són impressionants, i de la mateixa manera que des de Lucerna es veu l'antena del Mont Rigi; des del Mont Rigi es veu Lucerna tot i que a ull nu no s'arriba a distingir cap monument emblemàtic de la ciutat.

A més a més, hi trobem un hotel i un restaurant, és ideal menjar a la terrassa gaudint de les vistes. Fins i tot, ens vam haver de posar els jerseis perquè tot i el bon temps, de vegades es girava un ventet.

Els trens de tornada surten a cada hora, per tant no s'hi ha d'anar amb presses però tot et lliga a la perfecció amb els altres transports. A més a més, hi surten dos cremalleres diferents: el blau que va fins a Arth-Goldau; i el vermell que va fins a Vitznau amb parada a Rigi Katbad per agafar el telefèric.

A mesura que anàvem baixant la temperatura s'anava fent més sofocant, fins arribar a Weggis on tothom va esperar el vaixell a l'ombra. Érem els primers que feiem cua per entrar a l'embarcació però fins i tot a Suïssa la gent no respecte res, i va ser només obrir la cadena que la gent es va convertir en una allau humana, i com la majoria de vegades, la gent més gran era la pitjor. Després diuen que el jovent que puja són maleducats. En fi, curiositats de la vida, la tornada la vam fer amb el mateix vaixell que ens havia portat al matí i com que ja sabien de la diferència de classes, ens vam amuntegar amb els de segona classe. El Martí estava exhaust i per tant, insuportable, i va acabar castigat al cotxet mentre feiem el viatge de tornada i anava tirant tot el que podia.

A part de les vistes del Mont Pilatus, un local ens va fer descobrir la petita Rio, amb el seu Crist i una mini platja a la qual només pots accedir per un camí.



Havíem dit de parar-nos al Museu Suís del Transport, que diuen que és ideal pels nens, però ja havíem gastat prou i a més a més, ens esperàvem tres hores de tornada a casa. Així que ho vam deixar per la propera vegada que els nostres amics de "down under" facin una parada en terres helvètiques.

Lucerne: 1r Dia

Aquest cap de setmana el vam passar a Lucerna, no era la primera vegada que hi anàvem tot i que queda a quasi 3h de Ginebra. Però pel Martí era la primera visita a la ciutat, i no hi vam anar perquè sí, sinó per retrobar-nos amb uns amics de Sydney que estan fen un viatge per Europa.
Per nosaltres era més fácil i barat anar fins a Lucerna que no pas anar fins a Sydney, i la veritat és que la ciutat és preciosa.

Ens va sorprendre que la ciutat fos una parada en un tour per Europa, perquè no sé si recordeu la sèrie "Oh! Europa" de Dagoll Dagom, però el seu viatge és igual: una nit en un país i l'endemà en un altre, un autocar ple de turistes anglòfons amb un planning ben intens.

Lucerna està a la riba del Llac dels Quatre Cantons i aprop del Mont Piatus i Rigi. Es considera la ciutat més turística de Suïssa i la veritat, és que és magnífica.
La visita de la ciutat és fa ràpid, però es necessita més temps si es vol pujar al Mont Pilatus, al Rigi o agafar un vaixell.

Si aneu amb un cotxet us fareu un tip de pujar i baixar escales, ja sigui per arribar a la ciutat vella, per creuar algún dels famosos ponts o per pujar l'escalinata d'alguna església. A més a més, la vora del llac no està protegida amb cap barana, per tant hi ha el risc que el nen vagi a fer companyia als ànecs i als cignes.

No podeu marxar de Lucerna sense veure:
- El Kapellbrücke, el pont de la capella, el pont de fusta més vell d'Europa que creua el riu Reuss. En el centre del pont trobem el Wassertum (Torre de l'Aigua), que és un dels símbols de la ciutat. És una torre octogonal de pedra d'uns 30 metres d'alçada.
- Altes Rathaus (l'antic Ajuntament) amb la seva torre quadrada.
- Mussegmauer (la muralla) recorre tot el casc històric de Lucerna i encara es conserven les nou torres de defensa.
- Löwendenkmall (el monument al lleó) és una escultura tallada sobre una paret de roca de la ciutat, per commemorar la mort de 700 mercenaris de la Guardia Suïssa al 1792, durant la Revolució Francesa quan defensaven el Palau de les Tulleries de Paris.
- Les places del casc antic de la ciutat hi trobareu les cases històriques i adornades amb frescs.

Devant del centre de cultura i congresos hi ha una font, amb sortidors, seria com la font de Muntjuïc però en mida petita; i quan el nen va veure els xorros d'aigua no parava de dir que era el Jet d'Eau.

Com us podeu imaginar, menjar o prendre alguna cosa al costat del riu o del llac et deixa sec. Poques vegades la qualitat dels plats concorda amb els preus. Les vistes són precioses, sí, però os recomano que us informeu via "tripadvisor" o altres.

Passar una nit en aquesta ciutat també et treu el singlot, però pels nostres amics de "down under" valia la pena quedar-se a l'hotel.

Continuarà....