Segona excursió

Sé que han passat molts mesos des de l'última vegada que vaig escriure, han passat moltes coses des del desembre del 2014, algunes de molt bones i d'altres de no gaire. Però el fet de trobar-me una noia que segueix mirant el meu blog buscant idees, m'ha fet animar-me per explicar-vos la nostra segona sortida a la muntanya.

Tot va començar el dissabte quan el meu home em ve i em diu: "- Demà el nen i jo anem d'excursió, tu fes el que vulguis". Tot i que tenim la muntanya al costat de casa, els camins no són els més adequats per un nen de 4 anys, de seguida es converteixen en camins de cabres. Ni tant sols sabien a on anar, però ell es limitaria a pujar al Tiocan i agafar algun dels camins. Per sort, em té a mi, i en poc menys de 10 minuts havia trobat l'excursió idònia que faríem l'endemà.

Així doncs a la tarda del diumenge, o al migdia pels lectors de Catalunya, vam anar fins a la "Ferme de Mont Mussy" des d'on començava el "bucle" entre dos turons que desconeixia de la seva existència. En el periple no podien fatar el lleó, un peluix que té des del néixer, i un mini-robot que vam haver de carregar al llarg dels 6km.

La caminada comença per camins frondosos, fins i tot de vegades fantasmagòrics. Segurament està ple de bolets, però com que no sabem diferenciar un rovelló d'un pinetell bord, ja en teníem prou recollint castanyes i un munt de branques que el Martí tan bon punt les feia servir com a bastons, o per fer llençaments de javelina. I agafar castanyes és el que feia gairebé tothom, doncs al preu que van al mercat i a l'època que som, surt més a compte donar una volta pel bosc.

Abans d'arribar al cap de munt del Mont Mourex, des d'on es pot disfrutar d'unes vistes meravelloses i d'un sol de tardor, vam haver de creuar una barrera doncs en aquell enclòs hi podem trobar les vaques pasturant.

Hi ha una bona panoràmica del "bassin lémanique" i segons la taula d'observació, en un dia assolellat s'hi pot veure la Jungrafau. En aquell turó ens vam divertir com nens baixant corrents, tot i que també hi van haver morros llargs, ja que tot ho havíem de fer com deia el Martí, i evidentment, ell volia guanyar.

I una vegada finalitzat el descens, vam començar la tornada al cotxe endinsant-nos una altra vegada al bosc. I mentre jo ja tenia ganes d'arribar doncs començava a estar cansada, el nen corria amunt i avall, imaginant-se que els troços de troncs eren canons dels quals ens disperaven.

I entremig de les seves històries, ens crida i ens diu, mireu aquestes plantes se les menjaven els dinosaures. El que deia era una barreja de la realitat, ja que un dia ja havíem vist falgueres i li havíem explicat que ja existien quan hi havien els dinosaures.

I mentre esquivàvem els trets dels canons i alguns escarabats piloters vam arribar al parking, uns plens d'energia i jo, morta. A la granja s'hi pot mejar per recuperar forces, tot i que tanquen a les 17h.

Us asseguro que hi tornarem, el camí és planer i en un parell d'hores ja està fet!

La tête d'or

Després de la magnífica i inoblidable hora al consulat espanyol, vam decidir anar-nos a relaxar a la Tête d'Or. Diria que és el millor que un pot fer per aprofitar la 1h45 de trajecte.

Pels que no hi hagueu estat mai, us diré que és un parc enorme amb jardí botanic, zoo, llac... i tot gratuït! Ho té tot per passar-hi un dia en família.

Tenim l'horari europeu molt arrelat i tot i que només eren les 11h30, el meu home ja tenia gana. Així que només entrar al parc, ja havíem de buscar un lloc per anar a menjar i cap dels que véiem eren del seu agrat. I mentre ens feiem un tip de caminar intentant evitar totes les àrees de joc i els animals, no aconseguíem que el nen ens seguís; ell estava emocionadíssim, enmig d'aquell passeig ple de castanyers, recollin totes les castanyes que podia. I es clar, en les seves petites mans només n'hi cabien un parell i ens havíem de parar cada vegada que en perdia una perquè feia un drama.
Per complicar-ho tot una mica més, en el parc només hi ha panells a les entrades, així que una vegada descartats els tres primers restaurants, no sabíem a on quedava el quart. Quan vam arribar a una de les entrades, vam veure que havíem de desfer tot el camí i anar cap a la zona dels animals, just davant de les girafes.

La propera vegada ja us dic jo que farem picnic perquè mare de déu senyor, aquell xiringuito es feia pagar a preu d'or totes les begudes i postres. Si, el menjar era bo però deixar-se la setmanada en un parell d'amanides és un robo.
En el menú del nen hi anava inclòs un regal i en el seu cas va ser una avió de cartró. No parava de fer-lo volar i jo ja em veia que aniria a parar a l'úll d'una girafa i després, començarien els plors perquè l'hauria perdut. Amb el seu avió ja en tenia prou i només es va quedar embadalit quan les cinc girafes que hi havien al tancat van començar a córrer. Desconeixia la velocitat que podien agafar aquells animals de coll tan llarg i la veritat, i és que tot i tenir aquestes mides tan desproporcionades, tenien estil.

Feia 10 des de la primera vegada al parc, va ser el dia que vam anar a donar-nos d'alta al consulat, i la part del zoo ha patit un canvi brutal i necessari. Alguns dels animals no els has de veure entre les reixes sinó que els hi han intentat recrear el seu habitat natural. Per tant, pots veure zebres, vaques watusi, girafes i antílops en una sabana artificial.

L'interés pels animals es va acabar ben aviat, llavors només volia recollir branquillons i fer focs. Inútil d'ensenyar-li les tortugues o els micos, tossut com és, anava a la seva buscant el millor lloc per fer un foc imaginari.

L'indret és enorme i vam decidir anar a la zona de gespa per relaxar-nos una mica. Mentre el seu pare estava estirat a l'ombra d'un plataner, es van canviar els rols i li va començar a explicar contes perquè s'adormís. I mentre gaudiem d'aquells moments en família una bestiola de vuit potes va començar a pujar per la meva sandàlia. Els que em coneixeu sabreu que tinc fòbia a les aranyes, així que em vaig treure la sabata d'una revolada, vaig fer un bot i vaig cridar. Sort en vaig tenir del Martí, que amb un dels seus pals es va dirigir a la meva sandàlia i em una veu tranquil.litzadora em va dir: "- Tranquil.la mama, jo la mato". I així ho va fer, com si es tractés del Tió li va fúmer un parell de cops i em va salvar. Els protectors dels animals potser em titllareu d'assassina i mala mare, el Martí sap que no s'ha de fer mal a cap bestiola i ha anat castigat per trepitjar un llimac, però és que amb les aranyes no puc.
Amb esgarrifances vaig sortir de la gespa per anar a veure els cèrvols, i llavors els pals que duia el Martí es van convertir en baquetes i tot eren tambors. Impossible de fer un metre sense que es parés a qualsevol lloc per "tocar" l'instrument imaginari.

I mentre ens dirigíem a veure els osos i els tigres, ens va fer una marranada de les que fan història, d'aquelles en les que tothom et mira com si fossin la santa inquisició. No em pregunteu què li passava per què no ho sé, tot eren crits i plors. Vam acabar marxant sense veure els tigres i els osos, no per culpa del seu drama, sinó perquè no hi eren.

En fi, si mai heu d'anar al consulat o decidiu passar el dia a Lyon, no us deixeu de visitar la Tête d'Or.

Museu de Bombers a Gex, La Remise 01

Començo a dubtar de que tots els nens es tornin bojos amb els bombers com ho fa el meu, em sembla que part de culpa la té l'ofici del seu pare.

Quan li vam dir que aniríem al museu dels bombers que hi ha a Gex, no hi va haver migdiada. Estava tot content i excitat, i no parava de preguntar quan marxaríem, i tot i que vam intentar negociar que dormís una mica, no hi va haver manera. Així que ja ens tens a les tres de la tarda d'un dissabte d'estiu plujós anant cap al museu.

El parking està ple de camions de totes les èpoques i fins i tot hi tenen un helicòpter! Només baixar del cotxe, el Martí ja va córrer per veure si podia pujar en una d'aquelles relíquies. I així ho va fer, es va assentar a la cistella de l'helicòpter dient que havia sonat una alarma i fent el soroll del rotor. A més a més, el seu pare encara l'animava més en la seva història rocambolesca, explicant-li que s'havia d'ajupir vigilant amb les hèlices. De vegades no sé qui és més nen dels dos.

A l'entrar vam descobrir que la visita no era gratuïta, havia estat buscant per internet però apart dels horaris, molt estranys i difícils de memoritzar, no havia trobat res. 

Aquell dia en vam poder treure profit del tema bombers, i la visita ens va sortir de franc. Resulta que els qui se n'encarreguen són antics bombers jubilats del CERN, i només entrar van conèixer al Maurici de seguida. Potser pel mateix motiu, no van dir res quan el nen va córrer a enfilar-se dalt d'un jeep, doncs al sortir, vaig veure un minúscul rètol que prohibia pujar a tots els camions. Però resultava tan llaminer, sobretot quan no hi havia cap porta que ho impedís. 

El museu està atapeït, no hi ha cap forat buit i fins i tot, aprofitant que està al costat d'unes antigues vies, uns vagons de tren han servit d'ampliació. 

No està tan ben explicat com el Musée des Pompiers de Genève però el supera en quantitat de material. Si vols, et proposen les seves explicacions per visitar-lo, però anant amb el Maurici i amb el nen que es va quedar enamorat del jeep, no calia.

A la part de dalt hi tenen uniformes i cascs de diferents èpoques i vinguts de diferents llocs del món. Fins i tot hi ha un petit homenatge dels bombers que van morir a les torres bessones. El valor d'algunes de les relíquies consta de quants zeros, i el que més va captivar al meu home va ser un casc dels EEUU del 1930. 

A mi no em va fascinar cap objecte, seria més aviat xocar, sobretot el super casc del Congo del 1930 que tan pot servir per anar apagar un foc, com per fer un safari.
I què dir dels capellans amb un sac de patates com a sotana que a l'època feien el rol de bombers. El més esfereidor de tot el museu són els maniquins, que amb les seves disfresses semblen trets d'una pel.lícula de Hitchcock.

En fi, la feina que vam tenir en convèncer el nen de marxar, ell només volia tornar a entrar i muntar-se una història dalt del seu jeep.

El Circ Zavatta i Raluy

El circ és l'alegria del nens, quan veuen que la carpa vermella s'instal.la, ja comencen a donar la tabarra perquè els hi portis.

Els meus avis van ser els que m'hi van portar la primera i única vegada; en aquella època encara hi havien animals i la carpa es posava al cap damunt de la carretera de Prats.

El Martí ja hi ha anat dues vegades, una a Sabadell i l'altre, va ser aquest diumenge a St. Genis (França). La diferència entre una ciutat i l'altre és important, en una està prohibida la presència dels animals i s'han hagut de trencar les banyes perquè el circ segueixi sent interessant; en l'altre, tot està centrat en un espectacle amb animals. No negaré que és espectacular veure el domador davant de tigres i lleons, però no hi trobo l'interès en veure un parell de dromedaris donant voltes a la pista deixant un tuf darrera seu.

Segurament, no hi hagués anat si les dues vegades no m'ho haguessin proposat, i quan ho van fer, vaig pensar que era una bona manera de passar una tarda de diumenge.

Al circ Zavatta que es va instal.lar a St. Genis el passat cap de setmana, dubto molt que hi torni anar-hi. Em vaig quedar de pasta de moniato quan em van dir el que costaven les entrades, vam agafar les de cadira perquè anant-hi amb una embarassada a només una setmana de parir hagués sigut mortal aguantar 2h als bancs de fusta sense ni tan sols respatller. Però veient el preu vaig dubtar, és que anàvem a veure el cirque du Soleil? Només entrar ja em vaig anar a queixar, era immoral que ens fessin pagar aquella bajanada per estar assentats a 6è fila en unes fredes cadires de plàstic. Pels que em coneixeu, sabreu que sóc directe però a la meva interlocutora no li va fer ni fred ni calor que li digués que era l'última vegada que hi anava; amb uns aires de grandesa amb va respondre que era el meu problema. Però ja ho diuen, que qui no plora no mama, i al final vam estar a primera i segona fila en cadires tapissades.
L'espectacle va començar 40 minuts més tard de l'hora prevista, van tenir més èxit del que esperaven i es van dedicar a aixecar la carpa per montar més grades. Surrealista.

A mesura que les actuacions s'anaven succeint, ens vam adonar que la senyora que venia cotó de sucre era la mateixa que feia l'espectacle de trapeci, que el que feia de pallasso també tocava la bateria, que la nena que ens havia instal.lat domava ponys i feia contorsionisme.... Eren 4 i tots feien de tot. No va ser un espectacle cuidat al detall, no hi havien acrobàcies que et deixessin amb la boca oberta, sense les bestioles no haguessin pogut fer un show de 2 hores.
Per l'únic motiu que va valer la pena pagar el que vam pagar va ser perquè el nen va al.lucinar amb els tigres i les lleones, però havent vist el circ Raluy amb un goset com a únic animal, prefereixo mil vegades aquest últim, i a més a més, més barat!

Annecy de Carnaval

D'Annecy n'hi diuen la Venècia dels Alps amb els seus canals i els seus carrerons, i fins i tot hi celebren un carnaval al més pur estil venecià.
No sé quantes vegades hi he anat, abans era la visita obligada quan algú ens visitava. Fins que un dia vaig dir prou; anar-hi una vegada a l'any encara es pot suportar, però 3 vegades en qüestió de 6 mesos, és una mica massa. Hi han indrets dels quals podria ser guia, com ara el Château de Chillon, Gruyères, Yvoire...
Aquest és el poble preferit del meu pare, sobretot a la primavera quan els canals s'omplen de flors i anar-hi un amant de la fotografia, us podeu imaginar com n'és de pesat.

Vagis a l'època que hi vagis, sempre hi ha gent, ja siguin turistes o famílies que senzillament surten a passejar. Però no us podeu imaginar la munió de gent que hi havia amb motiu del Carnaval. No era el millor lloc per anar-hi amb un cotxet però almenys el nen estava més segur que caminant agafat de la nostra mà, i així ens podíem obrir pas enmig d'aquelles riuades humanes.
No és la primera vegada que el nen visita Annecy, té tres anys i ja hi ha anat tres vegades! Per ell la ciutat en si no té cap mena d'interès, li agrada veure els cignes que hi ha al llac i als canals i córrer pel parc. El pitjor és que el parc acaba en el llac i hi ha zones que no hi ha cap mena de barrera, així que és un perill i una angoixa pels pares, doncs potser que hagis de pescar al nen.

Aquesta vegada era impossible acostar-se a la bora del llac i la veritat és que ho vaig agrair, però val la pena passejar-s'hi un dia de sol i fins i tot, s'hi poden llogar barques motores per fer un petit passeig pel llac. Ho vam fer fa molts anys, evidentment, sense el nen i amb uns amics, ens vam enriolar moltíssim i ho recordo com una gran experiència.

A més a més,  els diumenges al matí, entre els petits carrerons adoquinats, hi ha un mercat preciós. El preu dels productes no seria el més econòmic però recordo haver-hi comprat el millor formatge "Beaufort".

I apart de ser una ciutat preciosa, amb encant i d'allò més romàntica, està plena de botigues perquè al Pays de Gex és impossible anar de compres i a Ginebra, la majoria de vegades et claven més pels mateixos productes que pots trobar a França o a Espanya. Així noies, si trobeu a faltar els dissabtes de shopping, agafeu el cotxe i cap a Annecy, això si, deixeu els homes a casa perquè dubto que ho aguantin.

El carnaval ja ha passat però apunteu-vos-ho a l'agenda per l'any que ve perquè val la pena, no he vist mai el de Venècia però aquest em va semblar fantàstic tot i que el Martí estava una mica esporuguit amb tantes máscares.

Matí de trineu

Hem estat fora uns dies i quan vam tornar a casa, vam veure que la neu ja havia fet la seva primera aparició. Tot i tenir l'experiència de que l'hivern serà molt llarg i tindrem moltes oportunitats de veure la neu, potser masses, no vam poder resisitir la temptació de pujar al Jura amb el trineu i fer les primeres baixades.

Tot i que no és la primera vegada que el nen veu la neu o puja al trineu, sembla que ho sigui perquè aquest any es dóna compte del què passa al seu voltant i és més conscient de tot. És per això que teníem tantes ganes de portar-lo a la neu, per veure aquella cara d'admiració i sorpresa.

Evidentment, per fer trineu no cal anar gaire lluny, l'any passat vam aprofitar la baixada del parking per lliscar sobre la neu; però el passat dissabte vam haver de pujar a la muntanya i en només 15 minuts el paisatge es va transformar. El dia no acompanyava massa i com quasi sempre ens passa, l'únic que anava preparat pel fred era el Martí; però aquí no et pots esperar que el dia radiant per sortir de casa.

A només 25 minuts de casa hi trobem les pistes d'esquí del Col de la Faucille, no és com a Catalunya que a la que poden obren les pistes, aquí tot està molt planificat i per tant, tot estava tancat fins i tot el "Tea Room" i em sembla que haguessin fet l'agost, perquè no érem els únics pares que havíem pujat amb els nens per fer baixades en trineu i feia un fred de mil dimonis.

El lloc és ideal perquè tenen una pista totalment dedicada als trineus, un espai on no podreu xocar amb cap esquiador despistat i a més a més, fa baixada. El pitjor de tot és pujar la pista tirant del trineu amb el nen a dins, us asseguro que és un bon esport i ben ràpid entrereu en calor.
Em pensava que com el nen és més gran, deixaria de menjar-se la neu però resulta que continua sent la seva predilecció. A la mínima es deixava caure i te'l trobaves de morros llepant la neu; per sort era verge i podem dir que vam ser els primeres en trepitjar-la, però tot i així no entenc què hi troba en posar-se boles de neu dins de la boca.

Quan va ser l'hora de marxar van començar els plors, ell s'ho estava passant la mar de bé mentre els seus pares tenien els ossos gelats! Quin va ser el nostre error?!? Doncs que com que només anàvem a fer trineu no ens vam posar ni els pantalons d'esquí ni les botes! Però el nen portava tots els complements! Recomenació: equipeu-vos de la mateixa manera que el vostre fill!

Potser demà haurem de sortir de casa amb els esquís els peus, ha començat a nevar i em sembla que no pararà,

L'Hameau du Père Noël

Al meu poble ja han instal.lat les llums de Nadal, encara no les han encès però no crec que triguin massa a fer-ho. A més a més, ja hi han botigues que venen la decoració de Nadal, i no cal dir que Ikea ja ho té tot col.locat. I per acabar-ho d'adobar, fa quinze dies vam rebre els catàlegs de joguets amb una fulla per escriure al Père Noël, perquè aquí els Reis Mags no s'estilen.
Si ho continuen avançant tant, algún dia anirem a comprar un gelat als xiringuitos de la platja, i al costat hi trobarem un arbre de Nadal.
Personalment, m'agraden aquestes festes però detesto que ens vulguin fer viure l'esperit nadalenc quasi 2 mesos abans.
En fi, no seré menys i també us parlaré de les festes però ho faig perquè hi pogueu anar el més aviat possible i evitar les cues.

A nosaltres no ens cal anar a Lapònia per veure el Santa Claus perquè a poc més de mitja hora de casa, hi trobem l'Hameau du Père Noël que està obert tot l'any.
Agafant la carretera comarcal que us porta fins Annecy, al cap de munt del turó (Andilly) hi trobareu aquest petit poblet on hi viuen, el Père Noël, la Mère Noël i tots els follets.

Encara que el nen era petit, vam anar-hi l'any passat i com us podeu imaginar no va entendre res. Per ell només era un senyor de vermell, amb una barba blanca i una panxa prominent, se'l mirava de cua d'ull i intentava tenir controlats a tots els follets que corrien per la casa del Père Noël.

Només entrar trobareu una gran bústia i un enorme arbre de Nadal, de seguida us sentireu transportats en aquest món màgic i a on brilla l'innocència. En el poble hi trobareu la casa del Père Noël amb el seu gran llit, la roba estesa, l'indret a on es fabriquen els juguets, i una petita sala on els més menuts hi poden deixar el seu xumet. També hi ha la casa de la Mère Noël on fins el 5 de gener ens explica contes vora la llar de foc. I evidentment, també hi han els rens i un gran trineu.
Per si s'us fa tard, en el poble també hi ha un restaurant tot decorat amb motius nadalencs. Ha de ser soprenent anar-hi un dia d'estiu quan la temperatura és de 30°C, tot i que dubto que el Père Noël volti amb el seu vestit gruixut, potser té una muda més fresqueta.

La visita, com sempre, s'acaba a la botiga de records, on hi trobareu de tot! Ja siguin els grans caramels en forma de bastó, barrets de Pare Nadal, tasses i també idees per regals.

L'únic inconvenient és que no s'hi pot entrar amb cotxet, així que quan el Martí es va cansar de caminar, el vam haver de carregar en braços. Però els tres vam passar un moment molt divertit i desenganyem-nos, els nens són l'excusa perquè nosaltres puguem tornar a disfrutar com a nens.

Fitxa tècnica

Horari	Caps de setmana de novembre i dissabtes de desembre i gener	9h a 19h
	Diumenges de desembre i fins el 5 de gener	8h a 19h
	Del 8 de gener fins el 19 d’octubre	De dimecres a diumenge de 14h a 18h
Preus	Adults	8€
	Nens 3-11 anys	4,5€
	Menors de 3 anys	Gratuït
Adreça		75 route d’Annecy Mont Sion, 74350 Andilly

Per saber els horaris entre setmana, millor que ho mireu directament a la pàgina web.

Vitam

Tot i no haver fer res d'especial aquest últims caps de setmana, sempre tinc un as sota la màniga! I avui aquest as es diu Vitam, el blog només té 8 mesos de vida però nosaltres mai hem estat quiets!
Així doncs, a Vitam i vam anar ja fa un any i cada vegada que li proposo al meu home de tornar-hi, em diu que no, que no li va agradar, que estarà ple de gent,... i mil i una excuses més per rebutjar l'idea.

Tot s'ha de dir, ens vam quedar esparverats del que ens va costar per només quatre hores de piscina, i evidentment, amb un nen d'un any i mig no vam pujar a cap tobogan, ni vam sortir a les piscines exteriors. A més a més, per aquella època tenia una por enorme de les piscines, no li feia cap mena de cosa banyar-se al mar o al llac però quan veia una piscina.... cames ajudeu-me.
Preu per preu, preferixo fer més quilòmetres i anar a Aquaparc (Suïssa), perquè almenys els nens de menys de 6 anys tenen un ventall més ampli de piscines i jocs. A Vitam si que hi ha una piscina per nens, però només una amb un parell de mini-tobogans, quatre xorros d'aigua i poca cosa més; en canvi a aquaparc hi ha un vaixell pirata!
Utilitzant una frase que diu el meu home per fer comparacions: "per ser França, està molt bé"; i la veritat és que no hi ha res a dir de les instal.lacions, és una bona manera de gaudir de l'aigua a l'hivern o els dies de mal temps, que aquí són uns 250 dies a l'any.

L'hivern aquí és llarguíssim i vitam ens ofereix diferents activitats en un mateix lloc perquè fins i tot tenen un mur d'escalada, espai de fitness i spa. Però evidentment, en aquests espais és millor anar-hi sense nens, sobretot a l'spa!

Si no arribo a convèncer al Maurici de tornar-hi, un dia d'aquest m'hi plentaré amb el nen. Serà més complicat controlar-lo però segur que ens ho passem d'allò més bé. A més a més, des de l'any passat que hi ha un espai de jocs, amb tobogans, laberints piscines de pilotes, i un laberint acrobàtic pels més grans. Hi haig de tornar a anar sigui com sigui, perquè l'any passat no vam aprofitar massa les instal.lacions però ara que el Martí ja té quasi tres anys i ha perdut la por de la piscina, segur que ho disfrutarem més.

Fitxa tècnica piscines interiors horari d'hivern

Horari	Dilluns, dimarts, dimecres i divendres	12h a 20h30
	Dimecres	10h a 20h30
	Caps de setmana i festius	10h a 20h
Preus	Adults	17€/4h o 23€/el dia
	Nens 6-16 anys	12€/4h o 17€/el dia
	Menors de 6 anys	Gratuït
Adreça		Vitam, 500 Impasse des Envignes 74160 Neydens, França

Parc des oiseaux

A poc més d'una hora i mitja de Ginebra trobem el Parc des Oiseaux, és una de les primeres vegades que us proposo una activitat a França, i aquest parc es troba direcció Lyon.

Com molt bé diu el seu nom, els únics animals que hi trobareu seran les aus, algunes d'elles molt conegudes i d'altres sorprenents. L'indret és fabulós i hi trobem una de les col.leccions d'ocells més riques d'Europa, amb més de 3000 ocells originaris de tots els continents. Però el que més sorprèn és la forma en la que podem descobrir aquestes aus, ja que s'intenta recrear els paisatges on acostumen a viure.

Nosaltres hi vam anar just fa un any, hi vam anar amb uns amics que són originaris de la regió que tenen dues nens més grans que el Martí. I aquí és a on vam veure que anar-hi amb nens d'un any i mig, o de 3 anys o de 5 canvia completament. Qui va disfrutar més va ser la nena de 5 anys, el Martí era massa petit i només corria agafant les plumes, per ell era més interessant un animal gran com un elefant que no pas un lloro. L'únic que el va deixar bocabadat va ser l'espectacle de vol, cada vegada que sentia que li passava un au per sobre del cap s'ajupia, sense adonar-se que abans de tocar-lo a ell tocarien el cap del seu pare o el meu.
Estem acostumats a veure espectacles de rapaç però no tan amb pelicans, grues, ibis.... totes amb vols molt diferents i majestuosos.

Podreu veure volar aquestes aus cada dia a les 16h durant 30min, en cas de mal temps les representacions poden ser anul.lades; però en el nostre cas feia un sol de mil dimonis i havíem agafat jerseis per si feia fresqueta però no gorres pel sol.


Per acabar el dia vam anar a veure els pingüíns, però aquí els dos més petits ja s'havien adormit en el cotxet rebentats de córrer amunt i avall.

El parc disposa de dos restaurants i dos bars a on s'hi poden trobar entrepans, a més a més, també té àrea de picnic. També trobareu àreas de joc per totes les edats, a on també s'hi passegen els ànecs. I si voleu, per 3,50€, podeu agafar un tren que us donarà la volta a les instal.lacions.

Horari	Març, abril, octubre i fins l’11 de novembre	De dilluns a diumenge de 10h a 16h30
	Maig, juny i setembre	De dilluns a diumenge de 9h30 a 17h
	Juliol i agost	De dilluns a diumenge de 9h30 a 17h30
Preus	Adults	15€
	Nens 3-12 anys	12€
	Menors de 3 anys	Gratuït
Adreça		RD1083, 01330 Villars-les-Dombes

Lausanne <--> Evian

Aquest diumenge vam passar el dia a Lausanne; alguns de vosaltes sabreu el motiu de la visita a la capital del cantó de Vaud.

Hi hem anat un centenar de vegades, sobretot a Ouchy, el barri que queda a la vora del llac amb el seu castell, el passeig i el Museu Olímpic. Però diumenge al matí vam fer una cosa que encara no havíem fet mai: agafar un vaixell per creuar el llac i arribar a Evian.

Evidentment, ens hagués sortir més a compte anar directament amb cotxe fins a Evian però no hagués sigut tan divertit i a més a més, hi vam anar amb uns amics que viuen a Vevey.

A les 10h40 del matí hi havia una munió de gent fent cua per comprar bitllets pels diferents recorreguts que proposa la CGN (Compagnie Générale de Navigation), una gran sorpresa veient els preus pels diferents trajectes. El més curiós de tot és que els dos nens de 2 anys, que van ocupar un seient, no van pagar res però si que ho va fer el gos; la meitat del bitllet, és a dir, 17CHF (13€). Així és Suïssa, els gossos poden anar en qualsevol transport públic però han de comprar un bitllet!

En fi, Evian està just davant de Lausanne i els separen 13,5km que es recorren en 35minuts amb al vaixell. Pels nens va ser el millor del dia, i no feia ni cinc minuts que havíem arribat, que el Martí ja ens demanava tornar-hi a pujar. Per sort es va interessar en el gos i no parava de dir que el volia portar, tot i que a la mínima estrebada ell deixava anar la corretja. No vam visitar quasi bé res, vam passejar vora al llac i vam pujar fins al carrer peatonal. Però tranquils que si que vam veure el Casino, el teatre i el Palais des Lumières. Queda pendent tornar-hi anar per anar a la fàbrica d'aigua Evian i potser algún dia, fer una escapada a les termes. Es pot dir que només vam creuar el llac per anar a dinar, però els nens van disfrutar i això és el més important.

En teoria la tornada l'havíem de fer amb un vaixell d'època, el "Simplon" però unes hores abans, un

veler va col.lisionar amb la gran embarcació malgrat que aquesta no parava d'avisar amb la seva botzina. Però no us preocupeu que només va ser un bon ensurt.

Vam arribar a Lausanne a temps per fer un gelat i perquè els nens puguéssin pujar als cavallets. 

Recórrer qualsevol llac a Suïssa és una ruïna però de vegades et permet fer una sortida diferent i potser t'estalvies temps; com és el cas per nosaltres d'anar a Yvoire amb el vaixell que surt de Nyon. Doneu-hi un cop d'ull a la pàgina de CGN, t'ofereix un gran ventall de recorreguts només en el llac Léman.