Carnestoltes al Bois de la Bâtie

Una cosa molt curiosa a Suïssa és que depèn de la regió es celebra carnestoltes o no, tot depèn de si és un cantó protestant o catòlic. Per tant, a la ciutat de Calvi no han sigut dies de disbauxa però tot i així, vam decidir que s'havia de celebrar si o si.

Dijous gras vaig fer 20 minuts de cotxe per aconseguir llardons, em vaig posar el delantal i em van sortir dues coques de "landrrons" amb "xampinyons", segons el Martí, i les va devorar. Gràcies a una bona amiga, que és una artista amb temes de costura, vaig posar-me fil a l'agulla per fer-li una cua de lleó ja que amb el Centre Català de Lausanne li faríem la màscara el mateix dissabte de carnaval. I tot i haver fet cursos de costura quan era petita, vaig descobrir que no en tinc ni idea.

Feia anys que no menjava botifarra d'ou, aquí no se'n troba, però una senyora del centre de Lausanne va fer el viatge de Barcelona a Ginebra amb la maleta ben carregada  d'aquest embotit tan emblamàtic. El Martí no l'havia probat mai, i en comptes d'agafar el pa amb tomàquet i la botifarra, ell es va dedicar a deixar el pa ben pelat, imagino que li va agradar.

No en teníem prou i vam decidir que amb el centre català de Ginebra organitzaríem un berenar de carnestoltes. Com que no tenim local es va dir de fer-ho en un parc, i vaig donar l'idea de fer-ho al Bois de la Bâtie. El més curiós de tot és que ningú el conexia, i vaig fer descobrir aquest fantàstic indret a 6 famílies. 

Veient que anunciaven un cap de setmana de primavera, vaig témer que el parc no fos un formiguer de nens, i les meves pors es van fer realitat. Trobar aparcament es va convertir en una missió quasi impossible i havíem de vigilar en no esclafar cap gos i no emportar-nos cap cotxet, mai havia vist tanta munió de gent en un parc.

El millor de tot és que en mig d'aquella multitud era fàcil trobar els nostres nens, perquè eren els únics que anaven disfressats. Em va resultar curiós veure com la vergonya s'instal.la cap als 7 anys; els més petits anaven tot cofois amb la seva disfressa i es feien el sord amb els comentaris de la gent, però els que ja tenien quasi set anys, en veure que el miler de nens que jugaven anaven vestits de carrer (encara que de vegades alguns conjunts semblin disfresses), es volien treure la roba de princesa o de bruixa. Us asseguro que el meu no va deixar anar la destral ni un sol moment, anava tot orgullós vestit de bomber amb la cara bruta perquè havia apagat un foc.

No cal dir que no van parar quiets, tots van trobar l'àrea de joc més indicada per la seva edat i fins i tot, es van posar a jugar a cuit i amagar entre mig dels arbres. Quan ja estaven ben cansats vam anar a descobrir els animals que allotja el parc; no tenien por en posar les mans entre les reixes per tocar les ovelles peludes, córrer darrera dels galls d'indis i d'unes altres aus que campaven en llibertat.

Em temo que algunes d'aquelles bestioles van acabar probant les xuxes, doncs cada nen anava amb una bosseta i com que tenen aquelles ànsies d'alimentar els animals... Espero que la propera vegada que hi anem, no hi trobem a faltar alguna de les bèsties perquè no sé fins a quin punt el seu estòmac pot tolerar les llaminadures.

Si no coneixeu aquest parc és un lloc ideal per descobrir-lo aquests dies que la primavera comença a treure el cap.

Jardin Alpin: sortim després de la pluja!

Han passat quasi quince dies des de l'última entrada i no tinc una bona excusa. La veritat és que els últims dos caps de setmana no hem fet res d'especial, el temps no acompanyava, teníem mandra i falta de idees noves. Perquè sí, jo també em quedo sense idees, potser és per culpa d'aquest dies humits que em remullen les neurones.

Aquest diumenge vam fer com els cargols; quan va parar de ploure vam anar a saltar bassals. Els adults ho veiem com una rucada però a ells els hi encanta; nosaltres mai ens posaríem dins d'un toll d'aigua però ells s'hi senten atrets com les mosques a la mel.

Com que havíem deixat els sogres a l'aeroport, vam decidir parar al Jardin Alpin perquè el nen s'esbargís una mica i arribés ben cansat a casa.
Pels qui no hi hagueu estat mai, és un petit parc però que fa el fet per passar-hi una estoneta, una tarda trista de diumenge. Com sempre, el més difícil serà aparcar el cotxe sobretot el cap de setmana; no perquè el parc estigui ple de gent sinó perquè al voltant està ple de pisos.

Era la primera vegada que hi anava a la tardor, i mentre el nen corria entre els immensos arbres, nosaltres vam gaudir dels canvis de colors dels arbres, els parterres de fulles i els minsos ratjos de sol del capvespre.

Tot i ser petit, el parc té uns quants animals que segur que faran les delícies dels nens. Aquesta vegada, no hi havien cérvols, o estaven amagats però si que hi havien un munt de cabres eixuplugades i unes oques gegants que trencaven el silenci amb els seus crits. A la que veien que algú s'acostava a la reixa, elles també s'apropaven per veure si els hi donaven un tros de pa, i us puc ben dir que no paraven de reclamar. Ben aprop de les gallines, ànecs, oques i altres aus hi ha una àrea de jocs pels més petits. I aquí va ser on el Martí va quedar xop!
Per primera vegada va pujar amb un gronxador de nen gran, aquí no hi ha aquells on els nens queden completament agafats. La vam explicar el sistema i feia anar les seves petites cames amunt i avall per agafar embranzida. Sempre m'ha encantat volar pels aires, així que com que no hi havia més nens em vaig posar al gronxador que quedava lliure, i mare i fill anàvem amunt i avall al mateix ritme.
Us he dit que va acabar mullat com un poll, i la culpa la va tenir el tobogan. Li vam ensenyar que estava ple d'aigua però a ell tan li feia, així que es va dedicar a eixugar-lo amb el cul.
Aquest és el problema d'anar a un parc amb jocs després de que hagi plogut; o et lies la "manta al cap" i et dius que tan és que acabi xop o no pares de dir-li que no pot jugar i acabeu tots amb males cares. També hi ha una tercera opció, comprar a l'H&M o C&A una mena de "peto" de plàstic com els que porten els pescadors de riu. Què no inventaran!

Parc de la Grange

No gaire lluny del Jet d'Eau trobem el Parc de la Grange, al quedar una mica lluny del centre i del parking del Mont Blanc, no hi anem massa sovint; em sembla que en 9 anys hi he anat 5 vegades, però hem descobert que és ideal pels nens.

La part que queda més a tocar del llac està plena de zones amb gespa on quan fa sol sempre s'hi veu gent amb banyador fent la sargantana, famílies que organitzen un picnic i nens jugant a pilota.

A la dreta de l'entrada i trobem la zona dels rosers, és preciós i perillós anar-hi amb nens! 

Mentre passeges entre els diferents tipus de rosers la flaire d'aquestes flors t'acompanya. Nosaltres hi vam anar aquest diumenge i les roses estaven en el seu màxim esplendor.
Per tal d'evitar problemes, duiem el nen lligat al tricicle però aviat va voler baixar i aquí van començar les nostres preocupacions. La poca gent que passejava, agafava la tija de la flor per acostar-la al nas i quedar impregnat de la seva olor. El Martí, però, allargava la mà i alguns pètals quedaven entre els seus ditets. Tan debó s'hagués punxat amb alguna de les seves espines perquè hagués entès, "a les males", que no s'havien de tocar.

Per evitar més maldecaps, crits i rabietes, vam allunyar-lo del perill i vam anar cap a la part alta del parc, on es concentren els jocs infantils i la "pataugeoire"(bassa). 
Hi trobem jocs per totes les edats, encara que no sé per què, els petits sempre volen anar al lloc dels grans. Just al costat de la bassa, hi ha el tobogan en forma d'elefant i els gronxadors pels més menuts.

No gaire lluny hi han les restes romanes d'una vila, heu de tenir molta imaginació per veure el què representen aquelles pedres.

Ben aprop hi ha el Teatre de l'Orangerie, on només hi ha representacions l'estiu i n'hi ha per tots els gustos i públics. S'hi fan funcions de teatre, de dansa contemporània, titelles, música, contes...
Escribint jo també descobreixo activitats que desconeixia.

El parc també té un xiringuito, on cada dia fan un "plat du jour" (plat del dia) i hi podreu anar a fer un gelat.

Sense haver de sortir al carrer, el parc queda unit al Parc des Eaux Vives amb poc interés pels nens, davant de l'hotel hi ha un enorme espai verd però a diferència de l'altre parc, aquí no hi ha ni tobogans ni gronxadors.

Com sempre, el més difícil serà trobar un lloc per aparcar. Davant dels dos parcs hi han zones d'aparcament però els caps de setmana estan molt sol.licitades.

Gaudiu del passeig!

Pataugeoires à Genève

A Suïssa molts parcs tenen "pataugeoires", serien una mena de basses que estan a disposició dels nens menors de 7 anys els mesos on el sol s'instal.la en aquestes terres.

En teoria les obren al mes de maig fins el setembre, però hem tingut un mes de maig més aviat com el novembre i imagino, que fins ara no les començaran a omplir.

A Ginebra hi han 11 "pataugeoires" repartides per diferents punts, en aquest link les podeu trobar totes
http://www.ville-geneve.ch/themes/petite-enfance-jeunesse-loisirs/lieux-loisirs/pataugeoires/ però aquí teniu un breu descriptiu:

• Parc des Franchises es troba a l'avinguda de Châtelaine. Resulta ser que aquest parc acull 7000 roses i diversos estangs. A més a més, també hi ha una àrea de jocs, amb un sorral, gronxadors, taules de ping-pong....

• Parc Trembley tot i que la bassa està tancada per obres. El parc es troba a Petit-Saconnex. Apart de l'àrea de jocs i la bassa, també hi ha un camp de bàsquet i un de futbol. Fins i tot a l'estiu hi posen gandules (tumbones) a lliure disposició.

• Parc de Bourgogne es troba en el carrer que rep el mateix nom. Està situat al mig des immobles i és el que fa que estigui protegit de les grans avingudes. També hi trobem una petita àrea de jocs.

• L'àrea de jocs du Sentier du Promeneur Solitaire al barri de Saint-Jean queda unida al Bois-de-la Bâtie pel pont de la Jonction. Pels més aventurers el parc proposo tirolines i gronxadors pels més petits.

• Parc du Bois-de-la Bâtie, en aquests moments la "pataugeoire" està en obres però a partir del 8 de juny hi hauran diferents jocs d'aigua per divertir els més petits. 

• Parc de la Couverture des voies CFF es troba al barri de Saint-Jean. Entremig de bambús trobem la bassa i jocs pels nens com un sorral, gronxadors entre d'altres.

• Parc Beaulieu al bell mig del barri "Grottes" és un jardí típic francés, amb una avinguda de castanyers que porta al col.legi Beaulieu. A l'estiu hi posen gandules (tombones) i també hi han parcel.les amb horts que són sortejats entre els habitants de barri. L'àrea de jocs consta de tobogans, gronxadors, un sorral i fins i tot un "parcours santé" (un recorregut per fer estiraments i altres) pels adults.

• Pataugeoire de Montbrillant-Voie Creuse aprop del Parc Vermont en el barri Montbrillant també ofereix una àrea de jocs amb gronxadors i sorral.

• Parc Mon Repos a la vora del llac, hi trobereu gronxadors, tobogans, un sorral i molta gespa.

• Parc Bertrand a Champel, on hi trobarem un xiringuito ambulant aquests mesos de calor. A l'estiu hi ha gandules i diferents animacions per les famílies ben aprop de la "pataugeoire". Té una gran àrea de jocs amb tobogans i altres.

• Parc La Grange vora del llac, és un parc immens on a la part superior hi trobem una enorme àrea de jocs per diferents edats i fins i tot, restes romanes. 

Ara només falta que els dies que la temperatura no deixi de pujar, que les acabin d'omplir i ja podem anar fer un picnic vora d'una d'aquestes basses mentre els nens disfruten!

Jardin Botanique

Just al costat de les Nacions Unides i a 20 minuts de la França veïna trobem el Jardí Botànic, un parc meravellós que no només té flora exòtica.

Quan comença la primavera el parc s'omple de gent que hi va a fer un picnic, passejar en parella, jugar amb els nens o anar a veure els animals que hi tenen.

I el passat dissabte hi vam anar a passar la tarda, perquè després de setmanes de núvols i pluja, per fi vèiem el sol.

Com us podeu imaginar, el nen no estava massa interessat en veure com les primeres tulipes començaven a despuntar, o els arbres començaven a florir, sino que preferia córrer amunt i avall, jugar amb les pedres o veure els animals.

Vam descobrir una zona desconeguda del jardí, La Terre de Prégny, just al costat del Parc d'animals; on s'estén un mar de gespa i on es poden realitzar picnics. Al bell mig hi ha un enorme tronc que fa les delicies de grans i petits, ja que està ben foradat i els nens el poden travessar. I quan el meu fill va sortir-ne, me'l vaig mirar amb extupor, els texans havien deixat de ser blaus per passar a ser marronosos i les mans eren negres com el carbó. Però ell era feliç i sort en tenim de les rentadores!

Després de molts mesos d'obres, el jardí tornar a tenir un xiringuito tot i que ara s'ha convertit més aviat en un restaurant, Le Pyramus. El diumenge fan un Brunch i realitzen menús per ocasions especials com el dia de la mare, també tenen un menú self-service que depenent si és un dia laboral o festiu, té un preu més car. Espero que aquesta pujada en l'import sigui perquè la qualitat és millor els caps de setmana o els plats són més eleborats i no, per fer negoci.

Just darrera hi trobareu els lavabos públics i la botiga del jardí.

Al costat del restaurant hi trobem l'àrea de jocs amb un magnífic sorral, que va ser imprescindible per elevar l'estat de brutícia general del meu fill. A més a més, els nens van ben equipats amb galledes, rasclets, pales i regadores, i molt aprop hi ha una font. Així que els veus córrer a buscar aigua per convertir la sorra en pastetes. Aquesta zona no és apte pels pares més nèts ja que els hi podria agafar un cobriment.
També hi ha un carrusel, le carrousel des fables, d'alló més original perquè no hi trobareu els típics cavalls de fusta que pugen i baixen, ni les carrosses, sinó que tot són animals salvatges de ferro i per exemple, el lleó està de cap per avall!

I s'hi voleu, us podeu arribar al llac pel túnel que hi ha just darrera del carrusel, i un magnífic passeig vora el llac us portarà fins el centre de Ginebra passant pel Parc de Mon Repos (compteu 1 bona horeta)

Pels que tingueu la sort, o no, d'anar-hi sense nens o sols just davant del Jardin d'Hiver, hi ha un balcó amb vistes al llac i amb taules i cadires a disposició. Un indret ideal per llegir-hi un bon llibre, escriure o senzillament, meditar.

Un indret ideal per passar-hi una tarda de diumenge i com sempre, el més difícil serà trobar un lloc per aparcar!

Disfruteu!

Horari	25 octubre al 31 de març	9h30 a 17h
	1 d’abril fins el 24 d’octubre	8h a 19h30
Preus	Gratuït
Adreça		Jardins Botaniques, 1202 Genève

Parc Mon Repos

Quan s'arriba a Ginebra per les Nacions Unides (Av. de France) a mà esquerra es troba el Parc Mon Repos, ideal per passejar dins del cotxet, en tricicle, bicicleta o patinet.

Boreja el Llac Léman i es pot gaudir de les vistes del Jet d'eau, a més a més, també hi ha una zona ombrejada on hi trobareu gronxadors i tobogans, entre d'altres. I a partir del mes de maig també omplen la bassa per tal de que els nens s'hi puguin banyar, realment ideal per fer-hi un picnic o organitzar un berenar.

L'únic inconvenient és que el Parc no disposa de cap bar propiament dit. A prop hi ha el restaurant La Perle du Lac, però sobretot no hi aneu a menjar, el servei és pèssim. Al costat del Museu d'Història de la Ciència, hi ha un xiringuito molt bohemi però només està obert els mesos més calorosos.

Just davant del Museu hi trobareu els miralls parabòlics, dues parabòliques disposades en cada extrem i a on hi podreu mantenir converses sense que els altres escoltin els vostres secrets.

Borejant el llac trobareu racons magnífics per gaudir de les vistes i "platges" on algunes l'accès és més fàcil que d'altres. A l'estiu, les zones verdes del parc s'omplen de barbacoes i de tovalloles, com que el mar queda lluny el llac el remplaça. Així que no us estrenyeu si veieu gent amb banyador.

Si seguiu el camí us podreu arribar fins al Jardí Botanic sense sortir a la carretera ja que hi ha un túnel que uneix els dos parcs.

I si després de la caminada voleu anar al centre de Ginebra, teniu dues opcions: seguir caminant vora el llac o agafar la barca-taxi que us porta fins el Pont du Mont Blanc.

L'altre problema d'aquest parc és buscar un lloc per aparcar. Sempre us queda el parking de l'hotel President Wilson però són 3CHF l'hora.

Parc du bois de la Bâtie

La manera més econòmica per passar un bon dia i que els nens disfrutin al màxim és anar a un parc, i a Ginebra n'hi ha un que reuneix molts requisits!

El parc du bois de la Bâtie té tot allò que els nens els hi agrada: animals, jocs i fins i tot una bassa on els nens s'hi poden banyar de maig a setembre. Què més es pot demanar? Que sigui gratuït?, doncs ho és!

Queden ben diferenciades les zones d'oci i el parc d'animals, i en aquest hi trobarem els animals de la regió i algunes espècies amenaçades. A l'embassament els nens es tornaran ximples buscant les tortuges i veuran unes gallines molt particulars, blanques i peludes que es diuen gallines de seda, o els porcs llanuts que estan amenaçats, cabres, i amb una mica de sort fins i tot podreu veure les marmotes. Es un espai on fins i tot hi caben els mússols.

I després d'aquesta visita didàctica, just a l'altra banda del parc d'animals, s'hi troba un enorme espai verd amb un camp de futbol, àrea de jocs i una "pataugeoire" (bassa per banyar-se). La veritat és que és el somni du qualsevol nen! Això si, us aconsello que els hi poseu roba ben vistosa per trobar els vostres marrecs enmig dels altres.
Hi trobareu gronxadors pels més petits així com també tobogans, un trenet de fusta, un sorral.... i tot envoltat pel bosc, el bosc de la Bâtie.

Hi ha un cafè-restaurant al darrera del parc dels animals, le chalet du Bois-de-la-Bâtie, on un es pot avituallar per arribar-se fins el pont de la Jonction i veure com els dos rius s'ajunten, l'Arve i el Rhône, creant durant uns metres dos colors diferents. Les aigües tèrboles de l'Arve amb les nítides del Rhône.

El més difícil de tot serà trobar un lloc per aparcar, sobretot quan arriba el bon temps. Però ja us dic que val la pena angoixar-se buscant una plaça de parking!