Una amiga em va dir que el temps passa més ràpid quan es tenen nens, i no sé per què és ben veritat. Sembla que fos ahir que feia el seu primer viatge en avió amb només tres mesos, i ara ja té tres anys. Ha agafat més avions que qualsevol nen de la seva edad que visqui a Catalunya, però és el que té viure fora de casa.
Els viatges han canviat moltíssim, no sé si és més fàcil o més difícil, senzillament és diferent. Vam tenir una època molt dolenta entre l'1 i els 2 anys; havia de viatjar sobre dels nostres genolls i ell només volia posar-se dret, picar el cap del senyor del davant, jugar amb la bandeja... en fi, un caos en aquell espai tan reduït, a on per recollir un xumet s'ha de ser un expert contorsionista.
Per sort, i de vegades per desgràcia, tot canvia i per nosaltres va ser evident quan per fi va tenir un seient per ell. El més curiós de tot, és que 2 dies abans del seu 2n aniversari, no podia viatjar assentat a la seva butaca i en canvi, quan ja havia bufat les espelmes ja era prou gran per fer-ho. Són aquelles grans incongruències de la vida.
Hem canviat el seu cotxet per la seva maleta, i tot i que resulta divertit veure'l córrer amb el Mic assentat a la seva maleta mentre la fa anar amunt i avall, al cap d'uns minuts hi perd l'interès i ets tu qui ha de carretejar la teva, la seva maleta, el Mic, i procurar que t'agafi un dels dits lliures de la teva mà per no perdre'l de vista.
Abans, només les companyies lowcost et feien pagar per maleta facturada però es veu que s'ha posat de moda, i tothom vol arreplegar el màxim de calarons i ara, facturar la maleta s'ha convertit en un luxe. Així doncs, quan vam anar a Sabadell per un cap de setmana llarg, vam decidir que aniríem amb tres maletes de mà, una per cadascú i ja us dic, que no és una bona idea! El nen no es fa responsable de la seva maleta i l'acabes arrossegant tu, no pots portar bolso perquè es considera una altra maleta, i per tant, totes les coses de necessitat les has d'encabir però les has de tenir a mà i el pitjor de tot, és quan a les 19h del vespre i sense migdiada, el nen està mort i et demana que el portis a coll mentre arrossegues una maleta i el teu home s'ha convertit en xerpa.
+09.28.08.png)
Les noves tecnologies també ens han ajudat a fer els viatges més suportables, tot i que no entén perquè ha de parar la tauleta quan s'enlaira i aterra l'avió; i en aquests moments és quan aprofita per agafar la revista i fullejar-la o s'entreté mirant el fulletó explicatiu de com s'ha d'actuar en cas d'emergència, que amb aquells dibuixos li sembla que és un conte; o no para de preguntar-te perquè serveix la bosseta de paper...
Un altre tema important i que pot ser fatídic, és quan el nen té ganes d'anar al lavabo just quan no s'hi pot anar, és impossible que el nen aguanti 10 minuts sense fer-s'ho a sobre. De moment encara no ens hi hem trobat perquè intentem que vagi a fer pipi abans de pujar a l'avió, però les emergències no es poden controlar i encara menys amb el maleït senyal lluminós.
Crec que els nens s'acaben acostumant a tot, i ell ja sap que quan puja a l'avió s'haurà de quedar assentat i posar-se el cinturó, sap que li faran mal les orelles i no es posarà a cridar sinó que el veuràs obrint i tancant la boca... Per ell tots els avions que veu al cel van a Sabadell i només s'hi pot arribar amb avió, tot just ara comença a preguntar perquè els avis estan a Sabadell i associa l'aeroport amb l'arribada d'aquests.
Cada vegada els comiats són més i més amargs, quan és l'hora de dir adéu no entén per què hem de marxar. Per sort, tots aguantem estoïcament i intentem aguantar les llàgrimes veient la tristesa dels seus ulls, però aquest és un altre tema.
+18.27.01.png)
+18.14.19.png)
