La maison du Père Noël

Aquest diumenge vam voler repetir l'experiència d'anar a visitar el Père Noël a Rochers-de-Naye a 2042 metres d'alçada.

Per tots tres era com si fos la primera vegada que hi anàvem encara que pel meu home sí que va ser la primera vegada!

Just fa un any hi vam anar amb els meus pares un divendres que el Maurici estava de viatge. Els que em coneixeu, sabreu que sóc molt previsora i una setmana abans ja havia reservat els billets i li havia comprat al nen una combinació d'esquí. Les probabilitats de bon temps a l'hivern sempre són escases però mai m'hagués imaginat el què ens esperava aquell dia: una gran tempesta de neu d'aquelles que fan història!

Per tant, aquest any hi volia tornar anar i assegurar-me el "tanto"; em vaig esperar fins divendres per reservar el tren. Perquè per anar a la casa del Père Noël s'ha d'agafar un tren cremallera que surt a cada hora des de l'estació de Montreux. Al ser diumenge i haver-me esperat fins l'últim moment, ja no hi havia cap tren lliure al matí i vam reservar per les 13h45.

Però així vam poder arribar sense presses i aprofitar el matí per veure el "Marché de Noël". A la 13h ja estàvem al parking preparant-nos; com que l'any passat vaig quedar ben esquermentada, no ens havíem quedat curts amb roba: malles tèrmiques, pantalons, botes i guants d'esquí, gorros, bufandes... ni que anéssim a pujar a l'Everest!

Com que els nens menors de 6 anys no paguen billet has de viatjar amb ells sobre dels genolls, no hi hauria cap inconvenient si els seients fossin un pèl més amples, els trens no anéssin a tope i no anessis amb roba tan gruixuda. Per sort a l'estació de Caux, on hi ha el Village du Père Noël, molta gent va baixar i vam quedar-nos un pèl més amples. Com que recordava un viatge llarguíssim per culpa de la tempesta, em pensava que en 20 minuts s'arribava al cap d'amunt de la muntanya, però no és així perquè amb tempesta o sense, es necessita una hora. Això si, si esteu de sort amb el dia, les vistes són espectaculars i els nens sempre es poden distreure fent dibuixos als vidres que de seguida s'entelen.

Amb l'experiència de l'any passat, vam pujar al primer vagó i quan van anunciar que ja arribàvem, ens vam equipar i ens vam aixecar per ser dels primers en sortir. Una vegada a l'estació, un túnel llarg et porta fins el despatx del Pare Nadal, i amb el nen en braços ens hi vam dirigir sense dilacions per ser un dels primers en arribar-hi. Mentre anàvem caminant el nen no ens parava de dir que faria el tímid quan veiés el Père Noël, i va ser dit i fet. El seu pare el va haver d'acompanyar a la falda i va dedicar un somriure de murri al fotògraf. Com que vam ser els primers del nostre tren en arribar i no hi havia gens de cua, em vaig permetre el luxe de demanar si jo també podia fer-me una foto. I com una ganàpia em vaig posar el costat d'aquell senyor de vermell, és ben bé que els nens són l'excusa perfecte per deixar de ser adults per uns instants.
Llavors, si volies pintaven la cara als nens però de moment en el Martí no li interessa massa i es podia visitar el seu despatx on un patge li va donar una poma, una mandarina i també una bossa amb una xocolatina i una galeta d'espècies, i va segellar el certificat d'haver visitat el Père Noël.

No us podeu imaginar la cua que hi havia quan nosaltres vam sortir i nosaltres en dos minuts ho havíem fet tot. Ens vam dirigir una altra vegada cap a l'estació i vam visitar la seva habitació. Aquí el Martí ens va fer una bona marranada perquè ell hi volia entrar, i fes-li entendre que no podia ser.
No ens vam encantar massa amb la visita perquè per culpa de l'alçada i l'encostipat, en el Maurici li feien mal els sinus.
Sortint a fora vaig descobrir un món que feia un any m'havia sigut impossible de veure, un paisatge meravellós sobre del llac i de Montreux. Pel Martí el millor d'aquell dia no va ser seure al costat del Pare Nadal sinó rebolcar-se a la neu, tirar-me boles de neu i evidentment, estirar-se bocaterrosa per poder-la llepar!

El més horrorós de tot és que per agafar el tren de tornada has de fer cua a fora, enmig de la neu i evidentment, quan arriba el tren tothom s'hi abraona per no quedar-se sense lloc, i allò és un caos de gent amb mal calçat que rellisca a la neu, de cotxets que hi queden

travats, de nens que corren per ser els primers... Però és que entenc molt bé el motiu de les presses, perquè si et quedes l'últim i el tren ja està ple, t'has d'esperar una hora abans no arribi el pròxim.

De tornada no vam tenir tanta sort, i vam anar ben apretadets tot el viatge i encara es va omplir més quan vam arribar a Caux. L'idea era que hi paréssim doncs amb el billet de la visita a la Maison du Père Noël tens un descompte de 9CHF al Village du Pèere Noël però el sol s'estava ponent i encara ens quedava més d'una hora per arribar a casa. A més a més, sempre s'han de deixar coses per fer!

Els meus consells per aquesta visita són: no hi aneu sense haver reservat per telèfon 0041 21 989 81 90 o per email info@goldenpass.ch; aneu-hi ben equipats i amb calçat adequat perquè pujareu a 2000 metres; deixeu el cotxe al parking de l'estació perquè té preus raonables i és molt pràctic; i si no voleu fer cua per fer-vos la foto amb el Père Noël, no us encanteu quan sortiu del tren, llavors ja tindreu temps de passejar.

Fitxa tècnica

Horari	Del 20 de novembre fins el 24 de desembre	Tancat dilluns i dimarts. Primer tren des de Montreux 9h45, últim tren 15h45. Últim tren des de Rochers-de-Naye 17h45
	23 i 24 de desembre	Obert. Primer tren des de Montreux 9h45, últim tren 15h45. Últim tren des de Rochers-de-Naye 17h45
Preus	Adults	32CHF
	Nens 6-16 anys	19CHF
	Menors de 6 anys	Gratuït
Adreça		La Gare, Avenue des Alpes, 1820 Montreux

Marché de Noël a Montreux

Ja fa quasi quinze dies que han començat els mercats de Nadal per arreu de Suïssa i a la França veïna, però n'hi ha un que fa l'enveja de tots i aquest és el Marché de Noël de Montreux.
Tot el passeig de la vora del llac fins a l'estàtua del Freddie Mercury s'omple de paradetes i de gent.

Fa molts anys que hi vaig anar per primera vegada i el primer que em va sorprendre és el tipus de mercat. A Catalunya hi han les Fires de Santa Llúcia on hi trobem tot el que va lligat a la decoració de Nadal: pessebres, arbres de Nadal, tions, simbombes, panderetes, boix grèvol, ponsèties....
Però els mercats d'aquí no hi trobem res d'això, tot i que de vegades, mig amagat, podem veure una parada de pessebres però sense l'emblemàtic i tan nostrat, caganer. La majoria d'estands ofereixen possibles regals per les festes o decoracions d'allò ben estrafolaries, com per exemple una parada on bufen vidre per fer boles per l'arbre o peus d'espelmes.
El que no hi pot faltar mai és el vi calent i el pa d'espècies, ja us dic que sóc una fan del primer!

Vam anar-hi aquest diumenge per fer temps abans d'agafar el tren per anar a veure el Père Noël i perquè el Martí es comencés a impregnar de la màgia del Nadal.
Malgrat que el dia era assolellat, feia un fred de mil dimonis; no crec que superéssim els 0°C acompanyats d'un gèlid airet. Vam fer bé d'arribar-hi ben d'hora perquè no vam tenir cap problema per aparcar i durant una horeta vam poder passejar amb el cotxet sense cap mena de problema. El Martí es va quedar estupefacte quan va veure la gran nòria, potser si el vent ens hagués donat una mica de treva hi haguerem pujat, però es va conformar en una volta en els cavallets que hi ha aprop del Marché Couvert. Veient que allò es començava a omplir, a les 11h40 ja dinàvem a la sala amb calefacció d'aprop dels cavallets. I ben fet que vam fer, perquè en només 10 minuts ja s'havia de demanar tanda per seure.
Amb tanta gent valia més portar el nen dins del cotxet encara que moures amb ell fos un infern, i el meu home, que a la que hi han més de 10 persones juntes s'atabala, us podeu imaginar en quin estat va acabar.
Com ja us he dit abans, m'encanta el vi calent i no podia marxar sense beure'n un got, i el que preparaven al mercat era boníssim. Ben calent, amb molt de gust i sense massa alcohol perquè quan el Maurici va veure l'enorme got el primer que em va dir és si no hi havia una mida més gran. Però tots els gots tenien la mateixa mida i el mateix preu 4,5CHF, i el millor es poder passejar amb aquell got calent entre les mans mentre et pujen al nas les olors de les espècies.

No vam comprar res encara que vam tenir algunes temptacions i per ser sincera, al Martí no li va ver ni fu ni fa. Només volia veure els ànecs del llac i pujar els cavallets, i per fer aquestes dues coses no cal fer una hora i quart de cotxe!

Si hi aneu, apart de fer el mercat podeu anar al Castell de Chillon on hi ha un mercat medieval del qual no us en puc dir res perquè no hi he estat mai. I sinó, reserveu per agafar el tren per anar a la Maison du Père Noël o al Village du Père Noël.

Ah, abrigeu-vos que l'aire és traidor i si podeu, porteu els nens a la motxilla!

L'Hameau du Père Noël

Al meu poble ja han instal.lat les llums de Nadal, encara no les han encès però no crec que triguin massa a fer-ho. A més a més, ja hi han botigues que venen la decoració de Nadal, i no cal dir que Ikea ja ho té tot col.locat. I per acabar-ho d'adobar, fa quinze dies vam rebre els catàlegs de joguets amb una fulla per escriure al Père Noël, perquè aquí els Reis Mags no s'estilen.
Si ho continuen avançant tant, algún dia anirem a comprar un gelat als xiringuitos de la platja, i al costat hi trobarem un arbre de Nadal.
Personalment, m'agraden aquestes festes però detesto que ens vulguin fer viure l'esperit nadalenc quasi 2 mesos abans.
En fi, no seré menys i també us parlaré de les festes però ho faig perquè hi pogueu anar el més aviat possible i evitar les cues.

A nosaltres no ens cal anar a Lapònia per veure el Santa Claus perquè a poc més de mitja hora de casa, hi trobem l'Hameau du Père Noël que està obert tot l'any.
Agafant la carretera comarcal que us porta fins Annecy, al cap de munt del turó (Andilly) hi trobareu aquest petit poblet on hi viuen, el Père Noël, la Mère Noël i tots els follets.

Encara que el nen era petit, vam anar-hi l'any passat i com us podeu imaginar no va entendre res. Per ell només era un senyor de vermell, amb una barba blanca i una panxa prominent, se'l mirava de cua d'ull i intentava tenir controlats a tots els follets que corrien per la casa del Père Noël.

Només entrar trobareu una gran bústia i un enorme arbre de Nadal, de seguida us sentireu transportats en aquest món màgic i a on brilla l'innocència. En el poble hi trobareu la casa del Père Noël amb el seu gran llit, la roba estesa, l'indret a on es fabriquen els juguets, i una petita sala on els més menuts hi poden deixar el seu xumet. També hi ha la casa de la Mère Noël on fins el 5 de gener ens explica contes vora la llar de foc. I evidentment, també hi han els rens i un gran trineu.
Per si s'us fa tard, en el poble també hi ha un restaurant tot decorat amb motius nadalencs. Ha de ser soprenent anar-hi un dia d'estiu quan la temperatura és de 30°C, tot i que dubto que el Père Noël volti amb el seu vestit gruixut, potser té una muda més fresqueta.

La visita, com sempre, s'acaba a la botiga de records, on hi trobareu de tot! Ja siguin els grans caramels en forma de bastó, barrets de Pare Nadal, tasses i també idees per regals.

L'únic inconvenient és que no s'hi pot entrar amb cotxet, així que quan el Martí es va cansar de caminar, el vam haver de carregar en braços. Però els tres vam passar un moment molt divertit i desenganyem-nos, els nens són l'excusa perquè nosaltres puguem tornar a disfrutar com a nens.

Fitxa tècnica

Horari	Caps de setmana de novembre i dissabtes de desembre i gener	9h a 19h
	Diumenges de desembre i fins el 5 de gener	8h a 19h
	Del 8 de gener fins el 19 d’octubre	De dimecres a diumenge de 14h a 18h
Preus	Adults	8€
	Nens 3-11 anys	4,5€
	Menors de 3 anys	Gratuït
Adreça		75 route d’Annecy Mont Sion, 74350 Andilly

Per saber els horaris entre setmana, millor que ho mireu directament a la pàgina web.