Zoo de Basilea

Després de la fabulosa nit a la cabana i d'un dia molt intens veient dinosaures, petjades i coves, va ser d'allò més gratificant arribar a l'hotel.
Només havien passat 24h sense "comoditats", tot i que tenia l'estranya impressió que havien passat dies, i no sabeu com vam valorar l'escalfó d'aquella estança, els llençols calents, i el més important, el lavabo a dos passes sense la necessitat de posar-nos les xiruques per anar-hi.

Feia un dia magnífic i vam aprofitar per passejar per la ciutat. La llera del Rin era un bullider de gent aprofitant les últimes hores de sol, i el més sorprenent és que tothom es passejava amb una cervesa a la mà.
Apart d'anar a veure el famós colorejat ajuntament, la prioritat era trobar la mateixa bomboneria a on 20 anys endarrera, en el viatge de fi de curs, havia comprat un bombons per portar a casa. Però tot i ser el cap de setmana de Pàsqua, s'havien permès el luxe de tancar a les 16h30. Coses com aquestes encara em sorprenen, perquè a Suïssa tan és el calaix que puguin fer, es tanca quan és l'hora i no s'estan de romanços.

Tornant cap a l'hotel buscant un restaurant, just al carrer paral.lel, ens creuem amb una senyora calçada amb uns talons de vertigen, uns pantalons massa cenyits i una semarreta que semblava més aviat un cinturó. Em miro el Maurici i li dic: "-És el que em penso que és?" i em contesta: "-Si, tira i no et paris". Resulta que darrera del nostre hotel es concentraven totes les barjaules de Basilea, i tot i que abans de fer una reserva en qualsevol establiment em miro i em remiro totes les crítiques, aquest petit detall se'm va passar per alt. El nen ni es va immutar i feiem el que fos per evitar els 50 metres de "carrer vermell". 

Però no us volia parlar de tot això, sinó del fantàstic zoo, un zoo que no té res a envejar al de Barcelona sinó al contrari i que a més a més, és més barat.
Les infrastructures són explèndides, nèt, envoltat de natura tot i trobar-se dins de la ciutat i amb una vintena de cigonyes vigilant cada racó des dels seus alts nius.
Guardo un mal record de l'última visita al zoo de Barcelona; brut, els animals mal cuidats, fred, amb olors desagradables...,  i aquest és diatralment oposat, amb un restaurant que sembla que estiguis en un lodge en mig de la sabana africana.

Malgrat que el dia abans semblava que la primavera havia arribat, un dia gris, trist i plujós ens esperava quan vam entrar al parc i per escalfar-nos una mica, vam anar directes a l'aquari. I és que aquest zoo està preparat pels durs hiverns, tots els animals tenen l'habitat d'hivern, tancat, i el d'estiu a l'aire lliure. Així tant els visitants com els inquilins no passen fred.

Tot i que teníem el Martí girat per culpa de la falta de son i el cansament, vam disfrutar veient com
els lleons endrapaven amb impaciència els troços de carn que havien amagat dins del seu enclòs. Vam poder veure com el lleó feia gala de la seva ferocitat marcant el seu territori i no deixant que cap cria s'acostés al menjar que creia seu. Era un espectacle sentir-lo rugir i córrer darrera dels seus congèneres que quan el veien despistat, intentaven rapinyar un tall.

També va ser curiós veure com 5 elefants sortien per recuperar els platans i altres fruites que el seu cuidador havia repartit. L'expectació era màxima, la majoria dels visitants tenien els smartphones apunt per immortalitzar la passejada.

Ens vam enriolar a la zona dels primats; un orangutan amagat sota una caixa plena de palla, un goril.la mirant-nos de reüll, uns micos perseguint-se, i un caputxí observant atentament el Martí.

Com ja us he dit, el nen s'havia llevat amb el peu esquerra i ja l'havíem avisat que no li compraríem res a la botiga del zoo; i tot i que ho vam voler evitar, no sé com s'ho fan però no hi ha cap sortida sense passar per la tenda de regals i aquí va començar el show.
Abans de tenir fills, quan veia una criatura fent una marranada al mig del carrer, sempre deia que a mi allò no em passaria, però em va passar. Crits, plors, més crits, en definitiva una rebequeria en tota regla, xisclant entre sanglots que ell volia un conill de peluix mentre cada vegada que intentàvem parlar amb ell ens cridava que el deixéssim. Vaig passar a ser la mare observada, amb aquelles mirades d'incredulitat i de desaprovació. L'única solució va ser deixar-lo en la seva frustració, ràbia i impotència fins que les llàgrimes es van convertir en plors de tristesa mentre mirava per la finestra del tram.

Una de les altres atraccions que no us podeu perdre si aneu a Basilea és creuar la llera del Rin amb unes barquetes de fusta que es desplacen gràcies a la corrent del riu. La tonteria se la fan pagar i el preu no inclou la tornada, així que la caminda per tornar a creuar el riu ens va acabar de rematar; i el més trist de tot plegat és que no hi havia cap cafeteria oberta per poder recuperar forces.

La tête d'or

Després de la magnífica i inoblidable hora al consulat espanyol, vam decidir anar-nos a relaxar a la Tête d'Or. Diria que és el millor que un pot fer per aprofitar la 1h45 de trajecte.

Pels que no hi hagueu estat mai, us diré que és un parc enorme amb jardí botanic, zoo, llac... i tot gratuït! Ho té tot per passar-hi un dia en família.

Tenim l'horari europeu molt arrelat i tot i que només eren les 11h30, el meu home ja tenia gana. Així que només entrar al parc, ja havíem de buscar un lloc per anar a menjar i cap dels que véiem eren del seu agrat. I mentre ens feiem un tip de caminar intentant evitar totes les àrees de joc i els animals, no aconseguíem que el nen ens seguís; ell estava emocionadíssim, enmig d'aquell passeig ple de castanyers, recollin totes les castanyes que podia. I es clar, en les seves petites mans només n'hi cabien un parell i ens havíem de parar cada vegada que en perdia una perquè feia un drama.
Per complicar-ho tot una mica més, en el parc només hi ha panells a les entrades, així que una vegada descartats els tres primers restaurants, no sabíem a on quedava el quart. Quan vam arribar a una de les entrades, vam veure que havíem de desfer tot el camí i anar cap a la zona dels animals, just davant de les girafes.

La propera vegada ja us dic jo que farem picnic perquè mare de déu senyor, aquell xiringuito es feia pagar a preu d'or totes les begudes i postres. Si, el menjar era bo però deixar-se la setmanada en un parell d'amanides és un robo.
En el menú del nen hi anava inclòs un regal i en el seu cas va ser una avió de cartró. No parava de fer-lo volar i jo ja em veia que aniria a parar a l'úll d'una girafa i després, començarien els plors perquè l'hauria perdut. Amb el seu avió ja en tenia prou i només es va quedar embadalit quan les cinc girafes que hi havien al tancat van començar a córrer. Desconeixia la velocitat que podien agafar aquells animals de coll tan llarg i la veritat, i és que tot i tenir aquestes mides tan desproporcionades, tenien estil.

Feia 10 des de la primera vegada al parc, va ser el dia que vam anar a donar-nos d'alta al consulat, i la part del zoo ha patit un canvi brutal i necessari. Alguns dels animals no els has de veure entre les reixes sinó que els hi han intentat recrear el seu habitat natural. Per tant, pots veure zebres, vaques watusi, girafes i antílops en una sabana artificial.

L'interés pels animals es va acabar ben aviat, llavors només volia recollir branquillons i fer focs. Inútil d'ensenyar-li les tortugues o els micos, tossut com és, anava a la seva buscant el millor lloc per fer un foc imaginari.

L'indret és enorme i vam decidir anar a la zona de gespa per relaxar-nos una mica. Mentre el seu pare estava estirat a l'ombra d'un plataner, es van canviar els rols i li va començar a explicar contes perquè s'adormís. I mentre gaudiem d'aquells moments en família una bestiola de vuit potes va començar a pujar per la meva sandàlia. Els que em coneixeu sabreu que tinc fòbia a les aranyes, així que em vaig treure la sabata d'una revolada, vaig fer un bot i vaig cridar. Sort en vaig tenir del Martí, que amb un dels seus pals es va dirigir a la meva sandàlia i em una veu tranquil.litzadora em va dir: "- Tranquil.la mama, jo la mato". I així ho va fer, com si es tractés del Tió li va fúmer un parell de cops i em va salvar. Els protectors dels animals potser em titllareu d'assassina i mala mare, el Martí sap que no s'ha de fer mal a cap bestiola i ha anat castigat per trepitjar un llimac, però és que amb les aranyes no puc.
Amb esgarrifances vaig sortir de la gespa per anar a veure els cèrvols, i llavors els pals que duia el Martí es van convertir en baquetes i tot eren tambors. Impossible de fer un metre sense que es parés a qualsevol lloc per "tocar" l'instrument imaginari.

I mentre ens dirigíem a veure els osos i els tigres, ens va fer una marranada de les que fan història, d'aquelles en les que tothom et mira com si fossin la santa inquisició. No em pregunteu què li passava per què no ho sé, tot eren crits i plors. Vam acabar marxant sense veure els tigres i els osos, no per culpa del seu drama, sinó perquè no hi eren.

En fi, si mai heu d'anar al consulat o decidiu passar el dia a Lyon, no us deixeu de visitar la Tête d'Or.

Zoo de Servion, un any més tard

És la tercera vegada que anem al Zoo de Servion i aquesta és la primera vegada que el Martí va disfrutar com un boig.

La primera vegada tenia 13 mesos i encara no caminava, va ser un pal perquè no volia estar-se al cotxet i només volia anar en braços. La segona vegada va ser l'abril de l'any passat i en arribar, ens vam trobar tot el zoo nevat i els animals encara amb el pelatge d'hivern.

Aquesta vegada vam aprofitar els primers dies de sol i temperatures càlides per anar-hi. Vam sortir de casa en horari català i quan vam arribar ja eren quasi les 12h, hora de dinar! Així que per evitar cues i trobar una taula lliure, només passar per la porta vam anar al restaurant, amb l'estòmac ple sempre es visita millor.

Ens vam posar ben aprop de les finestres per veure el tigre passejar-se, i com que estem en ple apogeu del "Libro de la Selva", el Martí no parava de dir que era el Shere Khan i que ell era el Mowgli. Aquella finestra amb vistes al felí va ser millor que qualsevol tauleta, smartphone o tele ja que obria la boca encantat.

Vam decidir que en comptes d'agafar el cotxet aniríem amb el tricicle i així intentaríem que aprengués d'una vegada per totes a pedalejar, però és més fàcil moures a l'estil "Pedro Picapiedra" i malgrat els nostres intents, la seva tossuderia va guanyar.

La part dels micos el va fascinar, sobretot perquè n'hi havia un, que emprenyat, es posava dret i picava contra el vidre. Ell es feia el valent acostant-se al vidre però quan veia que un dels simis s'apropava, un riure nerviós l'envaïa i fugia corrents. L'havíem d'empènyer a veure més animals sinó s'hagués quedat davant d'aquella gàbia.

Quan es va cansar d'avançar amb el tricicle, va començar a córrer pels camins de terra. I una senyora en sentir que el cridàvem en català ens va parar per preguntar d'on érem. És la segona vegada que ens trobem catalans en aquest zoo i quan ets lluny de casa, et fa il.lusió i de seguida preguntes d'on ets. Els llops blancs no li van fer ni fred ni calor, ell només volia córrer per la passarel.la de fusta i fer soroll. 

Tot d'una, va veure uns ànecs mig endormiscats i s'hi va voler apropar, va intentar anar tan a poc a poc i fer els menys soroll possible, però de seguida van escapar i ell els va perseguir fins que van entrar al tancat dels antílops. Va arribar un moment que ja tant l'hi era veure animals, ell només volia anar a l'enorme àrea de jocs que hi ha a l'entrada. Per sort, el "Libro de la Selva" va funcionar, ja que li vam dir que veuríem el Baloo. Però quan els va veure, de seguida ens va dir que aquells no eren el seu "compadre" ja que eren ossos bruns. Tot i així, es va quedar encuriosit veient com es posaven drets i es rascaven amb l'enorme tronc. Ni els lleons ni els tigres van fer que canviés d'idea, ell volia jugar. Va ser el moment que vam aprofitar per fer un cafè a les taules de fora mentre ell pujava i baixava el tobogan.

Abans d'anar a veure els rèptils, es va voler despedir del seu amic simi, va pujar al tricicle i tirat pel seu pare vam arribar al Tropicarium. 

Quan va veure els cocodrils dormint amb la boca oberta va ser quasi impossible moure'l d'aquell terrari. Vam arribar just a l'hora que donaven de menjar a tots els insectívors, quin espectacle. En funció de cada rèptil tiraven una quantitat important de grills, els pobres no paraven de carrisquejar davant l'imminent queixalada. En tot això el Martí va deixar el terrari dels cocodrils per quedar-se embadalit davant de les tortugues d'aigua; l'única cosa que el va moure va ser una enorme taràntula i el seu pare es va ocupar d'ensenyar-li com n'era de peluda mentres a mi em recorrien esgarrifances.

No li va fer cap mena de fàstic veure les serpotes com es menjaven els ratolins morts. A la meva àvia li hagués agafat un infart veient aquells tres animals de sang freda obrint la boca desmesuradament. La resta del zoo li va interessar ben poc, ni els pingüins van aconseguir cridar-li l'atenció, ja estava massa cansat i la son el començava a dominar.

La propera vegada que hi anem, que segurament serà l'any que ve, sortirem de casa després de dinar així podrem veure com alimenten a la majoria d'animals i ens estalviarem uns quants dinerons.

Aquest zoo no té res a veure amb el de Barcelona, no us hi espereu trobar elefants o dofins, però a mi m'agrada molt més que el de la ciutat comtal. Està al mig del bosc, els animals tenen lloc per córrer, està molt més ben cuidat i el preu, tot i sent Suïssa, és més correcta.

Carnestoltes al Bois de la Bâtie

Una cosa molt curiosa a Suïssa és que depèn de la regió es celebra carnestoltes o no, tot depèn de si és un cantó protestant o catòlic. Per tant, a la ciutat de Calvi no han sigut dies de disbauxa però tot i així, vam decidir que s'havia de celebrar si o si.

Dijous gras vaig fer 20 minuts de cotxe per aconseguir llardons, em vaig posar el delantal i em van sortir dues coques de "landrrons" amb "xampinyons", segons el Martí, i les va devorar. Gràcies a una bona amiga, que és una artista amb temes de costura, vaig posar-me fil a l'agulla per fer-li una cua de lleó ja que amb el Centre Català de Lausanne li faríem la màscara el mateix dissabte de carnaval. I tot i haver fet cursos de costura quan era petita, vaig descobrir que no en tinc ni idea.

Feia anys que no menjava botifarra d'ou, aquí no se'n troba, però una senyora del centre de Lausanne va fer el viatge de Barcelona a Ginebra amb la maleta ben carregada  d'aquest embotit tan emblamàtic. El Martí no l'havia probat mai, i en comptes d'agafar el pa amb tomàquet i la botifarra, ell es va dedicar a deixar el pa ben pelat, imagino que li va agradar.

No en teníem prou i vam decidir que amb el centre català de Ginebra organitzaríem un berenar de carnestoltes. Com que no tenim local es va dir de fer-ho en un parc, i vaig donar l'idea de fer-ho al Bois de la Bâtie. El més curiós de tot és que ningú el conexia, i vaig fer descobrir aquest fantàstic indret a 6 famílies. 

Veient que anunciaven un cap de setmana de primavera, vaig témer que el parc no fos un formiguer de nens, i les meves pors es van fer realitat. Trobar aparcament es va convertir en una missió quasi impossible i havíem de vigilar en no esclafar cap gos i no emportar-nos cap cotxet, mai havia vist tanta munió de gent en un parc.

El millor de tot és que en mig d'aquella multitud era fàcil trobar els nostres nens, perquè eren els únics que anaven disfressats. Em va resultar curiós veure com la vergonya s'instal.la cap als 7 anys; els més petits anaven tot cofois amb la seva disfressa i es feien el sord amb els comentaris de la gent, però els que ja tenien quasi set anys, en veure que el miler de nens que jugaven anaven vestits de carrer (encara que de vegades alguns conjunts semblin disfresses), es volien treure la roba de princesa o de bruixa. Us asseguro que el meu no va deixar anar la destral ni un sol moment, anava tot orgullós vestit de bomber amb la cara bruta perquè havia apagat un foc.

No cal dir que no van parar quiets, tots van trobar l'àrea de joc més indicada per la seva edat i fins i tot, es van posar a jugar a cuit i amagar entre mig dels arbres. Quan ja estaven ben cansats vam anar a descobrir els animals que allotja el parc; no tenien por en posar les mans entre les reixes per tocar les ovelles peludes, córrer darrera dels galls d'indis i d'unes altres aus que campaven en llibertat.

Em temo que algunes d'aquelles bestioles van acabar probant les xuxes, doncs cada nen anava amb una bosseta i com que tenen aquelles ànsies d'alimentar els animals... Espero que la propera vegada que hi anem, no hi trobem a faltar alguna de les bèsties perquè no sé fins a quin punt el seu estòmac pot tolerar les llaminadures.

Si no coneixeu aquest parc és un lloc ideal per descobrir-lo aquests dies que la primavera comença a treure el cap.

Parc des oiseaux

A poc més d'una hora i mitja de Ginebra trobem el Parc des Oiseaux, és una de les primeres vegades que us proposo una activitat a França, i aquest parc es troba direcció Lyon.

Com molt bé diu el seu nom, els únics animals que hi trobareu seran les aus, algunes d'elles molt conegudes i d'altres sorprenents. L'indret és fabulós i hi trobem una de les col.leccions d'ocells més riques d'Europa, amb més de 3000 ocells originaris de tots els continents. Però el que més sorprèn és la forma en la que podem descobrir aquestes aus, ja que s'intenta recrear els paisatges on acostumen a viure.

Nosaltres hi vam anar just fa un any, hi vam anar amb uns amics que són originaris de la regió que tenen dues nens més grans que el Martí. I aquí és a on vam veure que anar-hi amb nens d'un any i mig, o de 3 anys o de 5 canvia completament. Qui va disfrutar més va ser la nena de 5 anys, el Martí era massa petit i només corria agafant les plumes, per ell era més interessant un animal gran com un elefant que no pas un lloro. L'únic que el va deixar bocabadat va ser l'espectacle de vol, cada vegada que sentia que li passava un au per sobre del cap s'ajupia, sense adonar-se que abans de tocar-lo a ell tocarien el cap del seu pare o el meu.
Estem acostumats a veure espectacles de rapaç però no tan amb pelicans, grues, ibis.... totes amb vols molt diferents i majestuosos.

Podreu veure volar aquestes aus cada dia a les 16h durant 30min, en cas de mal temps les representacions poden ser anul.lades; però en el nostre cas feia un sol de mil dimonis i havíem agafat jerseis per si feia fresqueta però no gorres pel sol.


Per acabar el dia vam anar a veure els pingüíns, però aquí els dos més petits ja s'havien adormit en el cotxet rebentats de córrer amunt i avall.

El parc disposa de dos restaurants i dos bars a on s'hi poden trobar entrepans, a més a més, també té àrea de picnic. També trobareu àreas de joc per totes les edats, a on també s'hi passegen els ànecs. I si voleu, per 3,50€, podeu agafar un tren que us donarà la volta a les instal.lacions.

Horari	Març, abril, octubre i fins l’11 de novembre	De dilluns a diumenge de 10h a 16h30
	Maig, juny i setembre	De dilluns a diumenge de 9h30 a 17h
	Juliol i agost	De dilluns a diumenge de 9h30 a 17h30
Preus	Adults	15€
	Nens 3-12 anys	12€
	Menors de 3 anys	Gratuït
Adreça		RD1083, 01330 Villars-les-Dombes

Parc Challandes

Aquest cap de setmana no volíem anar massa lluny i vam estar de sort perquè hi havien activitats a tocar de casa. Però de tant en tant, les coses no surten com ens agradaria, i malgrat que us proposo activitats a la pàgina del facebook, de vegades aquestes ens deceben. Això és el que ens va passar el diumenge quan vam anar a les portes obertes del Parc Challandes.

L'any passat vaig veure que hi havia un parc amb animals a Bellevue, a només 15 minuts de casa, i de seguida me'n vaig informar. Resulta que només el pots visitar una vegada i després t'has de fer membre de l'associació.  No sé per què no hi vam arribar anar mai però aprofitant les portes obertes vam decidir deixar-nos-hi caure.

El parc acull animals perduts, abandonats, o massa joves per rependre la llibertat. Alguns d'ells poden tornar a la natura i d'altres, es queden al parc. El parc alberga linx, panteres, servals, alguns micos, llops, ossos rentadors, diferents aus....

Evidentment, a primer cop d'ull la tasca que fan em sembla brillant però quan veus les instal.lacions... Vaig sortir d'allà empipada, sense entendre com l'Estat de Ginebra permet que els animals visquin d'aquella manera, sense comprendre per què no els traslladen en un indret més òptim.

Només entrar tens la sensació d'estar anxovat i una ferum t'omple les narius. Resulta obvi que el parc no està preparat per acullir visitants; els camins estan fets amb rajoles desaparellades i són estrets, impossible d'anar-hi amb un cotxet i de difícil circulació quan els visitants es paren per observar els animals, ja que el camí queda bloquejat. Algunes de les feres s'han convertit en animals de companyia, com el lleopard de les neus, anomenat Papillon, que quan el crides s'acosta de seguida.

En una casa, hi tenen milers de gàbies unes sobre les altres, amb ocells, ratolins, tortugues... i el tuf aquí és insuportable.

Només vam necessitar 30 minuts per fer el recorregut, està clar que tampoc ens hi vam encantar. A més a més, per més inri, al nen se li va tancar una d'aquelles portes de ferro amb contrapès contra els morros. Estava oberta, ningú la va tocar i de sobte, pum!!! El nen va caure assentat a terra amb un bon nyanyo acompanyat de plors.

A nosaltres no ens hi tornaran a veure però si hi voleu anar, només obren els matins de 9h30 a 12h i la primera visita és gratuïta.

Juraparc

Aquest cap de setmana ha sigut de canícula total, hem arribat a temperatures de 36°C i per tal de defugir la calor, vam pujar al Jura buscant la fresca.

Teníem els sogres a casa i s'havia de fer alguna activitat interessant per petits i grans i a la fresca.

Després d'una hora i quart de cotxe vam arribar al Juraparc, al bell mig de les muntanyes. Mentre ens hi dirigíem, anàvem veient com la temperatura anava baixant, i en sortir del cotxe ens esperaven uns agradables 25°C acompanyats d'un airet fresquet.

La visita es fa per sobre d'unes passarel.les de fusta a 3m d'alçada des d'on es poden observar els animals en un habitat natural, ja que qualsevol pedra o arbre no ha sigut afegit per l'home. El problema d'aquest tipus de "zoo" és que un es torna boig intentant veure darrera de quina pedra s'amaguen els animals, i pels més petit és quasi impossible veure'ls. Sort que quan veus un grup de gent senyelant entre les fulls saps que allà si amaga alguna bestiola, i pots intuir una orella o una cua.

El Martí va veure una gran tifa en forma d'ensaïmada i ens va preguntar "c'est quoi ça?", i li vam dir que era caca de bisó, i durant tota la visita ell només volia veure els excrements d'aquest animal. Tan li va fer que veièssim dues cries d'ós d'un any de vida, o com s'espentaven els llops quan l'òs s'aixecava i passava aprop seu... Per ell, el més interessant de la visita van ser les caques i córrer amunt i avall de les passarel.les de fusta.

Apart d'aquest tres animals, que tots buscaven l'ombra, també hi ha lynx tot i que per molt que ens hi vam esforçar, no els vam saber veure. I un tipus de cavall anomenat Prezwalski, típic de Mongolia i que està en vies de desaparició. És un cavall que mai s'ha pogut domesticar, té el cap gran amb els ulls en alçada i no als laterals, unes orelles llargues i és petit en comparació la resta de cavalls, 1,20m. 

Amb menys d'una hora ja havien recorregut les instal.lacions, i veient l'interés del Martí vam anar a veure les cabretes que hi ha just davant del Juraparc i a on no s'ha de pagar cap entrada. Com era d'esperar, aquí s'ho va passar la mar de bé, cridant-les perquè s'acostessin a ell i alimentant-les.

Vam decidir anar a Vallorbe a dinar, el Juraparc també té restaurant però no vam trobar els preus massa raonables. A més a més, recordàvem que l'última vegada que havíem anat en aquest poble havíem menjat molt bé al Restaurant de la Placette. Malauradament estava tancat, però l'opció B, el Casino, ens va sorprendra gratament.

Tot i que ja havíem visitat les Grottes de Vallorbe, vam tornar-hi anar per passar una mica de fred. Aquest coves sempre estan a 10°C i quan hi vam anar al mes de març, ens vam desvestir de la calor que feia dins però aquesta vegada ens vam haver de vestir. Vam canviar les sandàlies per bambes i vam agafar el jersei.

El camí per arribar-hi semblaven les rambles; com canvia tot quan la calor s'instal.la i la neu ens abandona. Hi havien un munt de famílies fent picnics a la vora del riu Orbe i és que aquest bosc és màgic, només hi falten les fades. No cal ser gaire bon fotògraf per fer instantànies de concurs, perquè aquest bosc és molt fotogènic.

Només calia posar un peu dins la cova perquè la calor desapareixés, i evidentment, va costar sortir-ne. Encara que feia pocs mesos que hi havíem anat, em va encantar tornar-hi, són unes coves que no et deixen indiferent.

Abans de tornar cap a casa, vam fer una parada al Llac de Joux al poble Le Pont. Ens vam quedar petrificats en veure aquell paisatge que mesos abans havíem vist nevat i amb el llac gelat, un llac pel qual hi vam caminar i ara la gent s'hi banyava.

Fitxa tècnica Juraparc

Horari		Obert cada dia de 9h fins la posta de sol
	D’abril a octubre	Dilluns, dimarts i dimecres tanquen a les 18h
	De novembre a març	Dilluns, dimarts, dimecres, dijous i diumenges tanquen a les 18h
Preus	Adults	6CHF
	Nens 6-16 anys	4,5CHF
	Menors de 6 anys	Gratuït
Adreça		Rte de la Vallée 3, 1342 Le Pont/Vallorbe

Zoo de la Garenne

Al mig de les muntanyes del Jura trobem el zoo de la Garenne, la seva gran particularitat és que tenen un munt d'aus rapaces: mússols, òlibes, falcons, tòtils, voltors...

Si heu estat al Zoo de Servion, aquest és molt més petit i familiar; amb mig dia es pot visitar, tot i que té àrea de picnic i xiringuito per si us hi voleu quedar a dinar.

El més curiós és el gat salvatge, que recorre la seva gàbia amb cara de pocs amics i els nens no veuen cap mena de diferència amb el gat domèstic; sí, és més gran però els sents dient que el volen tocar. El que si que poden tocar són les cabres que hi han a l'àrea de picnic i fins i tot la closca d'alguna tortuga.

El mes de juny van batejar 2 llops nascuts al parc, Tima i Tilas; i cada any el zoo recull animals ferits per tal d'una vegada recuperats tornar-los alliberar a la natura.
Per tant, és més que un simple zoo on tenen els animals en captivitat, sinó que procura criar les espècies amenaçades, cuidar els animals salvatges ferits, i educar sobre la fauna i la natura.

Una bona manera de passar un diumenge a la tarda i us ben asseguro, que els camins i pobles que passareu són sortits dels dibuixos de la Heidi.

Per cert, a pocs mètres del zoo, el trencall fa una corba molt tancada, aneu en compte!

Fitxa tècnica

Horari	Estiu	9h a 18h
	Hivern	9h a 17h30
Preus	Adults	10CHF
	Nens 2-15 anys	5CHF
	Menors de 2 anys	Gratuït
Adreça		1261 Le Vaud

Zoo de Servion et Tropiquarium

 Després del que esperem que sigui l'última nevada de la temporada, aquest cap de setmana que es preveu assolellat podríem anar al Zoo.
Evidentment el zoo de Servion (aprop de Lausanne) és més petit que el zoo de Barcelona però tot i ser Suïssa, és molt més barat.

A només 1h de Ginebra podrem veure lleons, llops blancs, lleopards, ossos, cangurs, ossos rentadors (mapaches), emús, panteres, bisons,... I animals menys espectaculars però igual d'interessants com les cabres, els ponys, els conills, els micos, els cérvols...

 Les cabres s'acosten a la reixa i els nens més valents les podran tocar; el meu, com que no té por de res, seria capaç d'anar amanyagar a una pantera! Per tant, s'ha de vigilar a on possen les mans!

La primera vegada que hi vam anar no caminava, per tant hi haurem de tornar per tal de que pugui disfrutar més. Però ja us puc dir que s'ho va passar pipa agafant-se a la reixa de les cabres amb una mà i amb l'altre les acariciava.

El parc proposa taules de picnic i té un restaurant amb taules a l'interior i a l'exterior. A més a més, proposa jocs de taula per tal de que els nens estiguin distrets. L'interior és tot de fusta i molt acollidor, eviteu anar-hi a les hores punta doncs es crea molta cua.

Just al costat de les taules exteriors del restaurant, hi ha una àrea amb jocs infantils, tan pels més menuts com pels més grans. Així els pares poden allargar la sobretaula mentre els nens juguen.

Just al costat del zoo es troba el Tropiquarium, és més petit que el zoo i té una petita àrea de jocs com també un xiringuito per fer-hi un mos.
Aquí hi trobarem tortugues, pingüíns, ocells tropicals, flamencs, un vivarium amb cocodrils, serps, granotes, iguanes,...

Cada dia, a les 11h, a les 14h i a les 16h es pot veure com els hi donen de menjar als pingüíns. Els nens segur que es queden embadalits veient com aquestes aus es llencen dins l'aigua com fletxes.

Es pot fer una visita combinada dels dos parcs, i es pot veure com donen de menjar a alguns dels animals. Així que demaneu els horaris perquè realment és impressionant veure com un tigre esquixa un tros de carn.
Bona visita!!

Fitxa tècnica

Horari	Estiu	9h a1 91h
	Hivern	9h a 18hh
Preus  Zoo + Tropiquarium	Adults	17CHF
	Nens 6-16 anys	9CHF
	Menys de 6 anys	Gratuït
Preus Zoo o Tropiquarium	Adults	10CHF
	Nens 6-16 anys	5CHF
	Menys de 6 anys	Gratuït
Adreça		ch. du zoo 1, CH-1077 Servion