Fa 15 dies vam pujar fins a Berna per anar a veure l'exposició temporal dels guerrers de terracota. No és una activitat gaire adecuada per fer amb nens, sobretot quan només tenen 2 anys, però jo hi volia anar, si o si; perquè les probabilitats de que vagi a Xina a veure'ls, són força minses i les despeses no són les mateixes. Tot i que s'han de tenir ganes de veure l'exposició perquè s'ho fan pagar, i a més a més, no tens dret a visitar la resta del museu amb l'entrada als Guerrers de Qin.
Berna és una ciutat preciosa que forma part del Patrimoni de l'Humanitat, i a més a més, té els óssos. Així que amb l'excusa dels guerrers, vam portar al nen a veure aquests animals. Fins fa cosa de 3 anys vivien en unes fosses (Bärengraben), com en el zoo de Barcelona, però ara tenen tot un camp vert (Bärenpark) per córrer just al costat de la llera del riu Aar. Tot i que nosaltres no els vam veure córrer massa, estaven enfeinats en altres tasques, augmentant la família.
Els jardins de la catedral són idonis per gaudir de les vistes de l'Aar i perquè els nens puguin jugar. A cada punta del mirador hi han dues pergòles, una és un bar-restaurant i a l'altre hi tenen a lliure disposició llibres i jocs pels nens, com ara tricicles, cotxets per les nines, bicis,.... La feina va ser nostre per marxar, perquè evidentment ell volia jugar.
A més a més, a la Münster Platform cada primer dissabte de mes s'hi organitza un mercat artesanal.
No era la primera vegada que el Martí anava en un museu, però sí en un museu d'aquells que no estan fets per nens. Per començar, no sé per quin motiu, no ens van deixar entrar amb el cotxet, potser tenien por de que l'encastéssim contra una vitrina, així que vam haver de passar-nos la visita perseguint-lo, portant-lo a coll o arrossegant-lo. Ideal per gaudir de l'exposició!
Només el vam tenir quiet uns minuts quan vam arribar a les escultures dels guerrers, caballs i ànecs, la resta van ser corredisses amunt i avall, crits i jocs. I ja us dic jo que els suissos són molt quadrats, i no ens paraven de mirar.
Però el pitjor de tot, és que ens haguéssim pogut estalviar tota aquesta angoixa si ens haguessin deixat entrar el cotxet! Així que la culpa era del Museu i per tant, que la resta de visitants es deixessin d'històries i mirades furtives.
Malgrat tot, vam aprofitar la visita, cada un d'una manera diferent i fins i tot el nen va retenir alguna cosa, perquè cada vegada que veu l'imàn de la nevera que vam comprar ens diu que és un guerrer.
No podíem marxar de Berna sense passar per la torre del rellotge (Zytgloggeturm), on quatre minuts abans de l'hora es figures es posen en moviment. La primera vegada que vam anar a Berna va ser una decepció, nosaltres allà esperant amb les càmares apunt, emocionats, i uns segons més tard ens preguntàvem :"-ja està?!?" Per tant, només hi vam passar per sota per dirigir-nos al Parc Kleine Schanze, des d'on hi ha un funicular que et baixa al barri de Marzili a la vora del riu. A més a més, en aquest parc hi ha un bar-restaurant que té la millor terrassa del món: davant de la gespa a on poden jugar als nens, amb tombones i cadires de vímet. Us admeto que hi vam passar una hora llarga i va ser la millor manera per acabar el dia.El problema va ser arribar al pàrking! Cada any, pel maig, fan una carrera de 17km entre els carrers antics de la ciutat, i ja us dic jo que creuar amb un cotxet entremig de corredors envalentits és tota una odissea.
Com sempre, si voleu saber més coses de Berna no dubteu en demanar-m'ho!
