Anem al restaurant amb un nen? Buf!

Quan només em quedaven 15 dies per tenir el meu nen, vam anar a fer una fondue amb una parella que el seu fill tenia 2 mesos: Déu meu senyor, el què ens esperava!

Els nens tenen el do de l'oportunitat, recordo que el primer dia que vam anar al restaurant, el Martí tenia 2 mesos i mig i dormia plàcidement; però va ser seure i que el camarer ens portés les cartes que el senyor va obrir els ulls com dues taronges. Com que la majoria de mares, ens transfomem en biberons gegants i amb cames, de seguida hem d'aprendre a menjar amb una sola mà mentre el nostre estimat fill ens xucla fins les entranyes. Per tant, futures mares, el bístec us l'haurà de tallar la vostra parella, no us compliqueu la vida, demaneu coses fàcils de menjar perquè no us veig pelant gambes amb una sola mà. Jo sóc la reina dels tàrtars quan vaig als restaurants, amb una sola mà pots menjar-los i no hi ha risc de que es refredi!

Però no és moment de desanimar-se perquè la cosa es complica a mesura que es van fent grans, és una equació exponencial: més anys = més problemes.

Però com a pares moderns tenim ganes de seguir aprofitant de les sortides i continuar anant als restaurants; a més a més, de moment encara no hi prohibeixen els nens, però em sembla que tot arribarà.

S'ha de pensar una mica amb el cap quan decideixes menjar fora amb un nen; no es pot anar en un restaurant tipus "El Bulli" perquè és evidentment que cap infant aguantarà 3 hores assentat en una cadira, encara que hagis previst mil llibres i juguets. S'ha de ser pràctics i optar per llocs on el silenci no regni a la sala, on tinguin menú infantil, que siguin ràpids a l'hora de servir... el que diuen en anglès "baby or kid friendly". És molt americà però si exportessin la idea tothom estaria més tranquil; tant els pares amb nens, com les parelles o amics que volen disfrutar d'un àpat fora de casa sense suportar plors i crits. Perquè un reportage de la BBC demostra que cada vegada més els nens són menys acceptats als bars i restaurants (http://www.bbc.co.uk/news/magazine-12440906)

Entenc que quan has organitzat un sopar romàntic amb la teva parella per celebrar alguna cosa, trobar-te amb una família amb un nen histèric al restaurant no és l'ambient que havíeu pensat. Però tampoc cal limitar-se a les cadenes de menjar ràpid o deixar-los a casa fins que siguin majors d'edat, perquè també han d'apendre a comportar-se i la majoria de vegades, ells no tenen la culpa sinó que són la conseqüència de la falta d'educació que els hi han donat els seus pares. A Washington hi ha restaurants on et fan descompte si els teus fills s'han portat bé; potser no estaria malament exportar la idea i seria un bon incentiu per alguns pares...

A mesura que van anar passant els mesos, el Martí va deixar de dormir-se al cotxet mentre nosaltres menjàvem plàcidament; va començar a seure en una trona i per tenir-lo ocupat li donàvem un troç de pa; però al cap de res el pa va deixar-li d'interessar i el seu joc favorit era tirar tots els jocs i llibres i que nosaltres li tornéssim a donar; i ara que ja li hem de demanar el menú infantil (en alguns llocs caríssim però això serà un altre article), quan ell ja ha acabat de menjar però nosaltres encara anem pel segon plat, treiem el millor invent dels nostres dies, l'iPad, i sabem que tenim més o menys 30 minuts de pau.

Però el pitjor que us pot passar quan aneu al restaurant no és que el nen no mengi o cridi o plori, sinó que no tinguin trona!

Bon profit!

Cuando sólo me quedaban 15 días para tener a mi niño, fuimos a hacer una fondue con una pareja que su hijo tenía 2 meses: Dios mío, lo que nos esperaba!

Los niños tienen el don de la oportunidad, recuerdo que el primer día que fuimos al restaurante, Martí tenía 2 meses y medio y dormía plàcidement, pero fue sentarse y que el camarero nos diera las cartas que el señor abrió los ojos como platos. Como la mayoría de madres, nos transformándose en biberones gigantes y con piernas, enseguida tenemos que aprender a comer con una sola mano mientras nuestro querido hijo nos chupa hasta las entrañas. Por tanto, futuras madres, el bistec os lo tendrá que cortar vuestra pareja, no os compliquéis la vida, pedid cosas fáciles de comer porque no os veo pelando gambas con una sola mano. Yo soy la reina de los "tartares" cuando vamos al restaurante, con una sola mano puedes comerlos y no hay riesgo de que se enfríe!

Pero no es momento de desanimarse porque la cosa se complica a medida que se van haciendo mayores, es una ecuación exponencial: más años = más problemas.

Pero como padres modernos tenemos ganas de seguir aprovechando las salidas y seguir yendo a los restaurantes; además, de momento todavía no prohíben la entrada a los niños, aunque todo llegará.

Hay que pensar un poco con la cabeza cuando decides comer fuera con un niño, no se puede ir en un restaurante tipo "El Bulli" porque es evidentemente que ningún niño aguantará 3 horas sentado en una silla, aunque hayas previsto mil libros y juguetes. Se tiene que ser prácticos y optar por lugares donde el silencio no reine en la sala, donde tengan menú infantil, que sean rápidos a la hora de servir ... lo que dicen en inglés "baby or kid friendly". Es muy americano pero si exportaran la idea todos estaríamos más tranquilos, tanto los padres con niños, como las parejas o amigos que quieren disfrutar de una comida fuera de casa sin soportar llantos y gritos. Porque un reportaje de la BBC demuestra que cada vez más los niños son menos aceptados en los bares y restaurantes (http://www.bbc.co.uk/news/magazine-12440906)

Comprendo que cuando has organizado una cena romántica con tu pareja para celebrar algo, encontrarte con una familia con un niño histérico en el restaurante no es el ambiente que habíais pensado. Pero tampoco hay que limitarse a las cadenas de comida rápida o dejarlos en casa hasta que sean mayores de edad, porque también deben aprender a comportarse y la mayoría de veces, ellos no tienen la culpa sino que son la consecuencia de la falta de educación que les han dado sus padres. En Washington hay restaurantes donde te hacen descuento si tus hijos se han portado bien, quizá no estaría mal exportar la idea y sería un buen incentivo para algunos padres ...

A medida que fueron pasando los meses, Martí dejó de dormir en el cochecito mientras nosotros comíamos plácidamente; comenzó a sentarse en una trona y para tenerlo ocupado le dábamos un trozo de pan, pero al cabo de nada el pan dejó de interesarle y su juego favorito era tirar todos los juegos y libros y que nosotros se los volviéramos a dar, y ahora que ya le tenemos que pedir el menú infantil (en algunos lugares carísimo pero eso será otro artículo ), cuando él ya ha terminado de comer pero nosotros aún vamos por el segundo plato, sacamos el mejor invento de nuestros días, el iPad, y sabemos que tenemos más o menos 30 minutos de paz.

Pero lo peor que os puede pasar cuando vais al restaurante no es que el niño no coma o chille o llore, sino que no tengan trona!

Buen provecho!