Aquest cap de setmana l'hem passat a la neu, primer a Champèry i el diumenge al Col du Marchairuz, a la Vallée de Joux.
Mentre el Bassin Lemanique romania sota l'espesa boira, a mesura que ens allunyàvem, el sol començava a fer acte de presència.
Havíem preparat un picnic, la idea era gaudir del sol, fer una excursió en raquetes, caminar sobre del llac gelat..., però ja es sap que quan es va amb nens no tot és factible perquè ja no ets tu sol el que decideix, i ells tenen idees molt diferents a la teva.
Què fer amb un nen que quan veu la neu es torna boig com els animals? És molt trist que compari el meu fill amb un gos, però quan entra en contacte amb la neu alguna cosa passa pel seu cap i els seus instints més primaris es revelen. La seva passió és revolcar-s'hi, menjar-se-la, fer la croqueta, estirar-s'hi i assaborir la neu, que segons ell està molt bona.
Així doncs, tu pots haver previst fer una caminada per la neu, però ell ha decidit quedar-se al bell mig del camí, llepant la neu. I rondinant, només et queda agafar-lo i posar-te'l dins la motxilla per poder avançar i gaudir de l'excursió.
Però la relació amb la neu ha canviat al llarg dels seus dos anys de vida. Amb 9 mesos se la mirava curiós de que estigues fred, amb 14 no la volia ni tocar ni caminar-hi i amb 20 mesos, va començar la seva devoció.
El Col du Marchairuz proposa un gran número d'activitats i sense masses aglomeracions. L'únic problema és que hi has d'anar amb l'equipament doncs no hi ha res per llogar skis, raquetes o trineus. L'avantatge és que et pares allà a on vols, hi ha una gran quantitat de parkings al voltant de la carretera, amb camins ben senyalats per tal de diferenciar els que són per ski nòrdic, exursions amb raquetes o a peu, i zones per fer trineu.
Sense anar més lluny, en aquest coll hi trobareu una pista d'1km per baixar-la amb trineu, ja us avanço que pujar-la tirant de trineu i nen no és tan divertit com baixar-la.
Després de 9 anys en aquest territori, aquest cap de setmana hem explorat dues zones totalment desconegudes, i per descompat hi tornarem perquè el millor de tot és que és gratuit! Només t'has de treure un abonament per fer ski nòrdic i són 10chf diaris, la resta és FREE!
Això si, si hi tornem vigilarem a on deixem el cotxe perquè després de la caminada ens pensàvem que hauríem de passar la nit allà. El cotxe l'havíem deixat en una zona on feia una mica de pendent, hi havia una fina capa de neu dura i quan intentàvem fer marxar endarrera, les rodes patinaven.
N'hi ha per riure, el nen dins del cotxe dient:"Va, anem!" mentre nosaltres recollíem branques per posar-les sota les rodes; per sort, va passar una parella i els hi vam demanar que ens ajudessin a empenyer el cotxe. El malson només va durar 15 minuts!
Este fin de semana lo hemos pasado en la nieve, primero en Champéry y el domingo en el Col du Marchairuz, en la Vallée de Joux.
Mientras el Bassin Lemanique permanecía bajo la espesa niebla, a medida que nos alejábamos, el sol empezaba a hacer acto de presencia.
Habíamos preparado un picnic, la idea era disfrutar del sol, hacer una excursión con raquetas, caminar sobre el lago helado ..., pero ya se sabe que cuando se va con niños no todo es factible porque ya no eres tú solo el que decide , y ellos tienen ideas muy diferentes a la tuya.
¿Qué hacer con un niño que cuando ve la nieve se vuelve loco como los animales? Es muy triste que compare a mi hijo con un perro, pero cuando entra en contacto con la nieve algo pasa en su cabeza y sus instintos más primarios se revelan. Su pasión es revolcarse en ella, comersela, hacer la croqueta, estirarse y saborear la nieve, que según él está muy buena.
Así pues, tú puedes haber previsto hacer una caminata por la nieve, pero él ha decidido quedarse en medio del camino, lamiendo la nieve. Y refunfuñando, sólo te queda cogerlo y ponerlo en la mochila para poder avanzar y disfrutar de la excursión.
Pero la relación con la nieve ha cambiado a lo largo de sus dos años de vida. Con 9 meses la miraba curioso, con 14 no quería ni tocarla ni andar en ella y con 20 meses, comenzó su devoción.
El Col du Marchairuz propone un gran número de actividades y sin demasiadas aglomeraciones. El único problema es que tienes que ir con el equipamiento pues no hay nada para alquilar skis, raquetas o trineos. La ventaja es que te paras allí donde quieres, hay una gran cantidad de parkings alrededor de la carretera, con caminos bien señalados para diferenciar los que son para ski nórdico, exursiones con raquetas o a pie, y zonas para hacer trineo.
Sin ir más lejos, en este puerto de montaña encontraréis una pista de 1km para bajarla con trineo, ya os adelanto que subirla tirando de trineo y niño no es tan divertido como bajarla.
Después de 9 años en este territorio, este fin de semana hemos explorado dos zonas totalmente desconocidas, y por descontado volveremos porque lo mejor de todo es que es gratuito! Sólo tienes que sacar un abono para hacer ski nórdico y son 10chf diarios, el resto es FREE!
Eso si, si volvemos vigilaremos donde dejamos el coche porque después de la caminata pensábamos que tendríamos que pasar la noche allí. El coche lo habíamos dejado en una zona donde hacía un poco de pendiente, había una fina capa de nieve dura y cuando intentábamos hacer marchar atrás, las ruedas patinaban.
Hay para reírse, el niño dentro del coche diciendo: "Va, vámonos!" mientras nosotros recogíamos ramas para ponerlas bajo las ruedas; por suerte, pasó una pareja y les pedimos que nos ayudaran a empujar el coche. La pesadilla sólo duró 15 minutos!
Ce week-end nous l'avons passé à la neige, d'abord à Champéry et dimanche au Col du Marchairuz, dans la Vallée de Joux.
Pendant que le Bassin Lémanique restait sous l'épais brouillard, au fur et à mesure qu'on s'éloignait, le soleil commençait à faire son apparition.
Nous avions préparé un pique-nique, l'idée était de profiter du soleil, faire une excursion en raquettes, marcher sur le lac gelé ... mais on sais que quand on sort avec des enfants, tout n'est pas faisable parce que ce n'est pas toi qui décide, ils ont des idées très différentes des vôtres.
Que faire quand un enfant de qu'il voit la neige devient fou comme les animaux? Il est très triste de comparer mon fils avec un chien, mais quand il entre en contact avec la neige quelque chose se passe dans sa tête et ses instincts les plus primaires se révèlent. Sa passion est de se rouler dedans, la manger, s'allonger et profiter de la neige, et il dit qu'elle est très bonne.
Donc, vous avez prévu de faire une promenade dans la neige, mais il a décidé de rester dans le milieu du chemin, en léchant la neige. Et en grommelant, vous le ramassez et le mettez dans le sac à dos pour avancer et profiter de la sortie.
Mais la relation avec la neige a changé au cours des des deux ans de vie. Avec neuf mois il la regardait curieux, avec 14, il n'osait pas la toucher ou marcher dessus et à 20 mois, a commencé sa dévotion.
Le Col du Marchairuz propose un certain nombre d'activités et sans trop de foule. Le seul problème est que vous devez amener le matériel car il n'y a rien pour louer des skis, des raquettes ou les luges. L'avantage est que vous vous arrêtez où vous voulez, il ya beaucoup de places de parking autour de la route, avec des sentiers bien balisés pour différencier ceux qui sont pour le ski nordique, les raquettes ou la marche, et les zones de luge.
Sans aller plus loin, sur ce col se trouve une piste de 1 km pour la descendre en luge, et je vous averti que c'est moins rigolo tirer de la luge et le gamin pour arriver en haut.
Après neuf ans dans cette région, ce week-end, nous avons exploré deux zones totalement inconnus, et bien sûr, on y retournera parce que le mieux de tout est que c'est gratuit! Il faut juste avoir un abonnement pour le ski nordique, le reste est GRATUIT!
Mais si on y retourne, on va faire gaffe d'où on laisse la voiture car après la promenade je croyais qu'on y passerait la nuit. On avait laissé la voiture dans un endroit avec un peu de pente, avec une couche de neige et quand on a voulu faire marche arrière, les roues dérapaient.
C'était pour rire, l'enfant dans la voiture en disant: "Allez, allez!" tandis que nous, on était en train de recueillir des branches pour les mettre sous les roues, heureusement, un couple passait et on leurs a demandé de nous aider à pousser la voiture. Le cauchemar a duré seulement 15 minutes!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada