Pàsqua diferents tradicions, Pascua diferentes tradiciones, Pâques differentes traditions

La Mona és una tradició de Catalunya, Comunitat Valenciana i Múrcia. La típica mona és un pastís de farina, ous, sucre i mantega amb un ou de xocolata que el padrí regala al seu fillol el dilluns de Pàsqua. Avui en dia, la cosa ha anat derivant i ara es poden trobar mones de xocolata que representen el camp del Barça, els dibuixos de moda del moment, cotxes, cases...

Però d'on ve aquesta tradició dels ous de xocolata? Doncs és una tradició molt antiga, on durant l'abstinència de quaresma, els cristians catòlics no podien menjar ni ous ni productes làctics i els guardaven. Quan s'acabava la quaresma es reunien davant de l'església del poble i els regalaven.
La simbologia de l'ou és que Pàsqua significa "vida nova", i té relació amb la resurrecció de Crist.

La diferència més important és que abans eren ous de gallina pintats i ara són ous de xocolata.

A França, Alemanya, Suïssa i Bèlgica els nens van a "caçar" els ous! Les famílies els amaguen pel jardí o per casa, i els nens els han de buscar. Si es fa a l'exterior, ja es pot tenir interès en que no fagi massa calor perquè sinó els ous es converteixen en fondue!
Les cases es decoren amb ous pintats i conills, i la pregunta és: què té a veure un conill amb un ou? Doncs perquè es diu que són els conills els que amaguen els ous.

A Austràlia, els ecologistes, porten 20 anys intentan canviar el conill de xocolata pel bilby de xocolata, un marsupial típic d'Oceania en perill d'extinció. El diumenge de Pàsqua les famílies catòliques van a missa y porten pans de pessic en forma de creu per l'esmorzar. Els nens s'intercanvien els ous de xocolata i alguns, estàn fets de sucre i tenen juguets a l'interior. A Sydney fan el Sydney Royael Easter Show, que és una fira de granges on s'exhibeixen els seus productes.

A Rússia, com que segueixen el calendari julià, Pàsqua no cau en el mateix moment que nosaltres però ho celebren més o menys com nosaltres. El dimecres comencen a preparar el pastís típic el "paskha" que vol dir Pàsqua en rus. És un pastís de forma piramidal, de formatge (tvorog), ous, mantega, cireres confitades i panses amb les lletres XB, que vol dir Crist ha resuscitat. El porten a l'esglèsia el diumenge de Pàsqua perquè sigui beneït i també hi porten ous de gallina pintats. Després de la missa es mengen els ous, i després de dinar el "paskha"




A Bulgària, no amaguen els ous sinó que els tiren ja sigui contra les esglésies o contra les famílies. Es diu que si un d'aquests ous no es trenca, la família tindrà sort tot l'any. També preparen un pastís anomenat "Kozunak" i s'assembla al panettone italià.

A Suècia els nens i les nenes es disfressen de bruixes de Pàsqua, Påskkärring, i van de porta en porta demanant caramels. Les cases s'adornen amb plumes i ous de Pàsqua pintats. També existeixen uns altres tipus d'ous de Pàsqua de cartró, que es poden omplir de xocolata o regals. La búsqueda dels ous es fa el Diumenge de Pàsqua.

Si coneixes altres tradicions, espero els vostres comentaris!

Bona Pàsqua!



Per més informació:
http://www.guiainfantil.com/blog/251/por-que-se-regalan-huevos-el-domingo-de-pascua.html

http://www.marbellachic.com/reportajes/sabes-por-qu-se-regalan-huevos-el-domingo-de-pascua-/

http://www.absolutaustralia.com/pascua-en-sidney/

http://www.theholidayspot.com/easter/worldeaster/in_australia.htm

http://www.abc.es/20120409/natural-vivirenverde/abci-pascua-australia-bilby-201204091145.html

Granja Can Turró

A només 45 minuts de Sabadell trobem la granja Can Turró i des de l'any passat que han obert una Aula d'entorn rural per permetre als nens i a les seves famílies de veure com es viu i es treballa al món de pagès.

Les visites són guiades i la granja consta de 120 vaques, un toro, gallines, xais, conills, porcs..., un hort, una aula per tallers i una zona d'esbarjo.

Ofereixen tres tipus de visita:

• Per les escoles: on se'ls explica als nens i nenes les diferents feines a la granja al llarg de l'any. Podran tocar i donar de menjar als animals, visitaran l'hort... i cada visita s'adapta a l'època de l'any i també a l'edat dels nens.
• Per a grups: on s'ofereixen diferents tallers de 2h (treballem la granja, aprendre a fer conserves dolces i salades, aprendre a realitzar productes làctics). Les tarifes són diferents si decidim passar-hi només el matí o tot el dia, en els dos casos la visita comença a les 10h.

	Adults	Nens
Mig dia	8 €	6€
Tot el dia	10€	8€

• Lloguer de les instal.lacions per reunions d'empresa o festes familiars.

Per realitzar les reserves es pot fer la pàgina web o:

Aquesta granja és una de les que proporciona la llet de les seves vaques a Danone.

Animeu-vos anar-hi i espero els vostres comentaris!

Vallorbe: Musée du Fer et de Chemin de Fer

Després de vistar "Les Grottes de Vallorbe" era hora de dinar i vam anar cap el poble, que estava mort. Sort de la tecnologia perquè gràcies a l'aplicació "Around me" vam trobar alguns restaurants. Després d'haver-nos dit al restaurant de la Poste que no acceptaven clients sense reserva, vam anar al Restaurant de la Placette. La veritat és que només entrar-hi no li donàvem ni un duro però era l'hora de menjar.
Ens va rebre la comitiva del poble que es passa els diumenges al bar prenent cerveses, pastis i altres aperitius.
Però de vegades les primeres impressiones enganyen, i aquesta va ser una d'elles! Com que feia molt fred em vaig demanar una fondue per entrar en calor, i Déu meu, quina fondue! Crec que és la millor que he menjat mai. I fent homenatge a l'heràldica del poble, un peix en un riu, el meu home es va demanar perques, i carai quin plat! I tot a un preu més que raonable!

Amb l'estòmac ple vam anar cap al Musée du Fer et du Chemin de Fer, sort que teníem un descompte de 4CHF perquè això si que ho vaig trobar car!

No hi havia ni una ànima, només el ferrer i nosaltres. El més curiós és que el ferrer treballa amb els utensilis d'abans i la força del riu. És el més interessant del museu, sobretot per nosaltres que no ho havíem vist mai. Va ser impressionant veure'l treballar a la forja, amb l'enclusa i el martinet, mentre el ferro començava a prendre forma d'un ganivet.
A nosaltres ens va encantar però el nen no va compartir la mateixa opinió, sinó que tenia por cada vegada que el ferrer feia servir el martinet.

Així doncs, vam pujar al segon i tercer pis on hi tenen una exposició de trens i una maqueta que per 1CHF es posa en marxa. A dalt de tot hi ha una gran maqueta i a través de l'ordinador es poden programar les sortides dels diferents trens i veure'ls com recorren la sala.

El museu no té canviador i li vam canviar els bolquers damunt d'una enclusa del 1895, una mica freda per posar-hi les natges però ideal per portar a terme aquesta tasca.

Si el temps ens ho hagués permès, haguéssim visitat el fort construït durant la Segona Guerra Mundial, però la carretera per accedir-hi estava nevada. 

Però hi tornarem, perquè de totes maneres volem anar al Juraparc que queda al darrera de Les Grottes de Vallorbe.

Fitxa tècnica

Horari	Abril a octubre i festius	10h a 18h
	De novembre a març	De dimarts a diumenges de 14h a 18h
Preus	Adults	12CHF
	Nens 6-15 anys	6CHF
	Menors de 6 anys	Gratuït
Adreça		Rue des Grandes Forges 11, 1337 Vallorbe

Vallorbe: Les Grottes de Vallorbe

Després d'un dissabte gris i fred vam decidir passar el diumenge a les Grottes de Vallorbe. La zona ens era totalment desconeguda i gràcies al GPS vam arribar en un parking al costat del riu Orbe. La veritat és que no hi havien masses cartells que indiquessin que estàvem al bon lloc i tampoc gaires cotxes. Finalment vam veure que s'havia de caminar 5 minuts per arribar a l'entrada de la cova, i nosaltres vestits de diumenge!!!

L'indret és preciós, el riu Orbe baixa amb força i tots els arbres i pedres estan recoberts de molsa. El dia era fred i a la zona encara hi havia neu, res ens feia pensar que allà hi havia una cova.

Al cap de poca estona vam arribar a la botiga, mini-bar i taquilla tot en un, i una dona molt amable ens va rebre. L'entrada és una mica cara, 15CHF, però després de veure l'espectacle ja us dic que val la pena.
Vam sortir de casa sense pensar en agafar la motxilla per posar el nen, però la senyora, molt atenta, ens va proposar d'agafar la que tenien ells i després de dir-nos que la visita durava una hora, vam acceptar la seva oferta sense vacil.lar.

Després de tants anys vivint en la zona franco-suïssa encara em sorprèn el nivell de confiança. La visita es fa sense guia i l'única cosa que ens van dir, era que no toquéssim les roques i que les fotos fossin sense flash. I ja està, et deixen entrar refiant-se de la teva paraula i és meravellós perquè potser gràcies això, segueixes les normes, unes normes molt lògiques.
Ens pensàvem que dins de la cova hi faria més fred que fora però la temperatura és constant tot l'any i és de 10°C, i només entrar vam treure'ns les bufandes i gorros, a fora estàvem a 0°C!!!

No entraré en detalls geològics però aquest medi càrstic ens deixa sense paraules. El recorregut està ben indicat i a mesura que avancem, gràcies a uns detectors, el camí s'il.lumina. A més a més, hi han zones on prement un botó, s'inicia un joc de llums.

I enmig d'un gran silenci, es comença a sentir un soroll d'aigua, és el riu Orbe que passa per sota dels nostres peus en el seu recorregut subterrani. Realment IMPRESSIONANT! El soroll és ensordidor i l'aigua baixa amb força, creant remolins i cascades.

Quan sembla que ja no hi hagi res més que ens pugui deixar meravellats, arribem en una gran sala anomenda La Catedral, on ens espera un espectacle de so i llums, on l'admiració arriba al punt culminant veient la gran alçada de la sala (30metres), la profunditat de la cova, les diferents formacions càrstiques...

I després d'aquest espectacle és quan ens diem que el preu que hem pagat ha valgut la pena, que hi tornarem.

Per finalitzar la visita i abans de sortir al món exterior, es visita el "Trésor des Fées" on hi ha una exposició de minerals i també alguns fòssils.

Una vegada a fora, mireu com el riu Orbe surt a l'exterior abandonant la cova. 

Si hi aneu, deixeu el cotxet al cotxe, us fareu un tip de pujar i baixar escales, i no us deixeu el portabebès. Potser els nens més porucs no els hi fa massa gràcia, però no va ser el nostre cas i sort que el teníem controlat dins de la motxilla perquè ens hagués sigut impossible evitar que toqués les diferents formacions o que agafés, el que ell deia, "pedes".

Fitxa tècnica:

Horari	Abril a octubre	9h30 a 16h30
	Març i novembre	Dissabtes i diumenges de 13h30 a 16h
Preus	Adults	15CHF
	Nens 6-15 anys	7CHF
	Menors de 6 anys	Gratuït
Adreça		Grottes de Vallorbe, 1337 Vallorbe, Suisse

P.S. Continuarà amb el Museu de Ferro de Vallorbe

Festival de Titelles al Poble Espanyol

Què us semblaria portar els vostres prínceps i princeses a veure titelles? Aquest cap de setmana hi ha un festival de titelles al Poble Espanyol.

El festival es farà pels carrers i diferents espais del Poble Espanyol i a més a més hi haurà una Colla Gegantera, que farà la seva sortida pels carrers i carrerons el dissabte a les 13h30 i 15h30, i el diumenge a les 13h30 i aquest mateix dia, dia de cloenda, hi haurà una cercavila de gegants i capgrossos a les 18h.

També hi haurà un espectacle de titelles pels més menuts amb les cançons infantils tradicionals, dirigit especialment pels nens d'entre 0 i 3 anys. Els horaris són dissabte i diumenge a les 13h i 16h30

Aquestes dues activitats són gratuïtes amb l'entrada al Poble Espanyol. Si es volen veure els altres espectacles de titelles, haureu de comprar un abonament ja sigui per un, dos o tots els espectacles, i amb el preu s'inclou l'entrada al recinte del Poble Espanyol. Per més informació: http://www.poble-espanyol.com/pemsa/ca/01-el-poble/tot-festival/entrades.html

Els espectacles de titelles comencen a les 11h15  fins a les 18h tan el dissabte com el diumenge i la majoria d'ells són per tots els públics.

Si el temps acompanya, pot ser una bona manera d'introduir els nostres fills en el món del teatre.

Fitxa tècnica: Entrada al Poble Espanyol:

Horari	Dilluns a Dijous i Diumenge	9h a 24h
	Divendres i Dissabte	9h a 03h
Preus	Adults	11€
	Nens 4-12 anys	6,25€
	Menors de 4 anys	Gratuït
Adreça		Av. Francesc Ferrer i Guardia 13, 08038 Barcelona

P.S. Hi han preus especial per estudiants, jubilats i famílies de 2 adults i 2 nens de 4 a 12 anys

Maison Cailler

El mal temps continua i la primavera no vol arribar, així que una vegada més tindrem un cap de setmana passat per aigua. 

Caldrà fer una activitat en un lloc tancat, què us semblaria anar a la Maison Cailler? Potser molts de vosaltres no sabeu què és així que us faré un breu resum. És una fàbrica de xocolata creada per François-Louis Cailler i la marca de xocolata Suïssa més antiga que encara existeix (1818), aquí van néixer les conegudes "Branches Cailler" (1907). Al 1929 Cailler es converteix en una marca del grup Nestlé. I gràcies a la visita de la fàbrica, vaig aprendre que hi ha un Sr. Nestlé! Doncs si, Henri Nestlé era un alemàn que es afincar a Suissa (cantó de Vaud) i es va fer famós perquè al 1867 va crear la farine lactée, que consistia en una barreja de llet de vaca i cereals pensat pels nadons els quals les seves mares no podien alimentar. 

Deixem-nos d'història i anem al que ens interessa: la XOCOLATA! La visita és d'una hora i mitja i comença amb un recorregut per la història del cacao, l'arribada a Europa, la creació de la fàbrica... Però no us penseu que és avorrida sinó que és interactiva i la veritat és que s'aprenen coses com que durant una època l'Esglèsia va prohibir la xocolata ja que la considerava una droga.

Després es pot observar com fabriquen les "Branches Cailles", en aquest cas són minis i una safata al final de la cadena ens espera per degustar-les. 

Llavors arribarem a una sala plena de safates amb tots els bombons que fabrica Cailler. En podreu menjar fins que la panxa us exploti; aneu-hi amb l'estòmac buit perquè allò és una bogeria. N'hi ha per tots els gustos, negre, amb llet, blanca, amb ametlles, amb avellanes, amb alcohol... el paradís. 

Per cert, pels que no ho sapigueu, la xocolata blanca no es considera xocolata ja que no hi ha cacao sinó mantega de cacao i tot el que conté és pur greix.

La Maison Cailler també ofereix tallers tot l'any per crear les vostres xocolates guiats per un xocolater de Cailler.

Finalment arribarem a la botiga, on les parets estan enrajolades de rajoles de xocolata. Hi trobareu tots els gustos imaginables, alguns de molt sorprenents. Per mi la millor és la xocolata amb llet amb "nougat" de mel, un autèntic pecat!

Després de a visita, si voleu cremar la glucosa ingerida o voleu incrementar una mica els hidrats, podeu anar a Gruyères que està just a 10 minuts. 

Bona degustació!

P.S. Aquest diumenge, 24 de març 2013, per celebrar el visitant un miler la visita al museu serà gratuïta!

Fitxa tècnica

Horari	Abril a Octubre	10h a 18h tots els dies
	Novembre a Març	10h a 17h tots els dies
Preus	Adults	10CHF
	Nens amb família fins a 16 anys	Gratuït
Adreça		Maison Cailler Rue Jules Bellet 7, 1636 Broc (Suisse)

Creta amb un nen de 5 mesos

Quasi tothom ens va titllar de bojos quan vam decidir passar una setmana de finals de juliol a Creta.

Nosaltres tampoc les teníem totes i per evitar possibles problemes, fins i tot vam posar dins la maleta dos litres d'aigua Evian per preparar els seus biberons.
M'haurieu d'haver vist comptant quants biberons podria fer amb un pot de 800g de llet en pols, i buscant si a Grècia existia la mateixa marca de llet per si les mosques.

Quan hi penso, és ven bé, que som pares primarencs i era el primer viatge en terres desconegudes perquè estàvem trastocats!

A tres hores d'avió i a una hora d'autocar, ens esperava un hotel meravellós ideal per les famílies amb nens, Hotel Ikaros Beach. Ens vam emportar una enorme sorpresa quan vam veure que teníem una petita piscina davant de la nostra habitació, i incrèduls vam preguntar si era només per nosaltres. Quan el noi ens va contestar que si, no ens ho podíem creure i vam imaginar que hi havia un error, tot i axí, vam decidir no dir res, posar el nen a dormir i gaudir de la nostra piscina!

Els matins els passàvem a la platja, i mentre un passejava amb el cotxet perquè el nen s'adormís, l'altre gaudia del sol i les aigües cristal.lines.

Per evitar que una diarrea ens tirés el viatge enlaire, vaig comprar aigua Evian a preu d'or, una mica més de 3€ l'ampolla d'un litre mig. La ruïna, però per tenir unes vacances sense haver de buscar un metge, hagués sigut capaç de pagar el que m'haguessin demanat!

Dos dies vam llogar un cotxe per visitar una mica l'illa i no fer com la majòria de guiris que no es mouen del complex hoteler.
Va ser un disbarat per part nostre ja que vam posar el nen en una cadireta del grup 1 (9-18kg) i no a la de bebés (grup 0 o maxi-cosi). Evidentment, li quedava enorme i per bloquejar-lo una mica vam omplir de tovalloles els espais buits. Per sort, no va passar res i vam poder visitar el Palau de Knossos, Agios Nikolaos, Kritsa i Elounta, tot sota un sol intens, amb un nen que es passejava amb bolquer de la calda que feia.

Va ser una bona manera de passar les primeres vacances en família i fer-li descobrir la platja i el mar.

La Gavotte

A les afores de Ginebra hi trobem una granja, La Gavotte, que és una associació sense ànims de lucre on els nens poden estar en contacte amb els animals. Fins i tot, durant les vacances escolars, organitzen colònies pels nens d'entre 5 i 12 anys.

A més a més, els dimecres, dissabtes i diumenges a la tarda proposen sortides de 30 minuts en poney per 10CHF. 

Només arribar, sorprèn que et vinguin a rebre els porcs vietnamites, com el de la sèrie catalana "Porca misèria". S'acosten sense cap mena de por i sobretot si els hi portes pa sec. Em sembla que tenim més por nosaltres, els pares, que els nens.

També et venen a donar la benvinguda les cabres, tot i que es senten més atretes pel pa que per les moixaines.
La meva recomenació: no hi aneu vestits de diumenge i sobretot, guardeu els talons i els mocassins per altres ocasions. La feina que vaig tenir perquè les bermudes del nen i les del seu pare tornessin a ser blanques, doncs les cabres els perseguien i s'enfilaven perquè anaven amb una baguette.

Si no penseu a portar pa allà en trobareu, però difícil de fer-ne bocins perquè està dur com una pedra.

També hi trobareu altres animals com gallines i faisans que corren pel mig dels estables dels cavalls i poneys. I altres més difícils d'acaronar com els ases, les oques, ovelles molt peludes que les pobres no hi veuen, llames, conills, ànecs....

Un indret ideal per passar-hi unes hores i vigileu que no confonguin els excrements de les cabres en olives negres, perquè n'hi a per tot arreu!

La Mola

En el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac es troba La Mola, entre les comarques del Vallès Occidental i del Bages.

Una bona excursió per un matí de diumenge quan els camins de La Mola es converteixen en les Rambles.

Hi podeu pujar per dos camins diferents: el camí dels Monjos o des de Can Robert. Tingueu la ruta ben preparada perquè tal i com diuen a la seva pàgina web, a la Mola no hi ha 3G i el GPS del mòvil no us servirà de gaire.

Una vegada a dalt podeu seguir fent més excursions tal i com us proposa la pàgina de La Mola o senzillament, gaudir de la vista fent un picnic, anar a veure les mules (Rufa, Tinet, Fàtima, Paco...) que porten el menjar, visitar el monestir que té mil anys d'història, o dinar al restaurant de La Mola.

L'última vegada que hi vaig anar va ser per celebrar el meu 25è aniversari, amb els amics, amb un sopar dalt de la Mola.
L'experiència va ser genial, el sopar del restaurant era molt bo, vam riure moltíssim i ens vam perdre. Si, si, quan ja tornàvem cap a casa, amb la panxa ben plena i amb força alcohol a la sang, vam començar a fer el ximple i ens vam passar el camí. Primer feia molta gràcia però la cosa es va començar a posar negre, i us haig de dir que jo vaig ser una de les que es va posar més nerviosa. Alguns de nosaltres deiem animalades com ara que viuríem "Viven"; d'altres, angoixats, demanaven d'apagar les llanternes no fos cas que ens quedéssim sense piles, i tots reiem, aquells riures de por i angúnia.
Al final vam acabar baixant a camp a través amb una història per explicar, una història que sempre que la recordo m'arrenca un somriure.

Disfruteu de l'excursió!

En el Parque Natural de Sant Llorenç del Munt y l'Obac se encuentra  La Mola, entre las comarcas del Vallès Occidental y del Bages.

Una buena excursión para una mañana de domingo cuando los caminos de La Mola se convierten en las Ramblas.

Podéis subir por dos caminos diferentes: el camino de los Monjes o desde Can Robert. Tened la ruta bien preparada porque tal y como dicen en su página web, en la Mola no hay 3G y el GPS del móvil no os servirá de mucho.

Una vez arriba se puede seguir haciendo más excursiones tal como propone la página de La Mola o sencillamente, disfrutar de la vista haciendo un picnic, ir a ver las mulas (Rufa, Tinet, Fátima, Paco ...) que suben la comida al restaurante, visitar el  monasterio que tiene mil años de historia, o comer en el restaurante de La Mola.

La última vez que fui fue para celebrar mi 25 aniversario, con los amigos, con una cena arriba de la Mola.
La experiencia fue genial, la cena del restaurante era muy buena, nos reímos muchísimo y nos perdimos. Si, si, cuando ya regresábamos a casa, con la barriga llena y con bastante alcohol en la sangre, empezamos a hacer el tonto y nos pasamos el camino. Primero hacía mucha gracia pero la cosa empezó a ponerse negra, y tengo que deciros que yo fui una de las que se puso más nerviosa. Algunos de nosotros decíamos animaladas como que viviríamos "Viven", otros angustiados, pedían de apagar las linternas no fuese que nos quedáramos sin pilas, y todos reíamos, aquellas risas de miedo y angustia.
Al final acabamos bajando a campo a través con una historia para contar, una historia que siempre que la recuerdo me arranca una sonrisa.

Disfrutad de la excursión!

Dans le parc naturel de Sant Llorenç del Munt et l'Obac il y a  La Mola, entre les comarques du Vallès Occidental et Bages.

Une bonne sortie pour un dimanche matin quand les chemins de La Mola deviennent Les Ramblas.

Vous pouvez monter par deux chemins différents: le chemin des Moines ou par Can Robert. Préparez bien votre itinéraire parce que comme ils disent dans leur site, à La Mola il n'y a pas du 3G et le GPS du mobile ne va pas vous aide.

Une fois au sommet, vous pouvez continuer à faire des excursions tels que les proposé par le site de La Mola ou tout simplement profiter de la vue en faisant un pique-nique, aller voir les mulets (Rufa, Tinet, Fatima, Paco ...) qu'ils amènent la nourriture jusqu'au restaurant, visiter le monastère qui a mille ans d'histoire, ou manger dans le restaurant de La Mola.

La dernière fois que j'y suis allée c'était pour fêter mon 25e anniversaire, avec des amis, et on a dîné à la Mola.
L'expérience était super, le dîner au restaurant était très bon, on a beaucoup ri et nous nous sommes perdu. Si, si, quand nous étions en train de descendre, avec le ventre plein et avec beaucoup d'alcool dans le sang, nous avons commencé à déconner et nous avons loupé le chemin. D'abord, c'était très drôle, mais on a commencé à voir les choses tout en noir; et je dois dire que j'ai été un de ceux qui étais plus nerveux. Certains d'entre nous ont disait des conneries comme qu'on allait vivre "Viven", d'autres en panique, demandaient d'éteindre les lanternes ou cas ou les batteries, et tout le monde riait, le rire de peur et d'angoisse.
Nous avons fini par descendre à travers les champs avec une histoire à raconter, une histoire qui me fait sourire chaque fois que je y pense.

Bonne promenade!