diumenge, 3 d’abril del 2016

Prehisto Parc


Per setmana santa, vam decidir fer alguna cosa diferent, i com que tenim el Martí fascinat pels dinosaures, vam anar al Jura a on hi ha un parc on "els hi podem trobar". I és que el nom de Juràssic, ve donat per aquestes muntanyes que estan plenes de fòssils.

Per arribar-hi es necessiten unes 2h30 sempre i quan el gps no et fagi passar per carreteres estretes, creuar la frontera 2 vegades i trobis carreteres tallades, a on la desviació et fa donar una volta de 5km per camins agrícoles. Evidentment, la desesperació i l'avorriment d'un nen de 5 anys pot ser històrica; per sort, tenim el recurs d'un vell joc que que jo mateixa havia jugat anant de viatge amb els meus pares: pensar un animal i que els altres l'endevinint fent preguntes de sí o no. Jugar amb el nen pot resultar divertídissim; et pot demanar si l'animal en qüestió dóna de mamar a les seves "criades", triar un animal el qual ja no existeix (com els dinosaures) o de dir-te que no és hervívor perquè menja platans... A part de passar una bona estona, ell va acabar "aprenent" què vol dir carnívor, mamífer, rèptil,... No sé si us ho he dit mai, però el Martí té mal perdre i si li endevines massa ràpid s'enfada com una mula, i tot sigui dit, el joc és divertit els primers 20 minuts, després es fa pesadíssim. 


Per fer-ho tot més intéressant i divertit, la primera nit la vam passar en unes cabanes de fusta. Potser l'experiència hagués sigut més amena sinó hagués sigut per l'intens plugim, la fredor de la cabanya i la llunyania dels lavabos.

Per recuperar la clau del bungalow s'havia de tocar el timbre d'una caseta i la "mamma" italiana de la pel.lícula dels Goonies em va donar la benvinguda. Com és d'imaginar, el nen va al.lucinar quan vam entrar a la cabanya, i jo també però per altres motius. 

La nit va ser accidentada; quan ja anàvem tots amb pijama per anar a dormir, al Martí li van agafar unes ganes horroroses de fer pipi, i ja ens veus, vestint-nos i posant-nos les xiruques per recórrer 100m fins a uns lavabos fredosos. L'únic que ell volia era sortir a la negra nit amb la llanterna, i la millor excusa que va trobar va ser la necessitat d'anar al lavabo. 
En teoria, el nen havia de dormir a l'altell de la cabana, però a les 3h de la matinada el vam haver d'anar a buscar, per sort a la part baixa hi havia dos matalasos grans i fins les 4h30 vam estar de festa.

Al matí, una espesa boira baixa ens va donar la benvinguda al sortir del bungalow per anar als lavabos. Tot estava fangós i el Martí en va tenir prou amb dos minuts per acabar ple de fang. Malgrat el poc luxe de les infrastructures, vam poder anar a esmorzar al restaurant de l'hotel que es troba a uns 500m. 

Fins a les 10h no obren el parc així que vam aprofitar que el sol començava a deixar-se pas entre les boires per fer una mica de fotosíntesis. Vam ser els primers en entrar i el Martí en veure el primer dinosaure estava tot excitat i al mateix temps li feia molt respecte. Cada vegada que li deiem que s'acostés a ell per fer-li una foto, no gosava fer-ho per por que aquell rèptil de cartró-pedra cobrés vida. El joc d'endivinar els animals ens va ser de gran ajuda, doncs en veure el pictograma d'un tros de carn reconeixia que aquell dinosaure era carnívor.


Vam fer la visita combinada que inclou el parc i les coves, i per entrar a les coves només hi han dues visites al dia, a les 11h30 i a les 14h30. El Martí estava super emocionat per entrar a la cova perquè es pensava que hi havien viscut els dinosaures i va resultar impossible explicar-li que no era possible perquè l'única entrada, abans de que l'home en fes una de més accessible, era un esvoranc de 19m. Quan el guia ens va dir que hi havien ratpenats que estaven hivernant el nen es va encongir d'espatlles, de cop i volta, va desaparéixer la seva valentia i es va imaginar que uns enormes bitxos el sobrevolarien. Al veuren un de només de 8cm penjat a la roca, es va quedar més tranquil.

Com a curiositats, sempre hi ha la mateixa temperatura dins la cova, 7°C amb una humitat elevada. A part dels ratpenats, també hi viuen una espècie de gambes mínuscules en un llac petit. La sortida es fa per l'antiga entrada que es va realitzar a mà cap al 1890. Si hi aneu, tingueu els més petits ben controlats, el sistema de seguretat no és del tot idoni, a més a més, estigueu preparats per baixar i, després tornar a pujar, un centenar d'escales; el punt més profund és a uns 50m.

Per continuar la temàtica de dinosaures, en acabar la visita, vam anar cap a Porrentruy, però aquesta és una altra història.



Por semana santa, decidimos hacer algo diferente, y como tenemos a Martí fascinado por los dinosaurios, fuimos al Jura donde hay un parque donde "los podemos encontrar". Y es que el nombre de Jurásico, viene dado por estas montañas que están llenas de fósiles.

Para llegar se necesitan unas 2h30 siempre y cuando el gps no te haga pasar por carreteras estrechas, cruzar la frontera 2 veces y encuentres carreteras cortadas, donde la desviación te hace dar una vuelta de 5km por caminos agrícolas. Evidentemente, la desesperación y el aburrimiento de un niño de 5 años puede ser histórica; por suerte, tenemos el recurso de un viejo juego que yo misma había jugado yendo de viaje con mis padres: pensar un animal y que los demás lo adivinen haciendo preguntas de sí o no. Jugar con el niño puede resultar divertidísimo; te puede pedir si el animal en cuestión da de mamar a sus "criadas", elegir un animal el que ya no existe (como los dinosaurios) o de decirte que no es herbívoros porque come plátanos ... Aparte de pasar un buen rato, él acabó "aprendiendo" qué quiere decir carnívoro, mamífero, reptil, ... No sé si os lo he dicho, pero Martí tiene mal perder y si le adivinas demasiado rápido se enfada como una mula , y todo sea dicho, el juego es divertido los primeros 20 minutos, después se hace pesadísimo.

Para hacerlo todo más interesante y divertido, la primera noche la pasamos en unas cabañas de madera. Quizás la experiencia hubiera sido más amena sino hubiera sido por la intensa llovizna, el biruji de la cabaña y la lejanía de los lavabos.

Para recuperar la llave del bungalow tenía que llamar al timbre de una caseta y la "mamma" italiana de la película de los Goonies me dio la bienvenida. Como es de imaginar, el niño alucinó cuando entramos en la cabaña, y yo también pero por otros motivos.
La noche fue accidentada; cuando ya íbamos todos con pijama para ir a dormir, a Martí le entraron unas ganas horrorosas de hacer pipi, y ya nos ves, vistiéndonos y poniéndonos las botas de montaña para recorrer 100m hasta unos fríos aseos. Lo único que él quería era salir a la oscura noche con la linterna, y la mejor excusa era la de ir al baño. En teoría, el niño tenía que dormir en el altillo de la cabaña, pero a las 3h de la madrugada lo tuvimos que ir a buscar, por suerte en la parte baja había dos colchones grandes y hasta las 4h30 estuvimos de fiesta.

Por la mañana, una espesa niebla nos dio la bienvenida al salir del bungalow para ir a los lavabos. Todo estaba fangoso y Martí sólo necesito dos minutos para acabar lleno de barro. A pesar del poco lujo de las infraestructuras, pudimos ir a desayunar en el restaurante del hotel que se encuentra a unos 500m.

Hasta las 10h no abren el parque así que aprovechamos que el sol empezaba a dejarse paso entre las nieblas para hacer un poco de fotosíntesis. Fuimos los primeros en entrar y Martí en ver el primer dinosaurio estaba todo excitado y al mismo tiempo le hacía mucho respeto. Cada vez que le decíamos que se acercara a él para hacerle una foto, no osaba hacerlo por temor a que ese reptil de cartón-piedra cobrara vida. El juego de adivinar los animales nos fue de gran ayuda, pues al ver el pictograma de un trozo de carne reconocía que aquel dinosaurio era carnívoro.

Hicimos la visita combinada que incluye el parque y las cuevas, y para entrar en las cuevas sólo hay dos visitas al día, a las 11h30 y las 14h30. Martí estaba super emocionado por entrar en la cueva porque se pensaba que habían vivido los dinosaurios y resultó imposible explicarle que no era posible porque la única entrada, antes de que el hombre hiciera una de más accesible, era una brecha de 19m. Cuando el guía nos dijo que habían murciélagos que estaban hibernando el niño se encogió de hombros, de repente, desapareció su valentía y se imaginó que unos enormes bichos lo sobrevolarian. Al ver uno de sólo de 8cm colgado en la roca, se quedó más tranquilo.

Como curiosidades, siempre hay la misma temperatura dentro de la cueva, 7 ° C con una humedad elevada. Aparte de los murciélagos, también viven una especie de gambas minúsculas en un lago pequeño. La salida se hace por la antigua entrada que se realizó a mano hacia el 1890. Si vais, tenéis que tener a los más pequeños bien controlados, el sistema de seguridad no es del todo idóneo, además, estad preparados para bajar y , luego volver a subir, un centenar de escaleras; el punto más profundo está a unos 50m.

Para continuar la temática de dinosaurios, al terminar la visita, fuimos a Porrentruy, pero esa es otra historia.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada