El parc està tancat durant l'hivern, així que vam haver d'esperar a les vacances d'abril per poder-hi anar. El viatge estava maleït des d'un bon principi, vam haver de canviar la reserva de dates dues vegades i ens temíem el pitjor. Potser per aquest motiu, no estàvem gaire motivats per anar-hi.
Teòricament el parc es troba a només 5h30 de casa, i dic "teóricament" perquè conduir per Suïssa un divendres per la tarda és un suïcidi, i creuar les fronteres un dissabte al matí quan tots els suïssos van a fer la compra a Àustria, és una odiessea.
Vam fer una nit a Winterthur en un hotel Ibis cutre. Semblava un camarot d'un vaixell, tot de plàstic i mini. A sobre del llit de matrimoni hi havia una llitera i això en el nen li va encantar. L'endemà al matí rondinava perquè només ens hi havíem quedat una nit i deia que era millor hotel que havia estat mai!
A Legoland ens va donar le benvinguda al parc un Indiana Jones de legos, i mentre féiem el check in, el nen se'ns va perdre. No sabíem a on carai s'havia ficat però quan vaig veure un miler de nens sobre d'una caixa plena de caps, cossos, cabells i altres accessoris de lego vaig saber a on havia anat a parar, estava fent un ninot.
Només entrar al parc, el nen va al.lucinar quan va veure un enorme faraó fet de legos just davant d'una piràmide. I ja ens veus pujant a la primera atracció, disparant a tot de monigotes dolents a on tot estava fet amb aquells rectangles de plàstic. La puntuació del nen va ser 0 però vam riure moltíssim. Per ser principis d'abril, el temps era ideal i et venia de gust passejar pel parc i descobrir monos penjats dels arbres, lloros amagats entre les fulles, exploradors, taurons.... i tot fet amb aquelles peces de plàtic que tant mal fan quan les trepitges.El nen va flipar amb tota la zona de Ninjago, i l'atracció ens va encantar a tots. Era amb 3D i teníem els poders d'aquests ninjes, els quals desconeixia. Va ser un gran moment en família. Quin tip de riure i quin crit vaig fer quan una enorme aranya de lego va caure davant nostre...
Evidentment, després de cada atracció has de passar per la botiga i allà es va comprar la seva primera baldufa de Ninjago, se'n va acabar comprant 4 de les 6 que hi han. Amb el tema que ell duia el seu monedero amb els seus diners, es sentia lliure per gastar-los amb el què fos sense haver de demanar permís, i el tema de l'idioma no li suponia cap problema.
Els que em coneixeu, sabeu que sóc una fanàtica de Disney, i després de sortir d'aquesta atracció vaig fer una afirmació inimaginable, aquest parc és molt millor que Disneyland Paris!
Vam menjar com Reis; nosaltres ja ens imaginàvem el típic menjar bassura: hot-dogs, nuggets, hamburgueses cutres... però no. Assentats en una terrassa gaudint d'una meravellosa cervessa alemana ens van portar el menjar a taula, i quin luxe.
A part d'atraccions tenen un aquari i una zona amb reconstruccions fetes amb lego. Evidentment, la zona de Star Wars va fer les delicies del nen i també les meves ;-) Resulta impressionant veure aquelles miniatures de moments mítics de les pel.lícules, un treball de xinos. Com també la miniatura de Venècia amb la Plaça St Marc i el Pont de Rialto... quina currada.
Anàvem descobrint el parc i les atraccions i com que ell podia pujar a totes, no ens preocupàvem gaire de si eren aptes per ell. Hi havia un castell super xulo i vam decidir entrar-hi, no sabíem què hi havia però només hi havien 15 minuts de cua. Quan vaig veure el drac que moments abans havia vist en una muntanya russa on es sentia el soroll de les vagonetes degut a la velocitat, vaig lligar caps. Vam decidir quedar-nos, doncs a la cua hi havien nens més petits que el meu però vam cometre un gran error. Tot anava bé mentre visitàvem el castell i disfrutàvem dels decorats, però quan vam sortir a l'exterior, va començar el malson. Jo anava agafada a la barra amb els ulls tancats i cridant com una boja, per un moment vaig pensar que en una de les giragonses el Martí es colaria pel barrot, però no em podia moure. El Maurici estava davant nostre i s'anava girant, i em va dir que el nen estava paralitzat i li sortien els ulls de les òrbites. L'únic que vaig poder fer va ser dir-li que tanqués els ulls i cridés com un boig per treure l'angoixa. Quan el suplici es va acabar, el pobre estava atordit mentre nosaltres no podíem deixar de riure, sobretot per alliberar l'ansietat. I quan vam veure la fotografia de rigor, la vam haver de comprar doncs aquelles cares eren tot un poema.La zona hotelera et permet descansar mentre els nens gaudeixen d'àrees de jocs, circuits de bicicleta, sorrals i tot ple de legos. Hi han diferents allotjaments i nosaltres vam escollir les casetes temàtiques i com que tenim el nen boig per l'Egipte antic, ens vam trobar amb una habitació plena de jeroglífics, a la capçalera del llit el cap d'un faraó i al sostre escorpins i sargantanes tot fet amb legos.
La taberna dels pirates és un restaurant senzillament deliciós. El menjar molt copiós i un tracte especial pels nens. Només arribar li van donar un mocador amb una calavera, i com ja era normal, la decoració estava feta amb legos i a fora tenien un enorme vaixell amb tobogans.
L'últim dia, per acomiadar-se, els homes van anar a "l'accrobranche" (em resulta impossible de trobar la traducció). Estaven desbordats gràcies al bon temps, i després d'esperar una bona estona per les explicacions, van poder començar el circuit. Van començar pel més senzill i van anar pujant de nivell. Vaig acabar amb torticolis de tant mirar amunt, i ens vam quedar sorpresos de la facilitat que tenia el nen i la manca de por a les alçades. El restaurant de la jungla era una mica cutre; es tractava d'un buffet lliure amb poc a on escollir i molts plats típics alemanys. Però el nen s'ho va passar teta fent una muralla de legos gegants i menjant patates en forma de blocs de plàstic.
L'últim dia al matí estàvem tots tristos de marxar, havia sigut un cap de setmana perfecte i els tres ens ho havíem passat de conya. Segur que hi tornarem, val molt la pena i per ser un parc d'atraccions el preu es força raonable.
