Tió

Fins fa no gaire, mai havia sigut conscient que la nostra tradició de cagar el tió és un pèl estranya, i intentar explicar el funcionament d'aquest tronc en una altre llengua resulta d'allò més curiós. Tot d'una et trobes dient en anglès "the log makes poo" o en francès "on lui tape dessus pendant qu'on chante une chanson", i se't queden mirant amb una cara d'al.lucinats i fins i et diuen, que és un acte molt violent, ensenyem als nens que si donen cops amb un bastó a un tronc, aquest et caga regals.
Per sort, la majoria de nosaltres anem pel mòn amb "smartphones" a la butxaca i sempre podem acompanyar la nostra explicació i els ulls desorbitats dels qui ens escolten, amb una imatge o un video de youtube; i en veure'ls, somriuen tímidament i veuen que és d'allò més innocent.

Però us heu parat mai a pensar d'on ve aquesta tradició? Doncs la setmana passada, desprès de parlar-ne amb uns amics anglesos, se'm va encendre la curiositat.
Resulta que el tió és un dels elements de la mitologia catalana i té segles d'història tot i que inicialment no era altra cosa que el tronc que cremava a la llar. Un tronc que al cremar donava regals tan fantàstics com escalfor i llum. D'aquesta forma més primitiva, el tió evoluciona i per fer-lo cagar se l'havia de posar a la llar de foc i cagava llaminadures, torrons, mandarines, neules... tot el que es necessitava per aquestes festes.
I no para d'evolucionar fins a convertir-se en el que coneixem avui: un tronc amb cara, barretina i potes, que se l'ha d'alimentar i tapar amb una manta perquè no passi fred. Per sort ja no es crema perquè ens dongui regals, ara senzillament, li donem cops de pal. La veritat és que no sé què és pitjor!
L'altre tema és les cançons, cada any en descobreixo una de nova, cada família té la seva i llavors les escoles sempre n'ensenyen alguna que de vegades no és la mateixa que la que es canta a casa tradicionalment. N'hi ha que són llarguíssimes, n'hi ha que parlen de Nostre Senyor, d'arengades, d'un tal Valentí i d'una teta que fa torrons, de bous i vaques, de porcs i gallines.... Aquí trobareu un recull de les cançons, se'n poden omplir pàgines i pàgines!

Nosaltres ja vam fer una "cagada" aquest dissabte amb el Centre Català i a casa dels avis ja fa dies que l'alimenten perquè estigui ben tip. Aquest any almenys es coneix la cançó i el funcionament, espero que no es mengi el seu menjar perquè l'any passat es dedicava a rossegar el pa sec.

I vosaltres, ja teniu el tió apunt?


Hasta no hace mucho, nunca había sido consciente de que nuestra tradición de e"l tió" es algo extraña, e intentar explicar el funcionamiento de este tronco en otra lengua resulta de lo más curioso. De repente te encuentras diciendo en inglés "the log makes poo" o en francés "on lui tape dessus pendant qu'on chante une chanson", y se te quedan mirando con una cara de alucinados y hasta te dicen, que es un acto muy violento, enseñamos a los niños que si dan golpes con un bastón a un tronco, éste te caga regalos.
Por suerte, la mayoría de nosotros vamos por el mundo con "smartphones" en el bolsillo y siempre podemos acompañar nuestra explicación y los ojos desorbitados de los que nos escuchan, con una imagen o un video de youtube, y al verlos, sonríen tímidamente y ven que es de lo más inocente.

Pero os habéis parado a pensar de dónde viene esta tradición? Pues la semana pasada, después de hablar con unos amigos ingleses, tuve la curiosidad.
Resulta que el tió es uno de los elementos de la mitología catalana y tiene siglos de historia aunque inicialmente no era otra cosa que el tronco que ardía en la chimenea. Un tronco que al quemar daba regalos tan fantásticos como calor y luz. De esta forma más primitiva, el tió evoluciona y para hacerlo cagar había que ponerlo en la chimenea y cagaba golosinas, turrones, mandarinas, barquillos... todo lo que se necesitaba para estas fiestas.
Y no paró de evolucionar hasta convertirse en lo que conocemos hoy: un tronco con cara, barretina y patas, que se le debe alimentar y tapar con una manta para que no pase frío. Por suerte ya no se quema para que nos dé regalos, ahora sencillamente, le damos golpes. La verdad es que no sé qué es peor!
El otro tema es las canciones, cada año descubro una nueva. Cada familia tiene la suya y las escuelas siempre enseñan alguna que a veces no es la misma que la que se canta en casa tradicionalmente. Algunas son largas, hay que hablan de Nuestro Señor, de arenques, de un tal Valentín y de una teta que hace turrones, de toros y vacas, de cerdos y gallinas... Aquí encontraréis una recopilación de las canciones, se pueden llenar páginas y páginas!

Nosotros ya hicimos una "cagada" este sábado con el Centro Catalán y en casa de los abuelos ya hace días que lo alimentan para que esté bien lleno. Este año, Martí al menos se conoce la canción y el funcionamiento, espero que no se coma su comida porque el año pasado se dedicaba a roer el pan seco.

Y vosotros, ya tenéis el tió apunto?