Tió

Fins fa no gaire, mai havia sigut conscient que la nostra tradició de cagar el tió és un pèl estranya, i intentar explicar el funcionament d'aquest tronc en una altre llengua resulta d'allò més curiós. Tot d'una et trobes dient en anglès "the log makes poo" o en francès "on lui tape dessus pendant qu'on chante une chanson", i se't queden mirant amb una cara d'al.lucinats i fins i et diuen, que és un acte molt violent, ensenyem als nens que si donen cops amb un bastó a un tronc, aquest et caga regals.
Per sort, la majoria de nosaltres anem pel mòn amb "smartphones" a la butxaca i sempre podem acompanyar la nostra explicació i els ulls desorbitats dels qui ens escolten, amb una imatge o un video de youtube; i en veure'ls, somriuen tímidament i veuen que és d'allò més innocent.

Però us heu parat mai a pensar d'on ve aquesta tradició? Doncs la setmana passada, desprès de parlar-ne amb uns amics anglesos, se'm va encendre la curiositat.
Resulta que el tió és un dels elements de la mitologia catalana i té segles d'història tot i que inicialment no era altra cosa que el tronc que cremava a la llar. Un tronc que al cremar donava regals tan fantàstics com escalfor i llum. D'aquesta forma més primitiva, el tió evoluciona i per fer-lo cagar se l'havia de posar a la llar de foc i cagava llaminadures, torrons, mandarines, neules... tot el que es necessitava per aquestes festes.
I no para d'evolucionar fins a convertir-se en el que coneixem avui: un tronc amb cara, barretina i potes, que se l'ha d'alimentar i tapar amb una manta perquè no passi fred. Per sort ja no es crema perquè ens dongui regals, ara senzillament, li donem cops de pal. La veritat és que no sé què és pitjor!
L'altre tema és les cançons, cada any en descobreixo una de nova, cada família té la seva i llavors les escoles sempre n'ensenyen alguna que de vegades no és la mateixa que la que es canta a casa tradicionalment. N'hi ha que són llarguíssimes, n'hi ha que parlen de Nostre Senyor, d'arengades, d'un tal Valentí i d'una teta que fa torrons, de bous i vaques, de porcs i gallines.... Aquí trobareu un recull de les cançons, se'n poden omplir pàgines i pàgines!

Nosaltres ja vam fer una "cagada" aquest dissabte amb el Centre Català i a casa dels avis ja fa dies que l'alimenten perquè estigui ben tip. Aquest any almenys es coneix la cançó i el funcionament, espero que no es mengi el seu menjar perquè l'any passat es dedicava a rossegar el pa sec.

I vosaltres, ja teniu el tió apunt?

Fête de l'Escalade

Aquest cap de setmana es celebra a Ginebra la Fête de l'Escalade, una festa que m'encanta i que intento anar-hi cada any. La Vieille Ville es transforma, els carrers s'omplen de gent vestida d'època, de cavalls, de timbalers, trabucaires, llances... Costa trobar tant ambient en els mesos d'hivern i malgrat el fred, els carrers s'omplen.

Aquesta celebració es basa en un fet històric que va tenir lloc a Ginebra la nit de l'11 al 12 de desembre del 1602. Aquella nit, la nit més llarga de l'any, les forces del duc de Savoia van llançar un atac contra la ciutat de Ginebra. Poc després de mitjanit, un exèrcit de més de dos mil homes es trobava a Plainpalais, i un grup es va dirigir cap als peus de la muralla per preparar-hi les escales. El grup és descobert i les campanes de la Catedral comencen a repicar per despertar el poble que dormia. Els ginebrins van impedir que escalessin la muralla, d'aquí ve el nom "l'escalade", impedint l'invasió de la ciutat.

Segons la llegenda va ser una mare de 14 fills, "Mère Royaume", que es va apoderar d'un gran calder (marmite) de sopa calenta i el va vessar sobre dels atacants; l'enrenou que això va causar va fer que la gent del poble es despertés per defensar la ciutat.
Segurament hagueu vist a les xocolateries i als grans supermercats, marmites (calders) de xocolata plens de massapans representant verdures, i caramels amb els colors de Ginebra (vermell i groc), és típic d'aquestes dates, ja que representen el calder que la Mère Royaume es diu que va tirar als atacants. La tradició diu que el més vell i més jove de la casa, han d'aixafar la marmita tot dient "ainsi périssent les ennnemis de la République!" (així perriran els enemics de la República). Aquest any encara no he comprat la marmita de xocolata, però des de que vam descobrir la tradició que ens divertim esclafant-la en mil bocins i recitant la celebre frase.

Des del 1926 la Compagnie de 1602, organitza cada any aquestes festes durant tres dies, recreant l'ambient que devia regnar a la ciutat a finals del s. XVI als voltants de la catedral. La festa acaba el diumenge amb la desfilada de la comitiva històrica, amb 800 persones vestides d'època, a peu o a cavall, que fan que sigui la desfilada històrica més gran d'Europa.

Però apart de la desfilada, que realment és impressionant de veure però s'hi ha d'anar amb tres parells de mitjons, tot el cap de setmana fan activitats. El divendres fan un homenatge a les 18 víctimes que van morir en l'atac i el dissabte a la tarda comença l'ambient més festiu a diferents punts de la Vieille Ville, i fins i tot a la Plaça de la Catedral hi han jocs i animacions pels nens o es poden veure demostracions de com es montaven les escales, es tallava la pedra, es fabricaven les torxes... Tot acompanyat d'un bon vi calent i de menjar tradicional.
No us podeu perdre el passatge de Monetier que només s'hi pot accedir en aquestes festes i evidentment, sense cotxet, perquè és un carreró estret als peus de l'antiga muralla que comença a la rue du Perron,  molt medieval on l'últim tram només fa 50cm d'amplada. L'any passat reiem perquè l'únic que hi podia passar sense problemes era el nen, tots nosaltres ens vam haver de posar de costat. Al final del recorregut us espera un stand amb vi calent ;-)

També heu d'anar a Treille on hi ha un mercat de pagesos i venen porc senglar, a més a més, cada 20 minuts fan una demostració de tirs de canons i baralles amb espases.
Passejant pels carrers de l'antiga ciutat us veureu transportats en una altra època, a cada racó hi decobrireu alguna cosa i de ben segur, que aquesta festa no us deixa indiferents.

Recordaré sempre la primera vegada que hi vaig anar ara fa 9 anys, els meus pares eren de visita, i una companya de feina me n'havia parlat. La temperatura oscilal.lava entre els -2°C i 0°C i a les 15h de la tarda estàvem plantats com porros (traducció d'una expressió francesa) al mig de la Place Bourg-de-Four per veure la desfilada que començava a les 17h30. Us juro que vam quedar garratibats però impressionants per l'espectacle, era la primera vegada que els meus pares venien per aquelles èpoques i el seu comentari va ser: "t'estimem molt, però no vindrem mai més a l'hivern". Com han canviat les coses des de que tenen un nét, perquè l'any passat vam anar-hi junts a la festa tot i que no vam veure la desfilada.

Aquí teniu el programa, si hi aneu potser ens veurem!

La maison du Père Noël

Aquest diumenge vam voler repetir l'experiència d'anar a visitar el Père Noël a Rochers-de-Naye a 2042 metres d'alçada.

Per tots tres era com si fos la primera vegada que hi anàvem encara que pel meu home sí que va ser la primera vegada!

Just fa un any hi vam anar amb els meus pares un divendres que el Maurici estava de viatge. Els que em coneixeu, sabreu que sóc molt previsora i una setmana abans ja havia reservat els billets i li havia comprat al nen una combinació d'esquí. Les probabilitats de bon temps a l'hivern sempre són escases però mai m'hagués imaginat el què ens esperava aquell dia: una gran tempesta de neu d'aquelles que fan història!

Per tant, aquest any hi volia tornar anar i assegurar-me el "tanto"; em vaig esperar fins divendres per reservar el tren. Perquè per anar a la casa del Père Noël s'ha d'agafar un tren cremallera que surt a cada hora des de l'estació de Montreux. Al ser diumenge i haver-me esperat fins l'últim moment, ja no hi havia cap tren lliure al matí i vam reservar per les 13h45.

Però així vam poder arribar sense presses i aprofitar el matí per veure el "Marché de Noël". A la 13h ja estàvem al parking preparant-nos; com que l'any passat vaig quedar ben esquermentada, no ens havíem quedat curts amb roba: malles tèrmiques, pantalons, botes i guants d'esquí, gorros, bufandes... ni que anéssim a pujar a l'Everest!

Com que els nens menors de 6 anys no paguen billet has de viatjar amb ells sobre dels genolls, no hi hauria cap inconvenient si els seients fossin un pèl més amples, els trens no anéssin a tope i no anessis amb roba tan gruixuda. Per sort a l'estació de Caux, on hi ha el Village du Père Noël, molta gent va baixar i vam quedar-nos un pèl més amples. Com que recordava un viatge llarguíssim per culpa de la tempesta, em pensava que en 20 minuts s'arribava al cap d'amunt de la muntanya, però no és així perquè amb tempesta o sense, es necessita una hora. Això si, si esteu de sort amb el dia, les vistes són espectaculars i els nens sempre es poden distreure fent dibuixos als vidres que de seguida s'entelen.

Amb l'experiència de l'any passat, vam pujar al primer vagó i quan van anunciar que ja arribàvem, ens vam equipar i ens vam aixecar per ser dels primers en sortir. Una vegada a l'estació, un túnel llarg et porta fins el despatx del Pare Nadal, i amb el nen en braços ens hi vam dirigir sense dilacions per ser un dels primers en arribar-hi. Mentre anàvem caminant el nen no ens parava de dir que faria el tímid quan veiés el Père Noël, i va ser dit i fet. El seu pare el va haver d'acompanyar a la falda i va dedicar un somriure de murri al fotògraf. Com que vam ser els primers del nostre tren en arribar i no hi havia gens de cua, em vaig permetre el luxe de demanar si jo també podia fer-me una foto. I com una ganàpia em vaig posar el costat d'aquell senyor de vermell, és ben bé que els nens són l'excusa perfecte per deixar de ser adults per uns instants.
Llavors, si volies pintaven la cara als nens però de moment en el Martí no li interessa massa i es podia visitar el seu despatx on un patge li va donar una poma, una mandarina i també una bossa amb una xocolatina i una galeta d'espècies, i va segellar el certificat d'haver visitat el Père Noël.

No us podeu imaginar la cua que hi havia quan nosaltres vam sortir i nosaltres en dos minuts ho havíem fet tot. Ens vam dirigir una altra vegada cap a l'estació i vam visitar la seva habitació. Aquí el Martí ens va fer una bona marranada perquè ell hi volia entrar, i fes-li entendre que no podia ser.
No ens vam encantar massa amb la visita perquè per culpa de l'alçada i l'encostipat, en el Maurici li feien mal els sinus.
Sortint a fora vaig descobrir un món que feia un any m'havia sigut impossible de veure, un paisatge meravellós sobre del llac i de Montreux. Pel Martí el millor d'aquell dia no va ser seure al costat del Pare Nadal sinó rebolcar-se a la neu, tirar-me boles de neu i evidentment, estirar-se bocaterrosa per poder-la llepar!

El més horrorós de tot és que per agafar el tren de tornada has de fer cua a fora, enmig de la neu i evidentment, quan arriba el tren tothom s'hi abraona per no quedar-se sense lloc, i allò és un caos de gent amb mal calçat que rellisca a la neu, de cotxets que hi queden

travats, de nens que corren per ser els primers... Però és que entenc molt bé el motiu de les presses, perquè si et quedes l'últim i el tren ja està ple, t'has d'esperar una hora abans no arribi el pròxim.

De tornada no vam tenir tanta sort, i vam anar ben apretadets tot el viatge i encara es va omplir més quan vam arribar a Caux. L'idea era que hi paréssim doncs amb el billet de la visita a la Maison du Père Noël tens un descompte de 9CHF al Village du Pèere Noël però el sol s'estava ponent i encara ens quedava més d'una hora per arribar a casa. A més a més, sempre s'han de deixar coses per fer!

Els meus consells per aquesta visita són: no hi aneu sense haver reservat per telèfon 0041 21 989 81 90 o per email info@goldenpass.ch; aneu-hi ben equipats i amb calçat adequat perquè pujareu a 2000 metres; deixeu el cotxe al parking de l'estació perquè té preus raonables i és molt pràctic; i si no voleu fer cua per fer-vos la foto amb el Père Noël, no us encanteu quan sortiu del tren, llavors ja tindreu temps de passejar.

Fitxa tècnica

Horari	Del 20 de novembre fins el 24 de desembre	Tancat dilluns i dimarts. Primer tren des de Montreux 9h45, últim tren 15h45. Últim tren des de Rochers-de-Naye 17h45
	23 i 24 de desembre	Obert. Primer tren des de Montreux 9h45, últim tren 15h45. Últim tren des de Rochers-de-Naye 17h45
Preus	Adults	32CHF
	Nens 6-16 anys	19CHF
	Menors de 6 anys	Gratuït
Adreça		La Gare, Avenue des Alpes, 1820 Montreux

Marché de Noël a Montreux

Ja fa quasi quinze dies que han començat els mercats de Nadal per arreu de Suïssa i a la França veïna, però n'hi ha un que fa l'enveja de tots i aquest és el Marché de Noël de Montreux.
Tot el passeig de la vora del llac fins a l'estàtua del Freddie Mercury s'omple de paradetes i de gent.

Fa molts anys que hi vaig anar per primera vegada i el primer que em va sorprendre és el tipus de mercat. A Catalunya hi han les Fires de Santa Llúcia on hi trobem tot el que va lligat a la decoració de Nadal: pessebres, arbres de Nadal, tions, simbombes, panderetes, boix grèvol, ponsèties....
Però els mercats d'aquí no hi trobem res d'això, tot i que de vegades, mig amagat, podem veure una parada de pessebres però sense l'emblemàtic i tan nostrat, caganer. La majoria d'estands ofereixen possibles regals per les festes o decoracions d'allò ben estrafolaries, com per exemple una parada on bufen vidre per fer boles per l'arbre o peus d'espelmes.
El que no hi pot faltar mai és el vi calent i el pa d'espècies, ja us dic que sóc una fan del primer!

Vam anar-hi aquest diumenge per fer temps abans d'agafar el tren per anar a veure el Père Noël i perquè el Martí es comencés a impregnar de la màgia del Nadal.
Malgrat que el dia era assolellat, feia un fred de mil dimonis; no crec que superéssim els 0°C acompanyats d'un gèlid airet. Vam fer bé d'arribar-hi ben d'hora perquè no vam tenir cap problema per aparcar i durant una horeta vam poder passejar amb el cotxet sense cap mena de problema. El Martí es va quedar estupefacte quan va veure la gran nòria, potser si el vent ens hagués donat una mica de treva hi haguerem pujat, però es va conformar en una volta en els cavallets que hi ha aprop del Marché Couvert. Veient que allò es començava a omplir, a les 11h40 ja dinàvem a la sala amb calefacció d'aprop dels cavallets. I ben fet que vam fer, perquè en només 10 minuts ja s'havia de demanar tanda per seure.
Amb tanta gent valia més portar el nen dins del cotxet encara que moures amb ell fos un infern, i el meu home, que a la que hi han més de 10 persones juntes s'atabala, us podeu imaginar en quin estat va acabar.
Com ja us he dit abans, m'encanta el vi calent i no podia marxar sense beure'n un got, i el que preparaven al mercat era boníssim. Ben calent, amb molt de gust i sense massa alcohol perquè quan el Maurici va veure l'enorme got el primer que em va dir és si no hi havia una mida més gran. Però tots els gots tenien la mateixa mida i el mateix preu 4,5CHF, i el millor es poder passejar amb aquell got calent entre les mans mentre et pujen al nas les olors de les espècies.

No vam comprar res encara que vam tenir algunes temptacions i per ser sincera, al Martí no li va ver ni fu ni fa. Només volia veure els ànecs del llac i pujar els cavallets, i per fer aquestes dues coses no cal fer una hora i quart de cotxe!

Si hi aneu, apart de fer el mercat podeu anar al Castell de Chillon on hi ha un mercat medieval del qual no us en puc dir res perquè no hi he estat mai. I sinó, reserveu per agafar el tren per anar a la Maison du Père Noël o al Village du Père Noël.

Ah, abrigeu-vos que l'aire és traidor i si podeu, porteu els nens a la motxilla!