Musée des Pompiers à Genève

Diumenge passat, el Pays de Gex es va despertar sota d'un gran diluvi i amb una hora més al rellotge degut al canvi d'horari.
Era necessari trobar alguna cosa interessant i sota cobert per marxar de casa, perquè a les 8h30 ja estàvem a la porta apunt per sortir.

Vam fer una parada al mercat del poble per comprar el dinar dels diumenges, pollastre a l'ast i vam anar al Museu de Bombers de Ginebra.

No sé si és el fet de que el seu pare és bomber, però el Martí es torna boig quan veu un camió de bombers, quan sent les sirenes o veu fum. Els seus dibuixos preferits, a part del Mic, són Fireman Sam i qualsevol furgoneta de color vermell és un cotxe de bombers.

No només el nen rep les conseqüències de la professió del seu pare, jo també m'estic convertint en una experta, i era la primera vegada que veia cotxes tan antics, estris sortits del laboratori de l'inspector Gadget i material de col.leccionista.
A l'entrada hi trobareu vells camions de principis del segle XX, en els quals hi podreu pujar demanant permís als bombers juvilats que s'encarreguen del manteniment del museu. Són d'alló més rudimentaris però imagino que en aquella època eren innovadors i últims models.
Al primer pis hi ha l'evolució de les mànegues i les bombes d'aigua, les pobres havien de treballar de valent perquè l'aigua sortís amb la pressió suficient, no es limitava en obrir una aixeta.
Una cosa ens va cridar l'atenció a les vitrines on hi tenen els cascs, perquè hi tenen una secció amb cascs del món i allà hi vam trobar un casc dels Bombers de la Generalitat, un casc que el meu home havia portat quan va començar en aquest món.

A l'últim pis hi podem descobrir els diferents extintors que hi han hagut al llarg dels anys i algunes escenes reconstituïdes. El que més em va sorprendre va ser la granada extintora, no n'havia vist mai cap i segons el meu home, no està provat de que fossin eficaç.
També hi ha un trasto que sembla un estri de tortura, el "resucitador"! Una cosa molt estranya de ferro amb una palanca lateral per tal de "resucitar" els ferits en cas de parada cardíaca, per sort no es va utilitzar mai perquè dubto de la seva possible eficàcia.

És un museu diferent però potser massa centrat amb objectes històrics, sobretot pels més petits que l'únic que volen és tocar i experimentar. Però a tots tres ens va agradar i fins i tot el Martí va fer el tímid per pujar als camions.

Potser algun dia em penediré d'haver visitat tants parcs de bombers i tants museus, però per ara sé que és un èxit assegurat.

Horari	Dimecres i diumenges	10h a 12h i de 13h30 a 15h30
	TANCAT	Els dies festius, per Nadal i el juliol i agost
Preus	Adults i nens	Gratuït
Adreça		Rue du Stand 1bis, 1204 Genève

El pasado domingo, el Pays de Gex se despertó bajo un gran diluvio y con una hora más en el reloj debido al cambio de horario.
Era necesario encontrar algo interesante y a cubierto para salir de casa, porque a las 8h30 ya estábamos en la puerta listos para salir.

Hicimos una parada en el mercado del pueblo para comprar el almuerzo de los domingos, pollo asado y fuimos al Museo de los Bomberos de Ginebra.

No sé si es el hecho de que su padre es bombero, pero Martí se vuelve loco cuando ve un camión de bomberos, cuando oye las sirenas o ve humo. Sus dibujos favoritos, aparte de Mic, son Fireman Sam y cualquier furgoneta de color rojo es un coche de bomberos.

No sólo el niño recibe las consecuencias de la profesión de su padre, yo también me estoy convirtiendo en una experta, y era la primera vez que veía coches tan antiguos, utensilios salidos del laboratorio del inspector Gadget y material de coleccionista.
En la entrada encontrareis viejos camiones de principios del siglo XX, en los cuales podréis subir pidiendo permiso a los bomberos jubilados que se encargan del mantenimiento del museo. Son de lo más rudimentarios pero imagino que en aquella época eran innovadores y últimos modelos.
En el primer piso se encuentra la evolución de las mangueras y las bombas de agua, los pobres tenían que trabajar duro para que el agua saliera con la presión suficiente, no se limitaba en abrir un grifo.
Algo nos llamó la atención en las vitrinas donde tienen los cascos, porque tienen una sección con cascos del mundo y allí encontramos un casco de los Bomberos de la Generalitat, un casco que mi marido había llevado cuando comenzó en este mundo.

En el último piso podemos descubrir los diferentes extintores que han habido a lo largo de los años y algunas escenas reconstituidas. Lo que más me sorprendió fue la granada extintora, no había visto nunca algo así y según mi marido, no está probado de que fueran eficaces.
También hay un dispositivo que parece un utensilio de tortura, el " resucitador "! Algo muy extraño de hierro con una palanca lateral para "resucitar " a los heridos en caso de parada cardiaca, por suerte no se utilizó nunca porque dudo de su posible eficacia.

Es un museo diferente pero a lo mejor demasiado centrado con objetos históricos, sobre todo para los más pequeños que lo único que quieren es tocar y experimentar. Pero a los tres nos gustó e incluso Martí se hizo el tímido para subir en los camiones.

Quizás algún día me arrepentiré de haber visitado tantos parques de bomberos y tantos museos, pero por ahora sé que es un éxito asegurado.

Horario	Miércoles y domingos	10h a 12h y de 13h30 a 15h30
	CERRADO	Los días festivos, en Navidad y julio y agosto.
Precios	Adultos y niños	Gratuito
Dirección		Rue du Stand 1bis, 1204 Genève