Alimentarium

A principis del mes de novembre els museus de la Riviera van obrir les seves portes i l'entrada era gratuïta. L'home del temps havia pronòsticat un dissabte terrible, però una vegada més es va equivocar i nosaltres ja havíem decidit que passaríem el dia sota cobert.

I com que som així, que tant ens és fer 20 minuts de cotxe o 1h15, vam anar cap a Vevey! 

Sempre ens havia atret la forquilla al mig del llac, davant del Museu Alimentarium, i mai hi havíem entrat perquè no sabíem en què podia consistir un museu de menjar. Però és que resulta que quan el van inagurar el 1985 era el primer museu al món dedicat a l'alimentació.

Així que com a bons catalans, aprofitant que la visita era gratuïta, vam decidir que era l'ocasió d'entrar-hi.

Pujant les rampes per arribar a l'entrada del museu, hi trobem un hort urbà i la veritat és que em sembla que ningú en treu profit de totes aquelles hortalices! Hi han unes pastanagues que semblen transgèniques i una sola podria alimentar el Bugs Bunny durant tot l'hivern!

Una vegada a dins, ens vam dirigir cap a l'espai Junior i de seguida una senyora ens va venir a donar la benvinguda. Tot i que el nen era massa petit per les activitats que s'hi podien dur a terme, ens va indicar quines podria fer. Una d'elles va ser la d'endevinar què s'amagava dins d'uns pots només amb l'ajuda de l'olfacte. Us asseguro que si per nosaltres era difícil, per ell era impossible, com un nen de dos anys i mig podia endevinar que aquella olor era la de la canyella si no l'havia vist ni probat mai?!?
Després vam passar a una part més interessant, l'aparell digestiu! Ens vam endinsar dins del cos humà, i unes teles ens guiaven i ens explicaven el circuit del menjar una vegada dins de la nostra boca. No cal dir que el que més li va fascinar va ser el final d'aquest aparell, doncs hi havia un lavabo i es podia sentir el soroll de tirar la cadena.
Després d'aquesta gran experiència n'hi havia una altra igual d'interessant, saber quins aliments van a la nevera i quins dins d'un lloc sec. Per la nostra sorpresa en aquesta part va treure un nou! Tot i que quan va descobrir que si s'equivocava s'encenia una llum amb una alarma, la seva gran motivació va ser que no parés de sonar.
Per acabar, s'havien de col.locar les diferents verdures i fruites allà a on crexien: sota terra, aprop de la terra, arbustos o arbres. I Déu meu quina paciència, perquè a ell tan li era perquè ho col.locava tot als arbres o "volant" enmig d'aquell paisatge. Perquè senyors, qui no ha vist una pastanaga penjant d'un arbre?!?
En aquesta zona també hi tenen un laboratori on s'hi poden fer tallers de cuina pels majors de 6 anys. Per la nostra decepció, aquest espai tan interessant i lúdic no està obert tots els dies, sinó només el primer diumenge de cada mes de 15h a 16h per les famílies, i entre setmana per les escoles. 

Després vam intentar visitar la resta del museu però amb un nen que no ha fet la migdiada i sense cotxet va ser pràcticament impossible. Per fer-vos cinc cèntims es podia veure com havia evolucionat la nostra forma de menjar, com havien canviat els utensilis de cuina, com hem passat d'anar a collir el que ens dóna la terra a anar-ho a comprar en el supermercat...

El museu té d'un restaurant amb un plat de descoberta que canvia segons la temporada per 18CHF, el millor de tot és que si pot anar a menjar sense haver de pagar l'entrada del museu.

Si podeu aneu-hi un d'aquests diumenges que l'espai pels nens està obert, està destinat als nens d'entre 6 a 12 anys.

Bona visita!

Fitxa tècnica

Horari	De dimarts a divendres	10h a 17h
	Dissabtes i diumenges	10h a 18h
Preus	Adults	12CHF
	Menors de 16 anys	Gratuït
Adreça		Quai Perdonnet, 1800 Vevey

Matí de trineu

Hem estat fora uns dies i quan vam tornar a casa, vam veure que la neu ja havia fet la seva primera aparició. Tot i tenir l'experiència de que l'hivern serà molt llarg i tindrem moltes oportunitats de veure la neu, potser masses, no vam poder resisitir la temptació de pujar al Jura amb el trineu i fer les primeres baixades.

Tot i que no és la primera vegada que el nen veu la neu o puja al trineu, sembla que ho sigui perquè aquest any es dóna compte del què passa al seu voltant i és més conscient de tot. És per això que teníem tantes ganes de portar-lo a la neu, per veure aquella cara d'admiració i sorpresa.

Evidentment, per fer trineu no cal anar gaire lluny, l'any passat vam aprofitar la baixada del parking per lliscar sobre la neu; però el passat dissabte vam haver de pujar a la muntanya i en només 15 minuts el paisatge es va transformar. El dia no acompanyava massa i com quasi sempre ens passa, l'únic que anava preparat pel fred era el Martí; però aquí no et pots esperar que el dia radiant per sortir de casa.

A només 25 minuts de casa hi trobem les pistes d'esquí del Col de la Faucille, no és com a Catalunya que a la que poden obren les pistes, aquí tot està molt planificat i per tant, tot estava tancat fins i tot el "Tea Room" i em sembla que haguessin fet l'agost, perquè no érem els únics pares que havíem pujat amb els nens per fer baixades en trineu i feia un fred de mil dimonis.

El lloc és ideal perquè tenen una pista totalment dedicada als trineus, un espai on no podreu xocar amb cap esquiador despistat i a més a més, fa baixada. El pitjor de tot és pujar la pista tirant del trineu amb el nen a dins, us asseguro que és un bon esport i ben ràpid entrereu en calor.
Em pensava que com el nen és més gran, deixaria de menjar-se la neu però resulta que continua sent la seva predilecció. A la mínima es deixava caure i te'l trobaves de morros llepant la neu; per sort era verge i podem dir que vam ser els primeres en trepitjar-la, però tot i així no entenc què hi troba en posar-se boles de neu dins de la boca.

Quan va ser l'hora de marxar van començar els plors, ell s'ho estava passant la mar de bé mentre els seus pares tenien els ossos gelats! Quin va ser el nostre error?!? Doncs que com que només anàvem a fer trineu no ens vam posar ni els pantalons d'esquí ni les botes! Però el nen portava tots els complements! Recomenació: equipeu-vos de la mateixa manera que el vostre fill!

Potser demà haurem de sortir de casa amb els esquís els peus, ha començat a nevar i em sembla que no pararà,

L'Hameau du Père Noël

Al meu poble ja han instal.lat les llums de Nadal, encara no les han encès però no crec que triguin massa a fer-ho. A més a més, ja hi han botigues que venen la decoració de Nadal, i no cal dir que Ikea ja ho té tot col.locat. I per acabar-ho d'adobar, fa quinze dies vam rebre els catàlegs de joguets amb una fulla per escriure al Père Noël, perquè aquí els Reis Mags no s'estilen.
Si ho continuen avançant tant, algún dia anirem a comprar un gelat als xiringuitos de la platja, i al costat hi trobarem un arbre de Nadal.
Personalment, m'agraden aquestes festes però detesto que ens vulguin fer viure l'esperit nadalenc quasi 2 mesos abans.
En fi, no seré menys i també us parlaré de les festes però ho faig perquè hi pogueu anar el més aviat possible i evitar les cues.

A nosaltres no ens cal anar a Lapònia per veure el Santa Claus perquè a poc més de mitja hora de casa, hi trobem l'Hameau du Père Noël que està obert tot l'any.
Agafant la carretera comarcal que us porta fins Annecy, al cap de munt del turó (Andilly) hi trobareu aquest petit poblet on hi viuen, el Père Noël, la Mère Noël i tots els follets.

Encara que el nen era petit, vam anar-hi l'any passat i com us podeu imaginar no va entendre res. Per ell només era un senyor de vermell, amb una barba blanca i una panxa prominent, se'l mirava de cua d'ull i intentava tenir controlats a tots els follets que corrien per la casa del Père Noël.

Només entrar trobareu una gran bústia i un enorme arbre de Nadal, de seguida us sentireu transportats en aquest món màgic i a on brilla l'innocència. En el poble hi trobareu la casa del Père Noël amb el seu gran llit, la roba estesa, l'indret a on es fabriquen els juguets, i una petita sala on els més menuts hi poden deixar el seu xumet. També hi ha la casa de la Mère Noël on fins el 5 de gener ens explica contes vora la llar de foc. I evidentment, també hi han els rens i un gran trineu.
Per si s'us fa tard, en el poble també hi ha un restaurant tot decorat amb motius nadalencs. Ha de ser soprenent anar-hi un dia d'estiu quan la temperatura és de 30°C, tot i que dubto que el Père Noël volti amb el seu vestit gruixut, potser té una muda més fresqueta.

La visita, com sempre, s'acaba a la botiga de records, on hi trobareu de tot! Ja siguin els grans caramels en forma de bastó, barrets de Pare Nadal, tasses i també idees per regals.

L'únic inconvenient és que no s'hi pot entrar amb cotxet, així que quan el Martí es va cansar de caminar, el vam haver de carregar en braços. Però els tres vam passar un moment molt divertit i desenganyem-nos, els nens són l'excusa perquè nosaltres puguem tornar a disfrutar com a nens.

Fitxa tècnica

Horari	Caps de setmana de novembre i dissabtes de desembre i gener	9h a 19h
	Diumenges de desembre i fins el 5 de gener	8h a 19h
	Del 8 de gener fins el 19 d’octubre	De dimecres a diumenge de 14h a 18h
Preus	Adults	8€
	Nens 3-11 anys	4,5€
	Menors de 3 anys	Gratuït
Adreça		75 route d’Annecy Mont Sion, 74350 Andilly

Per saber els horaris entre setmana, millor que ho mireu directament a la pàgina web.

Musée des Pompiers à Genève

Diumenge passat, el Pays de Gex es va despertar sota d'un gran diluvi i amb una hora més al rellotge degut al canvi d'horari.
Era necessari trobar alguna cosa interessant i sota cobert per marxar de casa, perquè a les 8h30 ja estàvem a la porta apunt per sortir.

Vam fer una parada al mercat del poble per comprar el dinar dels diumenges, pollastre a l'ast i vam anar al Museu de Bombers de Ginebra.

No sé si és el fet de que el seu pare és bomber, però el Martí es torna boig quan veu un camió de bombers, quan sent les sirenes o veu fum. Els seus dibuixos preferits, a part del Mic, són Fireman Sam i qualsevol furgoneta de color vermell és un cotxe de bombers.

No només el nen rep les conseqüències de la professió del seu pare, jo també m'estic convertint en una experta, i era la primera vegada que veia cotxes tan antics, estris sortits del laboratori de l'inspector Gadget i material de col.leccionista.
A l'entrada hi trobareu vells camions de principis del segle XX, en els quals hi podreu pujar demanant permís als bombers juvilats que s'encarreguen del manteniment del museu. Són d'alló més rudimentaris però imagino que en aquella època eren innovadors i últims models.
Al primer pis hi ha l'evolució de les mànegues i les bombes d'aigua, les pobres havien de treballar de valent perquè l'aigua sortís amb la pressió suficient, no es limitava en obrir una aixeta.
Una cosa ens va cridar l'atenció a les vitrines on hi tenen els cascs, perquè hi tenen una secció amb cascs del món i allà hi vam trobar un casc dels Bombers de la Generalitat, un casc que el meu home havia portat quan va començar en aquest món.

A l'últim pis hi podem descobrir els diferents extintors que hi han hagut al llarg dels anys i algunes escenes reconstituïdes. El que més em va sorprendre va ser la granada extintora, no n'havia vist mai cap i segons el meu home, no està provat de que fossin eficaç.
També hi ha un trasto que sembla un estri de tortura, el "resucitador"! Una cosa molt estranya de ferro amb una palanca lateral per tal de "resucitar" els ferits en cas de parada cardíaca, per sort no es va utilitzar mai perquè dubto de la seva possible eficàcia.

És un museu diferent però potser massa centrat amb objectes històrics, sobretot pels més petits que l'únic que volen és tocar i experimentar. Però a tots tres ens va agradar i fins i tot el Martí va fer el tímid per pujar als camions.

Potser algun dia em penediré d'haver visitat tants parcs de bombers i tants museus, però per ara sé que és un èxit assegurat.

Horari	Dimecres i diumenges	10h a 12h i de 13h30 a 15h30
	TANCAT	Els dies festius, per Nadal i el juliol i agost
Preus	Adults i nens	Gratuït
Adreça		Rue du Stand 1bis, 1204 Genève