Anem al restaurant amb un nen? Buf!

Quan només em quedaven 15 dies per tenir el meu nen, vam anar a fer una fondue amb una parella que el seu fill tenia 2 mesos: Déu meu senyor, el què ens esperava!

Els nens tenen el do de l'oportunitat, recordo que el primer dia que vam anar al restaurant, el Martí tenia 2 mesos i mig i dormia plàcidement; però va ser seure i que el camarer ens portés les cartes que el senyor va obrir els ulls com dues taronges. Com que la majoria de mares, ens transfomem en biberons gegants i amb cames, de seguida hem d'aprendre a menjar amb una sola mà mentre el nostre estimat fill ens xucla fins les entranyes. Per tant, futures mares, el bístec us l'haurà de tallar la vostra parella, no us compliqueu la vida, demaneu coses fàcils de menjar perquè no us veig pelant gambes amb una sola mà. Jo sóc la reina dels tàrtars quan vaig als restaurants, amb una sola mà pots menjar-los i no hi ha risc de que es refredi!

Però no és moment de desanimar-se perquè la cosa es complica a mesura que es van fent grans, és una equació exponencial: més anys = més problemes.

Però com a pares moderns tenim ganes de seguir aprofitant de les sortides i continuar anant als restaurants; a més a més, de moment encara no hi prohibeixen els nens, però em sembla que tot arribarà.

S'ha de pensar una mica amb el cap quan decideixes menjar fora amb un nen; no es pot anar en un restaurant tipus "El Bulli" perquè és evidentment que cap infant aguantarà 3 hores assentat en una cadira, encara que hagis previst mil llibres i juguets. S'ha de ser pràctics i optar per llocs on el silenci no regni a la sala, on tinguin menú infantil, que siguin ràpids a l'hora de servir... el que diuen en anglès "baby or kid friendly". És molt americà però si exportessin la idea tothom estaria més tranquil; tant els pares amb nens, com les parelles o amics que volen disfrutar d'un àpat fora de casa sense suportar plors i crits. Perquè un reportage de la BBC demostra que cada vegada més els nens són menys acceptats als bars i restaurants (http://www.bbc.co.uk/news/magazine-12440906)

Entenc que quan has organitzat un sopar romàntic amb la teva parella per celebrar alguna cosa, trobar-te amb una família amb un nen histèric al restaurant no és l'ambient que havíeu pensat. Però tampoc cal limitar-se a les cadenes de menjar ràpid o deixar-los a casa fins que siguin majors d'edat, perquè també han d'apendre a comportar-se i la majoria de vegades, ells no tenen la culpa sinó que són la conseqüència de la falta d'educació que els hi han donat els seus pares. A Washington hi ha restaurants on et fan descompte si els teus fills s'han portat bé; potser no estaria malament exportar la idea i seria un bon incentiu per alguns pares...

A mesura que van anar passant els mesos, el Martí va deixar de dormir-se al cotxet mentre nosaltres menjàvem plàcidament; va començar a seure en una trona i per tenir-lo ocupat li donàvem un troç de pa; però al cap de res el pa va deixar-li d'interessar i el seu joc favorit era tirar tots els jocs i llibres i que nosaltres li tornéssim a donar; i ara que ja li hem de demanar el menú infantil (en alguns llocs caríssim però això serà un altre article), quan ell ja ha acabat de menjar però nosaltres encara anem pel segon plat, treiem el millor invent dels nostres dies, l'iPad, i sabem que tenim més o menys 30 minuts de pau.

Però el pitjor que us pot passar quan aneu al restaurant no és que el nen no mengi o cridi o plori, sinó que no tinguin trona!

Bon profit!

Swiss Vapeur Parc

Els caps de setmana no parem per casa però fa temps que no anem a fer el turista o fem activitats pels nens. Com que ha començat a fer bo, ha arribat l'època dels picnics i dels dies a la platja o a la piscina, portem un planning d'allò més atapeït.

L'estiu passat vam anar al Swiss Vapeur Parc, n'havíem sentit a parlar, i amb una altra parella vam decidir anar-hi a passar el dia. No queda a 5 minuts de Ginebra, sinó a l'altre punta del Llac Léman, però ja ens coneixeu, anem en busca de l'aventura encara que sigui a una hora i mitja de casa.

Una vegada pagada l'entrada, entrem en un món en miniatura on els petits trens fan recorreguts entre les rèpliques del Castell d'Aigle, l'església de Saanen, Halles de Neuchâtel, Résidence Suisse, passant per viaductes, ponts, tunels, llacs....

Els gran es sentiran gegants però els més petits ho trobaran tot a la seva mida; per fi podran tocar l'aigua de les fonts sense fer puntetes o que els pares els agafin a coll; les portes seran de la seva alçada igual que els graons.

Podeu passar el dia pujant als diferents trens, en tenen 16 i tots ells són representacions de trens reals que volten per Suïssa. Vuit d'ells són de vapor, l'aigua s'escalfa amb carbó; quatre van amb un motor de gasolina i els altres amb motors elèctrics.

Repartides pel parc trobarem 4 estacions: Gare de Chablais City, Gare de Chablais Village, Gare de la Prairie i Gare de Leysin; també hi han xiringuitos, àrea de picnic, paradetes de gelats i andromines,...

El parc es pot explorar en tren o caminant, sempre fent atenció als semàfors i a les barreres que pugen o baixen en funció dels trens que estan apunt de passar.

Hi hem de tornar a anar perquè el nen es torna boig amb els trens, l'any passat va disfrutar però ara segur que es quedaria bocabadat només entrar.

I pels que volgueu evitar la calor i anar-hi a l'hora de la fesqueta, el 31 de juliol i el 17 d'agost tanquen a les 23h30.

Passatgers al tren! Xu-xu!

Fitxa tècnica

Horari	19 de març fins el 20 de maig	Totes les tardes de 13h30 a 18h i els caps de setmana i festius de 10 a 18h
	21 de maig fins el 16 de setembre	Cada dia de 10h a 18h
	17 de setembre fins el 3 de novembre	Totes les tardes de 13h30 a 18h i els caps de setmana i festius de 10 a 18h
Preus	Adults	15CHF
	Nens 4-16 anys	13CHF
	Menors de 4 anys	Gratuït
Adreça		1897 Le Bouveret

Sant Joan

Just quan els nens acaben el cole i la calor comença a fer-se insuportable, arriba una festa molt nostrada que fa anys que no celebro: la revetlla de St. Joan.

Ultimament m'he tornat una sentimental i enyoro moments de la meva infància, moments que el meu fill no viurà o que ho farà poques vegades. Per què, senyors, qui no s'havia "barallat"tirant-se bombetes als peus?!?

El pitjor d'aquesta nit era que dies abans els nens més ganàpies et feien fer un bot quan llençaven un petard aprop d'on passaves. Per molt que estiguessis atent pels carrers i portals per on caminaves, en algún moment o altre t'enganxaven desprevingut i fins i tot, arribaves a fer un crit.

La revetlla sempre la feiem a casa dels avis amb els tiets i cosins; tenien un terrat i muntàvem la gran taula amb truita de patates, pa amb tomàquet i embotits. I de postres les típiques coques de St. Joan, i aquest any m'animaré a fer-ne una, com que el nen no podrà llençar bombetes o jugar amb les bengales almenys provarà una coca feta per la mama.

I després de sopar, després d'haver demanat mil vegades si ja era l'hora de tirar els petards, començava la festa grossa. Per tirar els trons  baixavem al carrer, perquè al meu avi li agafava un cobriment, i només cridava que li faríem saltar l'enrajolat i li destrossaríem els testos.

La nit es convertia en els clàssics "ohhhh" quan era l'hora d'encendre un volcà o llençar coets; o acabavem amagats dins del vestíbol quan els petards eren més sorollosos. I des del terrat admiràvem les fogueres que s'anaven encenent a les places dels voltants.

En fi, que si hagués d'anar aquí a comprar petards per celebrar la revetlla no sabria ni a on anar i els veïns acabarien trucant a la "gendarmerie". Per tant, ens haurem de conformar en la coca que intentaré fer i en comptes de revetlla, el diumenge anirem a fer una botifarrada que organitza el Casal Català de Lausanne; i així el meu fill podrà seguir parlant francès quan la gent es dirigeixi a ell en català.

Bona revetlla i vigileu amb els petards!

Anem a la piscina?

Aquest diumenge vam anar a la piscina i la veritat és que va anar millor del que em pensava.

Abans de marxar vam haver d'anar al traster per recuperar la galleda, la pala, el rasclet, la regadora... i mil altres estris per tenir al nen entretingut.

Com era d'esperar, no erem els únics que havíem tingut aquesta brillant idea, i al cap d'unes hores allò semblava un formiguer. Però vam marxar just en el moment on começava a ser sofocant, abans de que l'aigua es convertís en un caldo de cultiu.

La veritat és que les instal.lacions són espectaculars, 3 piscines: 2 pels nens i l'altre olímpica, amb accés al llac, àrea de jocs, vestuaris, xiringuito...  i tot  a un preu irrisori. Vam fer l'escampada aprop de la piscina més adecuada pel nen i ell va fugir-hi com un llampec.

Imagino que tots els nens de l'edat del meu són iguals, impossible de raonar amb ells i paciència zero. Se'ns escapava quan encara anava vestit i no entenia que li havíem de posar el banyador. Posar-li la crema va ser més complicat, el seu pare el va haver d'agafar mentre jo l'untava. I evidentment, no ens va donar temps ni a posar el tap al pot de crema, que ell ja era a l'aigua mentre jo el perseguia amb el gorro i les ulleres de sol.

Jo era d'aquelles que només necessitava la tovallola, un bon llibre, la crema solar i podia passar-me hores rostint-me com un llargandaix. Però quan es va amb nens, un quasi ni pot posar el cul a la tovallola, et limites a fer de guàrdia, vigilant quina una en porta de cap el teu nen. I això és el que vam fer tot el dia, mentre ens ho anàvem tornant. Perquè ell ja podia estar més arrugat que una pansa que no es movia de l'aigua.

A mesura que el dia anava avançant, les ombres que ens proporcionaven els arbres eren cares com l'or. Tothom es barallava per encabir la seva tovallola en un racó, i la veritat és que només hi faltava el braser. I tots tan apretadets erem testimonis d'escenes ben curioses: un pare desesperat passejant el cotxet que duia al seu fill per intentar que fes la migdiada, mentre ell es barallava per assentar-se; un pare ensenyant a sumar i a restar amb les pedretes que havien recuperat del llac; un grup de mares fent petar la xerrada mentre els nens jugaven; i el més espantós de tot, una parella que s'havien convertit en dos micos treient-se puces!

El dia va acabar amb plors, perquè és impossible raonar amb un nen de dos anys i no entenia, o no volia entedre, que era hora de marxar perquè ells mai en tenen prou encara que vagin morts de son. Només va necessitar deu minuts de passejada al cotxet per caure rodó als braços de Morfèu.

Tintin à Nyon

Sabíeu que la primera part del còmic de Tintin, L'afer Tornassol, passa a Suïssa, i més concretament a Nyon?

A mi mai m'han agradat els còmics, però fa qüestió d'un mes, passejant per Nyon, vaig veure que tenien un prospecte de turisme amb una foto del Tintin. Vaig pensar que potser hi feien una exposició, però resulta que es poden fer visites guiades per seguir les traces de Tintin i l'història d'Hergé.

Resulta que Hergé va començar a desplaçar-se per buscar localitzacions per aquest còmic, per això la casa del professor Topolino, la font del Mestre Jacques, el passeig le Quai des Alpes... existeixen realment i es poden reconèixer clarament.

Fins i tot, els bombers de Nyon conserven el Jeep Willys de 1953 il.lustrat per Hergé quan els bombers fan una intervenció a la route de St-Cergue.

Així doncs, si vosaltres mateixos o els vostres fills són uns fanàtics de les aventures del Tintin, podeu seguir els seus passos fent una reserva a Nyon Région Tourisme.

En aquest enllaç hi trobareu més informació: http://www.nyon.ch/multimedia/docs/2009/03/tintin_depliant_nrt.pdf

Platges del cantó de Ginebra i Vaud

En Marc, un amic de Sabadell, sempre em deia que les platges d'aquí no són platges. Teníem una gran controvèrsia i fins i tot, una vegada em va enviar una carta amb sorra de veritat, amb sorra de la platja.
No us podeu ni imaginar el merder que em va fer a casa, a més a més, era arena d'aquella tan fina, ara somric quan hi penso però fa 9 anys li vaig maleir els ossos. Vam arribar a la conclusió que l'única diferència entre les platges que tots coneixem, i les d'aquí, només és l'aigua. Però em sembla que ell segueix sense acceptar que aprop dels alps també n'hi hagin.

Això si, les aigües del llac Léman i les seves platges, s'han de compartir amb altres bestioles, els cignes i els ànecs! I el fet de compartir-les amb aquestes aus, fa que quan l'aigua està a 20°C hi hagin les anomenades popularment "puces dels ànecs". És una larva que pot provocar erupcions cutànies que semblen picades de mosquit, però tranquils que quan surtim de l'aigua es mort ràpidament. Ara que no us agafi el cangueli, es pot prevenir dutxant-se després de sortir del llac, aixugant-se enèrgicament amb la tovallola o evitant de quedar-se a les zones poc profundes i a on l'aigua és més calenta.

Ja sé que sempre hi ha una primera vegada, però en 9 anys mai m'ha passat res ni sé de ningú que s'hagi vist afectat; i l'estiu passat, vam banyar el nen sense cap mena de por, que l'aigua arribi a 20°C és que fa molta calor i això aquí no passa cada dia.

Canviem de tema abans de que mai més us torneu acostar al llac! Si mai veniu a Suïssa o hi esteu vivint, allà on hi hagi un llac hi hauran platges, i a tots els rètols les anomenen així o hi ha aquest símbol

Totes tenen una zona de gespa a on els caps de setmana s'omple de famílies o amics per fer-hi picnics, també hi han lavabos, dutxes, una zona amb sorra, i si és prou gran jocs pels nens i un xiringuito. Fins i tot, en algunes platges hi pots llogar patinets o barques, com he dit abans, l'única diferència és que l'aigua és dolça.

La platja de Paquis a Ginebra és l'única que s'ha de pagar per entrar-hi però la resta són públiques.

Quan no necessitàvem masses instal.lacions, és a dir, abans de ser pares, agafavem la "route du lac" i investigàvem. Vam arribar a trobar autèntiques meravelles, sobretot entre Gland i Rolle, per nosaltres era com descobrir una platja secreta, em sembla que moltes d'elles em costaria tornar-les a situar en el mapa.

Les nostres preferides són la platja de Versoix i la de Rolle, tot i que últimament ens hem tornat uns adictes a la de Rolle. 
A aquesta última s'hi pot arribar caminant des del poble passant pel camí que voreja el camping, hi tens una àrea de jocs pels nens, un xiringuito, zones per fer barbacoes, lavabos, dutxes, hi pots llogar patinets i barques... A més a més, també hi trobes zones ombrejades pels arbres, un lloc idílic si s'hi arriba d'hora i no és cap de setmana!
Si no necessiteu res per gaudir del llac, exploreu, qualsevol camí que es dirigeix cap el llac pot convertir-se en una platja; però vigileu en no entrar en propietats privades perquè tota aquesta zona està plena de grans mansions.

En el següent link trobareu les platges del cantó de Ginebra, amb un breu descriptiu del què podeu trobar en cada una d'elles. http://etat.geneve.ch/dt/eau/acces_publics_lac-878-5105.html. I en aquest altre link algunes de les platges del cantó de vaud http://www.swissroommate.com/plages%5B1%5D.pdf, en aquest hi trobareu la qualitat de l'aigua en totes les platges del cantó de vaud http://www.vd.ch/themes/environnement/eaux/eau-de-baignade/lac-leman/ i per finalitzar, totes les platges que hi han al llac Léman http://leman-plages.ch/liste-des-plages-par-cantons.php

No tingueu por dels ànecs i "al agua patos"!

Pataugeoires à Genève

A Suïssa molts parcs tenen "pataugeoires", serien una mena de basses que estan a disposició dels nens menors de 7 anys els mesos on el sol s'instal.la en aquestes terres.

En teoria les obren al mes de maig fins el setembre, però hem tingut un mes de maig més aviat com el novembre i imagino, que fins ara no les començaran a omplir.

A Ginebra hi han 11 "pataugeoires" repartides per diferents punts, en aquest link les podeu trobar totes
http://www.ville-geneve.ch/themes/petite-enfance-jeunesse-loisirs/lieux-loisirs/pataugeoires/ però aquí teniu un breu descriptiu:

• Parc des Franchises es troba a l'avinguda de Châtelaine. Resulta ser que aquest parc acull 7000 roses i diversos estangs. A més a més, també hi ha una àrea de jocs, amb un sorral, gronxadors, taules de ping-pong....

• Parc Trembley tot i que la bassa està tancada per obres. El parc es troba a Petit-Saconnex. Apart de l'àrea de jocs i la bassa, també hi ha un camp de bàsquet i un de futbol. Fins i tot a l'estiu hi posen gandules (tumbones) a lliure disposició.

• Parc de Bourgogne es troba en el carrer que rep el mateix nom. Està situat al mig des immobles i és el que fa que estigui protegit de les grans avingudes. També hi trobem una petita àrea de jocs.

• L'àrea de jocs du Sentier du Promeneur Solitaire al barri de Saint-Jean queda unida al Bois-de-la Bâtie pel pont de la Jonction. Pels més aventurers el parc proposo tirolines i gronxadors pels més petits.

• Parc du Bois-de-la Bâtie, en aquests moments la "pataugeoire" està en obres però a partir del 8 de juny hi hauran diferents jocs d'aigua per divertir els més petits. 

• Parc de la Couverture des voies CFF es troba al barri de Saint-Jean. Entremig de bambús trobem la bassa i jocs pels nens com un sorral, gronxadors entre d'altres.

• Parc Beaulieu al bell mig del barri "Grottes" és un jardí típic francés, amb una avinguda de castanyers que porta al col.legi Beaulieu. A l'estiu hi posen gandules (tombones) i també hi han parcel.les amb horts que són sortejats entre els habitants de barri. L'àrea de jocs consta de tobogans, gronxadors, un sorral i fins i tot un "parcours santé" (un recorregut per fer estiraments i altres) pels adults.

• Pataugeoire de Montbrillant-Voie Creuse aprop del Parc Vermont en el barri Montbrillant també ofereix una àrea de jocs amb gronxadors i sorral.

• Parc Mon Repos a la vora del llac, hi trobereu gronxadors, tobogans, un sorral i molta gespa.

• Parc Bertrand a Champel, on hi trobarem un xiringuito ambulant aquests mesos de calor. A l'estiu hi ha gandules i diferents animacions per les famílies ben aprop de la "pataugeoire". Té una gran àrea de jocs amb tobogans i altres.

• Parc La Grange vora del llac, és un parc immens on a la part superior hi trobem una enorme àrea de jocs per diferents edats i fins i tot, restes romanes. 

Ara només falta que els dies que la temperatura no deixi de pujar, que les acabin d'omplir i ja podem anar fer un picnic vora d'una d'aquestes basses mentre els nens disfruten!

Expedició a la platja

Comencen els dies de sol i esperem tenir un estiu com cal, perquè la primavera està clar que no ens ha acompanyat.

Així doncs, és el moment de recuperar de dalt de l'armari el banyador, les cremes protectores, la mini-piscina inflable, el para-sol, el matalàs inflable, la cistella de picnic.... i tots els estris absolutament necessaris per passar un dia a la platja. Perquè anar a la platja és com fer una expedició de varios dies, sembla que estiguem fent un trasllat.

Abans de ser pares, quan anàvem a la platja amb els amics només necessitàvem la tovallola, el banyador, uns entrepans i algú portava una pilota. Però quan la família creix els trastos també ho fan, i no ens limitem a agafar el just i necessari sinó que es torna a imposar el "per si de cas", i com diuen en castellà "nos llevamos la casa a cuestas".

Quan arribem a la platja hem de buidar tot el cotxe, i el pitjor és que només hi han 4 braços pel miler de coses: cotxet, nevera, para-sol, cadira, la bossa de les tovalloles, la bossa de les joguines, la mini-piscina inflable,.... i el nen que ha decidit que vol caminar lliure per la sorra trepitjant totes les tovalloles que té a la vista!

S'han de tenir moltes ganes i molta energia per anar a la platja perquè s'ha acabat estirar-se llegint un llibre o fent sudokus, s'ha de treballar de valent i pot resultar més esgotador que una tarda al gimnàs.

Qui no ha vist  o no s'ha entossudit mai, a arrossegar un cotxet per la sorra?!? Pels qui no ho hagin fet mai és missió impossible, les rodes queden travades i un s'ha de limitar a tirar-lo al revés amb només 2 rodes tocant a terra.
I ens l'emportem pensant que el nen farà la migdiada però ells ens tenen preparat un dia intensiu on anar a dormir és una pèrdua de temps, així doncs ens limitem a passejar el cotxet per la platja tot i que ens ajuda a transportar altres estris totalment "necessaris", com la nevera.

Després del complexa de mula de càrrega i de que mitja platja sàpiga com es diu el vostre fill, trobeu un lloc prou proper del mar i suficientment ample per fer la gran escampada. És l'hora d'untar el vostre fill amb la crema portectora, com si es tractés d'una torrada i no hagués de quedar cap racó sense mantega, i el pobre queda recovert d'una pàtina blanca ideal per quedar ben arrebossat amb la sorra. I el pitjor de tot és que quan l'intenteu agafar us llisca de les mans i per ell és ideal per fugir corrents a fer alguna malifeta.

Quan són més petits i tot va a la boca, l'objectiu del dia és que cap gra de sorra arribi a la boca del vostre nadó. I per aconseguir-ho poseu tovalloles al seu voltant i els seus juguets ben aprop, perquè no s'hagi de moure gaire. Però no sé com s'ho fan, sempre acaben trobant una escapatòria i arriben en aquell racó que nosaltres no havíem previst protegir, i proben per primera vegada un grapat de sorra.

Arriba el moment de posar-los dins l'aigua, si és que ja no van mullats de cap a peus abans que li hagis pogut treure les xancles i la samarreta. Per les mares, l'aigua sempre està massa freda i tendim a protegir-los amb els "manguitos" i a més a més, amb un flotador o la "burbujita". Els pobres no es poden ni moure i es dediquen a surar dins l'aigua, com si fossin un tap de suro guiat per les onades. També hi han els nens que quan veuen que l'onada s'acosta comencen a xisclar esparverits. De cap de les maneres volen posar-hi ni un sol dit en aquella aigua que es mou i que, a més a més, té un gust estrany; però els pares s'han entossudit que el nen s'ha de banyar perquè fa massa calor o perquè té el cap calent, i aquells crits quasi et foraden els timpans.

Diuen que caminar per la sorra va molt bé per la circulació però no acabar plena de sorra. Perquè tu i tot el que portaves acaba ple d'aquesta maleïda arena fina; en trobes dins la nevera, dins l'ampolla d'aigua, al cotxet, en els teus cabells... i és tan molesta!

Però malgrat tot, anar a la platja és divertit, potser no és un moment de pau com abans sinó que surts amb els nervis de punta, però arriba la calor i és el que toca!