Viatge amb coxte

I què me'n dieu de viatjar amb cotxe? Sí, podeu parar quan us vingui de gust però el viatge es pot fer etern.
Quan són bebés dormen com marmotes només en sentir el motor del cotxe, però a mesura que es van fent grans es complica, i no cauen rendits ni a la primera corba, ni a la segona, ni a la tercera...
A més a més, tenen el do de l'oportunitat. Penses i repenses la millor manera d'organitzar un recorregut de 800km, però ells decideixen canviar els teus plans, així és més divertit, sobretot per ells perquè tu ho vius com un malson.

Encara no són capaços de demanar-te cada dos segons si falta molt per arribar, o dir-te que tenen set o pipi; però tranquils perquè saben com fer-te entendre que estan cansats d'estar lligats a la cadireta, encara que només fagi 5 minuts.
Et recomanen que paris cada 2 hores però si està despert durant aquestes dues hores... Pares a la primera àrea de servei que veus, histèric i el deixes esbargir una bona estona, i li canvies els bolquers mil vegades perquè l'últim que vols és arribar al teu destí amb un nen amb el cul més vermell que els dels micos del zoo de Barcelona.

El viatge més llarg que mai hem fet d'una tirada va ser Ginebra-Calella de Palafrugell i no sé si va ser pitjor l'anada o la tornada. Vam sortir a la una de la matinada per evitar les cues i pensant que conseguiríem que el nen seguís dormint. Però com ja he dit abans, amb ells res és fàcil i el senyor va decidir està despert fins les tres de la matinada, calladet però ben despert. Després es va fregir fins les 6, vam parar i quan ja arribàvem, vam trobar la cua del segle a Perpinya, i ell mentrestant, tirant tots els xumets i llavors, evidentment els volia. I què dir-vos de la tornada, només hi van haver un parell d'horetes de pau, la resta van ser plors, fileres eternes de cotxes, juguets que queien per terra, un nen i uns pares histèrics frisosos per arribar a casa

Les meves recomenacions: si podeu feu viatge en etapes, no tingueu presa, molta paciència i pregueu a tots als sants per no perdre-la, i sobretot, una bossa plena de juguets per anar-li tirant, molts xumets, bibis plens d'aigua i encara una mica més de paciència.

Bon Viatge!

Y qué me decís de viajar por carretera? Sí, podéis parar cuando queráis pero el viaje se puede hacer eterno.
Cuando son bebés duermen como marmotas sólo al oír el motor del coche, pero a medida que se van haciendo mayores se complica, y no caen rendidos ni en la primera curva, ni en la segunda, ni en la tercera ...
Además, tienen el don de la oportunidad. Podéis pensar y repensar la mejor manera de organizar un recorrido de 800km, pero ellos deciden cambiar tus planes, así es más divertido, sobre todo para ellos porque tú lo vives como una pesadilla.

Todavía no son capaces de pedirte, cada dos segundos, si falta mucho para llegar, o decirte que tienen sed o pipí, pero tranquilos porque saben cómo hacerte entender que están cansados ​​de estar atados en la sillita, aunque sólo haga 5 minutos.
Te recomiendan que pares cada 2 horas pero si está despierto durante esas dos horas ... Paras en la primera área de servicio que ves, histérico y lo dejas distraerse un buen rato, y le cambias los pañales mil veces porque lo último que quieres es llegar a tu destino con un niño con el culo más rojo que el de los monos del zoo de Barcelona.

El viaje más largo que nunca hemos hecho de un tirón fue Ginebra-Calella de Palafrugell y no sé si fue peor la ida o la vuelta. Salimos a la una de la madrugada para evitar las colas y pensando que conseguiríamos que el niño siguiera durmiendo. Pero como ya he dicho antes, con ellos nada es fácil y el señor decidió estar despierto hasta las tres de la madrugada, calladito pero bien despierto. Luego se quedó frito hasta las 6, paramos y cuando ya llegábamos, encontramos la cola del siglo en Perpiñan, y él mientras tanto, tirando todos los chupetes y entonces, evidentemente los quería. Y qué deciros de la vuelta, sólo hubo un par de horitas de paz, el resto fueron llantos, hileras eternas de coches, juguetes que caían en el suelo, un niño y unos padres histéricos ansiosos por llegar a casa

Mis recomendaciones: si podéis haced el viaje en etapas, no tengáis prisa, mucha paciencia y rezad a todos los santos para no perderla, y sobre todo, una bolsa llena de juguetes para írselos tirando, muchos chupetes, bibis llenos de agua y todavía un poco más de paciencia.

Buen viaje!