Per setmana santa, vam decidir fer alguna cosa diferent, i com que tenim el Martí fascinat pels dinosaures, vam anar al Jura a on hi ha un parc on "els hi podem trobar". I és que el nom de Juràssic, ve donat per aquestes muntanyes que estan plenes de fòssils.
Per arribar-hi es necessiten unes 2h30 sempre i
quan el gps no et fagi passar per carreteres estretes, creuar la frontera 2
vegades i trobis carreteres tallades, a on la desviació et fa donar una volta
de 5km per camins agrícoles. Evidentment, la desesperació i
l'avorriment d'un nen de 5 anys pot ser històrica; per sort, tenim el recurs
d'un vell joc que que jo mateixa havia jugat anant de viatge amb els meus
pares: pensar un animal i que els altres l'endevinint fent preguntes de sí o
no. Jugar amb el nen pot resultar divertídissim; et pot demanar si l'animal
en qüestió dóna de mamar a les seves "criades", triar un animal el
qual ja no existeix (com els dinosaures) o de dir-te que no és hervívor perquè
menja platans... A part de passar una bona estona, ell va acabar
"aprenent" què vol dir carnívor, mamífer, rèptil,... No sé si us ho
he dit mai, però el Martí té mal perdre i si li endevines massa ràpid s'enfada
com una mula, i tot sigui dit, el joc és divertit els primers 20 minuts,
després es fa pesadíssim.
Per fer-ho tot més intéressant i divertit, la
primera nit la vam passar en unes cabanes de fusta. Potser l'experiència hagués
sigut més amena sinó hagués sigut per l'intens plugim, la fredor de la cabanya
i la llunyania dels lavabos.
Per recuperar la clau del bungalow s'havia de tocar
el timbre d'una caseta i la "mamma" italiana de la pel.lícula dels
Goonies em va donar la benvinguda. Com és d'imaginar, el nen va al.lucinar
quan vam entrar a la cabanya, i jo també però per altres motius.
La nit va ser accidentada; quan ja anàvem tots amb
pijama per anar a dormir, al Martí li van agafar unes ganes horroroses de fer
pipi, i ja ens veus, vestint-nos i posant-nos les xiruques per recórrer 100m
fins a uns lavabos fredosos. L'únic que ell volia era sortir a la negra nit amb la llanterna, i la millor excusa que va trobar va ser la necessitat
d'anar al lavabo.
En teoria, el nen havia de dormir a l'altell de la
cabana, però a les 3h de la matinada el vam haver d'anar a buscar, per sort a
la part baixa hi havia dos matalasos grans i fins les 4h30 vam estar de festa.
Al matí, una espesa boira baixa ens va donar la
benvinguda al sortir del bungalow per anar als lavabos. Tot estava fangós i el
Martí en va tenir prou amb dos minuts per acabar ple de fang. Malgrat el poc
luxe de les infrastructures, vam poder anar a esmorzar al restaurant de l'hotel
que es troba a uns 500m.
Fins a les 10h no obren el parc així que vam
aprofitar que el sol començava a deixar-se pas entre les boires per fer una
mica de fotosíntesis. Vam ser els primers en entrar i el Martí en veure el
primer dinosaure estava tot excitat i al mateix temps li feia molt respecte.
Cada vegada que li deiem que s'acostés a ell per fer-li una foto, no gosava
fer-ho per por que aquell rèptil de cartró-pedra cobrés vida. El joc
d'endivinar els animals ens va ser de gran ajuda, doncs en veure el pictograma
d'un tros de carn reconeixia que aquell dinosaure era carnívor.
Vam fer la visita combinada que inclou el parc i
les coves, i per entrar a les coves només hi han dues visites al dia, a les
11h30 i a les 14h30. El Martí estava super emocionat per entrar a la cova
perquè es pensava que hi havien viscut els dinosaures i va resultar impossible
explicar-li que no era possible perquè l'única entrada, abans de que l'home en
fes una de més accessible, era un esvoranc de 19m. Quan el guia ens va dir
que hi havien ratpenats que estaven hivernant el nen es va encongir d'espatlles,
de cop i volta, va desaparéixer la seva valentia i es va imaginar que uns
enormes bitxos el sobrevolarien. Al veuren un de només de 8cm penjat a la roca,
es va quedar més tranquil.
Com a curiositats, sempre hi ha la mateixa
temperatura dins la cova, 7°C amb una humitat elevada. A part dels ratpenats,
també hi viuen una espècie de gambes mínuscules en un llac petit. La sortida es
fa per l'antiga entrada que es va realitzar a mà cap al 1890. Si hi aneu,
tingueu els més petits ben controlats, el sistema de seguretat no és del tot
idoni, a més a més, estigueu preparats per baixar i, després tornar a pujar, un
centenar d'escales; el punt més profund és a uns 50m.
Per continuar la temàtica de dinosaures, en acabar
la visita, vam anar cap a Porrentruy, però aquesta és una altra història.
