La visita del Monsieur Carotte

Aquest cap de setmana el Monsieur Carotte ens ha visitat. És la mascota de la classe, i ja ens van dir a principis de curs que cada cap de setmana aniria a casa d'un alumne amb el seu "Carnet de Voyage". Quan divendres vaig veure sortir el Martí amb el bon home em volia fondre, precisament aquest cap de setmana que el teníem super carregat, i havíem d'anar amunt i avall amb un ninot més gran que ell.

A més a més, com que són èpoques Nadalenques, cada dia el calendari d'advent li porta una peça de roba. Així que s'afegia una dificultat, no perdre cap mitjó ni l'armilla.

Només sortir de la classe, amb el Sr. Pastanaga dins d'una motxilla, em va dir a mi i als seus amiguets, tots gesticulant amb les mans:"- Je vais faire tout avec Monsieur Carotte". Déu meu senyor, ja em veia barallant-me per disuadir-lo en cada idea boja que tindria.

En arribar a casa, li va ensenyar la seva habitació corrents. I era curiós veure'l parlant en francès amb aquell peluix, perquè es clar, no entèn el català. La feina que tenia per fer-lo seure en una de les cadires i que no rellisqués, o que el cap no li penjés. Tot d'una me'ls vaig trobar dins del llit perquè es veu que tenia son, i no podia deixar de pensar per on havia passat i si estava nèt o ple de polls.
Les primeres hores anava amb ell per tot arreu, fins i tot volia que es banyessin junts, però aviat l'interès del primer moment va començar a desaparèixer.

Se'l volia emportar a la piscina i per no iniciar una discusió, li vam dir que no hi podia anar perquè no tenia banyador, i ens va dir que n'hi compraria un.

El pitjor de tot era sortir al carrer amb tots dos! El pobre Martí el portava de qualsevol manera i resultava complicadíssim que no toqués al terra. Hagueren pogut triar una mascota més petita i transportable per unes petites mans i nens de menys d'1metre, perquè per anar a la Fête de l'Escalade, vam haver d'agafar al cotxet. Passejant per la vieille ville, tothom es mirava incrèdul el ninot vestit de Père Noël que portàvem al carro.
Quan el Martí va veure les primeres persones vestides del 1602, el primer que va dir va ser: "-Els mosqueperros!!" Vam trencar a riure; per youtube vam trobar els famosos dibuixos dels anys 80 i li encanten.

Després d'haver menjat una bona fondue i haver vist i sentit els trabucàires a la Plaça de la Catedral, la pluja ens va fer marxar. Vam enteforar nen i ninot dins del carro i els hi vam posar el plàstic, la meva gran preocupació era que no es mullés. I mentre baixàvem pels carrers empinats, uns homes ens  van començar a cridar, i quan ens vam girar, vam veure amb estupor el Sr. Pastànaga estirat al bell mig del carrer mullat! El seu estat era lamentable, xop i brut. La pressió d'haver-lo de tornar l'endemà a l'escola en bon estat no parava d'augmentar. Per sort, aquells senyors ens havien avisat, ja que el Martí no va dir res, perquè si no hagués estat així, haguerem estat els primers pares de l'història en perdre la mascota d'una classe de maternal i ocasionar un trauma a 24 nens.

Així que ja em veus arribant a casa i despullant al "bitxo", fins i tot porta calçotets, per posar la roba a la rentadora. El pitjor de tot és que és blanc, i per molt que fregués les seves mans i el seu cap, no va quedar nèt. I la meva pregunta és: qui va tenir la brillant idea de que la mascota de la classe fos un peluix de color blanc de més d'un metre?!?!? Segurament no deu tenir nens...

La precupació del Martí era si li diria a la Marina que li havia caigut a terra, i vam decidir que seria el nostre secret, tampoc no calia que el nen passés un mal moment, ves a saber com l'han tornat els altres pares. I quan el dilluns el deixar al cole, em vaig treure un enorme pes de sobre!

I aquí no acaba la història, perquè com ja us he dit, el "bitxo" venia amb un "carnet de voyage", i ja em veus fent els deures; omplint dues fulles de fotos i explicacions en francès del gran cap de setmana amb el Sr. Pastanaga. Per sort, ja s'ha acabat; la idea és molt bona però els pares tenim una pressió enorme, perquè de cop i volta has de fer coses super interessants i divertides, per sort no ens va enganxar en un cap de setmana avorrit dins de casa.

Père Noël i els Reis Mags

Com cada any, Nadal s'acosta a passos de gegant, d'aquí quatre dies estarem entaulats durant hores menjant com toixons. Però aquest any, el viurem d'una manera diferent, a través dels ulls plens de màgia i innocència d'un nen de tres anys i mig. Quan li preguntes si vol anar a Sabadell per veure als avis, et contesta que no, que ell vol anar a Sabadell per veure als Reis Mags. Té clar qui són aquests tres senyors però el seu cap és un garbuix de tradicions francòfones i catalanes.

La veritat és que no sé què li expliquen al cole sobre el Nadal, no crec que el nen Jesús i el pessebre estiguin en el pla d'estudis. Totes les nadales que aprèn a l'escola van sobre el rabassut barbut i evidentment, el famós vers de Nadal que nosaltres apreníem quan érem petits, ens encarreguem d'ensenyar-li a casa.

La setmana passada, quan va sortir del cole, em diu que vol fer el "sapin de Noël" li explico com es diu en català, però ell vinga a dir "sapin de Noël". Evidentment, passant totes les festes a casa, li dic que ja el farem a casa dels avis, i ja veus als meus pares treient la pols al vell arbre de Nadal artificial. 

I fa uns dies m'arriba amb el Père Noël al cap, cantant cançons d'aquest vell rodanxó vestit de vermell i preguntant quan vindrà. A la meva època, aquest bon home només sortia als anuncis de la Coca-cola i seguíem esperant amb ànsies la nit del 5 de gener. 

Així que ja em veus explicant-li que el Père Noël porta regals als nens francesos i suïssos, però com que ell és català, són els Reis Mags qui li portaran les joguines.  I llavors resulta que li diu a la seva professora que els Reis Mags aniran a Sabadell, i com que aquí no saben en què consisteix el tema, li contesta que no, que és el Père Noël. Quan m'ho va explicar, hagués estrangulat a la profe! Però el seu comentari desafortunat no va tenir cap efecte, ja que uns dies més tard va anar cap al seu pare dient-li que el Père Noël parla francès i els Reis Mags, català. Santa innocència! 

Sabem que mantenir les tradicions catalanes en el país d'acollida és difícil i la majoria de vegades, impossible, però els Reis Mags són molt especials, i estiguem a Sabadell o aquí, seguirant passant.

Amb quasi quatre anys encara és fàcil enredar-lo, però sé que cada any que passi serà més complicat trobar resposta en les seves rebuscades preguntes.