Canvi d'etapa

Avui el Martí tanca un capítol de la seva vida, tot i que el continuo veient com el meu bebè, se'ns ha fet gran i una nova etapa està apunt de començar.

Des de fa 3 anys i mig que anem passant pàgines, petites històries s'acaben i en comencen d'altres que fan que a poc a poc es faci més gran.

Primer va començar a gatejar, després a caminar i a dir alguns mots en idiomes que desconeixíem, més tard les seves paraules van ser més coherents fins a convertir-se en el xerrameca que és ara. Llavors, ell que sap el què vol, va decidir que era l'hora de dir adèu als bolquers i el mateix va fer amb el xumet. Amb l'arribada del llit gran, va tenir clar que aquella tetina de silicona no tenia cabuda entre els llençols de bombers. I aquesta tarda, una etapa acaba per deixar lloc aquest dimarts, al primer dia d'escola.

Avui haurà de dir adèu a la persona que l'ha vist crèixer durant tres anys, a la senyora que li ha ensenyat una llengua diferent a la de casa, a la dona que ens ha ajudat a educar-lo, a un membre que tot i no ser de la família, ha sigut clau en aquesta primera etapa de la seva curta vida.

El pobre no entèn quan nosaltres li diem que avui és l'últim dia a casa de l'Angelika, la "nounou". Ens pregunta a on anirà desprès, si l'anirem a buscar, què farà... El seu cap és un garbuix i encara ho serà més el 2 de setembre, el dia de "la rentrée" (tornada a l'escola).
Però no és ell qui té un nus a l'estòmac, qui està més nerviós o compte els dies que falten. Perquè per sort, en aquestes edats encara no són prou conscients del què representa aquest canvi, el pas de la guarderia al cole, o en el seu cas, de la "nounou" al cole.

El meu nen es fa gran i només espero poder retenir les llàgrimes al veure'l amb la motxilla apunt per encetar un nou capítol d'aquest gran llibre que és la vida.